El Sistema solar (planetes, asteroides, estels, cometes)INDEX

Abstracte ..................................................................................................................-3-

Com es va formar el sistema solar.......................................................................-4-

Com es van formar els planetes............................................................................-5-

Els planetes................................................................................................................-6-

• Mercuri...........................................................................................................-6-

• Venus...............................................................................................................-7-

• Terra...............................................................................................................-8-

• Mart.................................................................................................................-9-

• Júpiter i les seves llunes............................................................................-10-

• Saturn.............................................................................................................-12-

• Urá...................................................................................................................-13-

• Neptu...............................................................................................................-14-

• Plutó.................................................................................................................-15-

El sol............................................................................................................................-16-

ABSTRACTE

A

quest treball explica com es va formar el sistema solar, i quines característiques te, quins astres hi han etc.

També explica els planetes que hi ha, quin es el mes llunya i el mes proper al sol, i algunes característiques de cada planeta, com per ejemple a quina distancia es troba de la terra o del sol, quin es el seu diametre de que esta format, quan temps triga a donar la volta al sol, quant triga a gira sobre el seu eix, ...

COM ES VA FORMAR EL SISTEMA SOLAR

E

l sistema Solar es va formar fa uns 4.560 milions d'anys aproximadament.

Segons la teoria de Laplace un immens núvol de gas i pols es va contraure a causa de la força de gravetat, i va començar a girar a gran velocitat, probablement degut a la explosió de una estrella supernova que es trobava molt a prop del núvol.

L'explosió de la supernova va originar que el gas i la pols còsmica del núvol formessin el sistema solar, l'explosió d'aquesta supernova es diu “Bing Bamg”.

La major part de la mataria es va acumular en el centre. La prensió era tant elevada que el àtoms i les partícules van començar a partir-se, alliberant i formant una gran estel, anomenada Sol, al mateix temps es van anar formant uns remolins, que al creixé van anar augmentant la seva gravetat i ban recollir mes matèria en cada volta.

COM ES VA FORMAR ELS PLANETES

A

l mateix temps que el Sol es formava molts altres aspectes de l'univers s'anaven xocant un amb els altres, i al cap de uns 100 milions d'anys es van originar nou planetes.

El mes proper al Sol es : Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urá, Neptu i Plutó (que ara algunes persones consideren que plutó no es un planeta ).

ELS PLANETES

MERCURI:

E

s el planeta mes proper al sol i el segon mes petit (si contem que plutó es un planeta), Mercuri es mes petit que la Terra però mes gran que la Lluna.

Si estiguéssim en Mercuri el Sol ens semblaria 2 vagades i mitja mes gran, el cel en camvi el veuríem sempre totalment negre, perquè no te atmosfera que pugi dispersar la llum.

El romans van col·locar a mercuri el nom de “el mensagero de los dioses” perquè es movia mes rapits que els altres planetes, dona la volta al Sol en tres mesos, en canvi gira molt lentament sobre el seu eix, triga 58 dies i mig, abans anava mes rapit però la influencia del Sol l'a anat frenant.

Quan un costat de mercuri esta al costat del Sol pot arribar ven ve als 425º i els llocs on no toca al Sol pot arribar als 170 º sota cero, els pols sempre es troben molt freds, això pot arribar a fer pensar a alguns científics que es pot arribar a trobar aigua a mercuri (congelada asclar).

La superfície de Mercuri es semblant a la de la Lluna, esta ple de craters.

Mercuri La terra

VENUS:

E

s el segon planeta del Sistema Solar i el mes semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. Tots dos es van formar a la mateixa època, a partir de la mateixa nebulosa.

Venus és ben diferent de la Terra. No té oceans i la seva pesada atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480 ºC.

Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en sentit contrari al dels altres planetes. El Sol surt per l'oest i es pon per l'est. El dia venussià dura més que l'any.

A la superfície de Venus hi ha molts volcans. El 85% del planeta està cobert per roca volcànica. La lava ha creat solcs, alguns ben llargs. N'hi ha un de 7.000 km.

També hi ha cràters dels impactes dels meteorits. Només dels grans, perquè els petits es desfan en l'espessa atmosfera.

Venus La terra

Tamany comparat amb la terra 6.052 Km 6.378 Km

Distancia del sol 108.200.000 km 149.600.000 km

Periode de rotació 243 dies 24 hores

Periode de translació 224,7 dies 365,256 dies

Temperatura mitjana 482 º C 15 º C

LA TERRA:

E

s el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.

És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.

Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura.

L'escorça de la Terra està formada per plaques que suren sobre el mantell, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans.

La densitat i la pressió augmenten cap al centre de la Terra. Al nucli hi ha els materials més pesats, els metalls. Les elevades temperatures els mantenen en estat líquid, amb forts moviments. El nucli intern és sòlid.

Les forces internes tenen efectes a l'exterior. Quan els moviments són ràpids, originen terratrèmols. Si són lents, originen plegaments, com els que han creat les muntanyes.

El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl.lic generen un camp magnètic que, amb l'atmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.

Tamany 6.378 km.

Distancia del sol 149.600.000 km

Periode de rotacio 24 hores

Periode de translacio 365,256 dies

Temperatura mitjana 15 º C

MART:

E

s el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el nom del deu de la guerra.

Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni.

Mart va tenir una atmosfera més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven rius. Sobre la superfície s'endevinen solcs, illes i costes.

Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts. L'erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície.

En les condicions actual, Mart es esterilitzant, és a dir, no pot tenir vida. El seu sòl és sec i oxidant. A més, rep del Sol massa rajos ultraviolats.

Té dos satèl.lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta

Fobos té poc més de 13 Km. pel costat més llarg. Gira a 9.380 Km. del centre, és a dir, a menys de 6.000 Km. de la superfície, cada 7 hores i mitja. Deimos és la meitat de Fobos i gira a 23.460 Km. del centre en poc més de 30 hores.

Mart Terra

Tamny 3.397 km. 6.378 km

Distancia del sol 227.940.000 km. 149.600.000 km

Periode de rotacio 24,62 hores 24 hores

Periode de translasio 686,98 dies 365,256 dies

Temperatura mitjana -63 º C 15 º C

JUPITER:

E

s el planeta més gran del Sistema Solar, té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra.

Té un tènue sistema d'anells, invisible desde la Terra. També té 16 satèl.lits.

Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites quatitats d'amoniac, metà, vapor d'aigua i altres compostos.

Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques.

Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats per partícules de pols llançades a l'espai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors.

Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins d'un enorme globus de radiació atrapat en la magnetosfera, el camp magnètic del planeta.

Aquest camp magnètic, que només arriba entre els 3 i 7 milions de km. en direcció al Sol, es projecta en direcció contrària més de 750 milions de km., fins arribar a l'òrbita de Saturn.

Jupiter Terra

Tamany 71.492 km. 6.378 km

Distancia del sol 778.330.000 km 149.600.000 km

Periode de rotacio 9,84 hores 24 hores

Periode de translacio 11,86 anys 1 any

Temperatura mitgana -120 º C 15 º C

LES LLUNES DE JUPITER:

Ganímedes

E

s el satèl.lit més gran de Júpiter i també del Sistema Solar, amb 5.262 Km. de diàmetre, més gran que Plutó i que Mercuri. Gira a una distància 1.070.000 Km. del planeta en poc més de set dies. Sembla que té un nucli rocós, un mantell d'aigua gelada i una escorça de roca i gel, amb muntanyes, valls, cràters i rius de lava.

Calisto

T

é un diàmetre de 4.800 km., gairebé igual que Mercuri, i gira a 1.883.000 Km. de Júpiter, cada 17 dies. És el satèl.lit amb més cràters del Sistema Solar. Està format, a parts iguals, per roca i aigua gelada. L'oceà gelat dissimula els cràters. És el que té la densitat més baixa dels quatre satèl.lits de Galileu

Io

I

o té 3.630 Km. de diàmetre i gira a 421.000 Km. de Júpiter en poc més d'un dia i mig. La seva òrbita es veu afectada pel camp magnètic de Júpiter i per la proximitat d'Europa i Ganímedes. És un món de roca amb molta activitat volcànica. La seva temperatura global és de -143ºC, però té una zona, un llac de lava, amb 17ºC.

Europa

T

é 3.138 Km. de diàmetre. La seva òrbita es situa entre Io i Ganímedes, a 671.000 Km. del planeta. Fa una volta cada tres dies i mig. L'aspecte d'Europa és el d'una bola gelada amb línies marcades sobre la superfície. Probablement són fractures de l'escorça que s'han tornat a omplir d'aigua i s'han gelat.

SATURN:

S

aturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic que té anells visibles desde la Terra. Es veu clarament aplanat pels pols a causa de la ràpida rotació.

L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria.

El sistema d'anells li dóna un aspecte molt bonic. En té dos de brillants, A i B, i un més suau, el C. Entre ells hi ha obertures. La més gran és la Divisió de Cassini.

Cada anell principal està format per molts anells estrets. La seva composició és dubtosa, però sabem que contenen aigua. Podrien ser icebergs o boles de neu, barrejades amb pols.

L'anell interior de Saturn, C, és a 1,28 vegades el radi, i l'anell exterior, A, a 2,27. Tots dos són dins del límit de Roche, però el seu origen encara no s'ha determinat. Amb tota la matèria que contenen es podria formar una esfera d'un tamany semblant al de la Lluna.

Saturn Terra

Tamany 60.268 km. 6.378 km.

Distancia del sol 1.429.400.000 km. 149.600.000 km.

Temps de rotacio 10,23 hores 24 hores

Temps de translacio 29,46 anys 1 any

Temperatura mitgana -125 º C 15 º C

URÁ:

E

s el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar

L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds.

Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de l'òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols

La inclinació sorprenent d'Urà provoca un efecte curiós: el seu camp magnètic s'inclina 60 º en relació a l'eix i la cua té forma de tirabuixó, a causa de la rotació del planeta.

Els anells d'Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans i té color gris. Sembla que hi ha també anells o fragments d'anells no gaire amples, d'uns 50 metres.

Urá Terra

Tamany 25.559 km. 6.378 km.

Distancia del sol 2.870.990.000 km. 149.600.000 km.

Temps de rotacio 17,9 hores 24 hores

Temps de translacio 84,01 anys 1 any

Temperatura mitgana -210 º C 15 º C

NEPTU:

E

s el planeta més exterior dels gegants gasosos

L'interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L'exterior és hidrogen, heli, vapor d'aigua i metà, que li dóna el color blau

És un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia un tamany similar al de la Terra, però al 1994 va desaparèixer i, després, se n'ha format una altra.

Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km/h.

Neptú té un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tènues, difícils de distingir amb els telescopis terrestres. S'han format a partir de partícules de pols, arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits petits.

A l'atmosfera de Neptú s'arriba a temperatures de 260 ºC sota zero. Els núvols, de metà congelat, canvien amb molta rapidesa.

La distància que ens separa de Neptú es pot entendre millor amb dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per arribar-hi i, quan hi és, els seus missatges triguen més de quatre hores per tornar a la Terra.

Neptu Terra

Tamany 24.746 km. 6.378 km.

Distància del sol 4.504.300.000 km. 149.600.000 km.

Temps de rotacio 16,11 hores 24 hores

Temps de translasio 164,8 anys 1 any

Temperatura mitgana -200 º C 15 º C

PLUTO:

E

s el planeta més petit i el que s'allunya més del Sol.

És l'únic que encara no ha estat visitat per cap nau terrestre.

Generalment, Plutó és el planeta més llunyà. Però la seva òrbita és molt excèntrica i, durant 20 dels 249 anys que triga a fer-la, és més proper al Sol que Neptú.

L'òrbita de Plutó també és la més inclinada, 17 º. Per això no hi ha perill que es trobi amb Neptú. Quan les òrbites es creuen ho fan prop dels extrems de manera que, en vertical, les separa una enorme distància.

Plutó té un satèl.lit molt especial: Caront. Té 1.172 Km. de diàmetre i és a menys de 20.000 Km. del planeta. Amb el temps, la gravetat ha frenat les seves rotacions i ara es presenten sempre la mateixa cara.

Per la seva densitat, Plutó sembla fet de roques i gel. En canvi, el seu satèl.lit és molt més lleuger. Aquesta diferència fa pensar que es van formar separadament i, després, es van juntar.

Plutó té una fina atmosfera, formada per nitrogen, metà i monòxid de carboni, que es congela i cau sobre la superfície a mesura que s'allunya del SolLa NASA prepara la missió Plutó Express per tal que arribi a Plutó al 2008, abans que l'atmosfera es congeli. Seran un parell de naus petites i ràpides que passaran a menys de 15.000 Km. del planeta.

Pluto Terra

Tamany 1.160 km. 6.378 km.

Distància del sol 5.913.520.000 km. 149.600.000 km.

Temps de rotacio 153 hores 24 hores

Temps de translacio 248,54 anys 1 any

Temperatura mitgana ? -230 º C * 15 º C

EL SOL

És l'estrella més propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.

El Sol és també la nostra principal font d'energia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor.

Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.

Es va formar fa 4.500 milions d'anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins convertir-se en una gegant roja. Finalment, s'enfonsarà pel seu propi pes i es convertirà en una enana blanca, que pot trigar un trilió d'anys a refredar-se.

La capa exterior és la que veiem. S'anomena fotosfera i té una temperatura d'uns 6.000 ºC, amb zones més fredes (4.000 ºC) que anomenem taques solars.