A de PART 1: EL SISTEMA POLÍTIC I CONSTITUCIONAL ESPANYOL

1.1.-El sistema polític i constitucional espanyol.

1.1.1.-Els principis generals de la Constitució.

1.1.2.-El reconeixement de drets i llibertats.

1.2.-La forma de govern: La monarquia parlamentària com a principi caracteritzador

de la forma de govern.

1.2.1.-Regulació constitucional.

1.3.-L'Estructura de l`Estat.

1.4.-Les institucions i els poders de l'Estat Central.

1.4.1.-El poder legislatiu.

1.4.2.-El poder executiu.

1.4.3.-El poder judicial.

1.5.-Les Comunitats Autònomes: Regulació constitucional.

1.6.-El Tribunal Constitucional.

1.7.-L'Administració Local.

1.1.-El sistema polític i constitucional Espanyol

La Constitució de 27 de Desembre de 1978 sorgeix com a resultat d'un procés d'evolució o reforma política que va permetre passar d'un sistema autoritari a un de constitucional, de forma pacífica.

La mort del General Franco el 20 de novembre de l975, va suposar la proclamació com a Rei del successor, amb el nom de Joan Carles I; i, poc després (juliol de 1976) la formació d'un govern presidit per Adolfo Suarez Gonzalez i designat segons la legislació vigent, que va trametre, a l'octubre de l976, un projecte de Llei per a la Reforma Política que fou aprovat per les Corts, i, posteriorment sotmés a referèndum.

La Llei per a la Reforma Política, (Llei 1/1977 de 4 de gener) d'una banda va reformar el sistema institucional amb la creació d'unes Corts bicamerals elegides per sufragi universal, directe i secret, a les quals es confiaba el poder legislatiu i d'altre banda establia un procediment de reforma constitucional, que requeria la intervenció de les Corts i el refèrendum popular posterior.

Aprovada la Llei per a la Reforma Política, diverses normes possibilitaren l'exercici de les llibertats de reunió, associació, sindicació i vaga, entre d'altres, i, el Reial Decret-Llei 20/1977 de 18 de març va regular el procediment per l'elecció de les Corts, que va tenir lloc el 15 de juny de 1977, en les primeres eleccions lliures desde el febrer de 1936.

Una de les tasques prioritaries de les Corts fou la redacció d'una Constitució. La comissió d'afers constitucionals i llibertats públiques del Congrés de Diputats va nomenar una ponència de set diputats, que va elaborar un avant-projecte de Constitució; aquest avant-projecte fou discutit a l'esmentada comissió, i, posteriorment discutit i aprovat al Congrés de Diputats. Tot seguit va ser revisat per la comissió constitucional del Senat i pel plè del mateix òrgan. La discrepància entre el text aprovat pel Congrés i l'aprovat pel Senat va fer necessària la intervenció d'una comissió mixta Congrés-Senat que va elaborar-ne un text definitiu. Aquest text definitiu que fou votat i aprovat per les dues cambres, i, sotmés a referèndum, va ser ratificat el dia 6 de desembre de l978, sancionat el dia 27 del mateix mes pel Rei, i, publicat al B.O.E . el dia 29 de desembre de l978.

El text de la Constitució de 1978 apareix com la font primària i essencial del Dret Constitucional espanyol. Defineix les institucions fonamentals de l'estructura estatal, reconeix i garanteix els drets dels ciutadans, i, finalment, determina que els preceptes que conté tenen un rang normatiu superior al de la resta de les fonts del dret, alhora que n'encomana la defensa a un òrgan específic.

Del text constitucional, resulta evident la voluntat d'establir uns fonaments ferms, i, pràcticament inamovibles de la convivència civil i de l'actuació dels poders públics, tot sotmetent a aquests últims a estrictes normes de comportament, i garantint els drets dels ciutadans.

La Constitució es una norma que té per objecte organitzar les institucions de l'Estat i garantir els drets dels ciutadans; en aquest sentit la Constitució aclareix la voluntat que té de ser la norma fonamental de l'ordenament.

El caràcter fonamental de la Constitució rau en el fet que conté uns manaments que queden fora de la disponibilitat de les forces polítiques; és a dir que els poders públics no poden alterar-los ni modificar-los quan actuen ordinàriament. En aquest sentit, els preceptes constitucionals, son bàsics perquè son inatacables; per això, els manaments de la Constitució han de considerar.se com els límits dels poders de l'Estat.

1.1.1.-Els principis generals de la Constitució.

Els principis generals de la Constitució consten en el preàmbul de la mateixa i son els següents:

a).-Garantir la convivència democràtica d'acord amb un ordre econòmic i social just.

b).-Consolidar un estat de dret que asseguri l'imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.

c).-Protegir els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

d).-Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

e).-Establir una societat democràtica avançada.

f).-Els principis filosòfics que han de presidir l'ordenament jurídic son: la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Segons el títol preliminar de la Constitució, Espanya es constitueix políticament en un estat social, democràtic i de dret, éssent la forma política de leEstat espanyol la Monarquia Parlamentària; residint la sobirania nacional en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat.

Estat Social:

En una societat industrial desenvolupada i moderna, els grans protagonistes de la vida social i econòmica son els dirigents empresarials i els treballadors; per això no existiria possibilitat de convivència en l'Estat sinó es reconegués la llibertat de creació d'activitats pels sindicats de treballadors i les associacions d'empresaris (art 7 CE).

Als poders públics els hi correspon, en un estat social, intervenir en la vida econòmica per l'efectiu compliment de les grans decisions polítiques del poble (art 9 CE).

Estat Democràtic:

La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat (art 1.2 CE). El Rei ja no personifica la sobirania nacional sinó que es només “símbol de la unitat i permanència de l'Estat”.

La forma política de l`Estat espanyol es la Monarquia Parlàmentaria (art 1.3 CE). El Parlament es l'òrgan estatal que representa al poble sobirà, i té com a principals poders, aprovar lleis i controlar l'acció de govern.

La Constitució reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren la nació espanyola i la solidaritat entre totes elles (art 2 CE).

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concórren a la formació i manifestació de la voluntat popular i son instrument fonamental per a la participació política.

Estat de Dret:

Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic (art 9.l CE). El poder polític está sotmés a les normes jurídiques que dirigeixen, guien i limiten l'acció de govern, amb la finalitat de respectar i promoure els drets i llibertats dels ciutadans.

La Constitució garanteix el compliment dels principis característics de l'estat de dret (art 9.3 CE), entre els que podem destacar:

-El principi de legalitat.

-El principi de jerarquia normativa.

-El principi de publicitat de les normes.

-El principi de seguretat jurídica

1.1.2.- El reconeixement de drets i llibertats (arts 15 a 29 CE).

Drets humans bàsics:

1.-Dret a la vida i a la integritat física i moral:- Prohibicióde la tortura i maltractaments.

- Abolició de la pena de mort.

2.-Dret a la llibertat i seguretat personals: -Establiment “Habeas Corpus”.

- Protecció adeqüada en les detencions.

3.-Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la propia imatge:-Inviolabilitat de

domicili.

Secret de les comu-

nicacions.

4.-Dret a la lliure circulació i residència.

5.-Dret a l'educació.

6.-Dret a la justícia: dret a la seguretat jurídica mitjançant garanties procesals i penals.

Llibertats públiques:

1.-Llibertat ideològica, religiosa i de culte: - Cap confessió té privilegis.

- Ningú pot éssser obligat a declarar pel que

fa a la seva ideològia, religió i creences.

2.-Llibertat d'expressió i difusió del pensament, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjá de reproducció.

3.-Llibertat d'exercir el dret de petició als poders públics.

4.-Llibertat de reunió pacífica sense armes.

5.-Llibertat d'associació.

6.-Llibertat de vaga.

7.-Llibertat de participació en assumptes públics.

Drets i deures dels ciutadans:

a).-Drets:-Dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica i a dissoldre'l.

-Dret al treball lliurament escollit, a la promoció professional i social i a una

remuneració suficient per satisfer necessitats personals i familiars.

-Dret a crear empreses privades.

-Dret a la negociació col.lectiva laboral.

-Dret d'empresaris i treballadors a adoptar mesures de conflicte col.lectiu.

-Dret a la propietat privada i a l'herència.

-Dret a la protecció de la salut.

b).-Deures: -Deure de treballar.

-Deure de treballadors i empresaris de complir els convenis col.lectius.

-Deure d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat

en cas de conflicte col.lectiu

-Deure de donar a la propietat privada la funció social que li correspon.

-Deure de contribuir al sosteniment de la despesa pública.

Els drets i llibertats reconeguts en la Constitució vinculen a tots els poders públics. Qualsevol ciutadà pot demandar aquests, drets i llibertats davant dels tribunals ordinaris, i, mitjançant el recurs d'empara, davant del Tribunal Constitucional. Es preveu també en la Constitució, com a garantia de drets i llibertats, la institució del Defensor del Poble.

1.2.-La forma de govern: La Monarquia Parlamentària com a principi caracteritzador de la forma de govern

L'article l.3 de la Constitució determina que: “La forma política de l'Estat Espanyol es la Monarquia Parlamentària”.

No obstant, l'expressió Monarquia Parlamentària només pot fer referència a la forma de govern, i nó a la forma d'Estat. Aquesta darrera està, en canvi, determinada per la sobirania popular recuperada després del franquisme a l'any l977.

Des del punt de vista doctrinal la Monarquia Parlamentària només implica la separació del Rei de la funció governamental i la responsabilitat del govern davant del Parlament.

En definitiva, el Rei es Monarca ja que deriva d'un principi previ determinat a la Constitució: El parlamentarisme.

La Monarquia es caracteritza per la seva submissió al titular originari de la sobirania (el poble), a l'òrgan estatal que de dret l'exerceix (el Parlament) i al text fonamental que regula aquest conjunt de relacions (la Constitució).

Es desplaça el pes polític de decisió al Congrés, i el Rei es configura com una institució de representació social que ostenta la Jefatura de l'Estat.

1.2.1.-Regulació constitucional.

El títol II de la Constitució tracta de la Corona:

A l'article 56.l es defineix la seva posició constitucional i les seves funcions:

1/.-La Constitució configura al Rei com a "Cap d'Estat", dotat de les facultats que la Constitució mateixa i les lleis expressament li atribueixen. En conseqüència, és un dels òrgans constitucionals de l'Estat, el que comporta que ha de tenir una funció materialment autònoma i que el Rei no pot estar subordinat a cap altre òrgan constitucional. Per això, tot i que la funció del Rei només consisteix, en determinats supòsits, en perfeccionar l'expressió de la voluntat d'un altre òrgan constitucional (el Govern o les Corts), l'acció del Monarca és tanmateix indispensable i insustituible.

D'altra banda, al Rei, com a Cap d'Estat, li correspon una posició de major dignitat formal, honorífica i protocolària.

2/.-A més a més de Cap d'Estat, el Rei es “Símbol de la seva unitat i permanència”. Per això correspon al Rei formalitzar els actes més importants de l'Estat, ja siguin de caràcter legislatiu o governamental, així com fer les convocatòries i designacions necessàries per la renovació dels titulars dels òrgans legislatius i governamentals.

La Monarquia, tradicionalment, ha estat el suport d'una unitat estatal integradora de regnes i territoris, que ha estat actualitzada ara, constitucionalment, en estat de les autonomies.

3/.- El Rei “Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”, el que comporta en primer terme una exigència de neutralitat política.

La funció moderadora consisteix en la magistratura d'influència que al Monarca li correspon d'exercir en relació al govern, i que es concreta en els drets del Rei a ser consultat, i d'estimular i advertir al govern com a conseller del mateix, sense perjudici, no obstant, de la potestat de govern que li atribueix la Constitució (així pot presidir el Consell de Ministres quan ho consideri oportú i a petició del President del Govern, despatx de consultes amb el President del Govern i Ministres, i té dret a ser informat pel govern d'allò que sol.liciti; però no té poder de vet absolut per negar la sanció de lleis ni pot intervenir en actes propis que siguin competència del govern).

La funció arbitral en la Constitució Espanyola es caracteritza per la neutralitat política de l'àrbitre. En definitiva es tracta d'un arbitratge al servei, no d'una política del Cap d'Estat, sinó del bon funcionament d'una forma de govern parlamentària, que únicament necessita de la intervenció arbitral quan no sigui capaç d'autoregularse, és a dir quan manca una majoria política o en el supòsit de que el funcionament de les institucions es alterat o amenaçat per causes extraordinàries.

Exemples d'aquest poder arbitral ho son, la facultat del Rei de proposar candidat a President del Govern quan manqui un partit o una coalició majoritaries al Congrés de Diputats, o el poder de disolució de les Corts Generals.

4/.-El Rei es configura també com la “Mes alta representació de l'Estat Espanyol en les relacions internacionals”, que es manifesta bàsicament en el poder del Rei de manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà de tractats; i poders, en definitiva, que no estan al servei d'una política exterior del Rei sinó de la política exterior de l'Estat, que el govern ha de dirigir.

5/.-El Rei, per últim, es el "garant de la Constitució". Al Rei li correspon garantir la regularitat formal de la Constitució i impedir els actes que vulnerin el procediment constitucional, si més no en els aspectes essencials ( per exemple una Llei que no hagués estat sotmesa a votació en una de les dues cambres o una convocatòria de referèndum sense autorització del Congrés), sense que això vulgui dir que tingui el control preventiu de la legalitat o constitucionalitat, que son tasques que corresponen a la jurisdicció ordinària o constitucional.

A més, el Rei està configurat com a garant de la Constitució per la seva posició en relació amb les forces armades, que tenen encomanada la defensa de l'ordenament constitucional.

Independentment d'això, la persona del Rei "es inviolable i no està subjecte a responsabilitat", i els seus actes han de ser sempre objecte de refrendament (ratificació) per un altre òrgan constitucional (normalment el President del Govern o els Ministres). Ara bé alló que és objecte de ratificació son els actes que el Rei realitza com a Cap d'Estat i s'exclouen, per tant, els corresponents a la seva vida privada (administració del seu patrimoni). Fora d'aquest àmbit la ratificació es sempre exigible.

Pel que fa a la qüestió successòria, la Constitució ha establert una forma de govern monàrquica i hereditària.

El Rei Joan Carles I es titular dels drets dinàstics per renúncia del seu pare Joan de Borbó i de Battenberg (14 de Maig de 1977). D'aquesta manera, a la legitimitat democràtica de la Monarquia provinent de la Constitució, s'ha afeigit la legitimitat dinàstica, fruit de la història.

L'ordre successori es basa en els principis de primogenitura i representació, que defineixen la preferència del primer nascut dels descendents del Rei, i, subsidiariàment dels descendents del primogènit, si aquest hagués mort, amb la particularitat de la preferència en el mateix grau de l'home sobre la dona, com a excepció del principi d'igualtat de sexes establert en la Constitució, sense mes justificació que la que es deriva de la tradició.

La successió en la Corona es produeix automàticament davant de les Corts Generals.

La Constitució estableix també les previsions necessàries per a la regència, en els supòsits d'inhabilitació del Rei, minoria d'edat o incapacitació.

La regència, en cas de minoria d'edat, s'encomana al pare, la mare o al parent major d'edat mes pròxim a succeir en la Corona; i en el supòsit d'incapacitat, al princep hereu, si fos major d'edat, i si nó al pare, la mare del Rei o al parent major d'edat mes pròxim en l'ordre succesori.

En el supòsit de que això no fos possible, la regència es nomenada per les Corts Generals, en forma individual o col.lectiva.

La regència, en qualsevol cas, només supleix interinament el titular de la Corona, i no el substitueix, i acaba sempre que cessi l'incapacitat del Rei per governar.

La Constitució ha separat sempre la funció pública de la regència, de la funció privada en que consisteix la tutela del Rei menor. La forma prioritària de designar tutor es la testamentària. Si no existeix nomenament testamentari, la Constitució designa tutor al pare o a la mare del Rei menor, sempre que siguin vidus. Subsidiàriament la designació correspondrá a les Corts.

1.3.-L'Estructura de l'Estat:

L'Estat modern considerat com a ens dotat de personalitat jurídica, necessàriament ha de valer.se de persones físiques per manifestar la voluntat i obrar (òrgans), i aquestes manifestacions de voluntat han d'imputar.se directament al propi Estat.

Òrgans individuals o col.legiats que desenvolupen la voluntat de l`Estat en les següents funcions:

A/.-Legislativa: Aquella en la que l'Estat estableix les normes del propi ordenament jurídic (lleis).

B/.-Executiva: Constituïda per l'activitat propiament administrativa i la política per part del govern

C-Jurisdiccional: Que indica l'activitat de l'Estat encaminada a fer valer l'ordenament jurídic.

Aquestes funcions es concreten en els tres poders de l'Estat: legislatiu.

executiu.

judicial.

1.4.-Les institucions i els poders de l'Estat Central:

1.4.1.- El poder legislatiu

Està constituït per les Corts Generals que representen al poble espanyol (mitjançant el sistema electoral legalment previst) i funcionen en règim bicameral:

Cambra baixa: Congrés de Diputats.

Cambra alta: Senat.

Està regulat en el Títol III de la Constitució.

El Senat es la cambra de representació territorial.

El Congrés de Diputats es la cambra legislativa per excel.lència.

El Congrés de Diputats està integrat per 350 Diputats i el Senat per 208 Senadors, amb un mandat de 4 anys, que son elegits per sufragi universal, lliure i secret; regulat en els articles 68, 69 i 70 de la Constitució i en la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

Òrgans:

L'organització de les cambres está constituïda pels següents òrgans de govern:

El President: que és la màxima autoritat de la cambra i té la seva representació. Dirigeix els debats del ple i interpreta el reglament en els casos de dubte. Forma part de la mesa dirigint i coordinant els treballs d'aquesta. Es elegit pels mateixos membres de la cambra en la sessió constitutiva.

La Mesa: Es un dels òrgans de govern de la cambra. Presidida pel president de la cambra, està integrada per diversos sots-presidents i pels secretaris. S'elegeix en la sessió constitutiva. La mesa organitza el treball parlamentari en una vessant administrativa més que política.

La Junta de Portanveus: Es l'altre òrgan de govern de la cambra. Presidida pel president de la cambra, està integrada per un representant de cadascun dels grups parlamentaris, i, a més hi assisteix una representació del govern. L'activitat de la junta de portanveus es eminentment política. És aquí on s'institucionalitza la relació entre el govern i la cambra i on es coneix l'opinió dels grups parlamentaris sobre el funcionament d'aquesta. La junta de portanveus fixa l'ordre del dia del ple i adopta decisions de caire polític.

Els Grups Parlamentaris: Son agrupacions de parlamentaris, constituits sobre la base de la seva coincidència política. La seva funció a la cambra és la de representar una linia política i ideològica determinada i expresar.ne la posició, organitzar els membres que la integren, i organitzar i simplificar la vida parlamentària. Tenen com a funció, també, la definició de la política parlamentària del partit, el control del govern, si s'està a l'oposició, o el suport si és té majoria a la cambra i compten amb un reglament intern. Els grups parlamentaris contribueixen a la formació dels òrgans de govern (junta de portanveus) o de funcionament (comissions) de les cambres, exerceixen la iniciativa legislativa, fixen les seves posicions en el debat del ple i en les comissions, autoritzen esmenes etc..

El Ple: Està constituït per tots els membres de la cambra i aquí és on té lloc la discussió i aprovació dels actes parlamentaris i les lleis. Es al ple on es desenvolupen les funcions i debats de més contingut polític, relegant a les comissions els treballs d'índole més tècnic. Al ple hi assisteixen també els membres del govern, amb veu però sense vot, tret de que ja siguin membres de la cambra. Els plens es celebren durant el periode de sessions, però poden celebrar.se plens extraordinaris. Les dades de celebració dels plens les fixa la mesa

Les Comissions: Son els òrgans parlamentaris que escometen el treball de base. A les comissions s'hi discuteixen amb minuciositat els projectes i les proposicions de Llei i és on té lloc la controvèrsia política i el debat tècnic. Els texts elaborats per les comissions (dictamens) no només serveixen de base als debats del ple, sinó que son normalment els que serán aprovats per aquest; fins i tot en determinats casos les comissions tenen potestat legislativa plena i poden aprovar projectes i proposicions de Llei sense passar pel ple.

Les comissions poden ser de diverses classes, però en general existeixen: les legislatives, cadascuna de les quals té assignada una àrea de competència que es correspon amb un ministeri, les no legislatives i altres que son purament de control (per exemple la comissió de control de RTVE).

Cada grup parlamentari compte a les comissions amb un nombre de representants proporcional a la seva importància numèrica a la cambra. La seva funció bàsica es conèixer els projectes i les proposicions de Llei en tramitació i elaborar.ne un dictamen, que serà elevat al ple de la cambra.

La Diputaciò Permanent: És un òrgan de la cambra previst per a suplir els buits que es produeixen en les vacances parlamentàries i en el tram que hi há entre la dissolució de les Corts i la constitució de les noves Corts.

Compta amb 21 membres que representen als grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica, i son designats per aquells.

La diputació permanent, bàsicament assumeix les funcions del Congrés i del Senat en la forma prevista en la Constitució

Facultats i poders: -Propiament legislatives: elaboració de lleis orgàniques i ordinaries.

-Control del govern i l'administració:

a).-Sobre el govern:

-Responsabilitat política (no jurídica) del govern davant del Parlament.

-El govern ha de comptar amb la confiança del Parlament, tant pel que fa a la política general (qüestió de confiança) com a la seva activitat concreta (interpel.lacions, compareixences a la cambra etc..).

b).-Sobre l'administració:

-És un control indirecte (que s'exerceix pel Tribunal de Comptes i pel Defensor del Poble), ja que el control directe correspon als òrgans jurisdiccionals.

-És el govern qui dirigeix l'administració de l`Estat.

Altres poders:

-Respecte del Monarca:- proveeix la successió de la corona quan s'extingeixi la línia

successòria.

-Respecte de les Comunitats Autònomes.

-Respecte dels altres òrgans de l'Estat:- formació del Consell Superior del Poder

Judicial (8 membres).

-formació del Tribunal Constitucional ( de 12

membres, en proposa 8).

Repartiment de funcions entre cambres:

Congrés de Diputats:

-Té pràcticament totes les competències en matèria legislativa, es a dir: iniciativa legislativa, elaboració de lleis, discussió i la seva posterior aprovació.

Senat:

-Només té facultats d'iniciativa i de deliberació sobre projectes de Llei ja aprovats pel Congrés de Diputats.

És a dir, davant la tramesa per part del Congrés de Diputats d'un projecte de Llei, el Senat pot: -no oposar-se al projecte de Llei tramés pel Congés de Diputats.

-oposar-se i vetar la totalitat del projecte.

-oposar-se parcialment al projecte amb presentació d'esmenes.

-tornar el projecte al Congrés de Diputats per a que el reconsideri.

En qualsevol cas, després, és el ple del Congrés de Diputats qui decideix.

1-4.2.-El poder executiu.

El poder executiu está constituit pel govern.

Composició:

“El govern es composa de President, Sots-Presidents, si s'escau, dels Ministres i de la resta de membres que determini la Llei”.

El govern es configura com un òrgan de vital importància en el sistema constitucional, ja que no només compleix amb un conjunt de tasques concretes que se li atribueixen especificament, sinó que, a més, ha de realitzar una funció general d'estímul, orientació i impulsió de l'acció d'altres òrgans.

Pel que fa al règim de funcionament, el govern es configura constitucionalment com un òrgan col.legiat, és a dir, un òrgan la voluntat del qual és el resultat de l'acord de les voluntats dels seus membres, després de la corresponent deliberació (Consell de Ministres).

El President del Govern: - representa l'executiu.

- proposa el nomenament i cessament de ministres.

- dirigeix la política interior i exterior de l'Estat.

- proposa la dissolució de les Corts.

El President del govern té un mandat de quatre anys, excepte en els supòsits de dissolució del Parlament, dimissió, mort, incapacitat o en els supòsits en que tingui èxit i prosperi una moció de censura.

Constitució:

A/.-Sistema general:

Proposició del Rei al Congrés de Diputats, mitjançant el seu president i prèvia consulta als representats dels grups polítics amb representació parlamentària, del candidat.

Formalitzada la proposta, correspon al Congrés de Diputats la pronunciació. El candidat haurà d'exposar el programa polític del govern que pretengui formar i sol.licitará la confiança de la cambra (investidura). Per obtenir aquesta confiança necessita el vot de la majoria absoluta (més de la meitat dels membres de la cambra) en una primera sessió, o de la majoria simple (vots favorables més nombrosos que els no favorables) en una segona sessió celebrada quaranta vuit hores després de la primera.

Si el president no assoleix la confiança del Congrés de Diputats, s'haurà de formular una nova proposta (que no significa necessàriament que hagi d'estar feta per un nou candidat); i en el supòsit de que no tinguessin èxit les succesives propostes, en el termini de dos mesos comptats des de la primera votació d'investidura, el Rei dissoldrá les cambres i convocará noves eleccions.

B/.-Sistema especial:

a).-Qüestió de Confiança:

El titular legitimat per a presentar.la es el propi president del govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres.

Es tracta de sol.licitar una renovació de la confiança atorgada en el moment de la investidura.

L'objecte de la qüestió de confiança ha de ser, o bé el programa polític del govern o una declaració de política general.

La tramitació coincideix, en línies generals, amb el procediment d'investidura. S'exigeix la presentació d'un escrit motivat, que ha de reflectir els punts concrets del programa polític del govern, o una declaració de política general.

Una cop admesa a tràmit la qüestió, el president del Congrés de Diputats convoca el ple, i la confiança es considerará atorgada quan voti a favor de la mateixa la majoria simple dels diputats.

Si el president no obté la majoria simple, es considera que el Congrés de Diputats li nega la confiança, produint.se aleshores la designació de president del govern d'acord amb l'article 99 de la CE ( nova proposta de candidat al Rei).

b)--Moció de Censura:

És un altre mecanisme per exigir la responsabilitat política del govern, aquesta vegada a iniciativa del Parlament.

És tracta d'una proposta de dissolució de la cambra, el contingut fonamental de la qual és la substitució del president del govern per un candidat alternatiu.

La moció de censura ha de ser proposada almenys per una dècima part dels diputats i ha d'inclourer un candidat a la presidència del govern.

El debat es similar al d'investidura, iniciant.se amb la defensa de la moció per un dels signants de la mateixa. Posteriorment intervé el candidat proposat a president del govern, exposant el programa polític del govern que pretén formar.

La moció s'ha de sotmetre a votació i l'aprovació requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés de Diputats.

Si la moció resulta aprovada, el govern censurat haurà de presentar la dimissió al Rei, i el candidat proposat a la presidencia inclòs a la moció es considerará investit de la confiança de la cambra.

Nomenament i cessament dels membres del Govern:

Havent-se realitzat amb èxit la investidura del candidat a la presidència del govern, correspon al Rei el seu nomenament formal, que ha de ratificar el president del Congrés de Diputats.

Pel que fa a la resta de membres del govern, la Constitució atribueix també el nomenament al Rei . Ara bé, aquest nomenament es realitza a proposta del president del govern.

Pel que fa al cessament dels membres del govern, aquest es pot produir, bé per la celebració d'eleccions generals, bé per pèrdua de la confiança parlamentària o per defunció o dimissió del president del govern o bé per exigir-se individualment responsabilitats per les cambres (reprovació) a un o varis Ministres. No obstant, en aquest últim cas, un eventual pronunciament reprovatori parlamentari no suposa necessàriament el cessament del Ministre afectat, ja que això es competència exclusiva del president del govern.

En qualsevol cas, malgrat el cessament en bloc dels membres del govern, aquest pot continuar com a “govern en funcions” mentre no s'elegeixi nou president de govern, per a evitar un buit de poder.

Els Ministres:

Els Ministres, son els caps o directors d'un departament o secció de l'administració.

Els Ministres tenen dues vessants, una de política i l'altre estrictament administrativa.

El nomenament i cessament dels Ministres correspon al Rei, a proposta exclusiva del president del govern.

Poders i funcions:

A/.-Polítiques:

-Política interior: realitza el programa de govern acceptat pel Parlament mitjançant l'investidura.

-Direcció de la política exterior.

-Dissolució de les Corts.

-Proposició de referèndums etc...

B/.-Direcció administrativa, civil i militar: És a dir tasques relatives a l'Administració Central.

C/.-Legislatives:

-Presentació al Parlament de projectes de Llei. El Consell de Ministres aprova el projecte de Llei i, posteriorment, el tramet al Parlament. Previament el govern ha encàrregat a experts juristes l'elaboració d'un avantprojecte de Llei que després aprovará el Consell de Ministres.

-Exercici de la legislació delegada: Decrets-Legislatius.

-Promulgació de Decrets-Llei.

-Promulgació de Reglaments Estatals (normes emanades de l'administració sense control parlamentari).

-Promulgació de Reials-Decrets (Reglaments aprovats pel Consell de Ministres a través dels Ministeris).

-Promulgació d'Ordres Ministerials (Reglaments aprovats pels Ministeris sense aprovació prèvia del Consell de Ministres)

D/.-De càracter executiu:

Que consisteixen en l'execució de lleis mitjançant Reglaments.

1.4.3.-El poder judicial.

Concepte:

Està constituït pel conjunt d'òrgans que tenen atribuïda la realització de la funció estatal consistent en resoldre, mitjançant l'aplicació del dret, els conflictes que sorgeixin entre els ciutadans o entre aquests i els poders públics.

Garanties:

A/.-Independència:- separació respecte a la resta de poders de l'Estat Central i Comunitats

Autònomes

- Garantitza la independència dels seus membres en l'exercici de les

seves funcions.

La potestat jurisdiccional, en tot tipus de processaments, jutjant i fent executar allò jutjat, correspon única i exclusivament a tribunals i jutjats.

B/.-Generalitat:

Té àmbit d'aplicació general a tot l'Estat.

Estructura orgànica:

L`òrgan de govern del poder judicial és el Consell General del Poder Judicial, que està format per vint membres, més el president ( que també ho és del Tribunal Suprem).

D'acord amb la Llei Orgànica del Poder Judicial, els vint membres del Consell General del Poder Judicial son nomenats a parts iguals pel Congrés de Diputats i el Senat, dotze d'entre jutges i magistrats i vuit han de ser designats d'entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'exercici de la professió.

El seu mandat dura cinc anys i no poden ser reelegits.

Funcions:

Constitució, funcionament i govern de jutjats i tribunals i de l'estatut jurídic de jutges i magistrats.

Regulació:

Llei Orgànica del Poder Judicial, que està integrada per un conjunt de normes per les que s'ha de regir el Consell General del Poder Judicial.

Queden totalment prohibits els tribunals d'excepció. Només es reconeix la jurisdicció militar en l'àmbit estrictament castrense.

El Ministeri Fiscal:

El Ministeri Fiscal, en realitat, no forma part del poder judicial.

La funció del Ministeri Fiscal es promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la Llei.

El Ministeri Fiscal, exerceix la seva funció mitjançant òrgans propis i està regulat per un estatut propi (Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal).

El Fiscal General de l'Estat (màxim òrgan del Ministeri Fiscal) es nomenat i cessat pel govern, precisament perquè és un dels principals executors de la política criminal, que es part de la política interior, la direcciò de la qual, correspon al govern i de la qual aquest n`es responsable davant del Congrés de Diputats.

Al Fiscal General de l'Estat, queden jeràrquicament subordinats tots els restants membres del Ministeri Fiscal.

Normalment el Ministeri Fiscal, a l'àmbit penal, exerceix l'acusació pública, però també té competències a l'àmbit judicial del dret privat (informe previ en qüestions de competència, informe previ en procediments en que intervinguin menors i incapacitats etc.).

1.6.-Les Comunitats Autònomes: Regulació constitucional.

La Constitució estableix la indissoluble unitat de la nació espanyola i reconeix i garanteix el dret a l'autònomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Contra l'Estat centralista de la dictadura i front a un possible règim federalista o separatista, es va optar per un d'autònomista com a expressió de l'existència d'una pluralitat de comunitats, amb especificitats pròpies i amb estatut jurídic propi.

L'Estat territorialment queda organitzat en:-Municipis (Administració Local).

-Províncies (Administració Provincial)

-Comunitats Autònomes (Administració

Autonòmica)

Requisits:

Estatut d'Autònomia (aprovat per les Corts) com a norma institucional bàsica.

Competències:

A la Constitució s'estableixen un seguit de competències pròpies de les Comunitats Autònomes en matèries d'organització del territori autònom; i també quan es fa referència a les compètencies exclusives de l'Estat en que, a manera d'exepció, es reconeixen a les Comunitats Autònomes certes facultats executives en assumptes de competència estatal; i sobretot facultats legislatives (mitjançant els Parlaments) en determinades matèries, especialment de dret civil.

Així a l'article 149.8 de la CE, quan es determina que la legislació civil es competència de l'Estat, es fa excepció de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils forals per part de les Comunitats Autònomes allà on n'hi hagi.

No obstant, les Comunitats Autònomes no tenen compètencies legislatives en matèria mercantil ni laboral (només facultats executives).

Òrgans:

-Assemblea Legislativa (Parlament).

-Consell de Govern amb funcions administratives i executives.

El President del Govern Autonòmic:-És elegit per l'assemblea i nomenat pel Rei per 4 anys.

-Dirigeix el Consell de Govern.

-Ostenta la direcció política de la Comunitat Autònoma

El President i els membres del Consell de Govern, son responsables políticament davant del Parlament.

Un Tribunal Superior de Justícia, sense perjudici de la jurisdicció que correspongui al Tribunal Suprem, culmina l'organització jurídica dins l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma.

1.7.-El Tribunal Constitucional:

Composició:

El Tribunal Constitucional está integrat per dotze membres nomenats pel Rei:

- Quatre a proposta del Congrés de Diputats (per majoria de 3/5).

- Quatre a proposta del Senat (per majoria de 3/5).

- Dos a proposta del Govern.

- Dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.

Els aspirants a membres del Tribunal Constitucional an de ser magistrats, fiscals, professors d'universitat, funcionaris públics o advocats; tots ells juristes de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici professional.

El càrrec té una durada de nou anys amb renovació per terços cada tres anys.

Els membres del Tribunal Constitucional participen de les prerrogatives de independència i inamobilitat en l'exercici dels seus càrrecs.

El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori Espanyol.

Competències:_

A/.-Resoldre els recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei.

Poden interposar aquest recurs: -El President del Govern.

-El Defensor del Poble.

-Cinquanta Diputats i cinquanta Senadors.

-Els òrgans de les Comunitats Autònomes.

-Els Parlaments Autonòmics.

B/.-Resoldre el Recurs d'empara per violació dels drets i llibertats establerts a la Constitució.

Poden interposar aquest recurs: -El Defensor del Poble.

-El Ministeri Fiscal.

-Qualsevol persona amb interès legítim.

C/.-Resoldre els conflictes de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes o de les Comunitats Autònomes entre elles.

D/.-Control previ de Tractats Internacionals per a evitar que un Tractat Internacional contrari a la Constitució pugui entrar en vigor.

Només el govern o alguna de les cambres poden instar el control mitjançant el corresponent requeriment.

E/.-Altres matèries atribuïdes per la Constitució i altres Lleis Orgàniques.

El Govern pot impugnar davant del Tribunal Constitucional resolucions de les Comunitats Autònomes (mentrestant queda en suspens l'execució de la resolució impugnada).

Els jutges també poden plantejar qüestió d'inconstitucionalitat si consideren que una Llei vigent viola la Constitució.

1.8.-L'Administraciò Local

La Constitució, garanteix l'autonomia dels Municipis, els quals gaudeixen de personalitat jurídica plena.

El govern i l'administració Municipal correspon als Ajuntaments integrats per:

- El Batlle

- Els Regidors.

Les competències dels Ajuntaments estan determinades en la legislació específica (Llei de Regim Local, Llei de Procediment Administratiu, Llei sobre Hisendes Locals etc..)