L'estat feudal:

Polític:

Sistema feudal des del punt de vista polític:

Durant l'estat feudal i mirat des del punt de vista polític:

Els camperols se'ls hi confiscava part de les seves collites i animals, estaven obligats al pagament de part de les seves collites anuals, de tases per l'ús dels monopolis senyorials (molins, forjes, forns), i a tot tipus de prestacions de treball i de servei militar; per que cumplissin totes aquestes coses, la senyoria banal tenia agents que s'encarregaven (caballers, castellans i batlles).

El senyor feudal s'otorgava el dret d'impartir justícia en la seva democràcia, amb la qual eliminava tota possibilitat de censura en la seva actuació.

Control en la producció:

Va aparèixer la trilogia mediterrànea ( blat, vi i oli ), que era el que exigien les senyories de produir, ja que era fàcil d'apil·lar, guardar i comercialitzar.

Els camperols de cada senyoria treballaven de forma exclusiva en els cultius intensius de secà que se'ls hi havia dictat, deixant en segon lloc els cultius de l'hort, que resultaven difícils d'apil·lar, guardar i comercialitzar.

L'establiment de la senyoria banal restringia l'accés dels camperlos als boscos i llocs de pastura.

La caça als boscos es feia sense limitacions, el cultiu de nous espais i els pastos eren bens comuns.

Més tard, el dret de la caça es va privatitzar i llavors els camperols van perdre la varietat de productes càrnics.

La nova societat sorgida de les violències va crear el seu propi sistema de relacions personals i de vincles de dependència.

Classificaven a la gent segons els beneficis obtinguts de la captació de la renda.

Les bases del sistema eren el vasallatge i el feude:

Cada senyor realitzaba una sèrie de pactes feudals amb persones de la seva confiança.

Aquest individus, anomenats feudataris, s'encomendaven al seu senyor i es declaraven el seus vasalls en una cerimònia d'homenatge.

A la cerimònia es prometien a servir-lo, especialment a la guerra, mitjançant un jurament de fidelitat.

El senyor els concedia la seva protecció i després es quedaven amb pertenences feudals, que podien consistir en terres, rendes o drets diversos pel seu sustent econòmic.

Aquest lligam feudo-vasallatge regulava les relacions entre les famílies de la noblesa a les que els camperols es trobaven sotmeses. La llibertat d'aquets va ser restringida per la gènesis i la intensificació del procés de vasallatge.

El camperol, per l'únic fet de residir en un senyorial, quedava subjecte a una supervivència personal (la limitació de disposar sobre el seu propi cos i sobre els seus bens).

Servir a les parts més altes de la noblesa o formar part de les terres de la noblesa, eren les causes per les cuals el camperols tenien que pagar un rescat per trencar el vincle que els unia al senyor i podia abandonar el lloc.

Les crisis agràries van agravar la situació dels camperols que servien i van provocar la seva rebel·lió.

La formació dels estats feudals:

Es va iniciar el procés d'escalar els vincles feudals a l'interior dels regnes i principats territorials. Les institucions feudo-vasallàtiques, s'enfrontaven per un poder centralista.

El rei de França; Lluís VI, el duc Guillem de Normandia, Ramon Berenguer I de Barcelona, entre d'altres, van imposar a les senyories feudals que questionaven el seu poder.

La introducció del concepte “d'homenatge individual”, aquell que predominava sobre totes les altres prestacions, els col·locaven en el punt més alt de la piràmide feudal.

El servei “d'hueste”, l'obligació dels vasalls de participar en el exercici principiste, el monopoli de la acunyació de moneda, o la funció legisladora, constituien un grup de les coses que difereciàven els grups de gent a la piràmide feudal.

La imposició de les monarquies i principats feudals era possible pel compromís que tenien els senyors locals de no interrompre la creació de senyories banals.

Les comunitats d'homes lliures, abandonades pel poder estatal per la possible agressió, eren sotmeses al poder banal.

Estat feudal:

Introducció:

Règim polític, social y econòmic que va estar a Europa occidental, des del segle X fins a l'època en que el poder real va trionfar a cada Estat, sobre les sobiranies particulas.

En el sistema feudal, tota terra depenia d'una altre, i tot home d'un altre. El rei, que nominalment estava al cap de la societat, concedia en feu una part dels seus dominis o de les seves rendes a uns senyors que es convertien en els seus vassalls i dels quals ell era el posseidor.

El posseidor d'un feu podia, a la vegada, enfeudar una part dels seus dominis a uns tercers (valvasors) i d'aquesta manera successivament.

La ideia d'un feu combinava la de la propietat amb la de sobirania:

El senyor era el vertader sobirà en el seu domini, dintre del qual promulgava lleis, administrava justícia, acunyava moneda i feia la guerra.

El sobirà i el seu vassall estaven junts per un contracte d'assistència i fidelitat:

El sobirà li donva donava al vassall protecció i justícia a canvi d'obligacions diverses, subsidis en dinersi, sobre tot, servei militar.

El clero poseia també feus, generalment exents d'imposts (exenció espiritual). El sistema feudal estava associat a una economia d'intercanvi.

El desenvolupament dels canvis i de la moneda, el creixement de les ciutats i la consolidació d l'autoritat reial, van ser els factors que van determinar la desaparició progresiva d'aquest sistema. Encara que, alguns dels seus punts característics, com els de la senyoria rural.

El feudalisme va creixer més a Fraça, Alemanya i Anglaterra, seguit d'Italia.

A Espanya existia a Aragó i, especialment, a Catalunya, on van introduir-ho els francs, creados d'aquest Estat.

Menor importància va tenir a Castella i Lleó, encara que la seva existéncia en aquests regnes està atestiguada, entre d'altres, per “el Fuero viejo de Castilla” i “Las siete partidas”.

Índex:

Estat feudal:

Introducció………………………………………………………………….pag: 2

Economia .……………………………………………………………….…pag: 3

Societat ………………………………………………………………….…pag: 4

Política ……………………………………………………………………..pag: 5

• Introducció…….………………………………………………………..pag: 5

• Control en la producció………………………………………………..pag: 5

• La formació del estats feudals………………………………………..pag: 6

Bibliografia………………………………………………………………….pag: 7

Bibliografia:

- Enciclopèdia, Historia de Cataluña