HISTÒRIA Unitats 4 i 5

Unitat 4: El sexeni revolucionari

Al 1868 hi ha una revolució anomenada “La Gloriosa”, les causes de la qual són:

• factors econòmics (crisi capitalista, guerra de successió americana elevació dels preus de la matèria primera, crisi del ferrocarril)

• Factors polítics (crisi del sistema parlamentari moderat)

Tot això porta al pacte d'Ostende: progressistes, demòcrates i republicans preparen la insurrecció militar, quan la reina estava a St. Sebastián, cosa que va provocar la fi de la monarquia borbònica (tot això va ser comandat per Prim i Serrano)

• Al 1869 es fan unes eleccions i una constitució en la que es declara:

• Sufragi universal, ampliació dels drets personals

• Es buscava un nou rei (duc de Montpensier o el príncep de Hohënzolern-Signeringen). Al final va sortir Amadeu de Savoia, perquè els altres dos s'odiaven a mort, i si n'agafava un, tindria mals rotllos amb l'altre.

• Composició del parlament: partit republicà federal (Pi i Margall, Figueras, Castelar) i el bloc liberal o monàrquics (unionistes ·Serrano·, progressistes ·Segasta· i demòcrates ·Prim·.) isabelins i carlins

Mesures preses per Serrano

• Recerca d'u rei constitucional i mesures de reordenació i modernització de l'economia

El regnat d'Amadeu I de Savoia

No coneixia a ningú i no sabia parlar espanyol, només coneixia a Prim. Els republicans, alfonsins i carlins anaven en contra seva.

Això va provocar l'esclat de la III guerra Carlina, la guerra dels 10 anys a Cuba, i la proclamació de la primera república espanyola després de la seva abdicació al 1872.

1a república espanyola

• Divisió del republicanisme

• Federal

• Moderat (Pi i Margall): igual q els radicals, pero sense la indepen.

• Radical: independització de cada regió

• Unitari (Castelar). Centralista i uniformista

• Les oposicions al sistema

• Carlistes (3a guerra carlina)

• Alfonsins: volien que el fill d'Isabel II fos rei (Alfons XII)

• Conflictes bèl·lics

• 3a guerra carlina

• Primera guerra de Cuba

• Insurreccions catalanes

• Conflectivitat social

Unitat 5: La societat del segle XIX

Transformacions espanyoles al segle XIX

• L'antic ràgim (Absolutisme monàrquic, economia senyorial i societat estamental) es va veure atacat i destruït per dos fenòmens:

• Revolució industrial a la Gran Bretanya i revolució francesa i revolucions liberals.

• La societat estamental es va veure trencada a partir dels nous principis liberals:

• Idea d'igualtat dels ciutadans davant la llei i dels “drets del ciutadà”; i la supressió dels drets senyorials i del feudalisme

La nova societat de classes a Espanya

• La noblesa i l'església van continuar amb el seu paper preeminent, mentre creixia el prestigi de la noblesa, i s'acoblava amb la burgesia (comerciants, industrials i banquers adinerats) per formar una classe dirigent

El món rural: propietaris i pagesos

- A Espanya hi havia un 60% de població rural, però la majoria eren propietaris sense terres. Els que tenien les terres eren la noblesa i la burgesia (caciquisme)

- Els que teballaven la terra eren els arrendataris de terres (a llarg i a curt termini) i els jornalers sense terres (situació laboral i econòmica molt precària)

- El sistema pairal a Catalunya estava predominat per la petita i mitjana propietat (gran importància de la figura de l'hereu i la no divisió del mas)

• A la segona meitat del segle XIX a Catalunya hi va haver una prosperitat econòmica

Les classes populars i urbanes i el naixement de la classe obrera

Només a Catalunya es configura una classe obrera industrial, i al País Basc i Astúries també, però no amb tanta intensitat.

Els menestrals

Petits artesans i fabricants urbans independents, d'ideals demòcrates

Els obrers industrials

Treballadors de les fàbriques per un sou, en condicions miserables

Van començar a sorgir associacions, que eren eliminades pel govern liberal conservador. Això va provocar que hi haguéssin petites revolucions, reclamant una jornada laboral, una edat laboral, protecció social, destruint màquines. A vegades pactaven amb la burgesia progressista i en contra el govern.

El moviment obrer s'apropa als republicans i socialistes

* 1846: els obrers barcelonins es revolten contra Espartero, el qual els bombardeja, cosa que fa calmar el moviment obrer i la burgesia progressista.

- Hi ha un augment de la població obrera als anys 40 i 50

• 1855: es remet un memorial a Espartero amb les reivindicacions obreres (dret d'assossiació) que fou desatès

• 1856: Cop d'Estat moderat (O'Donnell) contra Espartero (proteccionista).

Hi ha un augment del moviment obrer català fins al 1868

Naixement de la nova societat de classes

S.XIX - Industrialització

• Burgesia: Ideologia liberal, defèn el capitalisme i l'acumulació de capital.

Acomulaven capital gràcies a l'obtenció de plusvàlua.

Aquests es van enriquir gràcies a l'abolició del feudalisme, que provocava també l'abolició de les herències, i donava pas a la societat de classes

• Proletariat: Eren la força de treball assalariada. Condicions de vida pèssimes, exigeix canvis socials i comença a organitzar-se (associacions sindicals). Expandeixen les ideologies socials i polítiques obreres contra el capitalisme (socialisme utòpic, marxisme i anarquisme)

• Condicions de vida

• El maquinisme va fer augmentar la divisió de treball, cosa que va fer que baixessin els salaris. Això va fer que es triessin molts llocs de treball, i el proletariat estigués cada vegada en una situació més precària.

• Jornada laboral entre 10 i 14 hores diàries, amb poca higiene, i seguretat. Treball infantil freqüent, i de les dones (que eren menys pagades). No existia cap protecció social, ni vacances, ni edat laboral, ni jornada mínma...

Els inicis de l'associacionisme obrer i el cartisme britànic

El govern liberal feia lleis antiassociatives, i les revoltes obreres eren freqüents

• Al llarg del s.XIX apareixen societats d'ajut mutu entre els obrers, i evolucionen els sindicats (organització estable que defensa els drets dels obrers). Al 1825-30 neixen les Trade Union legalitzades a Anglaterra

El cartisme britànic: els empresaris presionen contra el moviment sindical i marginen els obrers sindicats. L'estat limita el dret de les organitzacions obreres. El moviment cartista, es diu així perquè volien una carta de drets dels treballadors i d'una legislació laboral i social

Els socialistes utòpics

El sistema que està basat en l'explotació dels treballadors porta a la misèria. Apareixen els primers socialismes:

• Defensen la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, els ideals democràtics i de la llibertat, reivindica millores en les condicions de vida dels obrers i condemna la desigualtat de classes, però defuig la revolució

Karl Marx i el socialisme científic

Marxisme: posen la teoria al servei de la pràctica revolucionària per transformar la societat.

• L'anàlisi del passat (el materialisme històric): el motor de la història és la lluita de classes

• La crítica del present (anàlisi del capitalisme): L'explotació capitalista es defineix en la plusvàlua. Critica el mode de producció capitalista, per “robar” la plusvàlua que crea el proletariat.

• El projecte revolucionari (la societat comunista): cap a la societat sense classes per la dictadura del prolateriat. No volen que es produeixi l'explotació de l'home per l'home (comunisme). El mitjà per aconseguir-ho és la revolució dels obrers i al implantació d'una dictadura del prolateriat, que haurà d'elmininar la propietat privada i les desigualtats entre els homes.

Anarquisme: Rebuix l'autoritat, a la política i a la religió, l'Estat i a les institucions “Ni Déu, Ni Estat, Ni amo”

• Critica el capitalisme

• Té una visió naturalista del món i la societat (les lleis i normes són antinaturals)

• Llibertat col·lectiva i solidaritat social (cal lluitar per la llibertat col·lectiva)

• Oposició a l'Estat i a la política (Estat = opressió): es rebutja el poder polític

• Crítica de la propietat privada

• Defensa de l'acció directa i espontània del poble (el mitjà per arribar a la societat llibertària és la revolució espontània, sense organització

Naixement, organització i objectius de la Primera Internacional (AIT)

Feia possible la solidaritat entre tots els obrers del Món.

Té un Consell General liderat per Karl Marx.

• Volia l'alliberament de la classe obrera per si mateixa, mitjançant la presa del poder polític.

• Volien una jornada laboral de 8 hores, supressió del treball de nens i nenes, millores laborals per a la dona, oposició als exèrcits permanents, opisició al règim fiscal de la classe obrera.

* Aquesta va ser la primera vegada que els obrers podien debatre els seus punts de vista