TEMA III: INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Procurar-se els mitjans de subsistència ha format part de la història. Aquesta recerca de la procura existencial ha sigut una de les grans preocupacions que s'ha deixat per a l'esfera privada.

Forsthoff , científic social, inventor de la procura existencial, deia que en èpoques pre-capitalistes els nuclis microsocials s'abastïen d'un 80% de totes les seues necessitats sense dependències externes. El 20% restant el cobrien per relacions amb altres comunitats.

A partir de les societats industrials el plantejament de la procura existencial s'ha invertit. Hi ha un procés cada vegada més fort de dependència externa. El 80% de les necessitats es cobreixen per dependències externes i el 20% per internes. Podrien dividir la estructura de les tècniques en específiques i inespecífiques:

Inespecífiques…..

El dret liberal estableix l'obligació jurídica d'alimentar als parents. Un deure de socórrer, d'atenció, d'assistència… recíprocament atribuït entre els diferents membres d'una família consanguínia. El codi civil, art. 142 i següents es pot observar la subsistència d'aquesta obligació.

22-II-00

Específiques…..

• Afiliació voluntària.

• Col·lectiu de base professional, es constitueix un contracte societari per a prevenir necessitats futures mitjançant aportacions periòdiques.

• Gestió col·lectiva dels fons.

• Protecció de necessitats concretes en quanties prefixades.

Tingué un desenvolupament irregular. No només estava deprimit, sinó que quan es va legalitzar només podien pagar quotes els que podien estalviar. Inicialment no es donava una distinció clara entre el que era un mutualisme i el que era un sindicat o organitzacions cooperatives.

B. Les lleis d'accidents de treball ( A.T): A finals del segle XIX, el moviment obrer més que propugnar l'estalviament solidari pretendrà arrancar a l'Estat determinades concessions, entre les quals es troben les primeres lleis de Accident de Treball.

Les insuficiències del mutualisme obrer foren superades per altra tècnica específica:

Fou important l'elaboració teòrica de la responsabilitat objectiva, per la qual es trencava l'esquema de la relació causa-efecte en el infortuni del treballador. En Espanya les assegurances socials es codifiquen en 1889.

Característiques de les Assegurances Socials:

Les assegurances socials prompte es manifestaren insuficients. La nova tècnica es la……

D. Seguretat Social. La seua creació també es deu a una sèrie de factors de caràcter social, econòmic i polític:

Gran Bretanya en plena Guerra Mundial fou la que va obrir camí. Se li encarrega a Beveridge que faça un informe de les assegurances socials:

• Assegurances Socials i Serveix connexos.

• Plena ocupació en una societat lliure.

Proposava…..

CONSTITUCIONALITZACIÓ DELS DRETS SOCIALS:

El constitucionalisme regulà els drets individuals, després es constitucionalitzaren els drets col·lectius i com a última fase els drets econòmics i socials que partiren d'un compromís de l'Estat a cobrir diverses necessitats. També es regula el dret a la protecció de la seguretat social. Normalment aquestos compromisos eren de caràcter pragmàtic, calien desenvolupar-los legislativament.

A pesar d'aquestos intents unificadors, històricament s'han configurat dos models distints de Seguretat social:

Les últimes tendències es fer un model mixt.

24-II-00

Etapes….

• Caixes de Retir i de Socors per a malalts i invàlids del treball.

• Asil per a invàlids del treball.

• Llei d'accidents de Treball.

• Creació de l'Institut Nacional de Previssió.

• Primera assegurança obligatòria que encara continua actualment. ( Assegurança de jubilació 1919) ----- Acreditant un sol dia de cotització entre 1919 i 1939 tenien dret a la pensió de retir d'obrer, que es troba entre la pensió de jubilació i la no contributiva.

• Reconeixement Constitucional ( art. 46)

• Nova regulació del segur de maternitat.

• Caixa Nacional d'atur forçat.

• Lleis d'Accidents de Treball en Agricultura i industria.

• Llei de bases de malalties professionals.

• Espanya Nacional ( 36-60). Es consoliden les assegurances socials encara que de forma raquítica, ja que en acabar la guerra calia reconstruir el país. Però els únics que ens podien ajudar ( aliats: Alemanya i Itàlia ) es trobaven en la II G.M. Cal destacar la pensió SOVI, que era major que el retir obrer però inferior a la pensió contributiva. S'exigia 5 anys cotitzats. Afectava principalment a les dones ja que tenien un treball més erràtic. Caràcterístiques:

• Règim mutualista de base professional.

• Burocràtic: cada risc un segur.

• Desordenat i falta de planificació.

• Insuficiència dels règims asseguratius.

• Creació d'un sistema de seguretat social: Es tractava més d'una línia a seguir i una sèrie d'objectius que un vertader sistema de S.S. , ja que la protecció era molt baixa. Això es dona perquè es desbloqueja intencionadament l'Estat Espanyol i llavors podríem dir que es suavitza el Franquisme. A més s'arrepleguen divises per mig del turisme, l'exportació de mà d'obra etc….

Es promulga la llei de bases que s'articularà a través de la llei bàsica de S.S.

Principis o característiques de la llei: Regim General i Règims especials…..

• Tresoreria general de la S.S.

• Institut Nacional de S.S.

• Institut Nacional de la Salut.

• Institut Nacional de Serveis socials.

• Institut Nacional de l'ocupació.

La CONSTITUCIÓ de 1978, no regula molt el tema de la seguretat social, malgrat que alguns articles si ho fan. Article 41 ( Els poders públics mantindran un règim públic de S.S per a tots els ciutadans, que garantisca l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en casos de desocupació. L'assistència i les prestacions complementaries seran lliures). L'article aportà situacions d'ambigüitat i interpretacions diferents. La doctrina científica s'ha ocupat de desentranyar el sentit d'aquest article. Les notes definitòries es donen a partir de les interpretacions del tribunal constitucional ( Enquadrament sistemàtic a la pròpia Constitució ). A partir d'ací l'article 53 estableix que els principis tenen una eficàcia jurídica immediata, d'obligat compliment per a tothom. En aquest cas la vigència no serà efectiva fins que existisca un legislament d'aquesta constitució. Quan hi haja una llei que desenvolupe allò que marcà l'article 41, el compliment serà obligatori.

PRINCIPIS PRAGMÀTICS:

• Nivell assistencial amb tendència a la universalització.

• Nivell amb caràcter contributiu.

• Nivell complementari. S.S de caràcter privat.

07-III-00

Existeixen tres nivells del Dret Internacional que influeixen en el Dret Nacional:

Ex. Declaracions de la OIT.

Ex. Espanya convenia amb altre pais una protecció recíproca per als ciutadans dels dos Estats. Pot ser també multilateral. No es signen convenis.

( falta ).

TEMA IV: RELACIÓ JURÍDICA DE LA SEGURETAT SOCIAL.

-------------------------------------------------------------------

Els subjectes protegits s'han anat ampliant de forma ininterrompuda. No sols per als titulars dels treballs sinó també per a les famílies. Art. 41 de la Constitució ------ Dos grans nivells de protecció:

• Modalitat Assistencial.

• Modalitat Contributiva.

En la Modalitat Assistencial els subjectes protegits són ( Art. 7.3):

• Tots els espanyols residents en territori nacional.

• ( Art. 7.5) "Hispano-americans, portuguesos, brasilenys, andorrans, filipins si tenen residència a l'Estat Espanyol, s'equipararan als espanyols.

• Subordinació als Convenis Internacionals i Principi de Reciprocitat.

En la Modalitat Contributiva es duen a terme els criteris següents. ( Art. 7.1. de la Llei General de Seguretat Social ):

• Treballadors per compte d'una altre ( fixes o fixes discontinus, eventuals o treballadors a domicili, independentment de la categoria professional o la forma de remuneració, relació laboral de naturalesa comú o especial).

• Treballadors autònoms o per compte propi ( no les persones que treballen en una empresa familiar, estiguen a càrreg del titular de l'empresa i que convivisquen amb ell). Majors de 18 anys en empreses individuals o familiars.

• Socis treballadors de Cooperatives de treball asociat.

• Estudiants.

• Funcionaris públics, civils o militars.

• Excloits ----- treballs realitzats per benevolència, amistat, veïnatge, de forma espontànea o algunes professions lliberals.

Ex. Els desplaçats ( persona que s'en va a treballar fora però amb un termini i amb voluntat de retorn) . El termini màxim es de 24 mesos. L'Art. 125.2 de la Llei General estableix el criteri de que

* Els treballadors espanyols per compte d'un altre, traslladats per l'empresa a l'estranger continuaran assimilats a l'alta en la S.S. espanyola. Tindran també l'alta en el pais de desplaçament per conveni especial. Si el trasllat es produeix dins d'un Estat membre de la Unió Europea s'aplicarà l'art. 34 del Reglament Comunitari. ( 574/72 ).

* Els espanyols residents a l'estranger que siguen funcionaris o empleats d'organitzacions internacionals. Conveni especial ( R. D. 2805/ 79 de 7 dic.

* Els espanyols a l'estranger al servei de l'Administració espanyola.

* Els espanyols residents a l'estranger i treballadors per conte propi o d'un altre disposen d'una disposició adicional ( nº11), de la llei general que estableix un dret d'opció per als espanyols quan existeixca conveni bilateral o extensió de la S.S espanyola.

* Si el desplaçament es per qüestions de viatge, en cas de ser atés en el pais ón es troba, pagarà les despeses en eixe pais i després podrà reclamar els diners a la Seguretat Social Espanyola.

C. NACIONALITAT:

* Els espanyols tenen dret a protecció.

• Els estrangers amb residència legal i permís de treball.

• S'equiparen als espanyols els andorrans, filipins, refugiats i comunitaris.

• Altres estrangers segons convenis internacionals, bilaterals o principi de reciprocitat.

• Estrangers sense residència ni permís de treball s'equiparen als espanyols a efectes d'accidents laborals, malalties professionals i assistència sanitaria.

• Si no tenen permís, però es troben treballant la llei 4/2000 regularà l 'assistència sanitària.

* Familiars dels titulars.

* Pensionistes i beneficiaris de prestacions periòdiques.

* Persones asimilades a l'alta ( activitat professional suspesa o cese definitiu)

Gestió del Sistema de la Seguretat Social. ( Article.41 de la Constitució ): Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social. Pot ser una gestió directa o indirecta. A l'Esta Espanyol sol ser directa, malgrat que s'admeteix la col·laboració d'entitats privades.

Entitats Públiques ( Funcionen a dos nivells ):

* INSS: S'encarrega de la gestió, administració i reconeixement del dret de la prestació econòmica (com la prestació de vidu/a ), excepte ocupació i assistència sanitària (El INSS no paga la prestació, tan sols reconeix el dret a poder adquirir-la).

* INSALUD: Es una entitat gestora però la seua tutela la exerceix el ministeri de sanitat i hi ha càsos d'algunes comunitats que tenen les competències respecte a Sanitat i no depenen del INSALUD. S'encarrega del desenvolupament i execució de les prestacions sanitàries, medecina preventiva, de la gestió del personal, dels centres sanitaris i la coordinació en matèria de Sanitat entre Institucions públiques i privades.

* IMSERSO ( Institut de Migracions i Serveis Socials ): Dins del Ministeri es troba la secretaria General d'Afers Socials. L'IMSERSO tindrà la funció de prestar serveis complementaris de la SS.SS per a tercera edat, discapacitats i col·lectiu en risc d'exclusió social i també tindrà la funció de gestió de les prestacions no contributives. (Algunes CC.AA tenen transferències de les competicions de l'IMSERSO ).

* TRESORERIA GENERAL DE LA S.S: Servei comú a les altres entitats gestores. S'encarrega de "recaptar" els diners, administrar-los i realitzar els pagaments de les prestacions. Té la competència de les inscripcions, afiliacions, altes i baixes d'empreses i treballadors.

* INEM ( Institut Nacional d' Ocupació ): Organisme autònom de la S.S. que té com a funcions el reconeixement, gestió i control de les prestacions de desocupació i de la política d'ocupació.

Algunes d'aquestes entitats, seran complementades per altres de menor tamany o amb un criteri d'especialitat….

• L' Institut Nacional de seguretat i Higiene en el treball.

• L' Institut de Salut "Carles III".

• L' Institut Nacional de la Marina.

• La MUFACE ( Mutualitat de funcionaris de l'administració central de l'Estat.

• L' ISFAS ( L' Institut social de forces armades).

• La MUGEJU ( Mútua general judicial )

El Pacte de Toledo del 95, marcava que es produirà un procés d'integració a la gestió, que tan sols existirà una entitat gestora de la S.S.

Segons l'article 67 de la Llei General, poden col·laborar a la gestió les mútues d'accident de treball, empreses, associacions, fundacions i altres entitats públiques o privades.

Respecte a les MUTUES D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS, ( Art. 68 al 76 de la Llei General, desenvolupats pel real decret 1993/9 de 7 desembre ). Les mútues queden definides com associacions d'empreses sense afany de lucre legalment constituides i amb responsabilitat mancomunada dels seus associats per a pagar el cost d'una sèrie de prestacions de la S.S., del personal al servei de les empreses associades i per al règim d'autònoms o agrícoles si es decidiren per la mateixa.

Requisits…. " 50 empresaris que ocupen almenys 30.000 treballadors, limitar-se a ser entitats col·laboradores de la S.S i con constitució d'una finança.

Respecte a les EMPRESES, la col·laboració pot ser voluntària o obligatòria.

• Col·laboració voluntària: Es tracta del pagament de prestacions de Incapacitat temporal per accident de treball i malaltia professional, al seu càrrec i assistència sanitària i recuperadora de incapacitat temporal per totes les contingències ( 250 treballadors, instalacions sanitàries, autorització del Ministeri de Treball ).

• Col·laboració obligatòria:

+ Recaptació de les quotes.

+ Pagament al delegat de Incapacitat temporal.

+ Pagament de la prestació per desocupació parcial degudament autoritzada.

+ Pagament directe de prestació d' Incapacitat temporal i a càrrec de l'empresa per malaltia comú o accident no laboral des de els dies 4 al 15 ( Llei 28/1992 de 24 de novembre i art.77.1 i 131.1 del T.R ).

(………..)

El seu mecanisme són els presupostos de la S.S.

( Art.94) -------- S'inclouran els presupostos de la S.S en els presupostos generals de l'Estat. El mecanisme es el següent:

Les entitats gestores i els demés órgans de la S.S el·laboren llurs presupostos, els quals s'inclouran en els presupostos del Miniseri respectiu, que a la vegada es presentaran al Govern i aquest al poder legislatiu per al seu debat i si cal l'aprovació. ( Llei dels Presupostos Generals de l'Estat ).

• La Salut de treballadors i familiars.

• La Vellea.

• L'Ocupació ( desocupació de qui ha treballat )

• La Incapacitat permanent / temporal ( Maternitat + adopció d'un menor ).

• La viudetat / la horfandat.

• La Familia ( prestacions familiars amb fills a càrrec ).

La finalitat de la S.S es protegir determinats riscos o necessitats i açò es fa mitjanzant les prestacions. Aquestes son determinades per la llei per als col·lectius objecte de protecció. Les prestacions són: Un conjunt de mesures tècniques o econòmiques que posa en funcionament el Sistema de la S.S. per previndre, reparar i superar els estats de necessitat derivats de la actualització de determinades contingències.

Classificació de les prestacions:

• ( per la seua naturalesa ):

Econòmiques o dineràries Rendes substitutòries

En espècie ………………. (Pensions i subsidis )

Excés de despeses.

( Indemnizacions i assignacions)

• ( per la causa ):

- Comuns: Es produeixen sense tindre una relació directa en l'activitat professional. Ex. Malaltia comú, accident de circulació.

- Professionals: Tenen una relació causa efecte entre el treball i la necessitat produida.

• ( per la finalitat): Satisfer un estat de necessitat pressumpte per falta d'ingressos o excés de despeses ( model contributiú ), o satisfer unes rentes que en beneficiari a demostrat que no té ( model assistencial).

• ( per el pagament ): de tracte únic / succesiu.

• ( per la quantia ):

- fixes: Les que estan determinades ja. Ex. Prestacions per incapacitat.

- variables: Es troben en funció de quantitats cotizades etc… Ex. Pensió de jubilació.

• ( pel títol del beneficiari ): Dret propi / dret derivat.

• Directes ( abonament de quantitats o serveis.)

Indirectes ( cotizacions realitzades, cursos de formació)

• Complementaries/ principals.

Al Sistema contributiu de la S.S, la relació de protecció s'estableix previ compliment de determinats requisits, els quals en cas d'incompliment deriven responsabilitats a distints ordres. L'art. 126 del T.R estableix que les entitats gestores de la S.S seran responsables de les prestacions, sempre que s'hagen complit els requisits.

Requisits:

Hi ha una sèrie de mecanismes que modifiquen aquestos criteris, mitjançant els quals es demana responsabilitats a l'empresari, que té l'obligació de donar el alta, cotizar etc… ( també als autònoms ).

Delicte Social ------ L'empresari que arreplega la part per a pagar les quotes de la SS i se les queda.

La Imprudència temerària ------ per part de l'empresari o el treballador en l'activitat professional. Obligar a un treballador a realitzar activitats que posen en perill la seua vida.

Delicte contra la S.S -------- Es quan un empresari en un any natural, deixa de pagar 15 milions de pts. Deixa de pagar la quota patronal. Pot estar condepnat d'un any a quatre, de presó i una multa de l'u a sis voltes la quantitat defraudada. Si abans d'interposar-se la querella davant els tribunals l'empresari paga no es considera delicte.

Recàrrec per demora de les quotes, als empresaris, per manca de cotizació.

Pagament de la prestació quan s'han incomplit els requisits d'alta i cotització ---------- Si per un accident laboral un treballador que no estava donat d'alta, ni havia cotitzat, es queda incapacitat per a treballar, la prestació d'incapacitat l'haurà de pagar directament, l'empresari.

PRINCIPI D'AUTOMATICITAT:

Independentment de totes les responsabilitats que s'han generat a l'empresari, les entitats gestores anticiparan la prestació a la qual haguera tingut dret el treballador i podrà repercutir el cost de les mateixes a l'incumplidor o l'infractor de les prestacions instrumentals.

Art. 126.3 de la Llei General…