Historia


Segunda República española


LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

Después de la caiguda de Primo de Rivera, Alfons XIII va encargar reconstruir l'antiga normalitat constitucional. Els antics partits dinàstics no tenien cap base popular i els intel·lectuals i classes mitjanees s'inclinaven per la República.

-Pacte de Sant Sebastià

Es van reunir: partits republicans(Lerroux, Azaña), socialistes(Prieto) i nacionalistes (Casares Quiroga). S'acorda:

  • Política antimonàrquica i Comité Revolucionari(1930).

  • Buscar el suport ple del PSOE i la CNT (arrelats als obrers).

  • Concedir un estatut (o autonomia) a Catalunya.

  • El 14 d'abril de 1931, es convoquen unes eleccions on guanyen els partits republicans. Abdicació del rei i proclamació de la Segona República.

    Govern provisional presidit per Alcalà Zamora.

    A Catalunya, Lluís Companys, al migdia desde el balcó de l'ajuntament va proclamar la Segona república.

    Per la tarda i desde la Diputació, Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a Estat integrat dins la República Federal Espanyola.

    Això no agrada, perquè deien que no era el que s'havia acordat al Pacte de Sant Sebastià. Es retira la proposta a canvi de restaurar la Generalitat (18 de febrer de 1931) i van crear un estatut d'autogovern.

    El 28 de juny de 1931 es van celebrar les eleccions a les corts i guanyen clarament les esquerres.

    -El nou parlament redacta la Constitució que s'aprova el 9 de desembre de 1931. Alcalà Zamora fou proclamat president de la República i Manuel Azaña el primer cap de govern.

    -CONSTITUCIÓ 1931

    La primera cosa que van fer els governadors va ser la Constitució. Es debatien 2 temes importants:

  • Esglèsia. Les esquerres eren anticlericals i els de dretes estaven a favor de l'Esglèsia.

  • Autonomies.

    • S'incorpora el sufragi universal també femení.

    • Es marca un president de la República per 6 anys.

    • Es defineix Espanya com una República (estat integral), amb un cert grau d'autonomia.

    • Capacitat d'autogovern de les regions.

    • Les __(legislatiu) a una sola cambra (Congrés), no hi haurà Senat.

    • Llibertat i drets:

  • Llibertat religiosa.

  • Llibertat d'expressió.

  • S'anul·len els títols nobiliaris.

  • Educació i Treball.

  • -ESTATUT DE NÚRIA

    Document de Catalunya.

    Polítics catalans es reuneixen a Núria per un projecte molt ambiciós(projecte Núria).

    El poble català ho accepta hi ho porten a Madrid (Macià).

    Oposició contra l'Estatut per part de centre i dretes.

    A l'agost de 1932, intent de cop d'estat de San Jurjo, contrari a la República i l'Estatut. Va fracasar. Provoca l'acceleració de l'estatut de Catalunya.

    Al setembre de 1932, l'Estatut (retallat, ja que era molt ambiciós) és aprovat, ja que veien la República en perill.

    -La República se sol dividir en tres etapes:

    1. Bienni Reformista (1931-1933)

    2. Bienni negre. (1933-1936)

    3. Front Popular (febrer-juliol 1936)

    A-Bienni Reformista (1931-1933)

    President del govern: Manuel Azaña

    Període no molt extens, en que es forma una sèrie de reformes (es poden considerar moderades)

    -REFORMES:

    1. Exèrcit:

    A l'exercit espanyol hi havia massa oficials, i la gran majoria no eren fidels a la república.

    Azaña va fer una reducció d'oficials amb jubilacions anticipades.

    -Guàrdia de salt: es crea per l'ordre públic. Fidel a la República.

    2. Esglèsia/Estat

    • S'intenta separar l'Esglèsia de l'Estat, reduint la influència de l'Esglèsia cap a la societat.

    • Aprovació del matrimoni civil i divorci.

    • Extinció del presupost del clergat i del culte en dos anys.

    • Els cementiris seràn laics.

    • Prohibició de l'ensenyament religiós.

    • Prohibició de la comercialització o negocis per part de l'esglèsia.

    3.Reformes d'ambit laboral.

    • Jornada de 8h.

    • Es regula el dret a la vaga.

    • Millora de salaris.

    • Protecció laboral.

    4.Reforma agrària.

    • Obligació als patrons de donar feina als jornalers del poble.

    • Obligació de tenir totes les terres cultivades.

    • Expropiació de les terres no cultivades per a repartir-les entre els pagesos.

    No va funcionar per:

  • Manca de presupost.

  • Opsició dels terratinents.

  • El projecte era insuficient i anava molt a poc a poc.

  • A Catalunya no hi van haver tants problemes:

    -Entre propietaris i arrendataris van formar la Unió de Rabassaires, proper a Esquerra Republicana (Lluís Companys).

    - Al 1934 s'aprova la lleii de contractes de conreu al Parlament de Catalunya. Limitava l'import dels arrendaments i permitia l'accés dels arrendataris a la propietat (amb pagaments als propietaris).

    5.Reforma educativa i cultural.

    - L'estat asumeix el servei d'educació.

    -Formació de mestres.

    -Construcció d'escoles.

    6. Reformes referents a l'organització territorial.

    S'aprova l'estatut.

    B. Bienni Negre (1933-1936)

    La dreta te la majoria al Parlament després del cop d'estat de San Jurjo (1932)

    Ara governaven les dretes : Alcalá Zamora.

    Es desfàn totes les reformes que s'havien aprovat anteriorment.

    -Casas viejas: Aixecament camperol el gener de 1933, per apropiar-se dels inicis de la reforma agrària.

    Van ser dispersats per la guàrdia de salt i la guàrdia civil. Crema de cabanyes. Van afusellar a 14 habitants al dia següent.

    Al 1936 totes les forces polítiques s'agrupen en dos blocs:

    • CEDA (Dretes)

    • Front Popular (esquerres)

    Les dretes entren en crisi i pasen a posterior. Es convoquen unes noves eleccions al 1936.

  • No entesa entre el cap de govern, Manuel Azaña i cap de la República, alcalà Zamora.

  • Radicalització de la CEDA.

  • Van guanyar les eleccions el Front Popular. (esquerres).

    C. Front Popular (febrer-juliol 1936)

    • Alcalà Zamora fou destituit com a President de la República per Azaña.

    • Acceleració de la reforma agrària.

    • Restabliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

    • Acceleració de les reformes va fer créixer el suport de les associacions obreres a la República.

    El 18 de juliol de 1936, cop d'Estat de Franco. El fet que el cop d'estat no triomfés a tot arreu, obrí pas a la Guerra Civil.




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar