LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

-El 14 d'abril de 1931hi ha un gran èxit electoral dels partits republicans. Es produeix l'abdicació del rei , i hi ha un entusiasme popular per la proclamació de la segona República.

-A Madrid un comitè revolucionari format per membres del Pacte de Sant Sebastià s'erigeix en un gorvern provisional presidit per Alcalá Zamora. El president convoca unes eleccions generals, per aconseguir fer prospera la república i per frenar el perill de caos.

-A Catalunya, Francesc Macià s'avançà als esdeveniments de Madrid. Des del Palau de la Generalitat Macià proclamà la República catalana dins la República Federal Espanyola. Macià no va complir la seva promesa de restaurar la Generalitat i redactar un estatut per a Catalunya. És va instaurar una diputació provisional, formada per representants dels ajuntaments, encarregada de redactar un projecte d'estatut (Estatut de Núria).

-A les eleccions generals (1931) guanyaren clarament les esquerres. El centre sobrevisqué i la dreta s'enfonsà.

-A Catalunya la dreta, que estava més cohesionada que a la resta de l'Estat, a l'entorn de la Lliga Regionalista, fou derrotada. A l'altre costat, el fenomen més destacable fou el gran èxit d'una formació nova, Esquerra Republicana de Catalunya.

-L'èxit d'Esquerra Republicana es deu a diversos factors:

-Desprestigi del catalanisme de dretes.

-Desprestigi del radicalisme republicà.

-Creixent popularitat dels dos líders d'ERC, que vénen de móns diferents i porten a Esquerra sensibilitats diferents.

-El nou parlament redacta la constitució, que s'acabà aprovant el 9-12-1931. Alcalá Zamora fou proclamat president de la República, i Manuel Azaña fou el primer cap de govern.

Evolució política:

La nova república estava sotmesa a moltes pressions que dificultaren el seu èxit.

-Cisi econòmica

-Ascens dels feixismes arreu d'Europa

-Recolució a Rússia i pressió del comunisme internacional

-Pressió de l'anarquisme

-Pressió dels sectors immobilistes.

-La República hagué d'intentar reformar les moltes coses que hi havia per reformar, en un context de pressions molt fortes a ambdues bandes.

-La República només tenia el suport autèntic dels partits de l'esquerra moderada.

-Políticament , se sol dividir la República en tres grans etapes:

-Bienni d'esquerres o bienni radical-socialista (1931-1933)

-Bienni negre (1933-1936)

-Front popular (Febrer-Juliol 1936)

El bienni d'esquerres (1931-1933)

-El govern d'Azaña intenta trobar solucions als problemes seculars del país:

*Reforma educativa fou un gran èxit. S'aconseguí la universalització de l'escola, la renovació pedagògica i s'impulsà molt la difusió de l'escola arreu del territori.

*Reforma militar l'exèrcit, obsolet i majoritàriament monàrquic, era un perill per a la República. La llei Azaña pretenia reduir el número d'oficials basant-se en jubilacions anticipades voluntàries. Molts s'hi apuntaren, però altres ho veiem com una ofensa i es revoltaren.

*Reforma agrària era el gran tema pendent des de la revolució liberal i les desamortitzacions. Un grup reduït de pagesos posseïen la major part de la terra, mentre que la majoria dels pagesos no tenien cap mena de propietat i treballaven com a assalariats a les terres dels altres, amb unes condicions de vida lamentables. El 1931, el govern decretà una sèrie de canvis al camp:

-Obligació als patrons agrícoles de donar feina preferentment als jornalers del poble.

-Jornada de vuit hores al camp

-Obligació de tenir totes les terres cultivades.

-Expropiació de totes les terres no cultivades per tal de repartir-les entre els pagesos.

*Reforma de l'Església va ser el primer cop que una constitució espanyola separava clarament Església i Estat. La República dictà una sèrie de mesures per reforçar el caràcter laic de l'Estat:

-Extinció del pressupost del clergat i del culte en dos anys.

-Secularització dels cementiris.

-Matrimoni civil i divorci

-Prohibició de l'ensenyament religiós i establiment d'un ensenyament laic, estatal, pública i gratuït.

Aquestes mesures van indignar els catòlics, i la indignació dels catòlics va indignar els més radicals.

*Reformes obreres l'obrerisme havia dipositat moltes esperances en el nou règim. La idea dels governs republicans era millorar els salaris obrers, es pretenia augmentar el consum i estimular la inversió dels empresaris, que portaria al creixement econòmic. L'augment del consum obrer, en lloc de portar a un augment de la inversió i la producció, portà a un augment dels preus.

El bienni negre (1933-1936)

-Aquest període comença un cop la dreta té majoria al parlament, després dels aldarulls deguts al cop d'estat de Sanjurjo (1932) i a la repressió de Casas Viejas (1933).

-Les dues forces majoritàries foren la CEDA, de José Maria Gil Robles, i el Partido Radical , d'Alejandro Lerroux que va presidir el govern.

-Encara que Lerroux era de centre, va acabar fent una política de dretes. Els fets més característics d'aquest gir cap a al dreta foren:

-Suspensió de les expropiacions de terres dels decrets de reforma agrària.

-Suspensió de la llei de congregacions religioses.

-Amnistia a Sanjurjo i als implicats al cop d'estat de 1932.

-Suspensió de la Llei de Contractes de conreu, a Catalunya, fet que provocà la ruptura amb el govern de la Generalitat, la proclamació de l'Estat Català per part de Lluís Companys i la posterior repressió a Catalunya.

-Aquest tipus de govern portà la República cap a una forta polarització social, que féu que, a les eleccions legislatives del 1936 totes les forces polítiques s'agrupessin en dos grans blocs, la dreta entorn de la CEDA i l'esquerra entorn del Frente Popular.

-L'esquerra guanyà les eleccions.

El govern del Front popular (feber-juliol 1936)

-La victòria de l'esquerra a les eleccions del 1936 comportà a un nou gir a l'esquerra dels governs de la República. No tan sols es reprengué sinó que s'aguditzà molt la tasca reformista de 1931-33 que havia quedat frenada amb el triomf de la dreta durant el Bienni Negre. Les reformes s'acceleraren:

-Alcalà Zamora fou destituït com a President de la República. El seu lloc el va ocupar Azaña.

-Acceleració de la reforma agrària. Es repartiren moltes més terres que abans.

-Restabliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i elaboració dels estatuts basc i gallec.

-L'acceleració de les reformes féu créixer el suport de les associacions obreres a la República.

-El fet que el cop d'estat no triomfés a tot arreu, sinó que trobés l'oposició del govern i del carrer a les principals ciutats obrí pas a la Guerra Civil.