La Segona Guerra Mundial.

Causes de la guerra.

Desde l'arribada de Hitler al poder, la política exterior d'Alemanya s'ha caracteritzat per l'agressivitat i l'expansionisme. La resposta de les democràcies occidentals va ser d'espaigavament, cosa que Hitler va pendre com a debilitat i va aprofitar per intentar conquistar territoris veïns. Un dels objectius secrets de Alemanya era conquistar Polònia. Va signar un tractat de no-agressió amb la Unió Soviètica, en el que acordaren la divisió de Polònia. L'1 de setembre de 1939, Alemanya va invaïr Polònia. Per causes d'aliances amb Polònia, Regne Unit i França declararen la guerra a Alemanya. Es van formar Aixa dos bàndols: les potències de l'Eix (Alemanya, Italia i Japó) i els aliats (Regne Unit, França i alguns més) de l'altra. Polònia va ser conquerida i repartida entre els invasors.

L'ofensiva alemanya.

Alemanya va llançar una ofensiva general.

-Front Occidental:

Les tropes alemanyes van invaïr Noruega i Dinamarca, i es va llançar contra França a través de Bélgica i Holanda. L'estratègia alemanya va consistir en atacar a un punt de les defensas francobritàniques per mitjà de l'ús eccesiu de carros blindats i avions. França es va rendir i el territori va ser dividit. El Regne Unit era l'únic rival per a Alemanya. Per aixó, Hitler va començar la Guerra d'Anglaterra, que va perdre per la superioritat naval britànica. Italia va atacar el imperi britànic del nord de Àfrica. Alemanya es va veure obligada a ajudar-la. Hitler es va interesar per les Balcans, que en poc temps estarien baix el poder alemany.

-Front Oriental:

Hitler va trencar el pacte amb la Unió Soviètica, i la va atacar. S'arribà a situar a uns pocs kilòmetres de Moscou, però per l'arribada de l'hivern es va veure obligada a retirar-se, ja que no estaven acostumats a les baixes temperaturas. Durant aquest temps, a la Unió Soviètica li va donar temps a refer-se.

-El nou ordre:

Quasi tota Europa central i oriental va quedar subordinada als interessos d'Alemanya. El govern va implantar una política d'explotació econòmica i va impossar una violenta repressió políticai radical. Es va crear una xarxa de camps de concentració i extermini.

Desenllaç de la guerra

Reacció dels aliats:

El Japó, aliat d'Alemanya, va atacar la base nord-americana de Peral Harbour i els Estats Units van entrar en la guerra en el bàndol dels aliats. L'any 1942 va canviar el desenvolupament de la guerra:

-L'ofensiva japonesa va ser frenada per la batalla de Midway.

-La batalla d'Al-`Alamany va suposar la derrota d'Alemanya al nord d'Àfrica.

-La derrota d'Alemanya a Stalingrad va iniciar l'avanç soviètic. Es va conjuminar la gran ofensiva soviètica i les ofensives anglonord-americànes, que van provocar el suïcidi de Hitler i la rendició d'Alemanya.

Els Estats Units va decidir llançar bombes atòmiques sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki. El Japó es va rendir el 1945.

Conseqüències de la guerra.

Perdues humanes i materials:

Hi van morir més de 55 milions de persones. Les conseqüències econòmiques per als països derrotats i de l'Est va ser un desastre, en canvi, les perdues materials van ser menors a França i a la Gran Bretanya. Els Estats Units, Australia i Canadà, van resultar beneficiats econòmicament.

Canvis territorials:

-L'URSS incorporà l'est de Polònia.

-Polònia va arrabassar Alemanya Pomèrania.

-Els estats balcànics es unificar en lugoslàvia.

-Alemanya va ser dividida.

-El Japó va perdre les colònies al Pacífic i a la Xina.

Es van efectuar desplaçaments massius de la població.

Conseqüències polítiques:

Els primer objectiu després de la guerra fou la desnacificació d'Europa. Per aixó, es va organitzar el judici de Nuremberg. Els països ocupats per l'URSS van entrar progressivament en l'`rbita soviètica, mentre que a l'Europa occidental va haver-hi un avanç de la democràcia.

L'organització de la pau.

Conferències internacionals:

-L'any 1941, la Carta Atlàntica, que establia la devolució a la seua sobirania de totes les nacions agredides per l'Eix i l'elaboracióde plans d'ajuda econòmica.

-La Conferència de Teheran, aon van començar a traçar les àrees d'influència.

-La Conferència de Jalta, al 1945. Es va acordar l'elaboració d'una futura Carta de les Nacions Unides, redactada i aprovada aquell matex any en la Conferència de San Francisco.

-Al 1945, en la Conferència de Postdam, es va acordar el repartiment d'Alemanya.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU):

L'ONU es va basar en quatre principals bàsic:

-La defensa dels drets de la persona.

-El manteniment de la pau entre tots els països membres.

-La lliure determinació dels pobles i la igualtat soberana de tots els membres.

-El foment de la cooperació entre els pobles. (FAO, l'OMS, UNESCO, l'OIT…)

L'ONU es va roganitzar al voltants de tres institucions fonamentals:

-L'Assamblea General, que és l'òrgan deliberatiu més important.

-El Consell de Seguretat, que té encomanat el manteniment de la pau.

-La Secretaria General. Va ser creada per atendre les necessitats dels diferents organismes i per posar en pràctica les polítiques de l'ONU.

La Guerra Freda.

Concepte:

Anomenem guerra freda el sistema de relacions internacionals, per l'enfrontament entre dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, i la divisió del món en dos blocs, cada un liderat per una superpotència, amb sistemas econòmics , polítics i socials oposats. Els Estats Units i l'ERSS van emmagatzemar gran quantitat d'armament. Els enfrontaments es van resoldre mitjançant conflictos locals. La guerra freda va marcar també l'organització interna dels diferents països del món. El control social i polític va provocar en ambdós blocs la repressió de les opinions crítiques.

Les fases de la guerra freda:

-La màxima tensió (1947-1956)

.La crisi de Berlin. Els Estats Units, la Gran Bretanya i França van unir les seues administracions i van crear la República Federal d'Alemanya. L'URSS va crear, en resposta, la República Democràtica Alemanya.

-La guerra de Corea. Esta havia sigue dividida en una zona nord comunista i una sud capitalista. El 1950 el govern comunista va enviar Corea del Sud. L'ONU va condemnar la invasió i va aprovar una intervenció liderada pels Estats Units. El 1953 es signà la pau.

-La coexistencia pacífica (1956-1977)

-El 1961 el govern de Berlin oriental va construir el famós mur de Berlín, per evitar la fugida massiva de la població a la zona occidental.

-El 1962 els Estats Units van descubrir que s'estaven instal·lant míssils soviètics a Cuba. L'any 1968 es van signar el primers acords de no-proliferació nuclear.

-El 1962 els Estast Units van intervindre en la guerra de Vietnam.

-Rebrot i final de la guerra freda (1977-1991)

L'URSS va desplegar míssils nuclears i va augmentar la presència al Tercer Mòn. Els Estats Units van desplegar míssils a l'Europa occidental i van dissenyar el Projecte de Defensa Estratègica. L'enfonsament del bloc soviètic i la desintegració de l'URSS van suposar el final de la guerra freda.

La descolonització

Causes i característiques:

Entre 1945 i 1970 va tindre lloc la descolonització, es a dir, la independencia política dels territoris africans i asiàtics que formaven part dels imperis europeus. Les causes:

-La 2ª Guerra Mundial va significar la fi de l'hegemonia econòmica i militar europea.

-Els moviments nacionalistas emergents, que considerava el pret d'autodeterminació dels pobles.

-El començament de la guerra freda.

Tres característiques principals:

-Es va donar entre 1946 i 1975.

-Va haver-hi un partit polític que va servir com a element mobilitzador i negociador en el procés d'independència.

-Van surgir líders carismàtics com Gandhi o Lumumba.

La descolonització a Àfrica i Àsia:

A Àsia el procés donà lloc a dos països, l'Índia i el Pakistan, i posteriorment a un tercer, Bangla Desh. A la Indoxina francesa sorgiren, Vietnam, Laos i Cambodja; e Indonèsia es va independitzar d'Holanda.

A l'Àfrica negra la independencia dels nous estats va ser generalment pacífica i pactada, però el tractat de les fronteras va originar posteriorment moltes lluites entre ètnies.

Conseqüències i problemas per al desenvolupament:

-Les economies dels països africans i asiàtics mantenien una forta dependencia exterior i estaven desarticulades.

-Una forta inestabilitat política.

-El empitjorament progressiu en el nivell de vida.

-La succeció de desastres naturals ha originat catàstrofes humanitàries.

Per tot aixó, la majoria d'aquests països ha passat a formar part del Tercer Món.

El món hui.

El nou ordre internacional: Després de la caiguda del bloc comunista, els Estats Units es va convertir en l'única superpotència. És actualment el líder de la política mundial.

El món occidental.

Un sistema polític democràtic:

El bloc occidental va basar el seu sistema polític en la democràcia liberal, caracteritzada pels factors següents:

-La divisió de poders: el poder legislatiu recau sobre els parlaments; el poder executiu correspon al govern; mentre que el poder judicial és independent i vetla pel compliment de les lleis.

-Sobirania popular.

-La defensa de les llibertats i els drets i deures fonamentals.

-El pluralismo polític. En alguns països es van permetre i fomentar règims dictatorials per evitar que s'acostaren al bloc comunista.

Una economia capitalista:

El sistema econòmic del bloc occidental es va basar n una economia de base capitalista:

-La propietat privada dels mitjans de producció.

-La recerca del màxim benefici en un mercat basat principalment en el joc de l'oferta i la demanda.

-L'estat va passar a exercir un paper important en l'economia.

L'àrea d'influència del bloc occidental:

En el cas europeu, l'estratègia nord-americana va ser doble:

-Es va posar en marxa el Pla Marshall, un programa d'ajuda econòmica destinat a asegurar la reconstrucció d'Europa.

-Es va crear l'Aliança de l'Atlàntic Nord (OTAN) el 1949.

Els Estats Units van signar el Pacte de Rio de Janeiro amb els països de l'Amèrica llatina, el Tractar d'Àsia del Sud-est amb els països d'Àsia i Oceanía, o el pacte de Bagdad a l'Orient Mitjà. Els EEUU van aconseguir establir un conjunt de bases militars.

Consolidació del poder dels Estats Units

L'hegemonia dels EEUU:

La 2ª Guerra Mundial va consolidar plenament l'hegemona económica dels EEUU. Quan va finalitzar el conflicto, els Estats Units eres el major creditor de les potències aliades.

Bases del poder nord-americà:

El domini internacional nord-americà es basa en tres aspectos:

-El potencial econòmic. Les multinacionals nord-americanes controlen la major part del comerç de matèries primeres i de productes.

-El poder militar. Els Estats Units posseeixen l'exèrcit més poderós del món.

-El domini cultural. L'anglés és la llengua internacional.

El final de la guerra freda va suposar que els Estats Units es convertirán en la única superpotència.

La política als Estats Units:

El sistema polític nord-americà es basa en un poder executiu dirigit pel president, el mandat del qual dura quatre anys; i en un poder legislatiu amb dues cambres: congrés i senat. Els dos partits polítics principals són el Demócrata i el Republicà, reforçats per un sistema electoral que afavoreix el bipartidismo. Ambdós partits s'alteren el en poder. Les diferents etapes son:

-Els demòcrates van ocupar el poder de 1945 a 1952 i aplicaren polítiques socials. Va tindre lloc la “cacera de bruixes” que era una persecució de sospitosos de comunismo.

-Entre 1953 i 1961 es van mantindre el la presindència els republicans. Durant aquest període, la minoria negra del país va iniciar la lluita per la igualació dels drets civils.

-Entre 1961 i 1968, els presidents demòcrates van haver d'afrontar Graus problemas, com la guerra del Vietnam.

-Entre 1968 i 1990 hi hagué hegemonia republicana. El succés més important va ser el cas Watergate. El final d'quest període es caracteritzà per l'ascens dels Estats Units com l'única superpotència mundial.

-Durant la dècada de 1990 van estar al poder els demòcrates i va ser un període caracteritzat per un foro creixement econòmic.

Formació de la Unió Europea

La creació de la CEE:

Els primers passos en aquesta direcció van ser la creació del Benelux i la Confederació Europea del Carbó i de l'hacer (CECA). El 1957 es va signar el Tractat de Roma, que va donar naixement a la Comunitat Económica Europea (CEE), de la que formaven part els Països Baixos, Bélgica, Luxemburg, França, Italia i Alemanya Federal. El tractat perseguia:

-Una unió duanera entre els països membres.

-La fixació d'un arancel exterior únic.

-La lliure circulació de mercaderies, capitals i treballadors en l'espai interior de la CEE.

-El desenvolupament de polítiques e institucions comunes, i l'aproximació de les legislacions dels diferents països.

Les ampliacions de la CEE:

-A 1973 es van acoplar Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya.

-A 1981 es va incorporar Grècia.

-A 1986 ho van fer Espanya i Portugal.

-A 1995 s'hi van incorporar Suecia, Finlandia i Austria.

La creació de la Unió Europea:

El 1987 va entrar en vigor l'Acta Única Europea. Es va decidir que els països més rics ajudaren els més pobres mitjançant la creació d'uns fons estructurals per resoldre les desigualtats. També es va establir la presa de decicions per majoria en el Consell de Ministres.

El Tractat de Maastricht:

El 7 de febrer de 1992 es va signar el Tractat de la Unió Europea, aon es van acordar:

-La creació de la unió monetària.

-La creació d'una ciutadania amb iguals drets.

-La cesio progresiva de sobirania al Parlament Europeu, per aconseguir la unió política.

-La convergencia de la política exterior i de seguretat.

L'evolució de l'economia.

L'edad daurada d'Occident:

Des de 1950 els principals països capitalistas van experimentar un foro creixement econòmic que es va basar en tres factors:

-Es van posar en pràctica les teories econòmiques keynesianes.

-Es va generalitzar la producció en massa en tot tipus d'indústries.

-Es va liberalitzar el mercat mundial a través d'acords com el GATT, i la creació d'institucions econòmiques Inter., com el FMI i el BM. El dólar -> divisa mundial.

Es va establir Aixa la societat de consum i de masses. Durant els anys seixanta va continuar el creixement econòmic occidental.

La crisi de 1973:

Egipto va atacar per sorpresa Israel. L'exercit israelià contraatacà i, amb l'ajuda nord-americana, recuperà el terreny perdt i va avançar fins al canal de Suez. Els països àrabs decidiren prendre repesàlies per a l'ajuda occidental a Israel. Al 1973, l'OPEP anuncià una pujada en el preu del barril de cru. L'increment dels costos va tocar una de les bases del creixement occidental. Augmentà la inflació, disminuïren els beneficis empresarials i va augmentar l'atur. Els governs occidentals van veure la necessitat de fomentar l'estalvi de combustible i l'ús d'altres energies. La industria tradicional va entrar n crisi.

La reactivació de la fi del segle:

La inflació i la desocupació van reduir. El keynesianismo va ser substituït per polítiques neoliberals.

La societat del bloc occidental

La societat del benestar:

Un dels fets més importants va ser la consolidació de les conquistes socials. Es va instaurar l'anomenat estat del benestar, que va aconseguir el màxim desenvolupament a Europa. Aixa mateix, van originar també una societat de consum amb un nivell de benestar i despesa sense precedents. La classe mitjana es va convertir en el grup majoritari i el seu nivell de vida va créixer. La joventut va adquirir protagonisme social.

Una nova consciència social:

-Lluita pels drets civils. A mitjan dàcada de 1950, la població negra dels Estats Units va iniciar la lluita per aconseguir igualar els seus drets civils amb els blancs.

-El moviment feminista. Durant la dècada dels seixanta van surgir els moviments feministas, l'objectiu principal dels quals era reclamar la igualtat entre els sexes. Algunes de les seues reivindicacions fonamentals són el pret al divorci, a l'avoertament, la igualtat salarial o la no-discriminació per raons de sexe.

-Moviments de protesta social i política. Van surgir també nombrosos grups organitzats o espontanis, les prostestes de les quals tenien una motivació social o política. Els més importants van ser: als Estats Units, l'oposició contra la participació en la guerra del Vietnam; a Europa, el moviment obrer i estudiantil que va esclatar a França el 1968; i a tot Occident, els moviments pacifistes, en contra de la guerra i de l'ús de l'armament.

-Moviments econòmics. Durant els últims anys han crescut amb força moviments que defensen la lluita contra les desigualtats econòmiques al món, com els grups antiglobalització o els anomenats moviments per una globalització diferent. També han destacat els grups ecologistes.