DEMOGRAFIA

La població espanyola actualment supera els 45 milions d'habitants. El creixement poblacional ha estat considerablement baix, però, la immigració ha estat elevada. El 2005, segons estadístiques governamentals, el 8,4% de la població era estrangera. Cal esmentar que els estrangers ja nacionalitzats, no són part d'aquesta xifra.

Immigració

Espanya presenta una de les taxes més grans d'immigració del món (de l'1,5% anual el 2005, només superat en la Unió Europea per Xipre), i és, després dels Estats Units, el segon Estat del món que rep més immigrants en termes absoluts. El 2006, el 9,27% de la població espanyola era de nacionalitat estrangera. El 2005 l'Estat va rebre el 38,6% de la immigració extracomunitària cap a la Unió Europea, sobretot ciutadans d'origen llatinoamericà, d'altres estats d'Europa i del Magreb.

D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística el 2005 havia 3,7 milions d'estrangers a Espanya, encara que les estimacions d'organismes independents han suggerit una xifra de 4,8 milions. Segons les dades dels permisos de residència del 2005, a l'entorn de 500.000 immigrants eren marroquins i 500.000 eren equatorians. Altres grups d'immigrants inclouen britànics, francesos, argentins, alemanys i bolivians. El flux d'immigrants ha incrementat la taxa de creixement poblacional, malgrat la baixa taxa de natalitat que es troba a la meitat del nivell de reemplaçament. No obstant això, l'arribada contínua d'immigrants, especialment dels que arriben per mar de l'Àfrica, ha causat una certa tensió social. Espanya actualment té la segona taxa d'immigració més alta de la Unió Europea després de Xipre, i és el segon país que més immigrants rep del món (en termes absoluts) després dels Estats Units. Del nombre total d'immigrants que van arribar a la Unió Europea el 2006, el 44,7% va escollir Espanya com a destinació final.

Àrees metropolitanes

La creació d'entitats administratives que agrupen als municipis que constitueixen un àrea metropolitana està en mans de les comunitats autònomes. Fins al moment, no existeix cap àrea metropolitana regulada per un òrgan administratiu. Així, per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va ser suprimida en 1987 per la Generalitat de Catalunya.

Algunes àrees metropolitanes coincideixen, no obstant això, amb comarques, la regulació de les quals està també en mans de les comunitats autònomes. En qualsevol cas, les àrees metropolitanes en sentit demogràfic que sobrepassaven en 2006 els 500.000 habitants són les següents:

• Àrea metropolitana de Madrid (5.883.521 habitants)

• Àrea metropolitana de Barcelona (5.327.872 habitants)

• Àrea metropolitana de Valencia (1.664.663 habitants)

• Àrea metropolitana de Sevilla (1.332.669 habitants)

• Àrea metropolitana de Màlaga (1.099.004 habitants)

• Àrea metropolitana de Bilbao (949.939 habitants)

• Àrea metropolitana central de Astúries (857.495 habitants)

• Àrea metropolitana de Saragossa (833.455 habitants)

• Àrea metropolitana de Alacant -Elche (725.395 habitants)

• Àrea metropolitana de Vigo (659.632 habitants)

• Àrea metropolitana de Badia de Cadis (621.712 habitants)

• Àrea metropolitana de Las Palmes de Gran Canària (618.496 habitants)

• Àrea metropolitana de Múrcia (576.383 habitants)

SECTORS D'ACTIVITAT I MÓN LABORAL

Espanya ha deixat de ser un país rural i s'ha convertit en un país terciari, amb una industria desenvolupada i un sector serveis que és la base de l'economia: ocupa més de 9 milions de persones (el 62,5% de la població ocupada) i aporta gairebé dos terços de la riquesa.

El sector primari espanyol

El sector primari ha estat tradicionalment el més important en l'economia espanyola, però actualment té poca importància. La població que s'ocupa de l'agricultura és escassa i envellida. L'agricultura ocupa menys d'un milió de persones. A més, aporta molt poc a la producció estatal, ja que en proporciona poc més del 3%.

La dimensió mitjana de les explotacions és reduïda i la distribució de la propietat és desigual.

En les darreres quatre dècades, la mecanització de l'agricultura ha experimentat un gran impuls; també ha incrementat l'ús d'adobs, pinsos, llavors selectes, etc.

L'activitat ramadera ha experimentat un procés de modernització semblant al de l'agricultura, amb l'aparició d'explotacions ramaderes especialitzades i el desenvolupament del bestiar estabulat.

En quant a l'activitat pesquera, Espanya és una de les principals potencies mundials pel que fa a la mida de la flota i a la quantitat de captures. Tanmateix, el pes de la pesca en l'economia és petit.

La silvicultura és poc important.

El sector secundari espanyol

• La indústria

Espanya en general, llevat de Catalunya, País Basc i Madrid, que des del principi ja tenien força indústria, va iniciar el procés d'industrialització als anys 60.

Avui dia, el sector secundari ocupa el 31 % de la població i aporta un terç de la producció estatal. Hi ha desequilibris importants entre les diverses comunitats.

Les comunitats amb més producció industrial són Catalunya, el País Basc. la Comunitat Valenciana, Astúries, Madrid, Saragossa i Valladolid.

Els subsectors més dinàmics són la indústria de l'automòbil, la indústria química i la industria agroalimentària.

El sector terciari espanyol

L'economia espanyola és una economia tercialitzada: el sector dels serveis ocupa el 62'5% de la població ocupada i proporciona al voltant de dos terços de la riquesa nacional.

El sector terciari assoleix els valors màxims a Madrid, Catalunya, Andalusia i algunes comunitats del litoral Mediterrani.

El comerç, el turisme i els serveis públics són les principals activitats del sector terciari a l'Estat espanyol: concentren al voltant del 80% de la producció d'aquest sector.

En les darreres dècades el subsector que ha crescut més és el turisme: Espanya és avui dia una de les principals potències turístiques del món.

EVOLUCIÓ SOCIAL

La societat espanyola ha experimentat grans transformacions que han convertit Espanya en un país modern, en un país tercialitzat.

Les dones s'han incorporat de manera progressiva al treball fora de casa, tot i que encara es troben en situació desfavorable respecte dels homes. Moltes dones que tenen feina fora de casa reben salaris més baixos que els homes de la mateixa professió; a més a més, tenen més risc d'atur.

Un altre punt important és que en les darreres dècades, a Espanya s'ha desenvolupat l'Estat del Benestar:

- En el camp de l'educació s'ha produït un considerable augment del nivell d'instrucció de la població. Avui dia, es debat sobre la millora de la qualitat de l'educació.

- En el camp de la salut, hi ha un règim públic de Seguretat Social que fomenta la medicina preventiva (vacunes, revisions mèdiques, etc. ) i assegura l'assistència mèdica en cas de malaltia o accident.

- Els indicadors de cultura i lleure reflecteixen una progressiva implantació d'Internet. Actualment Espenya se situa entre els països més avançats del món.