DEFINICIÓ DE SECTA

Segons el diccionari de la llengua espanyola una secta és la “doctrina particular d'un mestre que la va trobar o explicar, i que és seguida i defensada per altres”. El diccionari amplia la definició de secta al “conjunt de persones que la defensen”.

Aquesta definició és descriptiva i no valora moralment l'actuació de les sectes. Per tant, les sectes no són bones o dolentes per elles mateixes sinó en funció de les seves accions. D'altra banda, la qualificació de secta tampoc està relacionada amb el nombre de seguidors que tingui o amb el paper que jugui en una societat concreta.

Segons el llibre de Pepe Rodríguez Adicción a sectas “el terme secta, etimològicament va aparèixer els segles XIII-XIV i sembla basar-se en l'arrel llatina sequor -que significa “marxar al darrera de”, “prendre per guia a”, això és, seguir les doctrines o opinions d'algú-, en secedo -“apartar-se”, “allunyar-se”-, o en la derivació seco secui sectum -“tallar”, “trinxar”, “partir”, “amputar” o “mutilar”-“.

En el mateix llibre, Rodríguez explica que ha existit “una vella discusió acadèmica clàssica que ha pretès diferenciar entre secta i Església enfrontant l'una amb l'altra. Així, Max Weber va definir una Església com una institució de salvació que privilegia l'extensió de la seva influencia, mentre que una secta és un grup contractual que posa l'accent sobre la intensitat de vida dels seus membres”.

Però aquesta diferenciació, segons Pepe Rodríguez, ja fa molt temps que els sociòlegs de la religió no l'accepten com a correcte en la nostra societat moderna. Bryan Wilson ha proposat una nova definició sobre la base de vuit característiques.

1- Voluntarietat ( l'accés a les sectes és de carácter voluntari, tot i que es tendéis a que els fills dels sectaris abracin la mateixa fe dels seus pares )

2- Exclusivisme ( quan s'exigeix un sotmetiment absolut a la secta i aquesta es converteix en l'aspecte més important de la seva vida )

3- Mèrits ( exigència d'alguna prova d'accés a la secta que el faci digne de ser-ne membre )

4- Autoidentificació ( la secta ofereix convertir-se en un igual als altres membres, i que aquesta igualtat està per damunt dels altres compromisos socials o familiars )

5- Estatus d'èlit ( tenir el sentiment d'ésser superior, de tenir la veritat o d'ésser membre “del poble elegit per Déu” )

6- Expulsió (existència de procediments per expulsar als membres rebels o que dubtin )

7- Consciència ( les sectes tenen consciència que no són un grup natural sinó que s'han format deliberadament i, per tant, que s'ha de mantenir la vigilància per a garantir la seva supervivència )

8- Legitimació ( per diferenciar-se de la ortodòxia, les sectes busquen la legitimitat invocant com a autoritat la suprema revelació del seu líder carismàtic )

Segons Pepe Rodríguez, aquesta definició de secta serveix per a analitzar sobre tot les sectes cristianes i de caràcter religiós, però continua sent insuficient per a definir la seva bondat o maldat. Per aquest motiu ell proposa la definició de “secta destructiva” per a diferenciar-la de les sectes inofensives. Aquesta definició, que parteix del concepte “secta coercitiva” proposat pel psicòleg social Álvaro Rodríguez, permet diferenciar, si més no, entre dos grans grups de sectes: “les que presenten comportaments lícits i aceptables -segons els valors i normes majoritaris en una societat en un moment històric concret- i les que mantenen dinàmiques estructurals més o menys abusives, il.lícites -o delictives- i patògenes”

Per tant, Pepe Rodríguez proposa la següent definició: “Una secta destructiva serà tot aquell grup o dinàmica grupal que, en el seu procés de captació i/o adoctrinament, utilitzi tècniques de persuació coercitiva que propiciïn la destrucció (desestructuració) de la personalitat prèvia de l'adepte o la perjudiquin severament. El que per la seva dinàmica vital, provoqui la destrucció total o severa dels vincles afectius i de comunicació efectiva del sectari amb el seu entorn social habitual i amb ell mateix. I, per últim, que la seva dinàmica de funcionament la porti a destruir , a conculcar, drets jurídics inalienables en un Estat de Dret”.

Finalment, Pepe Rodríguez esposa els deu punts bàsics que caracteritzen una secta destructiva:

1- Ser un grup cohesionat per una doctrina -religiosa o socio-trascendent- transmesa de forma demagógica i encapçalada per un líder carismàtic que pretén ser una divinitat o un elegit per ella, o bé un posseïdor de la veritat absoluta.

2- Tenir una estructura teocràtica, vertical i totalitària, on la paraula dels dirigents és dogma de fe, i on no s'accepta la crítica.

3- Exigir una adhesió total al grup i obligar -sota presió psicológica- a distanciar-se de totes o part de les relacions i vincles afectius -pares, parella, amics...- i/o de les activitats -treball, estuddis, oci...- anteriors a l'ingrés a la secta.

4- Viure en una comunitat tancada o amb total dependència del grup.

5- Suprimir amb un grau major o menor les llibertats individuals i el pret a la intimitat.

6- Controlar la informació que arriba als adeptes amagant-la i/o manipulant-la a conveniencia, i prohibint tota relació amb els exadeptes que són crítics amb la secta.

7- Fer servir un conjunt de tècniques de manipulació, de persuació coercitiva, emmascarades sota activitats tan lícites i mentals com la meditació o el renaixement espiritual que propicien el deteriorament de la voluntat i de la capacitat de reflexió i de raonament.

8- Propugnar un rebuig total de la societat i de les seves institucions. Fora del grup tots són enemics i tot és brossa.

9- Tenir com a activitat primordial el proselitisme -aconseguir l'ingrés de nous membres- practicat mitjançant estratègies encovertes i/o il.legítimes, i la recaptació de diner.

10- Obtenir sota coacció el lliyrement a la secta del patrimoni personal dels adeptes o de considerar les sumes de diner sota diferents conceptes.

DIFERENTS TIPUS DE GRUPS SECTARIS

La següent relació de tipus de secta està extreta de diferenta bibliografia sobre el tema i de documentació obtinguda a través d'Internet.

HARE KRISHNA

L'hindú Bhaktivedanta Swami Prabhupada va fundar la Societat Internacional

per la Consciència de Krishna l'any 1965. La seva Doctrina es basa en la filosofia advaita i els preceptes del gurú. La seva norma central es basa en cantar un mantra, un mínim de 1728 vegades per dia, i practicar els quatre principis regulatius, com són el no menjar carn, ous o peix; no practicar sexe il.lícit; no prendre intoxicants; i no practicar jocs d'atzar ni d'especulació mental, ja que representa no raonar.

Els adeptes d'aquesta secta viuen en estructures tancades i han de obeir cegament al gurú.

Després de la mort de Prabhupada l'any 1978 la secta va començar a decaure, cosa que ha fet que sigui caracteritzada per ruptures i escàndols produïts pels seus nous líders. Tant a Estats Units com a Europa han sigut denunciats per les seves tècniques psicològiques i per tràfic de joies i de drogues.

TESTIMONIS DE JEHOVÀ

El grup va ser fundat l'any 1872 per Carles Russell, al trencar amb l'Església Adventista. En un principi es van anomenar La Torre de Vigia i posteriorment Aurora del Mil.lenni, adoptant l'any 1931 el nom de Testimonis de Jehovà.

La doctrina del Testimonis de Jehovà és apocalíptica. Van anunciar la fi del món els anys: 1914, 1925, 1976 i 1984. No creuen en la divinitat de Jesús i rebutgen la immortalitat de l'ànima. Des del seu naixement han tingut problemes en diferents països del món per negar-se a aceptar els deures cívics i socials, com així també rebutjar coses com les transfusions de sang.

Es mantenen aïllats de la societat i per això posseeixen una extensa llista de prohibicions per als adeptes. Algunes d'elles serien:

- No s'ha de cantar res que lloi la pàtria.

- La bandera o qualsevol símbol patriòtic

- No s'ha de llegir novel.les, ni llibres, ni diaris...

- No s'ha d'escoltar la ràdio o veure la televisió

- Les dones no poden portar pantalons.

- No es pot participar a casaments... si és que no es tracta d'altres Testimonis de Jehovà.

- No es pot jugar a loteries o jocs d'atzar

- No es pot ajudar als rodamóns

- No es pot brindar aixecant una copa

...

DGE-LUGS-PA

Una de les quatre sectes principals del budisme tibetà. Fou fundada pel monjo

Tsong-kha-pa com un moviment reformat, prohibint de prendre carn i alcohol i perfeccionant la disciplina de la vida monàstica. Otorguen un especial èmfasi al debat lògic que realitzen per a tenir una major sabiduria.

ESGLÉSIA DE LA UNIFICACIÓ O SECTA MOON

És un moviment religiós el nom complert del qual és Associació de l'Esperit Sant per a la Unificació de la Cristianitat del Món, també conegut com secta Moon, fundat a Corea del Sud l'any 1954 per Sun Myung Moon. Va predicar l'establiment d'un regne sagrat a la terra per mediació del Senyor i la Senyora del Segon Advent. El precursor d'aquest regne fou Jesús, la crucifixió del qual li va impedir d'arribar-hi. Com a Església es pot dir que és activa en els treballs de missions i basada en la comunitat.

ESGLÉSIA DE LA CIENCIOLOGIA

És coneguda també pel nom de Dianètica i és considerada com un dels grups més destructius del món sectari. El seu fundador fou el nordamericà Ronald Hubbard, un ex-oficial de marina i escriptor de ciència ficció. Aquest grup es presenta com “una ciència exacta del pensament que funciona sempre, invariablement, i no de vegades com les curacions mitjançant la fe o les teràpies tradicionals. Dianètica és la única Ruta de Salud per a la humanitat.

Els adeptes són captats quan se'ls ofereixen cursos i tests gratuïts. En les sessions, anomenades “audicions”, se'ls ajuda a superar les seves faltes espirituals que els han portat al patiment. La majoria dels adeptes acaben depenent psicològicament del grup i entregant tots els seus béns econòmics.

Aquest grup ha estat denunciat per diversos governs europeus i en els Estats Units pel FBI desemmascarant les seves activitats.

ESCOLES DEL QUART CAMÍ

Les escoles del quart camí, o agrupacions de denominació similar, es basen en els ensenyaments d'un mestre esotèric d'origen rus anomenat George Gurdjieff i del seu deixeble Ouspensky.

Aquest mestre expressa la idea de que els éssers humans, tan sols amb rares excepcions, viuen en un estat anàleg al del son. Per a superar aquest estat somnolent s'han de despertar enrecordant-se d'un mateix. Per a això utilitzava diversos exercicis, ja fossin trainings psicològics, moviments rítmics o bé danses rituals. En definitiva, tasques que ordena el mestre. Per part seva, Ouspensky expressava que la única sortida que tenia l'home era a través de les escoles i l'ensenyament del mestre, i en aquesta evolució el deixeble podia elevar-se i prendre consciència fins arribar al número 7, l'escala més alta per a un home.

GRUPS ESPIRITISTES

L'origen d'aquest moviment prové de la llar de les germanes Fox, les que l'any 1948 van expressar que es comunicaven amb els esperits dels morts. Però la figura que realment donà transcendència a aquest corrent va ser Allan Kardec, qui publicà importants llibres com El llibre dels Esperits i l'Evangeli segons l'espiritisme.

La doctrina expressa que la persona consta de tres elements: el cos material, l'ànima i un cordó que els uneix i que es pot veure en les sessions espiritistes.

GRUPS GNÒSTICS

Els grups gnòstics persegueixen l' alliberament de la consciència, com l'instrument que ens permet investigar la realitat dels móns superiors.

Aquest moviment va néixer al segle II de la nostra era i va produir el primer enfrontament important dins de la doctrina cristiana. Els gnòstics senyalaven que Jesús ensenyà dues doctrines: una per al món comú i una altra oculta per als seus deixebles. Van ser expulsats de l'Església després d'un acarnissat debat.

El gnotisme contemporani neix a Colòmbia quan Samuel Aun Weor, funda el Moviment Cristià Gnòstic Universal l'any 1950. Aquest líder expressava en un dels seus llibres que: “L'Església gnòstica és l'Església invisible de Jesucrist. Per a veure aquesta Església s'ha de viatjar en un cos astral. Només el nostre moviment pot ensenyar-li aquest secret”.

L'estudi dins del gnosticisme dura aproximadament quatre anys i en ells s'ensenya filosofia, art, religió i ciència, tot des d'una òptica esotèrica.

LES 8 REINES

Juan Alfredo Unger, fundador de Per un Món Millor o Les 8 Reines, va desenvolupar les seves activitats a la zona nord de Buenos Aires. Oferia cursos de control mental i oferia un programa radiofònic sobre autoajuda. L'any 1990 va saltar a la portada dels diaris, una vegada diversos pares l'haguessin denunciat per corrupció de menors i abusos deshonestos.

A mitjans de 1994 el fiscal de la causa, Dr.Carlos Federico Vales Garbo va sol.licitar 12 anys de presó per corrupció i abusos deshonestos agreujats. A l'extens fallo el fiscal senyalava: “...un individu per a satisfer i exacerbar desitjos propis, abusant de la seva condició de líder d'una secta esotèrica, sotmet amb freqüència a una de les menors de la mateixa de catorze anys d'edat a pràctiques i actes sexuals acusadament prematurs, incitant els seus sentits i inclinant-la a pràctiques vicioses, consistents en: petons a la boca i coll en forma súbita i agresiva; magrejada de pits i genitals, contactes corporals i impúdics amb la presència d'altres persones, entre elles menors; exhibicions fílmiques obscenes i esoterisme suggerent de pràctiques i conductes desviades; el que sumat a una intensa i constant acció psicològica de desvalorització i atac de la seva autoestima, la seva moral sexual i el seu entorn familiar directe, mitjançant l'aplicació de tècniques de persuassió coercitiva basades en la por, la violència i l'engany, resulten manifestament aptes per a pervertir-la i deixar-li rastres deformants en el seu normal desenvolupament sexual: provocar-li una fonda perturbació psíquica i una alteració essencialment moral”.

MEDITACIÓ TRANSCENDENTAL

El gurú Maharishi va fundar el grup l'any 1958 i, segons els seus propis escrits, no és una religió sinó una tècnica que serveix per a millorar l'estil de vida a través de recitar un mantra durant 20 minuts al matí i posteriorment a la tarda.

El moment de major auge de la Meditació Transcendental es va produir a mitjans dels setanta quan Els Beatles es van fotografiar amb el gurú, però al cap de poc es van desil.lusionar. John Lennon, entrevistat per la revista Rolling Stone, expressava així la seva ruptura: “Li vaig dedicar una cançó al Maharishi. Es titulava “Sexy Sadie”. No em vaig atrevir a dir, Maharishi hem fet l'idiota per culpa teva... . Quan li vaig dir `ens en anem', va preguntar per què ? I jo li vaig dir: `si ets tan còsmic ja ho sabràs', perquè sempre estava intentant insinuar, al igual que els seus consellers, que feia miracles. Li vaig dir `ja ho saps' i ell em va mirar com si vulgués dir `et mataré, fill de puta' i quan em va mirar vaig saber que era cert.

MORMONS

L'Església dels Sants dels Últims Dies, més coneguts com a mormons, va ser creada l'any 1823 per Joseph Smith als Estats Units. El líder explica que un dia se li va aparèixer un àngel anomenat Moroni que li revelà la veritable història de Déu. El llibre del Mormó resumeix la seva principal doctrina, la qual és força confusa.

Des d'un principi els mormons tingueren problemes amb la societat per acceptar la poligàmia i considerar a la raça negra com a inferior. Per a evitar les persecucions es van traslladar a un desert a la zona oest dels Estats Units, el que avui es coneix com l'estat d'Utah.

Durant els anys setanta se'ls va acusar de treballar per a la CIA arreu del món i d'haver participat en la caiguda de Salvador Allende a Xile i del general Torrijos a Panamà.

NENS DE DÉU

Els Nens de Déu nasqueren el 1969 als Estats Units. El seu fundador fou un pastor evangèlic anomenat David Berg. La doctrina del grup es basa en la Bíblia i la particular interpretació del seu líder, també conegut com Moisés David o Pare Mo. Odien el Sistema, són apocalíptics i li donen una forta importància al sexe, com un regal de Déu.

L'any 1972 començaren a tenir problemes amb la Justícia nordamericana i posteriorment van haver de passar a la clandestinitat en la majoria dels països occidentals per les denúncies de corrupció de menors i prostitució.

SECTES SATÀNIQUES

Es calculen en més d'un centenar els cultes religiosos satànics i a l'entorn de 2500 sectes minoritàries que rendeixen culte al dimoni.

ANÀLISI DE TRES EXPERIÈNCIES REALS

Tot seguit s'exposa el resultat d'una investigació en tres grups diferents, per a saber si es tracta o no de sectes i conèixer el seu funcionament i activitats. En concret, s'ha analitzat l'Associació “Sociedad Teosófica”, la secta “Rashimura” i el moviment “Elán Vital” del gurú Maharashi.

ENTREVISTA A VALENTÍN GARCÍA, CONFERENCIANT DE L'ASSOCIAIÓ “SOCIEDAD TEOSÓFICA”

1- Com descriuria l'associació en la qual pertany?

Bé, podríem dir que col.laboro en dues escoles esotèriques, la “sociedad teosófica” i la “society world teacher trust”. Són escoles esotèriques o espirituals la finalitat de les quals és l'elevació de la conciencia humana. Aquí es prepara a les persones de bona voluntat a través de l'estudi de la meditació i a través també del servei als altres. El procediment que segueixen es basa en conferencies o bé llibres amb els quals se'ls aconsella i se'ls donen idees. És un camp d'ensenyament en el qual se'ls forma per a que puguin ser lucratius, de manera que puguin servir d'alguna cosa per als altres. Darrera d'això no s'hi amaga cap altra mena de finalitat.

2- Arrel de què es va integrar a l'associció en la que forma part i no en una altra?

Quan tenia 21 anys vaig començar a llegir revistes esotèriques tals com “Paraciencia”.En elles vaig trobar tot un seguit de coneixements i de respostes que contestaven a moltes de les preguntes que m'havia plantejat en certes ocasions. Després d'una crisi que vaig patir, vaig deixar la carrera i em vaig dedicar a trobar respostes a totes les preguntes que em feia, com per exemple si hi havia vida després de la mort, si l'à nima existia... Per això, però, em calia conèixer algú que estudiés aquests temes, cosa que vaig aconseguir. D'aquesta manera vaig anar entrant cap al que avui és anomenada “sociedad teosófica”. Vaig triar aquesta via ja que no té cap mena de tendència religiosa. No hi intervenen conceptes religiosos. Això obra les portes a l'experiència a tots els postulats esotèrics. Acabaria dient que es tracta d'una “societat” ,és de tipus científic que no pas basat en la fe.

3- Per fer conferències d'aquest tipus, cal haver estudiat prèviament?

No, no és necessari tenir estudis previs. Gran part del que sé és degut a haver llegit llibres inspirats i escrits per deixebles dels mestres. Aquests, aporten coses sobre la humanitat, el futur etc. en els seus llibres. Són una font important d'informació que hauriem d'aplicar a la nostra vida diària. La informació dóna coneixement. En la sabiduría ningú ensenya a ningú. La sabiduría no es pot trobar a cap llibre, sinó que s'instal.la a la nostra vida. Es desarrolla aplicant els coneixements que aporten els llibres esotèrics.

4- Fa les conferències amb alguna finalitat?

A les conferències comparteixo el que sé, que no és massa. Em crec útil per a les altres persones. Per mi va ser una experiència molt útil i vull compartir-ho. Quan faig les conferències, jo dic el que crec, el que penso, el que sé. A partir d'aquí, la gent pot escollir el que vulgui, de tot el que explico. Jo em limito a dir el que sé i la gent fa el que vol o el que creu que ha de fer. No tinc la sensació d'ajudar als altres, sinó de compartir.

5- Considera que aquesta associació podria denominar-se secta? Per què?

No, crec que el terme secta no és apropiat per la “sociedad”. Secta és qualsevol tipus de moviment o organització que posseeix una ideologia determinada i que priva als seus membres de la llibertat de sortir-n'hi. A més els presionen amb la finalitat de que tinguin determinades idees, els cohaccionen. Posen obstacles quan un vol marxar. Por lo tanto, la “sociedad teosófica” no és una secta. La gent entra i surt quan vol. No cal que aportin diners si no volen, no es té la intenció de que comparteixin tots les mateixes idees, i a més a més, no se'ls priva absolutament de cap llibertat. Simplement compartim, cadascú té les seves idees sense cap mens de presió.

6- Podríem parlar de perfils religiosos dins l'associació?

No, no té perfils religiosos. Tot i així creiem que en el cor de totes les religions existeix una petita base de veritat. Per dins és una base de veritat, però amb un envoltori posat per éssers humans. El que hem de fer és estudiar el nucli de la veritat, no pas l'envoltori, i és llavors quan ens adonem que en realitat és el mateix, només cambia “la palla”. Coneixent aquest nucli ens podem relacionar bé amb musulmans, hinduistes... Personalment, intento estar a la base de la religió, conèixer-la a fons. Per tant, podem dir que la “sociedad teosófica” no és una religió, sinó que l'estudia, té l'essència però res més, al igual que també s'estudia la filosofia. En el que es centra l'associació, en definitiva, és en la recerca de la veritat.

7- És habitual que els membres del grup aportin quelcom, econòmicament parlant?

No. Aquesta és una raó més per qual no ens podem calificar com a secta.

Absolutament ningú ha estat obligat a aportar res de tipus econòmic. Qui ho fa és perquè vol fer-ho, sempre lliurement. Només paguen una quantitat al mes aquelles persones les quals s'han volgut integrar de manera formal a la “sociedad”, les que han decidit inscriure-s'hi. D'altres, no necessariament les que no s'han inscrit, quan acaba la conferència fan alguna aportació.

8- Fent conferències creu que ajuda a les persones que hi assisteixen?

Ara no sabria què contestar. Nosaltres fem xerrades sobre temes esotèrics diversos, que poden abarcar relació home-univers, com estem constituïts (cos, físic y què més?), plans o móns invisibles, plans astrals (viatges astrals que són definicions de conceptes majors que són veritat), la reencarnació, la llei del Karma, la llei causa-efecte, la vida després de la mort o el “sendero espiritual” que es refereix a acelerar l'evolució del camí. No tothom està preparat per seguir aquest camí. La gent fa el que vol, ja siguin coses morals o immorals. No tenen cap tipus d'ètica i de moral. Per nosaltres, la ètica consisteix en dir la veritat, no robar... fent ús de tot això tant físicament com psicològicament. Aquests són requisits que no tothom pot seguir. Nosaltres no tenim pensaments destructius, els nostres pensaments, els quals ens allunyen del terme secta, són tals com menjar sa, ajudar a tothom qui ho necessiti, co.laborar amb ONG... L'assistència a aquestes conferencies fa que ens puguem elevar ràpidament. El “sendero” exigeix compromís i valors. Adaptació de la vida a certes coses, sense fastiguejar al proïsme. De totes maneres tots podem tenir una vida normal i alhora seguir el “sendero”. Poca gent sap que el que segueix a tot això es porta en silenci, és feina d'un mateix, no s'ha de fer publicitat. Tothom hauria de posar canvis a la seva vida per als mecanismes interns, així aquests s'afinarien. Per exemple, les intuïcions, els somnis... El cervell i els òrgans interns que en la majoria de gent estan adormits, s'afinen. És un procés en el qual obres un conducte amb el teu propi ser, el més profund, el nostre propi Jo. El sentit comú és portat a una dimensió més gran, on els valors del cor es posen a dimensions també més grans. Quan es potencia a un nivell més alt, tothom entra en la vida espiritual o en el “sendero”.

Sabent tot això, crec que en part sí ajudo als altres, però el tema predominant és el compartir. Com he dit abans, em crec útil per a les altres persones.

9- Cada quant temps es celebren conferències?

Aquí a la “sociedad teosófica” hi ha conferències contínuament. Normalment són xerrades d'hora o hora mitja celebrades entre quatre i sis dies a la setmana.

ENTREVISTA A UN MEMBRE* DEL MOVIMENT “L'ELÁN VITAL”

1- Què és el que defineix el grup “L'Elán Vital”?

El que ens defineix és l'interès que tenim en comú per la pràctica del “coneixement”.

2- En què consisteix aquesta pràctica?

És una pràctica orientada al coneixement d'un mateix sobre la base de que hi ha un Mestre en la materia. Aquest Mestre ha estat reconegut des de que tenia set o vuit anys d'edat i ell és qui ensenya de forma continuada als seus deixables i aquells qui ho volen ser, a través de conferencies...

3- Qui és aquest Mestre?

És el gurú hindú de nom Marahí.

4- És ell qui s'ho va inventar?

No, a ell el va ensenyar un altre Mestre, que ers el seu pare, de nom Srihans, que a la seva vegada ho va aprendre d'un altre Mestre. Marahí opina que sempre hi ha hagut algú en la història de la humanitat que d'una forma o altra ha ensenyat la pràctica del “coneixement”.

5- En què consisteix aquesta pràctica?

Consisteix en dues parts essencials. La primera per als no-iniciats, que consisteix en sentir parlar del tema i escoltar les nostres explicacions com a forma d'introducció a la matèria i com a inici del seu camí de progrés personal. La segona part es dóna quan una persona que ja hi està interessada, és introduïda a través d'un procediment específic en la pràctica d'unes quantes tèscniques de concentració que li permetran experimentar quelcom que hi ha dins seu.

6- Aquestes tècniques poden ser apreses per qualsevol?

Sí, sense cap límitació. Bé, només s'exigeix l'evidència d'un interès personal que prové de la consciència de que som éssers amb la facultat de sentir-nos vius, com per exemple, de saber disfrutar del fet d'estar vius.

Entenem que això pressuposa un cert compromís de cadascú amb ell mateix de practicar les tècniques apreses durant un temps suficient per tal de poder comprovar el progrés en el propi coneixement.

7- Com s'ensenyen aquestes tècniques?

Es treballa sobre petició de l'interessat. Normalment quan una persona ha assistit a diferents actes dels que organitzem nosaltres, com conferències, passes de vídeo o audiència de gravacions, està interessada a aprendre quelcom més.

Aleshores quan hi ha un grup preparat per rebre el “coneixement”, el Marahí s'hi fa present per ensenyar personalment les tècniques, per tal d' assegurar un cert nivell de qualitat. No és que sigui imprescindible que ho faci Marahí, però és una forma d' exercir un cert control de qualitat.

8- Quan de temps es necessita per aprendre aquestes tècniques de la pràctica del coneixement?

Normalment no més de dues hores. Actualment s'està intentant desecentralitzar l'ensenyament per tal de que també el puguin transmetre altres persones i no només el gurú, però en el passat vam tenir la negativa experiència de que si moltes persones poden ensenyar , aleshores l'ensenyament s'allunya de l'arrel perquè com que el “coneixement” es basa en quatre idees molt senzilles, qualsevol conferenciant pot afegir-hi coses de la seva collita que poden desvirtuar l'essència de les idees bàsiques. Per això ara treballem més sobre la base dels vídeos gravats pel propi Maharí.

9- Com és la vostra estructura? Podries qualificar-la de jeràrquica? Es pot considerar una secta?

No, no és cap secta. Una vegada les persones obtenen l'ensenyament bàsic per a la pràctica del coneixement, l'important és la pràctica que cadascú fa a casa seva i que el porta a progressar de forma personal i individual.

No tenim cap estructura jeràrquica, però sí una estructura organitzativa de suport per tal de fer possible la propagació dels nostres coneixements entre les persones que puguin mostrar-se interessades en la necessitat de progressar espiritualment.

S'ha de tenir en compte que el “coneixement” no està en el terreny de les idees i del pensament, sino en el terreny del sentiment personal de la necessitat de progressar.

10- Teniu cap obligació de caràcter econòmic o de qualsevol altre tipus?

No tenim cap obligació de tipus econòmic, si bé cada persona pot contribuir a les despeses generals que s'originen per l'organització dels actes en la mida de les seves possibilitats i de la seva voluntat.

El que sí s'exigeix quan una persona rep el “coneixement” és un compromís personal d'invertir un cert temps cada dia i l'energia necessària per tal de fer possible la obtenció dels resultats desitjats.

ENTREVISTA A DOS EXMEMBRES* DE LA SECTA RASHIMURA

T.B.J, mestressa de casa de 51 anys en l'actualitat, mare de cinc fills. Va viure amb la secta Rashimura dels 27 als 30 anys, en un poblet pròxim a Sant Cugat del Vallès.

1- Què et va portar a prendre contacte amb la secta?

Jo era força jove, tenia 27 anys, estava casada i tenia un fill de 3, tenia problemes de salud com dolors d'esquena acompanyats d'una certa depressió amb algunes crisis d'ansietat. Havia visitat alguns metges de la medecina tradicional, i cap d'ells havia estat capaç de trobar un tractament adequat a la meva problemática.

Algú em va parlar d'un metge naturista que practicava l'acupuntura. Vaig acudir a la seva consulta en un despatx de Barcelona. De seguida vaig veure que no es tractava d'un metge convencional. Per tal de fer-me el diagnòstic em va medir el pols del canell, és a dir, alguna cosa així com l'energia que a través d'aquests circula pel nostre organisme. Alsehores, de forma intuitiva, el metge va començar a explicar-me quins eren els meus problemes, tant a nivell físic com psicològic. Efectivament, semblava endevinar tot el que m'estava passant. Vaig entendre que hi havia alguna cosa extraordinaria en la seva pràctica de la medicina.

Vaig assistir, en les setmanes següents, a diferents sessions d'acupuntura, en totes i cadascuna d'elles tenia lloc una entrevista en el decurs de la qual apareixia que el metge tenia molta més informació sobre mi que jo mateixa. Ràpidament va iniciar-se una relació d'admiració per la meva banda i de domini per la seva, tot aixó en la mesura en que el metge coneixia de forma precisa no tant sols l' origen dels meus mals sino també i sobretot la solució als mateixos, si bé aquest segon aspecte no el feia explícit, és a dir, apuntava de forma clara que tots els meus problemes venien de la meva profunda insatisfacció per la vida que desenvolupava, la meva vida quotidiana, amb tota la seva mediocritat, era l'origen dels meus mals. Segons ell, em trobava presonera d'un matrimoni que no m'atrevia a trencar perquè no tenia la força necesaria, tot i que jo n'era del tot inconscient. Per tant, ell em considerava una persona feble, necessitada de protecció. Alsehores venia a insinuar, segurament perquè jo ja ho havia assumit així, que ell era prou fort per tal de donar-me el que jo necesitaba. Si bé mai va fer explícit què era exactament el que jo necessitava.

2- Com va ser la teva entrada a la secta?

En un moment donat, el metge em va convidar a visitar juntament amb el meu marit i el nostre fill, la comunitat en la que ell vivia.

Allà, vam veure tot un grup, majoritàriament de dones i nens, que es dirigien a ell com “El Maestro”, tots semblaven molt forts, sans i amb gran confiança en ells mateixos. Van ser molt amables amb nosaltres, ens varen explicar que seguient una dieta estrictament macrobiòtica perquè “Nosaltres som el que mengem” per tant això és básic si es vol tenir salud, també semblava que tots i cadascú d' ells feia exactament allò que el feia feliç, sense preocupar-se de convencionalismes socials, els nens eren espontanis i es considerava que era el més important de la comunitat, podien fer el que volien, no anaven a escola per evitar la contaminació amb la societat a la que ells criticaven perquè generava tota mena de conflictes en les persones, els quals els portava a emmalaltir. El Mestre explicava que les dones som molt importants, i quan deia això vaig sentir que em mirava a mi. En aquell moment no ho hagués sabut explicar, però ara sé que jo estava completament enlluernada per tot el que veia i sentia.

Al cap de quinze dies de conflictes interiors i familiars li vaig dir al meu marit que volia que ens en anéssim tots ala comunitat. Ell va dir que no se sentia preparat i que li deixés uns dies per a reflexionar. Jo vaig decidir no esperar, em semblava d'una gran urgencia fugir del meu ambient habitual per a incorporar-me a una nova vida. Vaig deixar el meu fill amb el meu marit, convençuda com estava de que ell em seguiria en la meva decisió.

Uns mesos més tard, el meu marit i el meu fill de quatre anys, es van introduir a la comunitat.

2- Com era la vida en la comunitat?

La vida girava entorn del “Maestro”, era ell qui decidia per a nosaltres en funció d'allò que ens convenia. És a dir, decidia a quina hora ens despertavem, quin tipus d'exercici físic feriem tot seguit, què menjaríem, qui de nosaltres aniria a treballar en els diferents restaurants macrobiòtics de la seva propietat i qui podia quedar-se a casa. Ningú es queixava de la seva destinació perquè això era interpretat com a signe de debilitat, i tothom volia ser fort i estimat pel Mestre.

Es donava molta importancia a la pràctica de les arta marcials que el mateis Mestre ensenyava en un parell d'acadèmies de la seva propietat.

Si qualsevol de nosaltres queia malalt, ja fos un senzill constipat o quelcom més important, es considerava la malatia com una manifestació de la seva feblesa, aleshores el sentiment de culpa t'obligava a superar-la. Per exemple, no era permès als membres de la comunitat l'ús de mocadors de butxaca en cas de constipat.

Així mateix s'entenia que dins del procés de purificació, les persones teniem de desfer-nos de totes les nostres pertinences.

Així, quan el meu marit es va incorporar a la Comunitat, tot i que crec que ningú li va exigir explicitament, ell es va veure obligat a desfer-se de tot el que teniem, el nostre pis, el nostre apartament a la munyanya, el nostre cotxe, i fins i tot els diners del banc i els objectes de la casa. Ningú li va demanar, peró d' alguna forma s´entenía que ho havia de donar tot al “Maestro”, no era més que la consequencia lógica a l' admiració que nosaltres sentiem per ell. De manera que semblava que tenia més sentit donar-ho tot a ell que no pas a un estrany.

3- Com va ser la teva sortida de la secta?

Bé, amb el temps, vaig comprendre que l'interès del Mestre per a mi havia decaigut, semblava molt més interessat en d'altres persones que s'hi havia incorporat posteriorment. Ja feia una mesos que el meu marit havia deixat la secta, val a dir que dins de la secta no es permetien les relacions entre homes i dones, excepte pel Mestre. Això havia suposat la nostra separació de fet, tot i que no m'importava massa, doncs el meu fill seguia amb mi, i allunyat del deu pare a qui el Mestre havia decidit que no podia veure. Aleshores per tal d'evitar interferències del meu exmarit, em va proposar de viatjar en un país de Sudamérica amb el meu fill, on em vaig incorporar en una altra comunitat de la mateixa secta. La distancia va fer que comencés a veure les coses una mica diferent. Vaig decidir tornar a Catalunya per a seguir la meva vida fora de la comunitat.

4- Com valores la teva estada a la secta?

No hi ha dubte que vaig viure un procés d'enlluernament per la personalitat del líder de la secta, el qual per cert, no era metge tal i com vaig descobrir més tard. Això va ser posible perquè atrevessava per un moment de gran dificultat personal del que era evident que jo sola no me'n podia sortir. Ara puc afirmar contra tota aparença que la meva ruptura matrimonial no va ser fruit de la meva entrada en la secta, sino que de tota manera la meva separació hagues estat inevitable amb el pas del temps. Només es va veure acelerada per aquell fet.

Tot i això, considero que l'experiència em va aportar algunes coses positives, un millor coneixement de la vida i dels meus límits, i sobretot em va ajudar a trencar amb alguns convencionalismes socials que en aquell moment em tenien presonera.

J.M.B, exmembre de la secta Rashimura, i fill de R.B.V dels 4 fins als 7 anys d'edat. Actualment té 27 anys, es solter i advocat.

1- Què recordes de la secta en la qual vas viure juntament amb els teus pares?

El líder de la secta es deia Pedro Vivancos, però li deien el “Maestro”.

Recordo algunes coses positives: Es feia vida comunitaria, ells donaven feina en els grans, es a dir, als nostres pares. Practicavem arts marcials i meditació. L' alimentació era vegetariana, tot era basat en el que es considerava natural. Pretenien trencar els esquemaes socials i convencionals, obrir la ment de les persones per veure coses dieferents.

La gent peró era débil i sense voluntat, podies sortir-ne si ho volies, peró que hi erets dins, havies de seguir unes regles ja que se suposa que ells et mantenien.

Tot era de tothom i ningú tenía res personal en exclusiva, ho havies de compartir tot.

Viviem en una mena de xalet, amb gespa, gimnás, erem unes quaranta persones.

No et manjaven el coco em temes intelectuals, sino més aviat a través de manualitats, exercici físic, ioga, meditació etz.

El lider tenia interes en que ens mantinguessim sempre ocupats.

2- A quina escola anaveu els nens de la secta?

No anavem a cap escola, l' educació dels nens es feia a la casa, volien que tot el que haviem d' aprendre ho fessim dins la secta. Els nens ens limitavem a jugar tot el dia.

En el meu cas, la meva mare no podia decidir si el meu pare podia veurem o no, ho decidia el lider per ella.

3-Cóm era la teva relació amb el lider?

La meva relació era bona, jo no tenia cap problema, potser `perque era massa petit.

A la gent gran el lider els posava trabas o els posava a proba per veure si podiuen resistir o no, per veure els seus limits, així cada pertsona es coneixeria millor.Per exemple, recordo que durant tot un mes uns quants de la secta varen estar menjant arroç bullit durant tots els àpats.

4.- Qué opines de la teva experiencia?

Considero que si entres en una secta perquè tens problemes, alehores es dolent, peró si hi vas perquè vols, es tota una experiencia perque pot pendre contacte amb ideies d' origen hindú del seu lider.

Jo no crec que ningú et retingui a dins, penso que la religió católica o l' islam també prodrien considerar-se com a sectes, donç també han fet coses negatives en nom de la seva religió, com matances ets.

Crec que hi ha diferents tipus de sectes, algunes religuins també podrien ser considerades coma tals.

Probablement avui en dia el grup no seria considerat con una secta, sino com un de tants grups o comunitats amb les seves “particularitats”, peró la societat de aleshores era molty més tancada que l' actual.

La secta aon jo vaig estar va acabar malament, perque va ser desarticulada per la policia, en rebre denuncies contra el lider per apropiació del bens dels seus seguidors, falsificació de carnets d' identitat, frau en assegurances ( varen enterrar un coche per tal de cobrar-ne l' assegurança per robatori) entre d' altres. Finalment el llider va escapar al Canadà

De fet, la veritat es que el lider s'apropiava de tots els bens dels adeptes, i aquells que no en tenien estaven obligats a treballar un bon piló d' hores cada dia. També es donava el cas que quan una persona ja no era interessant pel lider, aquest s' en desfeia, allunyant-lo o expulsant-lo de la comunitat tal i com va fer amb el meu pare.

El lider opinava que la malaltia era una debilitat de l' esperit i que la forma de vida que ell imposava als seus seguidors els havia de mantenir allunyats de qualsevol enfermetat. Deia que curava als malalts fins i tot si estaven afectats d' una greu malaltia. Considerava que totes les malalties son psicosomàtiques ja que comencen en el cap i es propaguen pel cos. De manera que una persona feliç no enmalatía, mentre que una persona amb odi o patiment estava abocat a patir qualsevol mal.Deia que la teva actitud davant la vida et determina en tots els aspectes.

(*) Les persones entrevistades han desitjat guardar l'anonimat.

ENQUESTA

Edat: Sexe:

1- Sap què és una secta?

Sí No No sap/no contesta

2- Podria dir el nom d'alguna secta?

Sí No No sap/no contesta

3- Coneix algú que hagi format part d'una secta?

Sí No No sap/no contesta

4- Creu haver format part d'alguna secta?

Sí No No sap/no contesta

5- Diria que en el seu entorn, així com dins el territori on viu, podria existir alguna secta?

Sí No No sap/no contesta

6- L'han convidat alguna vegada a pertànyer a alguna secta?

Sí No No sap/no contesta

7- Quina edat creu que té la gent més propensa a entrar a una secta?

0-25 anys 26-50 anys més de 50

anys

8- De quin sexe majoritàriament?

Femení Masculí

9- Creu que els adeptes d'un grup sectari són persones amb poc nivell cultural?

Sí No No sap/no contesta

10- Creu que podria arribar a formar part d'alguna secta?

Sí No No sap/no contesta