INDEX

INTRODUCCIÓ 4-6

CATEDRALS I ESGLÈSIES

Conjunt de les catedrals “veija” i “nueva” 7-13

Església de la puríssima 14

Església de San Martín 15

Església de Sancti Spiritus 16

Església de Tomàs de Cantebury 17

Església de San Julian 18

Església de San Marcos 19

Església de les Bernades 20

Església de Santiago 20

CASES

Casa de las Muertes 21

Casa de las “Conchas” 22

Casa de la Salina 23

Casa Lisis 23

Casa de los Abarca 24

Casa de doña Maria Brava 24

CONVENTS

La Clerecia 25

Convent de la Dueñas 26

Convent de Santa Clara 27

Convent de Santa Maria de la Vega 28

Convent de Sanat Úrsula 29

Convent de San Esteban 30

ESCOLES I COL·LEGIS

Col·legi d'Anaya 31

Col·legi dels Irlandesos 32

Col·legi Mayor de la Fonseca 32

Escuelas Menores 33

PALAUS

Palau de Monterrey 34-35

Palau d'Orellana 36

TORRES

Torre del Aire 37

Torre del Guerrero o del Clavero 38

PLAÇA MAJOR 39

PONT ROMÀ 40

UNIVERSITAT 41-42

BIBLIOGRAFIA 43

INTRODUCCIÓ

Una mica de la geografia de Salamanca

Ciutat de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, capital de la província homònima. Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons.

Té un important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari.

Una mica d'història de Salamanca

La regió on és situada Salamanca fou habitada pels arèvacs vacceus. Hom la identificava amb Helmàntica o Salmàntica, que el 217 a.C fou conquerida per Hannibal. En època romana pertanyé a Lusitània. Vila visigoda ocupada pels àrabs (s.VIII), va passar alternativament de cristians a musulmans fins a la conquesta de Toledo (1085), que va assegurar la possessió de la ciutat. L'elaboració del seu fur* es va portar a terme entre els regnats d´Alfons VIII i Alfons IX; Aquest darrer va fundar un estudi general (1220), punt de partida de la Univesitat. Amb el creixement de la Mestra va adquirir importància com a centre d'indústria tèxtil i exportador de llana. Durant el segle XV fou escenari de les rivalitats de les famílies nobles, que es repartien el domini de la capital en dos bàndols; el de San Benito i el de Santo Tomé. El creixement de la Universitat durant el s.XVI, la va convertir en un dels focus culturals més importants d'Espanya. El 1505 s'hi va firmar l'anomenada Concòrdia de Salamanca, per la qual Joana la Boja, Felip el Bell, i Ferran el catòlic passaran a exercir la regència de Castella. La capital es va revoltar durant la guerra de les Comunidades i es va posar sota el comandament de Maldonado. La decadència de la Universitat i la indústria tèxtil, com l'expulsió dels moriscs, en determinaren la decadència durant el segle XVII. A la primera meitat del segle XVIII es va iniciar la seva recuperació, gràcies essencialment a l'expansió cerealista. Durant la guerra civil espanyola fou seu del govern franquista.

Per què Salamanca és patrimoni de la Humanitat?

La ciutat de Salamanca es distingeix sens dubte per un valuós conjunt històric i artístic, que li ha valgut el títol de la Cuitat Patrimoni de la Humanitat que li va concedir la UNESCO. A Salamanca es poden trobar tots i cada un dels estils arquitectònics que es van donar a España. S'ha de fer èmfasi en un estil quasi autòcton com és el plateresc.

El color daurat de les pedres utilitzada en els seus edificis, dóna a Salamanca un aspecte únic a aquesta cuitat monumental, anomenada amb gran encert "Roma Chica", per l'elevat nombre i finura dels seus monuments.

Les seves dos universitats, les dues catedrals, els diversos palaus i les nombroses esglésies conviuen a la perfecció amb l'aire jove, inquiet i pròsper que encomana la ciutat. Les pedres reflexen la vida dels estudiants d'avui i de sempre, que fan impossible que la ciutat envelleixi.

Hi predominen els monuments romànics i gòtics, com les esglésies de San Martín, San Julián o San Marcos; al costat de les grans construccions del Renaixement: universitat, Escoles Menores, palau de la Salina i de Monterrey, Casa de las Conchas, els temples de San Esteban i San Benito i els convents de les Úrsulas i el de Las Dueñas.

Al segle XVIII, la ciutat es va remodelar completament amb les creacions d'una dinastia d'arquitectes d'origen català, els Churriguera i que van crear un estil propi conegut com a Churrigueresc, un barroc exuberant. Aquesta família d'arquitectes, escultors i decoradors va treballar al seminari jesuïta de la Clerecía, la catedral Nueva, el col.legi de Calatrava, el de San Ambrosio (1720), San Sebastián (1721) i Santa Cruz de Cañizares (1734). Però l'obra mestre de l'Alberto Churriguera va ser la Plaza Mayor, constituïda entre 1729 i 1755, model de la plaça monumental porticada, amb 88 arcs de mig punt i amb la característica decoració espanyola de plaques retallades.

Per altre part, en la ciutat antiga hi ha places i carrers com els de Santa Úrsula, Agustinas, Santa Teresa... plenes de caràcter i demostrant tot el seu valor, amb una política municipal molt encertada; excepte en la plaça dels Brandos que ha sofert importants edificacions modernes.

La vida quotidiana actual es centra en la Universitat, en l'alegria dels visitants que passegen pels seus carrers i es concentra en la Plaça Major, punt de trobada de tots els aconteixements ciutadans.

MONUMENTS IMPORTANTS

CATEDRALS I ESGLESIES

CONJUNT DE LES CATEDRALS “NUEVA” I “VIEJA”

La catedral “vieja” i la catedral “nueva”, es fonen amb gran naturalitat, les dos catedrals ofereixen, tant per fora com per dins, infinites perspectives de gran bellesa.

CATEDRAL “VIEJA”

És un dels monuments més importants de l'art romànic malgrat que les restauracions han fet baixar bastant el seu valor primitiu, és una de les construccions més belles d'Europa.

Va ser construïda l'any 1100 per el compte Raimundo de Borgoña, i acabada un segle més tard, en l'estil de transició del romànic al ogival

Aquesta basílica s'acaba amb la “torre del gallo” amb les seves dobles finestres i els seus nervis.

Aquest temple es va lliurar de ser enderrocat quan es va construir la catedral nova, només es va fer mal bé el braç nord-est i part de la nau septentrional.

Donat que els seus mur eren molt espessos se la va anomenar Fortis Salamantina.

Destaquen, en escultura, els sepulcres dels segles XIV i XV i en pintura, les decoracions dels sepulcres i de la capella de “San Martín” són un exemple de l'estil del segle XIII, de influència francesa .

Té tres absis (a la volta de l'absis principal, hi ha el fresc representant Judici Final i just a sota hi ha un magnífic retaule, en marcs gòtics, amb cinquanta quatre taules amb escenes de la vida de Crist i de la Verge) i una magnífica cúpula sobre el creuer * ,coneguda per la torre de gallo.

L'impressionant retaule de L´Altar Major, obra realitzada al 1445 per Nicolás Florentino, mostra de l'art Italià de la primera meitat del segle XV. Aquest retaule consta de 53 quadres pintats, sent un dels conjunts més complets. S'hi troba la “Virgen de la Vega”, patrona de la ciutat, d'estil romànic, sota aquest retaule hi podem veure quatre enterraments gòtics.

Les quatre capelles més importants són : la capella de Talavera, la qual s'ha destinat des del 1510 al culte mossàrab **, només té lloc tres o quatre vegades l'any, la capella de Santa Bàrbara, fundada per “Joan Lucero”, Bisbe de Salamanca al 1344,on es realitzaven uns exàmens molt durs per aconseguir el grau de doctor per l'Universitat de Salamanca, el Museu Catedràlic o diocesà, té quatre sales a les quals a les quals s'hi ha portat una bona selecció d'escultures primitives on hi figura el gran tríptic format per Fernando Gallego i el retaule de Santa Catalina, també hi podem trobar obres d'orfebreria, bordats, llibres i quadres de gran valor pictòric com La piedad, de Luis de Morales “El Divino”. En aquesta capella també van tenir lloc Concilis i Corts, i finalment la capella de “San Bartolomé” que va ser fundada al 1422 per D. Diego de Anaya i Maldonado. Són molt importants els sepulcres que hi ha tancats en aquesta capella, el més important de tots és el del fundador, d'alabastre ***, situat al centre de la capella. Al voltant d'aquest sepulcre hi ha una extraordinària reixa de ferro. L'orgue, de la segona meitat del segle XV, té una llosana **** amb traçat morisc.

* Creuer: Espai quadrat, generalment cobert amb una cúpula, comuna a la nau transversal i longitudinal.

** Mossàrab: Dit impròpiament de l'escriptura visigoda.

*** Alabastre: Varietat del guix.

****Llosana: Conjunt de lloses que formen la volada d'un balcó.

Són admirables els detalls que hi ha al triple semicercle dels absis, les esveltes finestres que hi ha als laterals i al centre, aquestes últimes més recarregades d' ornaments que les altres.

Té un claustre molt interessant les obres del qual es van iniciar al 1178 i va ser reformat al segle XVIII per culpa del terratrèmol de Lisboa. les seves capelles van del romànic al gòtic.

La capella de “San Martín”, que es troba sota de la torre, té un meravellós sepulcre policromat* del bisbe Rodrigo Díaz i les seves parets presenten belles mostres de la pintura mural gòtica.

A la façana principal s'hi va reconstruir una portalada pseudoclàssica. El seu vestíbul espaiós, amb grans arcades aixecades sobre columnes romàniques, deixen pas a una gran nau central, separada per dotze grans pilars amb preciosos i històrics capitells. La seva nau principal medeix 54 metres.

L'atri és d' estil romànic, gòtic i barroc.

Situat al costat de la portalada del Migdia de la Catedral “Nueva”, hi ha els admirables absis romànics i l'excepcional reixa de la finestra central.

*Policromat: De diferents colors.

CATEDRAL “NUEVA”

Va ser encarregada al 1509 i va ser iniciada al 1513.

La va manar construir Juan Gil de Hantañón, substituint-lo al 1526 el seu fill, al 1577 Pedro de Gamboa i al segle XVII diferents mestres, des de Joaquín Benito Churrigera (1714) fins Manuel de Lara Churrigera (1741).

Després de nombroses interrupcions, l'edifici es va acabar al 1733, oferint, una juxtaposició dels estils gòtic florit, plateresc i barroc.

Després del gran terratrèmol al 1755, la seva gran torre de 110 metres d'altura es va desestabilitzar i es va haver de revestir amb pedra i granit.

Exteriorment, destaca la seva altura i grandiositat per sobre de tot el seu entorn.

La Plaza de Anaya és una situació privilegiada d'aquest edifici.

El Patio Chico, és on s'aprecien perfectament l'unió de les dos catedrals i el bonic absis romànic.

A part de la façana principal destaquen també les portes del Obispo, la de San Clemente i la de Ramos.

La façana oest, d'art gòtic plateresc, està formada per quatre formosos arcs de mig punt, coronats per una barana gòtica. Ornamentant la resta de la façana amb quatre medallons, trenta escuts, cinc preciosos relleus, vuitanta-vuit estàtues i cent vuitanta-vuit llosanes i dosserets *

La façana nord té relleus i estàtues tancades en un gran arc conopial ** treballats a la pedra daurada de Salamanca.

* Dosseret: Motiu ornamental en forma de volta, emprat en arquitectura ogival, situat horitzontalment damunt una estàtua adossada a la paret.

**Conopial: Dit de l'arc format per quatre quarts de cercle tangents entre ells.

L'interior, de 104 metres per 48 d'ample, té una decoració molt rica i elegant, té tres naus que donen una impressió de grandiositat realçada per la cúpula que hi ha sobre el creuer.

El creuer i el deambulatori * són quadrats. Sostenen la grandiosa fàbrica trenta-vuit pilars.

Dos galeries recorren les parets de l'edifici la més antiga és d'estil gòtic florit; l'altre és renaixentista i es redueix a la capella major. Les seves parets estan obertes per setanta-dos finestres de fines vidrieres gòtiques. Sobre el creuer s'eleva la cúpula ideada per José Churriguera.

El cor **, obra d' Alberto Churriguera és d'estil barroc, tallat en fusta de noguera

i representa temes bíblics i profans*** , alguns irònics i inclús gairebé obscè.

Les butaques, a la part superior, hi ha quadres de marqueteria**** i dos d'ells representen als Reis Catòlics. La reixa del cor, de gran bellesa, és feta per Bautista de Celma, és d'estil plateresc.

Al reracor hi ha una bella estàtua de San Juan i un grup policromat de “santa Ana enseñando a leer a la virgen“

En una de las naus laterals està ubicat el gran orgue d'estil plateresc transició al barroc, obra de Damián Luis, amb belles escultures i relleus. L'orgue Churrigueresco data del 1745.

* Deambulatori: Passadís que encercla el presbiteri***** d'algunes esglésies pel darrere.

** Cor: Lloc de l'església destinat als cantors, on hom resa i canta l'ofici diví.

*** Profà: Que no té caràcter sagrat i contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.

**** Marqueteria: Decoració feta en mobles amb incrustacions de peces de fusta, vori, nacre, etc.

*****Presbiteri: Part de l'església, situada al fons de la nau central on hi ha l'altar major, i és reservada als clergues.

La capella Dorada, rera la seva magnífica reixa, tanca la tomba plateresca del fundador, Sánchez de Palenzuela; amb simbòlics baix relleus, rodejats d'una elegant decoració amb rajoles de València.

Junt a la porta que comunicava amb la Catedral “Vieja” es pot contemplar una bella tela de Morales, representant la Sagrada Família.

A la Capella major hi ha belles figures d'àngels.

A la Capella del Carme, junt a la tomba de Jerónimo, company del Cid i després bisbe de Salamanca, el “Santo Cristo de la Batallas”

La Capella de San Antonio posseeix una Verge del segle XIV.

La sagristia, del segle XVIII, guarda bons coures del segle XVII i un notable laboratori.

L'ESGLÉSIA DE LA PURÍSSIMA

Es va començar a construir el 1636 i és l'església que més s'acosta a les normes artístiques italianes entre les construccions de Salamanca del segle

XVII.

Don Manuel encarrega el projecte a amateurs de Nàpols, Bartolomeo Picchiatti, Cosimo Fanzago i Curcio Zacarela .

Va ser acabada al 1657, any de l' ensorrament de la cúpula sobre el creuer. La cúpula actual és d'arquitectes espanyols.

La porta, obra de Cosimo Fanzago, en ella destaquen les puntes de diamants i l'escultòric escut de Monterrey.

Té planta de creu Italiana.

L'altar major conté el bellíssim quadre de la "Immaculada" de José Ribera.

L'església doncs combina elements Napolitanos, com els pòrtics i les capelles laterals, amb altres elements romànics de al façana amb influències concretes de Della Porta i Maderno.

La església es va obrir al culte al 1687.

L'interior resulta una mica fred.

Els marbres són de Carrara del púlpito, els retaules són de Fanzago i les estàtues dels comptes són fetes per Giuliano Finelli.

ESGLÉSIA DE SAN MARTÍN

És romànica del segle XII, amb detalls platerescs i barrocs.

Consta de tres naus i historiats capitells, d'un retaule plateresc de dos cossos i notables sepulcres gòtics.

La porta sud és renaixentista del segle XVI i la nord dóna a la Plaza Major.

La portalada del migdia, seguint els gustos de Gil de Hontañón, va ser edificada entre el 1582 i el 1586 per Francisco Viloria i Francisco Montero.

La capella de ponent es va dedicar primer a la Verge de les Angusties i després a la del Carmen.

El cor va ser construït sobre la volta de creuer rebaixat s'accedeix a ell a traves d'una escala amb relleus.

L'església conservava una sèrie de sepulcres gòtics de gran interès.

ESGLÈSIA SANCTI SPIRITIUS

Es va construir cap als volts del 1541-44

Església del segle XVI, l'interior de la qual és gòtica i l'exterior renaixentista.

Presenta interessants tombes i retaules.

En ella s'hi troba també la capella del Cristo de los Milagros, amb un enteixinat morisc.

La capella interior té planta poligonal i es cobreix amb una rica volta de creuer, té nervis que es prolonguen fins a les columnes.

El buc de la nau es prolonga fins al cor fet al 1551 i ampliat al 1587 per Juan Nates Naveda.

La sagristia amb una porta de 1703, és una nau de cinc trams amb voltes molt decorades.

En l'exterior cal destacar, a part de les finestres semicirculars, la portalada.

L'església conserva una bona col·lecció de retaules i escultures

ESGLÉSIA DE SANT TOMÀS DE CANTERBURY

Temple romànic edificat el 1175.

Es va construir a la part oriental de la ciutat, molt pròxima a la muralla, en el que va ser territori del portugalesos

És dedicat al sant Tomàs Becket, arquebisbe de Cantebury, el qual va ser martiritzat al 1170 i cinc anys després es fundava el temple a càrrec dels germans anglesos Ricardo i Rodulfo.

Té la planta de creu llatina, orientada al naixent, i la torre, mot reformada a ponent.

Els seus sepulcres són visita obligada.

La porta septentrional pertany a l'obra primitiva, encara que molt retocada.

Des de un punt de vista general cal senyalar el pes que va fer la catedral “Vieja” , d'aquí la semblança dels capitells i la porta septentrional amb el cimbori Catedràlic o inclús l'organització dels absis.

IGLESIA DE SAN JULIAN

L'edifici actual es fruit de tota una sèrie de reformes que han cavat per fer desaparèixer la primitiva església romànica, 1107.

D' obres del segle XII queda part del mur septentrional amb la seva corresponen portalada, amb arc semicirculars i arquivoltes.

Al segle XVI va començar la renovació de l'edifici; al 1582, en concret es va reedificar la capella major, coberta per una volta de creuer; rera un retaule, realitzat al 1653 per Jerónimo Sánchez, encara que el finalitzes Garcia de Ardero al 1659.

És de planta pentagonal i de cúpula el·líptica amb vuit panys sobre petxines, precisament sobre una d'elles apareix escrit l'últim any mencionat.

L'obra arquitectònica va ser realitzada per Manuel de Àvila i inclosa la construcció de la sagristia a baix .

El buc de la nau és de diferents èpoques .

El sepulcre del primer compte de Francos (1671); L'estàtua orant ha estat atribuït a Juan Rodriguez.

L' ESGLESIA DE SAN MARCOS

La construcció ronda l'any 1202.

Descriu una inusual planta circular, de diàmetre interior de 18 metres. La part més antiga correspon als absis, orientats correctament.

L'edifici té tres naus .

L'exterior és molt senzill.

Hi ha una cornisa amb rostres humans i caps d'animals.

L'excepcional planta circular es va alterada al menys ja al 1599, quan van aixecar un pòrtic columnar; d'aquella data també seria la sagristia.

A l' interior són destacables les pintures murals, del segle XIV i relacionables amb les de Santa Clara de Toro.

També tenen interès el altars, trobats en les obres de restauració dutes a terme el 1967

ANTIGA ESGLÉSIA DE LES BERNADAS

Va ser iniciada el 1552 per Gil de Hontañón i es va convertir en el prototipus de els esglésies salamantines del segle XVI.

Actualment es troba a l'interior del col.legi dels PP. Escolapios.

ESGLÉSIA DE SANTIAGO

És un temple gairebé romànic del tot; però els tres absis fets a base de rajoles donen testimoni la presència de “atarifes” morisques a Salamanca en el segle XII.

Va ser fundada per un parent de maldonado al 1145.

Va ser parròquia dels mossàrabs.

CASES

LA "CASA DE LAS MUERTES"

Va ser aixecada entre 1512 i 1537 i l'arquitecte, Juan de Ibarra, la volia com a residència personal.

Una macabra llegenda explica les misterioses i violentes morts unides a romanços entre dames i cavallers d'aquesta casa particular, típica de Salamanca del segle XVI; i que a causa d'aquest fet ningú va voler comprar-la

Va ser construïda en pedra “arensica” i és d'estil plateresc; les portes i les finestres estan decorades amb fines labors i té a la façana medallons ( 6 sis que adornen la façana, estan relacionats artísticament amb els de la façana de San Esteban i amb el claustre del Colegio del Arzobispo), escuts i relleus, dels quals les calaveres fetes en les mènsules -diu la llegenda popular- van quedar convertides en simples boles; però després en la restauració del 1963, quan l'edifici ja estava en un lamentable estat d'abandó; aquestes es van tornar a fer.

La façana es caracteritza per la simetria, només trencada pel balcó esquerra.

“LA CASA DE LAS CONCHAS”

La casa de las conchas és el monument més representatiu de l'art civil, l'època dels reis catòlics.

Anomenada així per les 365 petxines de pedra amb que està decorada, que ens recorden a les peregrinacions a Santiago de Compostela.

Va ser fundada per el doctor Rodrigo Arias i construïda al 1512 en terrenys d'Arias Maldonado.

S'hi fonen influències morisques, gòtiques i italianes.

La porta principal es troba descentrada.

La façana és renaixentista i ofereix unes finestres gòtiques de formes diferents amb reixes de ferro forjat. Aquestes reixes han estat definides com les més belles de la ferreria gòtica espanyola.

Un dels conjunts més típics dels claustres espanyols és el pati. Molt significativa és l'escala coberta per un enteixinat de tipus italià.

Es tracta d'un pati de dos plantes d'abundant decoració i rara bellesa i d'influència àrab.

Al segle XVIII s'hi van produir significatius despreniments i esquerdes, aquests van provocar la restauració del 1722, feta per Simón Gavilán, en la qual no es va poder evitar que se suprimissin les petxines de la part alta de l'edifici, que van ésser substituïdes per unes bastes finestres quadrades.

Aquesta casa es va construir amb la finalitat de fer-s'hi enllaços matrimonials de nobles .

Diu la llegenda que sota d'una d'aquestes petxines h ha un gran tresor amagat.

En l'actualitat aquest edifici alberga la Biblioteca Pública del Estat de Salamanca.

CASA DE LA SALINA

El nom del palau, la salina, prové de quan va servir “d'alfolí” , també casa de veïns, arriben a construir un pis entre els grans arcs de la façana.

És gòtica i renaixentista .

La part gòtica correspon a la zona del fons i la part i es compon de dos pisos d'arcs.

La part renaixentista la constitueix la part de l'ala esquerra amb una galeria de cinc arcs semicirculars.

CASA LISIS

És un edifici modernista tot i que la seva façana és característica dels carrers estrets de la Ciutat Monumental, les seves galeries i les escales de ferro de la part del darrera s'obren com una cascada cap al riu Tormes.

Actualment conté el museu d'Arts Decoratives (Art Nouveau i Art Decó.)CASA DE LOS ABARCA I MUSEO DE BELLAS ARTES

La cornisa de pomes remata la façana que va ser realitzada al 1946 .

Com a materials hi ha les claraboies procedents de la torre, trets al1671.

El pati, molt restaurat fins a resultar una mica fred, té una planta trapezial i dos pisos amb columnes amb capitells.

L'origen del Museu prové de 1835, quan es van recopilar els objectes artístics procedents de la desamortització del cenobi masculí i femenins.

CASA DE DOÑANA MARÍA LA BRAVA

De l'edifici només queda la façana i una mica alterada per el balcó.

EL seu arquitecte anònim no va fer més que un petit espai i una bella façana seguint els esquemes propis del final del gòtic.

Fins fa poc ha acollit les dependències del Centre Farmacèutic Salamantí, trobant-se en l'actualitat pendent de destí.

CONVENTS

LA CLERECIA

Edifici iniciat al 1617 per iniciativa de Felip III i de la seva esposa Margarida d'Àustria, i les obres duraren uns 150 anys.

És d'estil barroc, la seva façana, composta entre dues precioses torres, no és possible veure-la en tota la seva magnitud.

En el seu interior destaquen l'església i el retaules, el pati obra mestra del barroc i diverses obres escultòriques. Fou i és un col·legi jesuïta, i avui alberga la Universitat Pontifícia.

EL CONVENT DE LAS DUEÑAS

Aquest convent plateresc de sorprenent coberta, set voltes de “tercelete” i una de clàssica per a l'absis. Aquesta última dóna pas al claustre renaixentista amb decoració de figures planes als peus dels arcs; i també de sorprenents volums antropomòrfics.

Les voltes actuals van ésser fetes per Martín Navarro cap al 1560 sota la direcció de Rodrigo Gil de Hontañón.

La planta del claustre dibuixa un pentàgon irregular i té una altura de dos pisos; l'inferior amb arcs rebaixats, de bona grossor, que baixen sobre columnes amb capitells platerescs; el segon té unes columnes curtes.

Els superiors, vint-i-set, representen una via veritatis, un camí de salvació

La part escultòrica rica, variada i bellíssima, ha estat posada en el cercle de seguidors d'Alonso Berruguete.

CONVENT DE SANTA CLARA

Es tracta d'un convent de clausura on es pot visitar fàcilment l'església, el cor i el claustre per un original sistema de passarel·les i ponts.

Fundació Franciscana del segle XIII.

Al segle XV, cap al 1413, va sofrir un incendi devastador que va obligar a refer el convent, que tornarà a ser renovat al segle XVIII.

El cor va ser refet al 1747. Les pintures murals tenen una temàtica religiosa i les més antigues daten del segle XIV

LA seva façana es va renovar al segle XVIII; les obres van començar al 1735, però es van allargar fins al 1757 amb la intervenció de Andrés Garcia de Quiñones. Tota la façana és de pedra “arensica”

El claustre ha sofert varies reformes, de les que van ser autors Mateo González i Mateo Munio (1736-1739). Entre el 1757 i el 1780 treballen a la renovació del convent Simón Gavilán Tomé, Jerónimo Garcia i Joaquín Nuñez .

CONVENTO DE SANTA MARIA DE LA VEGA

La existència d'aquest monestir es remunta a mitjans del segle XII, tenint com a origen una església dedicada a Santa Maria de la Vega.

Los arcs de 1175, es troben avui muntats a la sagristia, constituint una arcaria composta por columnes emparellades, excepte a la part del mig on n'apareixen quatre.

Destaca la part escultòrica dels capitells fets per a dos mestres diferents.

Respecte al convent es registren obres de 1582 a càrrec de Ribero Rada.

No es conserva res, doncs només en queda el claustre amb arcades semicirculars al pis de baix i balcons.

CONVENT DE SANTA ÚRSULA

La va manar construir Don Alfonso de Fonseca II, arquebisbe de Santiago de Compostela i Patriarca de Alexandria.

Dintre del conjunt, conegut vulgarment com “Las Ursulas”, destaca l'amplia església, amb una nau de dos trams coberts per una volta, els nervis del qual es prolonguen fins el terra.

La capella major, poligonal i més alta que la nau, de la que queda separada per un arc apuntat.

L'exterior d'aquesta capella, conegut amb el nom de “El torreon” és de gran bellesa.

El claustre pertany al segle XVIII, obre de García de Quiñones ; allà s'hi troba la sala capitular coberta per una volta de creuer.

Avui s'obre al públic com a museu

ESGLÈSIA DE SANT ESTEBAN

La seva façana es una de les més acabades, mostra un estil plateresc espanyol (sXVI) i el seu interior és gòtic.

Té tres claustres: el dels reis, de principis del segle XVII, els altres dos, l'anomenat Colón, de finals del segle XV i l'altre anomenat Aljibes, el qual està en clausura.

El pati dels reis s'alça sobre el lloc que avui ocupa una altre església, l'església dels Dominics dels segle XIII. Però al segle XVI el Cardenal Joan Alverez de Toledo en construeix una altre notablement millor. Les obres van durar del 1533 al 1610, passant per diferents dècades arquitectòniques i acaben un monument temple de creu llatina, d'una sola nau amb senzilles formes que troben la seva maduresa al cimbori. El seu major interès artístic radica la façana. El pòrtic és un dels més purs exemples de l'arquitectura del Renaixement del últim terç del segle XVI.

EL CONVENT DE SANT ESTEBAN

La façana de l'església amb un "guardapols" i els ornaments que semblen d'orfebreria quan són impregnats per la llum solar és una de les millors imatges del Renaixement. El bell claustre combina les línies gòtiques amb les decoracions renaixentistes en la línia dels edificis aixecats entre a principis i finals del segle XVI.

ESCOLES I COL·LEGIS

PALAU-COL·LEGI D'ANAYA

Pati d'estil neoclàssic de proporcions i ritme difícilment igualables. Fou construït a finals del segle XVIII (data de 1762) pel cor d'un edifici que s'alçava en la mateixa plaça quatre segles abans.

A l'escala imperial del palau hi ha un bust de D. Miguel de Unamuno.

Junt al col·legi es trobava l'hostatgeria que allotjava a estudiants que es pagaven els estudis servint a altres estudiants nobles i rics.

La façana principal llueix belles reixes en les seves deu finestres de la planta inferior i en el seu centre, una gran portalada amb escalinates i quatre columnes rematades amb frontó, sobresortint en el més alt de l'edifici un gran escut heràldic.

COL.LEGI DELS IRLANDESOS

És un esplèndid edifici renaixentista amb una façana plateresca; en ella hi van treballar els millors arquitectes del moment: Covarrubias, Diego de Silva, Juan de Alaba, i Ibarra. Té un pati molt elegant i a la capella de belles proporcions hi ha un retaule de Berruguete del 1529.

COL.LEGI I PALAU MAYOR FONSECA

El palau va ser edificat l'any 1538.

És un dels patis més bonics del Renaixement espanyol. Són de gran interès els arcs, els capitells i mènsules* del pati.

L'església disposa d'un gran retaule d'Alonso Berruguete.

Avui és la seu de la diputació de Salamanca.

LAS ESCUELAS MENORES

Las Escuelas menores van ser construïdes el 1428 i conté un pati de gran puresa i senzillesa amb un fi conjunt d'arcs "mixtilíneos" que es repeteixen a altres patis de la ciutat.

La façana de l'edifici és d'estil plateresc, encara que més tosc que la Universitat. Les balustrades que el rematen són d'excel·lent identitat barroca; la seva entrada està composta per dos arcs de mig punt que descansen sobre una columna de capitell corinti. A la part superior hi ha tres escuts imperials que representen el poder de Carles V.

En la actualitat aquest col.legi és la sala d'Exposicions i el Museu de la Universitat; en el s'hi ha instal·lat el fresc que estava ocult en la Biblioteca de la Universitat.

En el sostre hi ha en forma d'un quart d'esfera una interessant i bella composició dels signes del Zodíac atribuït a Fernando Gallegos. La resta s'ha perdut. La instal·lació dintre de la seva senzillesa és perfecta i el model d'altres de semblants.

PALAUS

PALAU DE MONTERREY

En la primera meitat del segle XVI, D. Alfonso d'Acevedo i Zúñiga, comte de Monterrey, manà construir aquest palau a Gil de Ontañon i el frare Martín de Santiago, que avui és residència dels Ducs d'Alba.

L'edifici no està concluït segons el projecte original, ja que hauria de contenir vuit torrasses i quatre cossos com el ja existent; mentre que la façana té dues torrasses en ella angles, i tota ella coronada per una cresteria * plateresca.

És un dels palaus renaixentistes més característics espanyols.

La va fer construir Pedro de Ibarra, Miguel i Pedro de Aguirre. Les obres es van allargar fins al 1566, any en que es va dotar el palau d'hort i jardí.

L'edifici es redueix a un rectangle, en la base del qual s'hi van ubicar les bodegues, finalitzades al maig del 1540, separades per una imposta * renaixentista del pis de baix, seguida la planta noble que ha sigut amb el pas del temps ha estat bastant alterada i empobrida, doncs ha perdut l'ampit i el frontó que adornaven les seves finestres.

La ornamentació es concentra en el passeig superior, amb arcs carpanells ** entre semicolumnes amb capitells platerescs.

L`esmentat passeig, que degut al clima Salamantí impedeix disfrutar-lo, va ésser tapat amb vidre fa anys.

* Imposta: Conjunt de pedres més sortits que la paret sobre els qual descansa una volta o un arc.

**Carpanells: Arc semblant a una el·lipse.

Molt adornades també són les torres, de plantes desiguals, amb escuts a les cantonades i finestres renaixentistes rematades amb frontons triangulars a més, al capdamunt, hi ha també miradors amb arcs semicirculars, que recorden l'art medieval.

Potser la part més bella de tot el conjunt siguin, a més dels torrasses, siguin les cresteries * i les xemeneies, les primeres, són unes autèntiques filigranes en pedra i li donen una sensació d'elegància difícil d'igualar, les segones estan relacionades amb obres franceses.

Un altre element d'importància és l'heràldica **.

* Cresteries: Conjunt d'adorns que coronen la part alta d'un edifici.

**Heraldica: Art o ciència que ensenya comprendre a descriure i saber el significat dels escuts d'armes

PALAU D'ORELLANA

Mansió senyorial representativa del moment intermig entre el Renaixement i el barroc, en el segle XVII.

TORRES

TORRE DE L'AIRE

És d'airosa silueta italiana , amb bells “ajimeces i tozas” gòtiques, edificat en el segle XV.

Va ser palau de los Fermoselle; ara només es permesa la visita de l'exterior.

Va ser construïda cap al 1440.

Una planta amb un ampli rectangle, amb dos façanes.

En angle nord-oest es va aixecar la torre.

Casa i torre formen un conjunt d'allò més estimable, doncs constitueixen l'únic exemple complet que ens trasllada al marc urbà del que seria la ciutat antiga.

TORRE DEL GUERRERO O CLAVERO

Va ser aixecada el 1480 per Francisco de Sotomayor, Clavero de l'ordre d'Alcántara, (malgrat que no se sap be qui va manar construir-la)

Aquesta torre fins fa poc va ser seu del Museu Municipal.

Aquesta torre va ser la residència del Clavero de la Orden Militar de Calatrava.

Aquesta airosa torre té una base quadrada clàssica de fortificació, sorgeix una torre octogonal, flanquejada per vuit torretes, rematada amb elements decoratius que són més artístics que guerrers.

L'interior, amb quatre pisos, conserva una escala de cargol.

Dos raons s'han donat per explicar que la torre se salvés de la destrucció ordenada pels reis Catòlics: una, que fos per la seva gran bellesa i l'altre que fos propietat d'un Clavero de una ordre militar.

El que és cert és que avui continua sent un magnífic exemplar del que seria l'arquitectura urbana de finals del segle XV. La casa desapareguda i la torrassa serien prototips d'aquella noblesa que caracteritzava la nostra Edat Mitjana.

PLAÇA

PLAÇA MAJOR

La idea de construir-la va ser de Rodrigo Caballero i Llanes però va ser un projecte de l'arquitecte Alberto de Churriguera, seguit pel seu nebot, Manuel Lara de Churriguera i finalment per Andrés García de Quiñones.

Va ser construïda al segle VIII, el 10 de maig del 1729, i va ser acabada al 1788.

En aquesta plaça hi podem trobar l'Ajuntament.

És una plaça de les més belles d'Espanya, és porticada i constitueix el centre vital de Salamanca i en el que han tingut lloc diversos aconteixements de la ciutat.

Es pretenia crear un espai públic que servis d'escenari per festes, fires, activitats lúdiques i comercials.

És barroca, destacant per la seva singularitat i bellesa dels medallons situats a les juntes dels seus 88 arcs de mig punt que representen a personatges relacionats amb la ciutat i la seva història: Cervantes, Unamuno, Hernán Cortés, els Reis d'Espanya...

PONT

PONT ROMÀ

Insensible al pas del temps, aquest pont travessa el riu Tormes.

Té quinze arcs; els que es troben al costat de la ciutat tradicional encara són de factura romana. i va ser reconstruït el segle XVII, perquè les crescudes del riu l'havien deixat força malmès.

Està situat en la via romana que unia Mérida amb Astorga (via de la Plata).

Al costat del pont s'hi aprecia la figura d'un "verraco ibérico"; un porc; que s'ha convertit en el representant de l'art preromà de Salamanca, és d'origen celta i esta inclòs sobre l'escut de la ciutat.

Encara que existeixi un pont nou construït a principis del segle i en honor al pont romà construït 19 segles abans, té un cartell on s'hi pot llegir: "Atenció, vehicles de més de 18 tones que passin pel pont romà"

UNIVERSITAT

UNIVERSITAT

La seva façana està ornamentada amb l'estil plateresc. És molt important perquè és una de les més conservades a l'estat Espanyol. La seva altura s'ha subdividit en tres parts. Esta coronada per una cresteria, que és un veritable conjunt de pedres. El claustre baix ofereix tosques pintures morals i fotografies dels reis i a la part superior uns arcs. Entre les sales del primer pis destaquen les de l'aula Fray Luis de León, la capella, el paranimf, i la sala de professors. L'escala té una bellesa balustrada gòtica de pedra i baix relleus, molt curiosos, representant una carrera de toros del segle XV. En el segon pis, la biblioteca, fundada per Alfons el Savi (1254), on hi ha més de 100000 volums, i on actualment s'ha descobert una bodega amb pintures.

Les obres s'iniciaren al 1441 per ordre del Papa Benedictí XIII. És la més antiga d'Espanya i un dels monuments més representatius del plateresc.

La seva façana hi predominen filigranes i relleus que recorden els treballs dels artesans amb plata. Sobre les dos arcades de la façana, es divideix entres cossos: el primer, sembla una medalla dels reis Catòlics, amb una inscripció en grec "Els Reis a la Universitat, i aquesta als reis". L'escut imperial de Carles V i en el superior, la figura del papa amb els seus cardenals.

Es caracteritza la talla plateresca perquè augmenta la mida i guanya altura, amb la finalitat de provocar un efecte visual més real. Es popular entre els estudiants una granota tallada a la façana, que en realitat és un gripau, símbol del pecat.

Després de les portes de l'antiga universitat, un vestíbul i un petit passadís, les dos són gòtiques, el claustre de dos pisos sent original només per una costat occidental i els altres remodeladors en 1879.Les aules que es van distribuir el volten d'ell porten el nom d'algunes porten el nom de persones que van passar per aquesta universitat. Destaca la capella on es troba el sepulcre de Fray Luis de León.

Al pis superior després d'una reixa renaixentista, es troba l'esplèndida biblioteca que alberga amb les seves barroques importants amb manuscrits del D.XI el XIV i uns 40000 llibres editats entre el segle XVI i el XVIII.

El Papa Alexandre IV defineix la universitat de Salamanca “una de les quatre llumeneres del món”.

UNIVERSITAT PONTIFICA

Esta establerta des de 1940 en la Clerecia o col·legio reial de la Companyia de Jesús, l'edifici va ser construït a partir del 1617 segons els plans de Joan Gómez de Mora, baix el patrocini de la reina Margarita d'Àustria. La església d'una sola nau amb capelles laterals comunicades per dreceres i tribunes superiors.

LA CAPELLA DE SANT JERONI

Reformada en època barroca, conté les restes de Fray Luis de León i presideix un llenç pintat per l'Italià Francesc Cacciàniga als mitjans del segle XVIII sobre el “jurament de l'immaculada pels universitaris”. Sobre surt l'escala, de principis del segle XVI, per tenir el “pasamanos” amb relleus de tipus humanista.

La universitat, seguida per un conjunt d'edificis i col·legis Universitaris establerts a la ciutat per poder atendre a molts estudiants.

BIBLIOGRAFIA

• Enciclopèdia Catalana, edició de 1992.

• Enciclopèdia Salvat , edició de 1988

• Catalogo monumental de Castilla i León, edició 1995.

• Salamanca. Las Catedrales

• Historia de Salamanca 1887

• Salamanca artística i monumental, 1867

• Catedrales de Espanya

• www.Guiarte.com

• www.salamanca-una

• www.salamancaweb.com

• www.readysoft.com

2