Religión y Creencias


Sagraments


Els símbols dels sagraments de l'Església

L'Església és el poble de Déu, és la comunitat que professa una mateixa fe, una moral i exigeix l'acompliment dels manaments. Prega a Déu Pare, celebra els 7 sagraments guiada sota la acció de l'Esperit Sant.

Què són els sagraments?

El sagrament és un sine sensible i eficaç instituït per Jesucrist que acompanya en els diversos moments de la vida per comunicar-nos la gràcia.

Signe sensible

Sabem que signe és allò que ens porta al coneixement d'una altra cosa.

L'aigua és un element natural que utilitzem per batejar o la unció amb oli en el sagrament de la extrema unció. El pa i el vi en el sagrament de l'eucaristia, mitjançant els signes naturals ens arriba la gràcia de Déu. Els símbols ens traslladen més enllà del que nosaltres veiem. Així els sagraments en remeten, el sobrenatural i transcendent.

Signe eficaç

Aquest signe significa una realitat espiritual, per exemple, quan una persona per el bateig, comença a ser cristià i se li esborra el pecat original. Qui s'apropa al pa sagrat, rep a Jesucrist i s'uneix espiritualment i realment a ell.

Instituït per Jesucrist

El seu origen es troba a l'evangeli de Jesucrist i l'Església el celebra i l'administra en el seu nom.

Que acompanya en els diversos moments de la vida

Quan naixem ens acompanya el baptisme.

Sagraments

L'aliment corporal per viure, correspon a l'eucaristia per tenir la vida de Crist.

Sagraments

A la necessitat de perdó correspon la penitència.

Sagraments

Davant de la malaltia o la mort hi ha la extrema unció dels malalts per rebre el consol i l'esperança.

Sagraments

La dedicació als altres en la comunitat, l'ordre sacerdotal.

Sagraments

La institució familiar, el matrimoni, amb la benedicció divina.

Sagraments

Per comunicar la gràcia

En cada sagrament hi ha un do especial de Déu que ajuden cada circumstància de la vida, és una gràcia de l'Esperit Sant.

Què és la gràcia?

El sagrament actua per si mateix en el creient. Cal que rebem cada sagrament amb agraïment. La seva eficàcia no depèn del ministre que és instrument de Crist però la Santedat de qui l'administra ajuda.

Els sagrament comuniquen la gràcia, què és un do sobrenatural i gratuït pel qual l'home participa de la vida divina. Els sagraments tenen un doble camí:

  • El camí ascendent és el que segueix l'home que va a la recerca de Déu. Vol arribar a Déu des de la seva limitació personal.

  • El camí descendent és el que Déu empra amb l'home que voluntàriament se li apropa, se li dóna a conèixer, se li rebel·la per ajudar-lo.

  • El baptisme

    El baptisme és el sagrament de la regeneració mitjançant l'aigua i la paraula pel qual som fets fills de Déu i membres de l'Església. Pel baptisme se'ns esborra el pecat original, tots els pecats personals i som fill de Déu, participem de la seva vida i entrem a formar part de l'Església.

    Es bateja en el nom de la Trinitat:

    En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant” Mt 28, 19.

    Batejar significa banyar o mullar. L'aigua serveix per rentar les mans, per treure's la brutícia. Batejar té un significat espiritual de netejar el pecat i de fecunditat, donar una nova vida, néixer i créixer a la vida de gràcia.

    La confirmació

    La confirmació és el sagrament que dóna solidesa al batejat per mitjà de la unció feta pel bisbe o un clergat amb oli consagrat a fi de comunicar l'Esperit Sant amb més plenitud.

    Pel sagrament de la confirmació es vinculen més perfectament amb l'Església, s'enriqueixen amb una fortalesa especial amb l'Esperit Sant i així s'obliguen amb un compromís més gran a difondre i defensar la fe amb la paraula i obres com a veritables testimonis de Crist.

    L'eucaristia

    L'eucaristia és el sagrament del Cos i de la Sang de Crist sota les espècies del pa i del vi. L'eucaristia és la font i el cimal de tota la vida cristiana. A ella s'ordenen tots els altres sagraments perquè és el mateix Jesús que es dóna d'aquesta manera tant admirable. L'eucaristia es celebra en la Sang de la Missa que consta de dues parts fonamentals; la Paraula i el Sagrament:

  • En la primera part es prega a Déu, es llegeixen lectures de l'Antic Testament, del Nou Testament i dels evangelis.

  • La segona part de la missa és la pregària eucarística en que es prega a Déu Pare, es consagren el pa i el vi invocant l'Esperit Sant, es fan les oracions per totes les intencions de l'Església Universal, Particular i els fidels difunts, llavors, es distribueix la comunió per a participar del Cos i de la Sang de Crist i s'acomiada la celebració.

  • Conclusió: per concloure, l'eucaristia ens uneix al mateix Crist, ens fa participar de la seva mort i resurrecció, és penyora de resurrecció i de vida eterna, rebem els mèrits infinits que Crist va adquirir per tots nosaltres. És el misteri de Jesús que salva per excel·lència. A part, la missa és l'acte de culte per excel·lència. Preguem amb Jesucrist al Pare en unió de l'Esperit Sant. Ens unim tots els ciutadans en una mateixa assemblea, en un mateix banquet de comunió. En l'eucaristia donem gràcies a Déu per tot el que ham rebut, principalment de la redempció de Jesús. Li presentem les nostres súpliques, l'Església en la pregària eucarística es fa ressò de les necessitats de la humanitat.

    La penitència

    La confessió és un sagrament que ens perdona els pecats comesos després del baptisme. És la nostra taula de salvació. Déu ens perdona i vol que ens corregim. L'Església ens invita a la confessió:

    Tant Joan Baptista com Jesús van iniciar la seva caritat dient als seus oients:

    Jesús es comunica als apòstols la potestat de perdonar els pecats quan els envia, després de ressuscitar, l'Esperit Sant tot dient-los:

    El sacerdot administra el perdó que Crist concedeix als homes i dones que adquireixen al sagrament de la penitència amb penediment de cor i desitgen la reconciliació i la renovació de la seva vida. El sacerdot ha d'entendre que és servidor de Crist i de l'Església quan dóna l'absolució als penitents. La confessió és l'acció de l'Esperit Sant. Se l'invoca per rebre el perdó i es dóna l'absolució en nom de la Trinitat. El sacerdot diu:

    La confessió és semblant al baptisme perquè ens regenera després d'haver pecat. El perdó el rebem dins de l'Església de Jesús, no al marge. És Crist qui perdona els pecats.

    Cal també que cerquem la reconciliació amb els Germans:

    La unció dels malalts

    L'home, des de l'origen de la seva existència ha constatat una realitat molt negativa. El pecat, la malaltia i la mort. Aquesta no és un accident a la nostra vida sinó que en forma part. Hi ha persones que es veuen venir la mort i ho diuen als del seu voltant. La mort és un fet de la mateixa naturalesa. Jesús té una sol·licitud especial per als malalts al llarg de tot l'Evangeli. Les persones ens esforcem per millorar la qualitat de vida. Volem fer desaparèixer la malaltia i, si poguéssim, també la mort. Els sofriments físics i morals són moments per contemplar la passió de Crist. El cristià que està malalt rep la unció dels malalts com a signe d'esperança. També pot rebre el viàtic, què és la comunió en el darrer moment de la vida en la Terra i la confessió com a signe de reconciliació amb Déu i els Germans.

    L'ordre sacerdotal

    Els dirigents de la comunitat cristiana són els sacerdots. L'ordre sacerdotal és un sagrament que fa a alguns cristians ministres de Déu. Jesús va cridar uns responsables per guiar l'Església, eren els seus apòstols a qui instruí de com han d'exercir la autoritat dintre d'aquesta comunitat.

    El bisbe de Roma i el successor de Sant Pere a la càtedra. Pastor universal, vicari de Jesucrist a la Terra que té la preeminència per a tota l'Església. Els bisbes de tota l'Església han d'escoltar al Sant Pare perquè té la jurisdicció sobre tota l'Església.

    El matrimoni

    El signe sagramental del matrimoni és l'aliança. El contracte o manifestació única del consentiment mutu entre els dos esposos. El matrimoni és el sagrament que santifica la unió de l'home i de la dona i els proporciona gràcia perquè tinguin fills per al cel i visquin santament.

    El matrimoni té dues qualitats: la unitat i la indissolubilitat.

    Un home i una dona que es casen ho fan per tota la vida. La indissolubilitat, és a dir, el matrimoni vàlidament concret ratificat i consumat no es pot dissoldre, ha de durar tota la vida, per això diem:

    L'home i la dona casats ni que se separin i es tornin a casar, davant de Déu seran sempre un matrimoni. En un matrimoni ben constituït són molts els avantatges:

    • hi ha una comunió entre els esposos

    • s'atén al creixement i l'educació dels fills

    La labor educativa dels pares és indissoluble per als fills.

    El divorci no és acceptat per Crist i l'Església manté el que diu Jesús.

    La iconografia de l'Esperit Sant

    L'Esperit Sant, anomenat paraclit que vol dir “consolador, conseller, advocat”.

    Representacions artístiques de la Trinitat

    La Llei de Moisès prohibia qualsevol imatge representativa de Déu. Déu com a tal mai pot ser representat visiblement però Déu Pare és representat per mitjà de símbols:

    L'ull

    una mà que surt d'un núvol

    En la Edat Mitjana se'l representava com un ancià però sovint representem a Déu Pare a partir de la Trinitat. Així trobem al pare assegut al Tron de Gràcia que té entre els seus braços al fill crucificat i, en mig o damunt, es veu el colom de l'Esperit Sant. Les escenes on apareix l'Esperit Sant són moltes i molt variades:

  • un home; és representat com a home en certes escenes de la Trinitat.

  • com a foc; una segona manifestació artística de l'Esperit Sant és en forma de foc una escena paradigmàtica és la pentecosta. Quan va arribar la diada de la pentecosta es trobaren els deixebles reunits tots junts i, de sobte, com si es girés una ventada impetuosa se sentí del cel una remor que omplia tota la casa i llavors, se'ls va aparèixer unes llengües de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se (Actes 2, 1-4). Maria la Mare de Déu també hi era present. En general constitueix el centre de la composició. Tots ells eren constants en la pregària conjuntament amb altres dones.

  • un colom; el colom és el símbol cristià de l'Esperit Sant inspirat en les paraules de Joan Baptista:

  • L'Esperit Sant s'expressa en forma de colom en moltes escenes, per exemple: en l'anunciació de Maria, en el baptisme de Crist i en la seva relació amb els Sants.

    8

    Els qui s'acosten al sagrament de la penitència obtenen de la misericòrdia de Déu el perdó de l'ofensa que li han fet i al mateix temps es reconcilien amb l'Església ferida pel seu pecat la qual s'afanya a convertir-los amb la seva caritat, l'exemple i les paraules”

    En el nom del Pare, del fill i de l'Esperit Sant” Mt 28, 19

    Convertiu-vos perquè el Regne del Cel és a prop” Mt 4, 17

    Rebeu l'Esperit Sant, a qui perdoneu els pecats seran perdonats, a qui els retingueu els seran retinguts” Jn 20, 22-23

    Jo t'absolc dels teus pecats en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant”

    “ Si vas a presentar la teva ofrena al l'altar i el teu germà té alguna cosa contra tu, vés primer a fer les paus amb el teu germà” Mt 5, 23

    Quan hi ha un cristià malalt que cridin els preveres de l'Església, que preguin damunt d'ell, que l'ungeixin amb oli, amb la intenció que recuperi la salut corporal, que se li perdonin els pecats, que sostingui l'esperança en la vida eterna, que li doni forces per resistir les temptacions i suportar els sofriments i la malaltia” Llc 5, 17-26

    No heu vingut a ser servits sinó a donar la vida com a rescat per a tothom” Mt 20, 28

    El que Déu ha unit, que l'home no ho separi”

    He vist que l'Esperit San baixava del cel amb un colom i es posava damunt d'ells.” Jn 1, 32




    Descargar
    Enviado por:Trinity
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar