Filosofia

EL SABER FILOSÒFIC:

2 corrents de pensament:

Totes les persones en el món qualque vegada en la seva vida es fan preguntes existencials (qui sóc jo?, de on ve el món?, quin sentit té la vida?...) per trobar un sentit al nostre viure. La filosofia neix d'aquest desig de comprendre, filosofem per trobar la millor manera possible de viure. La filosofia és una tasca humanitzadora que compta amb el pensament racional i abstracte.

HUMANS: som conscients del passat, present i futur (no podem decidir el que ens passa però si com afrontar-ho i amb quina actitud). Nosaltres fem HISTÒRIA. Hem de satisfer les incògnites plantejades, millorar el món perquè sigui més confortable. TRANSFORMAR LA REALITAT. No ens conformem amb viure sinó que necessitem trobar sentit a aquest viure. Aquesta inadaptació al món, la insatisfacció amb la realitat constitueix l'arrel profunda de tota filosofia. Tenim una actitud cognoscitiva, el coneixement neix en la nostra manca d'adaptació al medi, en la necessitat de convertir un món estrany i hostil en un lloc habitable i segur.

ANIMALS: viuen només el present. No necessiten pensar, ocupats tot el temps a procurar-se els mitjans de subsistència. Capten la realitat, el present a través dels sentits, es guien per la percepció.

PAS del MITE al LOGOS:

Anteriorment a través dels MITES s'explicava la realitat, la història, es responia a les preguntes existencials dels éssers humans.

MITE: és una narració fabulosa, fantàstica sobre els orígens del món, de l'ésser humà o de la societat. EXPLICAR ALLÒ MISTERIÓS. Té un llenguatge poètic i simbòlic ple d'imatges amb un caràcter antropomòrfic (forma humana). Hi ha múltiples versions de les històries. És una explicació irracional, on les causes dels fenòmens naturals són arbitràries, es basen en creences i fe, etc. És dogmàtic(creure necessàriament en una doctrina) i no pot ser contrastat.

AUTORS MITES: (grecs) Homer i Hesíode.

TIPUS DE MITES:

• cosmogònic: origen del món (univers + origen)

• cosmològic: explica com és el món (univers + explicació, raó)

• antropològic: explica com és l'ésser humà (home + explicació, raó)

• teogònic: origen dels déus (déu + origen)

• escatològic: explicació del fi del món (final del temps + explicació, raó)

AUTORS LOGOS: LOGOS=FILOSOFIA

LOGOS: neix com a crítica al mite. És una única explicació racional i permanent on es nega la arbitrarietat. La causa dels fenòmens ve de la pròpia realitat natural (physis) i humana. Té na explicació lògia i coherent basada en la raó.

Tales de Milet, primer filòsof en passar al logos. (segons Aristòtil fou el primer filòsof)

HIPÀTIA: dona matemàtica i pensadora.

PTOLOMEO: visió geocèntrica (terra és el centre)

ARQUÍMEDES: mecànica.

HIPARCO: ordenà un mapa de les constel·lacions.

EUCLIDES: inventà un sistema de geometria.

DIONÍS DE TRACIA: la gramàtica, el discurs.

HERÓFILO: cervell és el lloc dels sentiments.

BIBLIOTECA DE ALEJANDRIA

La biblioteca més gran del món, era multicultural. Construïda per Alexandre Magne. Hi havia un zoo amb animals de l'Índia. Avui en dia és un mercat.

La FILOSOFIA neix a Grècia al s.VII aC, fa 2.500 anys. Explicacions lògiques i raonables basades en l'observació i en els experiments (causes físiques).

Els grecs foren un poble de comerciants que de tant viatjar conegueren moltes cultures, déus i costums diferents. Escrivien tal com parlaven. Adoptaren l'alfabet fenici.

Les ciutats gregues al s.VI aC aconseguiren el triomf de la democràcia: cada ciutat és un estat o polis. La plaça pública es deia àgora on s'intercanviaven opinions, on tothom tenia dret a parlar i a ser escoltat.

La mitologia grega és imaginativa i poètica, plena de déus antropomòrfics i de forces conceptuals com el destí, la justícia, la fortuna, etc, que serviran per poder arribar a conceptes filosòfics com l'arjé, logos, physis...

Apareixen homes que volen descobrir les lleis que governen els fenòmens naturals. Es coneixen amb el com de filòsofs o savis (els científics, els il·lustrats), actualment són dos termes molt separats.

FILÒSOF i FILOSOFIA: grec philos + sophia (amant del saber).

Els presocràtics foren abans de Sòcrates (considerat per altres el primer filòsof) i explicaven la naturalesa amb “lleis” racionals.

TALES DE MILET, ESCOLA DE MILET

Segons Aristòtil, Tales fou el primer filòsof. Enginyer, astrònom, matemàtic, etc

Defensà que l'arjé de totes les coses és l'aigua. Argumentava que l'aigua és l'origen i

essència de totes les coses. Probablement va escollir aquest element perquè de l'aigua sorgeix la vida i ocupa un paper primordial en la civilització.

De l'observació dels imans en dedueix l'existència d'una força interna que dóna vida a les cosesTeoria Hilozoista.

(Quan Tales observava els astres va caure al pou. Una jove tràcia plena de humor se'n reia de ell perquè volent saber les coses del cel no es fixava amb el terra, el que tenia davall dels peus)-Plató

ANAXIMANDRE

Anaximandre fou el deixeble i company de Tales.

Deia que l'arjé era l'apeiron (negació+límit), és l'origen i el fi de tot. És quelcom material, quelcom indeterminat o indefinit i sense límits.

ANAXÍMENES

Anaxímenes va voler superar la teoria de Tales.

Deia que l'arjé és l'aire i no l'aigua. L'aire ho és tot. L'aigua és aire condensat, la terra és aire més condensat i el foc és aire molt condensat.

MILESIS(Tales, Anaximandre i Anaxímenes):

HERÈNCIA: El mèrit dels milesis és el plantejament que fan dels problemes i els mètodes que utilitzen.

Varen iniciar una nova via per superar els mites, intentar demostrar racionalment les seves teories i cercar les lleis necessàries i universals o comunes per a totes les coses.

Postulats bàsics de Milesis utilitzen un mètode basat en la raó i la observació empírica. Deixen els mites i donen lleis físiques per explicar la realitat.

• La realitat no pot provenir de la no realitat, és a dir, la physis ha de tenir el seu origen en si mateixa.

• La naturalesa és un tot, ha d'haver un origen i una explicació comuna que regula i explica tots els fenòmens naturals (arjé).

• Arjé; és un principi material. És únic, material, espacial, etern i canviant.

PITÀGORES, ESCOLA PITAGÒRICA

Pitàgores era un científic, pensador, mestre excèntric, matemàtic excepcional i fou el primer que s'autoanomenà filòsof, era tot un geni. Creia en la teoria Heliocèntrica.(sol)

Adquirí un gran prestigi i aviat arribà a tenir una gran quantitat de deixebles que el veneraven. Creà una secta científico-esotèrica molt tancada on practicaven un curiós ascetisme; no menjaven faves, no portaven roba de llana i practicaven un gran control de relacions sexuals, etc. Això creà una desconfiança per part del poble.

Objectius: ser una comunitat...

El seu arjé és la matemàtica, el món està escrit en forma matemàtica, l'univers s'explica matemàticament.

La matemàtica té dues vessants: una pràctica, mesurar, calcular, etc i una teòrica, permet fer raonaments abstractes i deductius. Tenien un menyspreu per la aritmètica, la geometria era considerada noble i modèlica (raonar més que fer coses pràctiques).

Plató, seguidor dels aspectes matemàtics dels pitagòrics, penjà en la porta de la seva acadèmia: “Que no entri qui no sàpiga de geometria”.

Justificació de l'arjé(nombres):

Eleven la matemàtica al nivell de la divinitat. El coneixement matemàtic s'aconseguia amb la raó o pensament pur. Molts dels seus descobriments matemàtics foren amagats per la gent que no formava part de la secta, només pels privilegiats.

TETRAKTYS: nombre sagrat en el que s'identificaven tots. (piràmide, 10=expressió de la totalitat de la perfecció).

Els pitagòrics creien en el dualisme. Estem formats per cós (mortal i impur, presó de l'anima) i ànima (part pura destinada a conèixer i saber). La reencarnació de l'ànima, transmigració de les ànimes, metempsicosis.

HERÈNCIA:

• S'inicià el dualisme, cós/ànima, cel/terra...

• El nombre com a entitat de característiques semidivines.

• Importància de la matemàtica (ciència exacta)

• Creença en la immortalitat de l'ànima i la reencarnació.

• Conclusió de l'època; la terra no és el centre de l'univers i es mou.

Pitàgores influència a Plató (dualisme)

PLATÓ; 2 mons:

HERÀCLIT

Se l'anomenava l'obscur perquè era un solitari i antipàtic.

Creia que la realitat presenta una doble vessant:

Creador de la dialèctica (contradicció):

La realitat està regida per una eterna lluita de contraris (nit/dia, bé/mal) però no és caòtic, tot està governat per una força o raó interna (logos). Sota la raó descobreix una inexplicable harmonia.

L'arjé és la capacitat de canvi que es manifesta de dues maneres, el foc i la guerra.

No obstant, tot i que Heràclit va identificar que aquest principi era el foc, no s'ha d'interpretar en sentit literal sinó com una metàfora: el foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa.

PARMÈNIDES

Fou el 1r que manifestà una postura abstracte que va ser com un punt nou de partida per a la filosofia. La seva filosofia parteix del principi: Només el ser és i és impossible que no sigui. ( si no és, no es pot parlar de ell)

Creia que els sentits ens donen una visió equivocada de la realitat perquè no concorda amb la raó.

Atacant a Heràclit deia que la realitat és immutable, el moviment és impossible.

CREENCES I RAONS (filosofia = religió)

La filosofia neix de la nostra perplexitat davant del món i del desig de comprendre'l. (del que admirem, el que ens crida l'atenció). La filosofia no és ciència ni religió, encara que comparteixin alguns trets i la mateixa finalitat de explicar la realitat. La religió és l'àmbit de la creença, respondre forma dogmàtica als interrogants. En canvi, la filosofia respon de forma crítica i és l'àmbit del raonament i la crítica. Fe i raó constitueixen territoris diferents però no necessàriament incompatibles, mentre que la fe no demana cap justificació, la raó sempre es justifica a partir d'una altra raó. Un filòsof sempre segueix raonant i reflexionant i un creient sempre segueix pensant el mateix, sense buscar cap justificació a la seva creença.

FILOSOFAR VOL DEIR FER CAMÍ

La recerca de la veritat és l'essència de la filosofia, les seves preguntes són més essencials que les seves respostes i cada resposta es converteix en una nova pregunta. Es veu el dubte com una invitació a la reflexió. La filosofia pot respondre a les preguntes del món. Pot oferir diverses respostes però cap d'elles completa i definitiva, són respostes provisionals, no existeix una veritat absoluta, hi ha un dubte però provisional. Aquestes opinions han de ser racionals, argumentades i coherents, sense contradiccions. Amb la raó es pot conèixer però no d'una forma TOTAL. En canvi, la ciència dóna una sola resposta o solució a la pregunta.

*ESCEPTICISME: és més radical. No hi ha coneixement ni possibilitat de conèixer res, és un dubte constant ja que no hi ha una veritat absoluta.(doctrina que afirma la impossibilitat de coneixement).

SOFISTES = SÒCRATES

Els sofistes tenien com a especialitat la oratòria, amb la parla convencien i cobraven per les seves classes d'aquestes. En canvi Sòcrates ho feia de franc.

Varen acusar a Sòcrates de ser un sofista, de fer dels arguments febles arguments forts, amb la PARLA encantar a la gent.

JUDICI DE SÒCRATES

El 399 a.C. a Grècia Sòcrates fou acusat de rebutjar als deus, de corrompre la moral de la joventut i de criticar als governants. Fou condemnat a mort. Ell va voler seguir les lleis, els deixebles li varen preparar una fugida però no ho va voler. Es va beure un verí.

EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

COSMOGONIA (origen+ordre)

ANTIGA I MEDIEVAL: paradigma antic, Teoria geocèntrica. Visió Aristotèlica-ptolemaica. Teoria heliocèntrica fou ignorada.

RENAIXEMENT...: paradigma modern, Teoria heliocèntrica. Visió de Copèrnic, Galileu, etc. Recuperen la visió perquè la teoria geocèntrica no era bona.

MÈTODE CIENTÍFIC

Mètode inductiu: observar fets i treure lleis=inducció (generalització, simplificació, conclusió...)

S'observen tots els FETS i es classifiquen. Es fan generalitzacions(lleis) i es dedueixen les conseqüències, d'aquesta manera es podran fer prediccions sobre futurs fets. Hi ha diferents interpretacions ja que tota observació depèn de la educació obtinguda. Problemes: No existeixen fets purs, o sigui, no hi ha fets totalment objectius. I si no es registren tots els fets, sempre n'hi podrà haver algun que desmenteixi la llei.

Pot haver hi ha excepcions.

Mètode deductiu: matemàtica lògica, de la generalització s'aconsegueix fets concrets i particulars. Es tracta d'anar encadenant unes proposicions amb unes altres per extreure conseqüències de fets coneguts.

Mètode hipotètic-deductiu: introdueix una nova manera de fer ciència (càlcul matemàtic+comprovació experimental). Quan es detecta un fet que es vol explicar, es formula una hipòtesis (explicació provisional) que es posarà a prova amb experiments. Si la hipòtesis es contrasta, es prova, queda provisionalment corroborada, però si no es vàlida, hi ha un error, aquesta queda refutada i cal reiniciar tot el procés. En ciència la darrera paraula la tenen els fets.

CIÈNCIA I NO CIÈNCIA(pseudociència)

Requisits filosòfics dels mètodes científics (les teories científiques han de satisfer els requisits filosòfics):

• Principi materialista: tot el que existeix en realitat es concret o material (tot el que ens envolta, res-rei)

• Principi realista: el món existeix per si mateix i és cognoscible (es pot conèixer), parcialment i gradualment. La ciència progressa de forma gradual, provisional. La ciència no ho sap tot.

• Principi racionalista: tota idea ha de ser lògicament coherent i s'ha de sotmetre a un examen crític i a altres idees. Inclou l'escepticisme metodològic: hi ha dubtes i sempre n'hi haurà de nous. Es cerquen solucions encara que es sap que no es podrà trobar la veritat absoluta.

• Principi empirista: tota hipòtesis sobre coses reals han de ser contrastables mitjançant dades empíriques. S'oposa al racionalisme radical (prescindeix de la observació, la única font de coneixement és la raó)

• Principi sistemàtic: segueix un ordre. No hi ha una ciència aïllada, avarca molts camps científics.

PSEUDOCIÈNCIA:

Es nega justificar res. no contrasta les seves doctrines. No pot progressar perquè no té mecanisme autocorrector per tant no aprèn res i es rebutja la crítica científica. Té un objectiu pràctic, no cognitiu (no coneixement).

Característiques i exemples:

• La Rhabdomància: no té cós científic, els fets són incontrastables i no importa la observació.

• La Parapsicologia: telepatia, veure el futur, etc. Tracta d'entitats no físiques i no ofereix afirmacions detallades. No formula ni tracta les tesis com a hipòtesis i aquestes estan formulades sense pensar i tenen poc contingut. No ha mostrat ni fets segurs ni lleis.

• La Psicoanàlisi: hipòtesis incontrastables, rebutja la crítica i les seves tesis són incompatibles amb la psicologia, biologia, etc.

• Astrologia, Ufologia,etc: no utilitzen la raó, no és verificable i té manca de base científica. No hi ha proves ni experiments per tant no ho poden contrastar.

PENSAR = CONÈIXER, Filosofia = Ciència

Segons KANT només existeix allò que podem atrapar amb la nostra sensibilitat. D'altra banda hi ha coses que es pot pensar però que mai s'arribarà a conèixer, idees que no es poden verificar i que no ens aporten coneixement, són simples especulacions.

La ciència avarca el coneixement, tot el que és observable i experimentable, es basa en resultats positius, demostrables. Els fenòmens pertanyen a la sensibilitat (sentits, la observació). Dóna lloc a un coneixement fisicomatemàtic. La filosofia avarca el pensament, la ment i les idees. Conté les especulacions, el pensar i reflexionar sobre Déu, l'ànima i el món. Dóna lloc a un pensament metafísic. Abans la ciència i la filosofia estaven junts però amb el temps s'han separat.

Quan les ciències tracten sobre el coneixement empíric (positiu) es separen de la filosofia. La filosofia pensa en coses abstractes, en idees i no sempre la ciència pot respondre a les preguntes existencials de la filosofia, la ciència, la raó està limitada. Hi ha coses que podem conèixer i d'altres no. La ciència s'ocupa de les primeres i la filosofia de les dues.

L'ÉSSER HUMÀ

Aristòtil 1r en pensar que l'home és un ésser racional. L'ésser que pensa, l'ésser que coneix.

Animals = Humans: separats per la capacitat de parlar.

Els animals tenen veu phoné , utilitzen sons per comunicar-se, i els humans tenim paraula logos, el llenguatge, som éssers socials i vivim en societat.

Anys després, Descartes li donà la raó i afirma que si els animals no parlen és perquè estan mancats de raó, que no poden pensar i no posseeixen una ment racional com la nostra.

Homo sapiens, faber(tècnic), sentimentalis, politicus, etc.

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

La sensació són els estímuls dels sentits. La percepció és quan el cervell organitza la informació i li dóna sentit a allò que veu i que percep.

L'humbral absolut: és el nivell més feble d'un estímul. Serveix per mesurar la capacitat de percepció de l'individu. (ex: el tic-tac d'un rellotge o una llum llunyana en la foscor).

Al cervell es regula la informació: part occipitalvista, òvul temporalaudició i olfacte, part frontalllenguatge.

PSIQUISME HUMÀ: Fins el descobriment d'estructures inconscients en es humans, es pensava que estaven guiats per la raó. Segons FREUD darrera nostre hi ha molt més que la CONSCIÈNCIA. L'INCONSCIENT està format per IMPULSOS IRRACIONALS de tipus sexuals, agressius i/o destructius, entre altres. Aquests impulsos són vigilats per la censura moral, EL SUPERJÒ (normes interioritzades des de la infantesa). Això pot provocar lluites internes, conductes patològiques, etc. (censura contra impulsos).

INTEL·LIGÈNCIA

No només hi ha intel·ligència lògica també hi ha intel·ligència emocional, amb aspectes afectius, el saber enfrontar-se als reptes de la vida. Humans= som un complex conjunt de raó i emocions

TIPUS D'INTEL·LIGÈNCIES: (classificació de Howard Gardner):