ROSES NEGRES A KOSOVO

FITXA DE LECTURA:

• Nom i cognoms de l'autor: Jesús Cortés Zarzoso.

• Títol: Roses negres a Kosovo.

• Editorial: Bromera.

• Lloc i data d'edició: Alzira. Març del 2000.

• Col·lecció: Espurna.

• Gènere: Realista.

PREGUNTES:

La família Muhtari viu a Mitrovika, en Kosovo, són una família d'albanesos que viuen dels treballs de la seua granja, els membres de la família són: el pare, Radomar; la mare, Olga; la filla adolescent, Biljana i Arif, el xiquet de dos anys.

Però degut a la guerra i a l'opresió sèrbia han de fugir fora de Kosovo per salvar les seues vides. Amb ells se'n va Mirna Nolli, la filla d'uns veins que volen romandre a la seua granja per defensar allò que és seu. Ni tan sol ells saben on van, solament pensen en fugir però , abans de marxar arriba a la seua granja un excombatent de la guerra que havia quedat manc, Vuk Vukoshi, que porta un mapa i els demana si es pot unir a ells. Així marxen tots junts cap a la frontera en la Skoda. En el camí es troben a milers de deportats que fugen com ells i molt prompte es queden sense menjar i Arif comença a aprimar-se massa i tots temen per la seua vida.

A meitat camí uns soldats detenen a la cua de deportats i els demanen els papers per a després cremar-los, i mataven els joves que tenien l'edat suficient per a allistar-se a l'exèrcit en contra de Sèrbia.

Els militars desvien els deportats cap a la ciutat de Pristina, on tots tenen l'esperança de que els evacuaran en tren cap a Macedònia. Però en arribar a Pristina resulta que Macedònia a tancat les seues fronteres i solament eixirà un tren més. Olga i Radomar Muhtari insisteixen en que Biljana, Mirna i Arif agafen el tren per a poder salvar les seues vides, i sobretot la d'Arif. Quan donen l'orde per a pujar al tren, milers de deportats intenten pujar i en tota aquesta maregassa de gent Biljana no pot pujar i es queda a l'estació veient com s'allunyen la seua amiga i el seu germà.

Als deportats que queden a l'estació els condueixen cap a la frontera amb Albánia on es quedaran en camps de refugiats. En arribar, els Muhtari i Vuk donen els seus noms, els distribueixen en tendes i els donen menjar.

Al campament tots els dies evacuaven gent cap a algun país aliat, ja que necessitaven lloc per als milers de refugiats que arrivaven tots els dies de Kosovo, moltes vegades aquestes evacuacions eren voluntàries, però d'altres eren per la força, i quasi ningú es volia allunyar de Kosovo, per què tots tenien l'esperança de poder tornar algun dia.

Quan demanaren gent per a anar-se'n a Romania, Vuk eixí com a voluntari, ja que no tenia ninguna intenció de tornar a Kosovo, i quan Biljana anà a acomiadar-se d'ell, aquesta li digué que esperava tornar a vore-lo i li donà un poc de terra de la tomba dels seus avantpassats que havia agafat abans de deixar Mitrovika i li va dir que era un prèstec que hauria de tornar-li quan regresara a Kosovo.

I quines són les idees sequndàries que l'acompanyen?

- Hafiz i Alush Donika eren dos germans que es trobaven amagats en un forat sota terra durant quatre dies per què els soldats sèrbis havien arribat al seu poble i probablement havien assassinat als seus pares. Quan decideixen eixir es troben amb tot destrossat i amb milers de persones que fugeixen. En el camí es troben amb Biljana que els ofereix un got d'aigua i així passen la resta del camí seguint la Skoda dels Muhtari. A la fi es fan lladres de cadàvers per necessitat, i en una incursió per a furtar alguna cosa un tir assolí a Alush i Hafiz es va tornar boig i només volia matar serbis.

• Ismir Zyber era un forner de Goljak, tenia vint-i-nou anys i els serbis l'havien fet presoner de guerra i el van sotmetre a un interrogatori per si de cas els podia dir alguna cosa sobre l'EAK ( l'exèrcit d'alliberament de Kosovo), ell no sabia res, però per a torturar-lo i aconseguir informació, Boris Rostoff, un caporal expert en traure informació als presoners, el talla una orella, amb açò ismir es desmaia i Rostoff el deixa tirat a terra mentre es va a la taberna. Però un soldat serbi es troba amb el cos d'Ismir i el dona per mort i el fica a un camió ple de morts. Quan Ismir desperta, ix del camió i ningú s'adona.

• Ymer Kersaviec era un coronel de l'exèrcit i l'encarregat de mantenir l'ordre a l'estació de ferrocarril de Pristina. Quan es trobava en el despatx del director de l'estació, Kus Babaj, va rebre l'ordre de no enviar més combois cap a Macedònia, ja que el país havia tancat les fronteres, però hi havia milers d'albanesos a l'estació que esperaven ser evacuats, per això va protestar el director de l'estació. Així que el coronel decidí enviar un comboi més per a reduir el nombre de gent a l'estació. En aquest comboi van pujar Mirna i Arif.

Als altres deportats el evacuarien en autobusos cap a Albània.

• Jovan Bislimi era un jove de setze anys que s'havia allistat a l'EAK i feia qutre dies que es trobava a Djakovica amb la missió de defrendre la ciutat per evitar que l'exèrcit serbi en prenguera possessió. Un dia el seu company d'armes, Nikola, acabava de tornar amb un paquet de galetes aconseguit en els enderrocs d'un supermercat, i mentre se les estaven mejant sentiren el xiulit d'un obús, seguit d'un impacte. Jovan va veure com, el sergent Nase Marku, els feia crits, però no el pogué entendre, cregué que el sergent els feia senyals de retirada, però no estava segur. Van caure tres obusos prop d'ells i ràpidament van fugir en direcció d'un company que els esperava en una cantonada, Aleks Beqiri. En arribar ningú no sabia el que fer, per què no creien que el sergent els ordenara la retirada, així que decidiren atacar pels flancs.

• Biljana: l'esperança. Té la idea de que més tard o més prompte el conflicte terminarà i ella i els seus familiars podran tornar a la seua granja de Mitrovika i trobar a Mirna i a Arif.

• Mirna: la por. Està tan aterrida que no s'atreveix a eixir de la furgoneta ni un segon, ja quasi ni parla.

• Vuk Vukoshi: la realitat i el desengany. Veu les coses tal com són, ja no té esparança i solament vol allunyar-se del conflicte, s'ha donat compte de que no val la pena arriscar-se per un ideal fantasma.

• Hasan: la resignació. Accepta la seua situació sense fer-se preguntes i de la manera millor possible.

• Olga i Radomar Muhtari: la lluita interna. Des que eixen de casa estan sempre callats però continuen lluitant per sobreviure.

La novel·la es diu Roses negres a Kosovo perquè el negre és el color de la guerra, que sempre ho ennegreix tot. Molta gent havia perdut a familiars i a molts amics, alguns no ho havien acceptat, però d'altres ja havien enterrat les seues roses en qualsevol camí perdut, roses negres, tombes negres.

• Guerra: és la lluita armada entre dos nacions o partits. De vegades són pactades entre els mandataris del països sense que el poble no intervenga, i en altres ocasions és el poble el que s'ofusca per aconseguir determinats ideals que pareixen prioritaris a la bona convivència entre ells, inclòs a la seua pròpia vida.

• Exiliats: gent que per motius polítics es refugia en un altre país. En una majoria de casos, única i exclusivament per no compartir idees polítiques amb el govern dels seus països, moltes famílies abandonen les seues terres, causant-los una gran tristesa, desarrelament i incertesa per tindre que començar des de zero.

• Deportats: persona traslladada obligadament a un lloc determinat. Implica manipulació d'una vida humana. Pèrdua de la llibertat per a triar, grans dificultats per salvar nous obstacles, i probablement pobresa.

• Èxode: emigració d'un poble. Llants davant d'un adéu, però partint tots junts ajudant-se.

• Refugiats: persona que a causa de guerres, revolucions etc., busca asil en un país estranger. Implica ràbia, malencolia, por, força per a lluitar, fam, esperança...

• Barbàrie: esdeveniment de especial feresa i crueldat. És una bogeria humana, amb l'esperança per part del que pat de que siga passajera i una lecció per a que no es torne a repetir.

El llibre m'agradat perquè et fa conèixer com són les guerres actuals i les conseqüències que impliquen per a la gent del poble.

És fàcil de llegir, però de vegades et confon perquè barreja moltes històries que no tenen molt a veure amb els protagonistes.