Roques


Marbre
Carbó
Sílex
Granit
Pissarra
Conglomerat
Quars
Petroli
Grafit
Basalt
Guix
Argila



Minerals


Ferro
Siderita
Or
Robí
Magnetita
Maragda
Plata
Calcipriva
Galena
Coure
Pirita
Diamant
Safir
Atzurita
Platí




Marbre

El marbre és una roca calcaria, metamòrfica, cristal·lina, granular i de
gra microscòpic. Quan és pur és blanc. A vegades, però, conté, com a
components accessoris, Quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els
quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i,
juntament amb les venes de calcita, l'aspecte típic.
Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb
facilitat i que sigui la roca principal per a l'estatuària i
l'ornamentació. També ha estat emprat com a aïllant elèctric, però,
actualment ha caigut en desús.


Carbó

Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que conté essencialment
carboni. És emprat industrialment per a descolorir o millorar el color
de diversos productes químics, de l'oli i dels greixos, per a refinar el
sucre, per a controlar l'olor i el gust de l'aigua potable i per a
recuperar vapors de compostos aromàtics presents en mescles gasoses.


Sílex

El sílex és una varietat criptocristal·lina del Quars. És una calcedonia
opaca que és presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar
gris o negre.
Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les
roques sedimentaries. Sovint la perfecció dels instruments en les
diverses cultures prehistòriques depèn de la possibilitat d'obtenir
sílex. La varietat formal i tècnica dels instruments prehistòrics de
sílex (armes, eines.) és molt gran. El sílex priròmac és una pedra
foguera.  

Granit

El granit és una roca holocristal·lina, o sia que tots els grans tenen
aproximadament les mateixes dimensions. La gènesi del granit,
constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia.
Universalment estès, és molt emprat en construcció, pavimentació i
ornamentació.

Pissarra

Les pissarres és fenomen com a conseqüència del metamorfisme de
sediments argilosos en condicions de pressió i temperatura no gaire
elevades.
Són roques de gra molt fi que s'exfolien amb gran facilitat i que des de
temps molt remots s'utilitzen en  la construcció, especialment en
teulades.

Conglomerat

Roca sedimentaria constituïda per fragments de diversos minerals. Hom
pot distingir els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre
superior a 2mm que poden ésser arrodonits (Pudingues) o angulosos
(bretxes). Finalment hi ha el ciment que aglutina tan els elements com
els fragments de roca. Al Principat hi ha exemples de conglomerat.


Quars

Mineral cristal·litzat en el sistema rombotic. El Quars representa una
gran varietat de formes cristal·lines, una exfoliació poc clara i una
fractura concoïdal.
Sovint és incolor o blanc, bé que a la practica presenta moltes
tonalitats. La utilitat del Quars és molt diversa: en ceràmiques,
construcció, industria de vidre i com a abrasiu. El Quars és talla i es
poleix per a fer joies., el Quars s'utilitza per mesurar i controlar la
freqüència dels impulsos. 
Petroli

Oli mineral. Es classifica en: de base parafínica, magnètica, oramàtica
o mixta.
El petroli s'acumula al fons del mar, on, en l'absència d'oxigen és
forma una massa albuminoide que, primerament per acció bacteriana i
desprès per efecte de la temperatura i pressió, dona origen al petroli.
Els jaciments consten de tres capes: metà, petroli, aigua salada.
Els principals productes que hom obté del petroli són: els carburants i
els combustibles. La unitat més emprada en la indústria del petroli és
el barril i el pes. Hom considera que té una tona per cada set o vuit
barrils.

Grafit

Carboni pur. Mineral que  és cristal·litza en el sistema hexagonal. Té
un hàbit tabular i també apareix com a grans aïllants i formacions
terroses de color negre, amb un esclat metàl·lic i opac.
És emprat per a fabricar les mines dels llapis. És anomenat també com a:
plumbagina.



Basalt

Roca ígnia efusiva bàsica de gra fi, de gran densitat i de color fosc.
És l'equivalent volcànic d'un gabre. El principal mineral accessori és
la magnetita. El basalt alcalí és el més estès i constitueix les grans
colades continentals i submarines; aquestes últimes són de gran
importància per tal com formen el fons dels oceans.

Guix

Material per a la construcció, obtingut per calcinació de sulfat de
calci hidralat. Hom l'empra principalment com a material de recobriment
i menys sovint com a material d'unió de poca resistència. Mineral que
cristalitza en el sistema monoclínic. Els cristalls presenten sovint
hàbit simple i cares corbades.
Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros i gra fi. És incolor
cristal·litzat, blanc, gris, groguenc o vermellós.
Argila

Nom genèric que s'usa per anomenar un tipus de roca sedimentària que
esdevé plàstica amb l'aigua, i aleshores es pot aficionar a treballar i
enduri per cocció.
L'argila es una roca de poca duresa, costituida per minerals argilosos
associats a impureses que li donen colors diverssos. De tacte greixós,
impermeable i poc porosa. Quan s'aseca en disminueix el volum i
adquereix certa duresa.

Ferro

El ferro es desprès de l'alumini el mineral més abundant a la natura.
L'estudi de les formes cristal·lines i de les altres propietats
físiquesdel ferro confirmen que, de fet només n'existeixen dues
varietats al·lotropiques. El ferro és un metall extremadament dúctil,
tenaç i mal·leable, però desproveit d'electricitat.
El ferro pur és un metall homogeni força resistent a la corrosió. El
ferro és un metall ferromagnetic, n'hi ha en estat natiu, en els quals
va sovint aliat amb el níquel i encaqra més sovint amb el cobalt.
Els minerals del ferro són: magnetita, oligist, hematites vermella,
limonita i carbonat o siderita.

Siderita

La siderita és de color blanc, groguenc o bru fosc. La siderita es troba
en forma d'agregastmassius, frequentment amb les cares corbes, en masses
espàtiquesi en concresions.
Es presenta en formade dipòsits estratiformes originats en aigües
continentals, pobres en oxigen. La siderita és una important mena del
ferro.

or

L'or és le primer metall conegut per l'home primitiu.
L'escorça terrestreconté una petita cantitat d'or. Es concentra en els
dipòsists minerals. Despés de la descomposició de la matriu, l'or a
vegades es disoli es separa en la bona zona de cementació de
dipòsitsaluvials geologicament antics arriben a formar part de les
roques sedimentàries.
L'or és usat en: recobriments, joieria, indústria electrica i en
odontologia.

Robí

Varietat de corindó de color vermell, el qual coloré sdegut a petites
quantitats de crom. És molt apreciat, és per exel·lencia la pedra
presiosa de l'Orient.


Magnetita

La magnetita és de color negre, es troba en masses granulars, en forma
de cristalls. És freqüent a les sorres de les platges, dels
dipòsitsal·luvialsi dels placers. És un mineral fortament magnètic.
La magnetita es troba en tot tipus de roques. La magnetita és una
exel·lent mena de ferro. La magnetita és un fort magnetisme, es a dir,
s'orienta sota l'acció d'un camp magnètic. Rep el nom d'imant.


Maragda

Varietat de beril d'un color verd brillant, a causa de la petita
quantitat de crom que conté. És una gemma molt preciada, coneguda ja
pels antics egipcis. Des de l'any 1930 s'obté sintèticament.


Plata

La plata ha ocupat una posició especial en la de la humanitat. La plata
va servir per a la adquisició de riquesa i poder.
És de color de plata blanca amb un groc, és brillant, és torna negre. Es
flexible, dúctil i mal·leable i bon conductor de l'electricitat.

Calcopirita

La calcopirita apareix en forma de cristalls tetragonals, en agregats
granulars, en masses compostes o com recobriment d'altres minerals. El
seu característic groc presenta reflexos de verd i irasacións.
Sobre el carbó es fon facilment, en acid congrenat és soluble i en
presencia de l'oxigen i ambient humit pot originar malaquita. La
calcopirita és bon conductor de la electricitat.

Galena

Sulfur de plom, mineral que cristalitza en el sistema cúbic. D'un color
gris de plom i d'esclat metàlic. N'es molt característica la perfecta
exfoliació de cubs. És la mena més importantdel plom i és pot
representar en roques sedimentaries, en venes hidrotermals i també en
pegmàtiques.
Va ser el primer cristall com a detector d'ones de ràdio.

Coure

Element de trasició,de color rosa clar. Els minerals de coure és
diideixen en dos grups: minerals sulfurats i metamorfics.
En sigui quin vulgui l'origen el coure ha d'ésser sotmés a un afinament
per via secao mitjançant l'ús de procediments electronics. Té un grau de
puresa elevat, però contè gasos, i per això, ha d¡ésser refós.

Pirita

La pirita és un sulfur del ferro, és un mineral que cristal·litza en el
sistema cúbic.
Té un color groc molt semblant al del llautó i és opac. La pirita
s'utilitza en la fabricació de pintures, vernissosi temps passats per a
fer joies.

Diamant

El diamant ha sigut la pedra presiosa més varada. En la natura el
diamant s'origina baix presions extremades que acompanyen, per exemple,
la producció volcànica de Kimberlita.
El valor d'un diamant depèn de les característiques següents: el pes (es
mesura amb quirats), la forma, l'estil de talla, el color.

Safir

Varietat del corindó, de color blau intens. Ésuna pedra presiosa emprada
en joieria. El seu color sembla originatper un petit contingut de
petites impureses de ferro o titani.


Atzurita

L'atzurita és un mineral que es troba a la natura en forma de masses
granulars, en agregats radials, en crostes i en aflorescencies.Apareix
associada a la malaquita.
S'utilitza com a mena secundaria del coure, coma blau i com o pedra
ornamental.

Platí

Metall blanc d'argent dúctil i mal·leable, té una gran densitat, bon
conductor de el calor i de l'electricitat.
S'obté platí i metalls analogs en el proces metal·lurgic dels sulfums de
níqueli coure sudafrica. El platí s'utilitza en: els catalitzadors de
cotxes, en joieria, en medicina, en recobriments.