El Romanticisme (Segle XVIII)

Característiques Conservadors i liberals, s'oposaren a la rigidesa neoclàssica (segle XVIII).

1.-Racionalisme.

2.-L'enciclopedisme.

3.-Il·lustració.

Neoclasicisme Arquitectura, pintura, mitologia, retrats…

Rococó Mobles daurats, treballats, seda…

Vestiments Perruques blanques, empolvadors (?)…

- Defensaren l'originalitat i la imaginació creadora.

• Incorporen el concepte de bellesa, el de lletjor i el grotesc.

• Trencaren les fronteres entre els gèneres i els estils.

• Barrejaren prosa i vers: Comicitat i tragèdia, el sublim i el grotesc,…

• Pretenien fer un art que tenia com a finalitat commoure i no pas alliçonar com els neoclàssics.

• Va aparèixer una literatura essencialment dinàmica, intensa i inquieta que no va admetre límits per a l'inspiració o l'expressió.

• L'estil d'aquesta literatura cerca la màxima expressivitat i utilitza tots els recursos que la fan possible, per exemple:

1.-Barreja de prosa i de vers

2.-Polimetria (Canvis mètrics i estròfics dins d'una mateixa composició).

3.-Adjectivació rica i suggerent.

4.-Llenguatge expressables i pintorescs amb abundor de vulgarismes.

5.-Construccions sintàctiques forçades (Hipèrbatons, hipèrboles i antítesis.)

6.- Abús de les exclamacions i dels punts suspensius.

Jocs florals 1859 (Segle XIX)

El coneixement i l'exaltació del món medieval per part dels homes, per part de la Reinaxença i el desig de donar una base social i literària a la llengua catalana va fer sorgir el restaurar l'antiga festa dels jocs florals.

Ramón López Soler i Joaquim Rubió i Ors, desde diferents revistes i diaris van lluitar per aconseguir la seva restauració. També va col·laborar Antoni de Bofarull desde “El Diario de Barcelona”.

Tots tres van crear l'ambien propici per a la restauració dels jocs.

1859, 1r diumenge de maig. Es restauren els jocs florals amb el suport oficial de l'Ajuntament de Barcelona.

El lema serà: “Pàtria, Fe i Amor”, que delimitarà la temàtica de els composicions.

Corresponen tres premis:

-Pàtria Englantina

-Fe Viola d'or

-Amor Flor natural

El poeta que guanyi els 3 premis (dóna igual si ho fa en diferents anys) se l'anomena Mestre en Gai Saber.

Els actors van considerar que era un anacronisme desde el començament.

Els jocs florals van continuar fins al 1936, malgrat les dificultats.

Durant la Guerra Civil se suspen els jocs.

S'inicia un altre cop a 1940 però a l'exili, fora de Catalunya.

Al 1971 es trona a celebrar a Barcelona.

Els Jocs Florals van aconseguir algunes de les fites importants per a la normalització de la cultura a mitjans del segle XIV.

1.-Van crear un pùblic asidu al fet literari i que potencialment podien consumir cultura escrita en català.

2.-Al voltant dels jocs, apareixerà la primera infraestructura editorial en català.

3.-Van donar un prestigi social a la cultura escrita en català.Al llarg dels anys, els jocs, foren presidits per personalitats destacades de la vida política i intel·lectual.

4.-Van permetre i potenciar la aparició de noves generacions de poetes i prosistes en català. Jacint Verdaguer, Angel Guimerà, Narcís Oller,… van propolsar els gèneres literaris.

La contínua repetició de gèneres i de temes conduiren els Jocs Florals en un encarcarament que abans d'acabar el segle XIX fou denunciat per nombrosos intel·lectuals.

A començament del segle XX, aquesta característica es va accentuar encara més. Per exemple, les normes ortogràfiques no s'acceptaren fins al 1936.

Propietats del text

Anomenem propietats del text a tots els requisits que ha de complir qualseol manifestació verbal per poder considerar-se un text.

Les propietats textuals son 6:

1.-Adequació Dialecte i registre

2.-Coherència Informació o contingut.

3.-CohesióConexions entre frases.

4.-Gramàtica o conexió. Formació de frases.

5.-Presentació. Execució del text.

6.-Estilística. recursos retòrics i literaris utilitzats.

La frontera entre les propietats es difusa i en realitat només tenen sentit en el conjunt global.

1.-Adequació

És el coneixement i el domini de la diversitat llinguística. La llengua no és ni uniforme ni homogènia, sinó que presenta variacions segons diversos factrors: la geografia, la història, el grup social, la situació de comunciació, la interrelació entre els parlants, el canal de comunicació, etc…

Cadascú pot triar de parlar i escriure en la seva varietat col·loquial o en l'estàndard regional corresponent. Per exemple:

Plana de Vic “Embolen” les sabatesEmbetunen/Enllustren les …

“Eixaburen” Esternudar

També dins d'un mateix dialecte la llengua ens ofereix registres ben diferenciats.

Ser adequat significa saber escollir d'entre tots les solucions lingüístiques que dóna la llengua, la més apropiada per a cada situació de comunicació.

Per saber si un text aconsegueix la adequació necessària, cal tenir en compte els aspectes següents:

1.-Si el text assoleix realment el propòsti comunicatiu per el qual ha estat produït. Per exemple: informa d'un fet, expressa una opinió…

2.-Si el tractament personal que utilitza el text és el correcte per la situació de comunicació, i si és sistemàtic en tot el text.

3.-Si es manté al mateix nivell de formalitat sigui alt o baix durant tot el text.

4.-Si manté el mateix grau d'especificitat sigui alt o baix durant tot el text.

2.-Cohesió

Fa referència a les articulacions gramaticals del text Les principals formes de cohesió són:

1.-Anàfora ( = referència o repetició) Consisteix en la repetició d'un mateix element en oracions successives.

S'utilitzen per evitar la repetició. Mecanismes:

2.-Connectors