Música


Romanticisme musical


EL ROMANTICISME

És l'època més important de la història de la música per la gran quantitat de músics de gran talla que van sorgir i també perquè per a l'home romàntic, la música es converteix en l'art per exel·lència la qual ha de subordinar-se tots els altres.

A altres llocs el Romanticisme arriba a principis del segle XX.

  • Primer romanticisme: 1818-1845

  • Segon romanticisme: 1845-1880

  • Postromanticisme: 1880-1910

  • Nacionalisme: mitjans del segle XIX

Caràcterístiques de la música romàntica

  • Serà la millor manera d'expressar els sentiments i suposa el distanciament amb la música clàssica, que era tot el contrari.

  • Llibertat de les formes, amb el predomini de la fantasía i per tant de l'expressió lliure.

  • Ús freqüent de les dissonàncies

  • Els instruments de vent s'amplien

  • Gran varietat de formes, principalment petites peces per a piano.

AUTORS MÉS DESTACATS

Beethoven Smetana: Bohemia

Weber: Alemanya Brahms: Alemanya

Schubert: Àustria Tchaikosky: Rússia

Berlioz: França Dvorak: Bohemia

Mendelssohn: Alemanya Girieg: Noruega

Chopin: Polònia Rimsky: Rússia

Schuman: Alemanya Chueca: España

Liszt: Hongria Breton: España

Wagner: Alemanya Chapí: España

Verdi: Itàlia Elgar: Anglaterra

Babieri: España Mabler: Àustria

R. Strauss: Alemanya

LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn,1770-Viena,1827)

És d'origen flamenc, el seu avi era belga, i va ser aquest qui es va traslladar a Bonn. És un dels grans creadors en la història de la música, i resulta difícil decidir si és superior a Bach o Mozart, però en tot cas fou un geni de la música, no és tansols el primer romàntic, sinó també el darrer clàssic.

L'avi va tenir tres fills, i un, el pare de Beethoven va sobreviure, es deia John, es va casar amb Maria Magdalena, i van tenir set fills, quatre van morir, Ludwig es va convertir en el germà gran dels que van sobreviure. Igual que va passar amb Mozart, el pare de Beethoven que també era músic, va intentar que el seu fill també fos un nen prodigi, el va presentar al primer concert el 1778, amb vuit anys, l'ensenyament que li donava era bastant pobre, de seguida va deixar el fill als compositors més bons. El 1787 va anar de viatje a Viena, aquí va començar a fer estudis musicals amb Mozart, peró la seva mare va morir i va tornar a Bonn. El pare va començar a beure i va oblidar l'atenció dels seus dos fills més petits que Beethoven, i es va haver d'encarregar Beethoven de cuidar-los. El 1792 fa el segon viatge a Viena i a partir d'aquí es queda a Viena, traballa allà i a més va continuar estudiant música (composició) amb Antonio Salieri, i va perfeccionar en el piano.El 1800 escriu la primera simfonia amb la qual va tenir molt d'èxit. Peró malgrat la seva bonica vida, el destí no li fa un final feliç. Les seves capacitats auditives van començar a mimbar poc a poc, peró es va quedar sord, al llarg d'aquesta malaltia va patir molt i va canviar de caràcter. A conseqüència d'aixó, va deixar d'interpretar i es va dedicar a composar. Al 1802 va escriure la segona simfonia, al 1804 la tercera “Heròica”, va escriure només una òpera “Fidelio” al 1805 i no va tenir gens d'èxit, la va tornar a estrenar al 1805, més curta i amena, i va agradar. Va ser sempre solter, persona a la qual li agrada la natura i anava al camp. Al 1807 va escriure la sisena simfonia “Pastoral”. Al 1814 va arribar al cim de la fama, i ja havia composat la major part de la seva obra, per exemple vuit de les seves nou. Havia fet missa, havia composat tots els concerts per a piano, totes les sonates per a viola, a partir del 1815 comença la pitjor època per a ell, perquè molts dels seus amics moren o marxen de Viena i es troba tot sol, Rossini, italià, apareix i cautiva als vienessos. No es relaciona només per escrit. Al 1824 va fer la última simfonía i acabant amb l'himne de l'alegria. Al 1927 mor , però abans tenia una pneumonía, va morir després de tres operacions.

  • Va arribar a portar al cim la simfonia.

  • A partir de Beethoven el compondre consisteix a seguir unes regles escrites i imposades a la voluntat de l'artista, tal com passava al classicisme.

  • Al contrari expressa els propis sentiments idees sobre el món.

  • La música a partir de Beethoven es converteix en el llenguatge per exel·lència de l'home romàntic.

SCHUBERT

Un dels músics romàntics pels quals compondre era una necessitat, va composar un total de vuit simfonies, peró la vuitena es va quedar inacabada. Les seves obres destaquen per la gran riquesa melòdica.

MENDELSON

Va composar cinc simfonies de construcció clàssica però amb clares característiques romàntiques com el color melòdic.

CHOPIN

Va nèixer a Polònia el 1810 i va morir al 1849. Va ser un gran virtuós del piano, va escriure totes les seves obres per a aquest instrument. Tota la seva obra és molt rica en melodia i harmonía. Va transformar la música popular del seu país i la va convertir en música de primera fila sense perdre el seu caràcter folklòric. Els seus viatjes a Mallorca, a Valldemosa, la seva vida personal junt amb l'escritora que feia servir el pseudònim de George Sanz i altres fets com la seva amistat i rivalitat amb Liszt són alguns dels aspectes humans que cal destacar. Com a conseqüència d'una salut molt precària, va morir als 39 anys de tuberculosi.

SCHUMAN

Es un altre dels grans genis del romanticisme, va compondre quatre simfonies seguint l'esquema de Beethoven.

LISZT

Al panorama musical del segle XIX l'aparició d'aquest serà d'una importancia definitiva, no solament pel prestigi que va aconseguir com a intèrpret de piano, del qual va ser un virtuós, a més de compositor d'un gran nombre d'obres per a aquests instruments. És l'indicador i creador d'un important moviment de noves idees estètiques que és el poema somfònic: és una composició orquestral, d'un sol moviment que s'inspira en elements poètics i descriptius. Va fer dotze.

EL PIANO

Més típic dins el romanticisme i tots els músics escriuran per a aquest, especialment, Schubert, Chopin, Schuman i Liszt. El primner el va fer Cristòfori 1711 a Florència. Aquest senyor va canviar el sistema de pues del clavecí pels martells que percudien les cordes, per tant, per fora era el mateix instrument d'abans, peró el so era completament diferent. L'antecessor va ser el clavecí.

Petites formes musicals per a piano

En aquest període hi ha gran varietat de petites formes musicals, en general lliures i sense cap estructura i totes elles escrites per a piano. Les més destacades són:

  • NOCTURN: Peça pianística de caràcter sentimental i es cultivada per Chopin.

  • IMPROMTU

  • INTERMEZZO

  • ELEGIA: Peça de caràcter trist i melanconiós

  • RAPSODIA: Peça basada en temes populars.

  • BARCAROLA: Obra que imita les cancons de barquers o gondolers.

  • BALADA: De caràcter líric.

  • PRELUDI

  • POLONESA: D'origen polonés.

  • MESURCA: D'origen popular de ritme moderat, i va formar part del repertori cult.

  • POLCA

  • LIED ROMÀNTIC

    Dins el romànticisme té importància el Lied: vol dir cançó en alemany i és generalment una composició breu en la qual es posa música a un poema. Surt com una forma expressament romàntica ja que una de les característiques i tendències més importants del romanticisme serà l'intent de barrejar diverses arts i arribar a una unitat entre elles. Tal com pretén Richard Wagner.

    LIED ESTRÒFIC

    Estructura: AA'A”

    Lied de tres estrofes: ABA

    Lied tipus rondó:ABACADA

    FELIX MENDELSON

    Va nèixer al 1809 a Hamburg i va morir al 1847 a Leipzig. La seva vida es va desenvolupar en un alt nivell gràcies als diners familiars, ja que posseïa una cultura d'un nivell molt alt i així Mendelson no va patir les experiències desagradables que acompanyen la vida d'altres músics romàntics. Va escriure als 17 anys “somni d'una nit d'estiu”.

    Mendelson predomina en la música religiosa i estableix amistat amb Chopin, Liszt i Rossinni.

    SCHUMAN

    Va nèixer al 1810 a Sajonja i va morir al 1856 a prop de Bonn, perseguit per la tragèdia representa d'una manera admirablement el seu talent el va rebre de la seva mare, als 7 anys li van donar les primeres lliçons de piano i als 12 va fer les seves primeres composicions. Va ser un compositor de marcada predilecció pianística i va ser un innovador com Chopin. El piano s'enriqueix amb la seva obra i va ampliar els recursos tècnics que s'utilitzaven per tocar aquest instrument. Va tenir una vida molt accidentada, primer va patir un accident a la mà degut a l'eccés d'exercici que va fer que se li paralitzessin dos dits, es va dedicar més a la composició, també patia una malaltia mental hereditària, que es va començar a manifestar a partir dels 23 anys que li provocava atacs que li impedien treballar. A causa d'aixó es va voler matar. Va ser internat a un manicomi.

    FRANK SCHUBERT

    Va nèixer a Viena al 1797 i va morir el 1828. Va composar més de 600 Lieders. També de naturales malaltissa amb atacs que van marcar molt la seva força creadora, va patir tifus. Per tant segueix la característica dels músics romàntics. La importància del poema no és total i el Lied es converteix així només en una poesia dita amb música.

    ÒPERA ROMÀNTICA

    L'òpera va nèixer a Florència al segle XVII i fou durant el barroc i classicisme on van sortir les diferents escoles que es van estendre per tot Europa fins el romanticisme, moment en el que va sortir un important competidor en aquest gènere.

    ÒPERA ITALIANA

    Rossinni és el músic més representatiu(1792-1868). Va representar la colminació de l'òpera napolitana del segle XVIII i el començament d'una nova època. La seva personalitat va permetre que ocupés un lloc destacat en l'òpera còmica com a continuador de Mozart. Va aportar a aquest gènere molts valors que s'havia arribat a aconseguir totes les possibilitats d'aquest gènere però Rossinni dotat d'imaginació, va poder desenvolupar amb un talent innegable.

    G. ROSSINI

    Obra: El barber de Sevilla; La italiana a Algeu; La Ventafocs; Guillermo Tell.

    BELLINI

    Va nèixer al 1801 i va morir al 1835. La seva obra és poc nombrosa ja que la seva carrera artística va ser curta. “Norma”, “La sonambula”, “El pirata”, “Els puritans”.

    DONIZETTI

    Les seves obres són de gran riquesa melòdica “Ana Bolena”, “L'elixir d'amor” i “Lucia de Lammermoor” l'última òpera va ser “Don Pasquale”.

    GIUSEPPE VERDI

    (Rancole 1813, Milà 1901) Fill d'una família humil i va mostrar des de petit la seva afició a la música. Als 19 anys va viatjar a Milà amb una beca, amb l'esperança de poder estudiar música al conservatori, peró no el van acceptar degut a imperfeccions amb la seva tècnica pianística com era el teclat. Aixó el va obligar a estudiar molt per millorar la seva formació gairebé autodidàcta. Es va casar i va tenir dos fills. La primera filla va morir prematurament, peró les desgràcies no van acabar aquí ja que aviat va morir el seu fill i tard la seva dona. Tot aixó li va ocasionar una gran depressió i va estar temptat de dixar d'escriure per dedicar-se a l'ensenyament, peró es va recuperar i avui día podem dir que Verdi és el gran geni de l'òpera italiana.

    Obres: “Nabucco”, “Rigoletto”, Ill trovatore”, “La traviata”, “Don Carlos”, “Aïda”, “Otello”, “Falstaff”.

    R. WAGNER

    Va nèixer al 1813-1883

    L'obra de Wagner ha provocat diverses opinions i moltes vegades contraposades, el seu ideal era fer una ópera alemanya que tingui una altura artística semblant a la de la gran música simfònica.

    Característiques d'òperes

  • Gairebé totes es basen en la mitologia

  • El seu ideal és aconseguir una obra d'art total, que reculli totes les arts.

  • Exaltar la llengua alemanya

  • Dona molta importància als

  • Crea un element que no existia, el “leitmotiu”:motiu musical que caracteritza als principals personatges, els anuncia i els descriu.

  • Obres: “Les fades”, “Rienzi”, “Tonnhoüser”, “Lohengrin”, “L'anell dels Nibelungs”, que es divideix en “L'or del Rhin”, “La Valquiria”, “Siegfried”, “El capvespre dels Déus”; “Tristan i Isolda”.

    Va fer un drama religiós: “Par si fal”

    ÒPERA FRANCESA

    GOUNOD

    Òperes: “Fausto”,”Mireia”,”Romeo y Julieta”

    MASSENET

    Obres: “Don Quijote”, “Manoni”

    G. BIZET

    Òperes: “Carmen”

    NACIONALISMES

    Comencen a ser molt importants al seglle XIX.

    ESCOLES NACIONALISTES

    La principal característica de les escoles nacionalistes músicals es la recerca de l'essència popular mitjançant el folklore i l'admisió d'aquesta música com a forma d'expressió de les diferents nacionalitats, els temes principals d'aquesta música no són ni la sonata ni la sinfonia, sinó la dança i les cançons folklòriques que són endifinitiva tipus de música popular nacional i espontània. Podem afirmar que va sortir com una reacció contra l'excesiva influència dels compositors alemanys.

    L'ESCOLA RUSSA

    “El grup del cinc” va ser el primer grup nacionalista a rus, eren cinc persones.

    BALAKARIEV: “Obertura espanyola”

    CUI: “Presoner del Caucas”

    BORODIN: “Princep Igor”

    MUSORGSKIJ:”Boris Goudunov”

    RIMSKI-KORAKOV: “Schéhérazabe” “LA NUVIA DEL TSAR”

    J.STRAUSS: El danuvio azul”

    TXAIKOVSKI: “El trencanous” “El llac dels cignes” i “La bella durmiente”

    ESCOLA DELS PAÏSOS ESCANDINAUS

    SIBELIUS ( Finlandés)

    GRIEG ( Norueg ) “PEER GYNT”

    ESCOLA ANGLESA

    ANGLESOS: ELGAR I DELIUS

    AMERICANS: MC. DOWELL I HILBERT

    GERSHWIN: “ Rapsòdia Enblue” “Un Americà a París”

    ESCOLA HUNGARA

    KÒDALY I BÉLA BARTOK: “ Barbablava”

    ESCOLA BOHÈMIA

    SIMETANA I DVORÀK




    Descargar
    Enviado por:Energybass
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar