LA ROMANITZACIÓ

Unificació política, social i cultural.

Arribada dels romans a Catalunya: com a conseqüència de la segona guerra púnica els romans es disputaven amb els cartaginesos l'hegemonia comercial del Mediterrani occidental. Mitjançant tractatas diplomàtics, Roma i Cartago es van repartir la Península Ibèrica.

L'intent d'Aníbal de marxar sobre Roma a través de la Península Ibèrica provocà la intervenció militar dels romans. El 218 aC arriba a Empúries l'exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió per fer front a Aníbal. Els romans van guanyar la segona guerra púnica. Els pobles íbers es van adaptar a la dominació romana; d'altres pobles es van revoltar, com els Ilergets (Lleida).

La romanització a Catalunya va ser relativament ràpida i molt intensa, sobretot al llarg de la Via Augusta (zona litoral i prelitoral). Va tenir una llarga durada i les invasions bàrbares no van trencar el curs de la romanització.

Tres etapes del procés de romanització:

Les vies:

Van ser construïdes pels soldats.

• Via Augusta: anteriorment Via Heraclea, unia les principals ciutats de la costa mediterrània i permetia la ruta comercial des del port de Gades (Cadis) fins més enllà de la Península. És actualment l'A7.

• Via Aquitana: pel nord de la península, unia Asturica Augusta (Astorga) amb Pompaelo (Pamplona). Coincideix amb el Camí de Santiago i la N120.

• Via de la Plata: de nord a sud. Passava per Hispalis, Emerita Augusta, Salamanca... fins a Asturica Augusta. Seria la N630.

Urbanisme:

L'estructura de les ciutats romanes acompleixen una funció social. Estaven envoltades de camps de conreu, disposaven d'un bon abastament d'aigua i eren terrens fàcilment drenables per impedir inundacions.

Segueixen un disseny rectangular, dividit per dos carrers perpendiculars: el Cardo (de nord a sud) i el Decumanus (d'est a oest). La resta de carrers es traçaven en forma de cuadrícula a partir d'aquests dos (disseny hipodàmic, per l'urbanista grec Hipòdam de Milet).

Les parts de les ciutats romanes eren: l'àrea religiosa, l'àrea pública, l'àrea privada i l'àrea d'oci.

L'àrea religiosa: El temple

No acollia fidels, sinò que era la casa de la divinitat lloada. D'influència grega a l'arquitectura.

L'àrea pública: El fòrum i l'aqüeducte

El Fòrum era la plaça principal. Rectangular, envoltat per un pòrtic. Hi contenia els edificis més importants, com la basílica (per administrar justícia, després, el cristianisme l'adoptà com a temple), la cúria (on es reunia el senat) i els rostra (plataformes des d'on els governants es dirigien al poble).

Els Aqüeductes canalitzaven l'aigua. Podien ser subterranis (Badalona) o per damunt d'arcs (Tarragona, Barcelona, Pineda). El dipòsit de reserva d'aigua de la ciutat s'anomenava Castellum aquae.

L'àrea d'oci: el teatre, l'amfiteatre, el circ i les termes

El teatre tenia forma semicircular, i les següents parts:

• Cavea (grades)

• Orchestra (on es situava el cor)

• Scaena (escenari)

• Frons scaenae (decorat permanent)

• Post scaenae (on es canviaven els actors, darrera l'escenari)

L'amfiteatre es construïa fora de les muralles i s'hi celebraven lluites de gladiadors, caceres i exhibicions de feres, naumàquies (simulacions de combats navals)... Tenia forma elíptica i tenia les següents parts:

• Cavea

• Vomitoria (obertures d'accés a la cavea)

• Arena (al subsòl hi havia les gàbies, els magatzems...)

El circ era el lloc destinat a les curses de carros (bigae amb dos cavalls, quadrigae amb quatre). L'espai era rectangular i els extrems semicirculars. Tenia les següents parts:

• Cavea

• Pulvinar (lloc d'honor on seia el magistrat més il·lustrat i des d'on es donava el senyal perquè comencés l'espectacle)

• Podium (petit mur que separava la cavea de l'arena)

• Arena

• Spina (mur que dividia l'arena i que estava decorat amb estàtues, obeliscs, i columnes)

• Carceres (cotxeres d'on sortien els carros)

• Metae (les línies d'arribada, situades a cada extrem de l'spina)

Les termes tenien doble funció: d'higiene i lúdica. Les termes més importants conservades a Catalunya són les de Badalona. Parts de les termes:

• Apodyterium (vestidors)

• Palestra (gimnàs)

• Frigidarium (piscina d'aigua freda)

• Tepidarium (sala temperada, zona de pas entre els banys freds i calens; es donaven serveis d'estètica i massatges)

• Caldarium (espai més proper al forn, banyera d'aigua calenta amb pica amb aigua freda per refrescar-se, sostre amb forma de cúpula per evitar que el vapor caigués sobre els banyistes)

• Laconicum (sauna de forma cilíndrica amb cúpula)

• Unctorium (sala de massatges)

• Hypocaustum (calefacció)

L'àrea privada: l'habitatge

LA DOMUS (casa de ciutat): comptava amb un pati central (atrium) al voltant del qual es distribuien la resta d'estances. Parts de la domus:

• Ianua: porta d'entrada des del carrer

• Vestibulum: vestíbul

• Fauces: passadís que portava a l'atri.

• Atrium: pati central

• Impluvium: bassa quadrangular situada al mig de l'atri que rebia l'aigua de la pluja i es guardava en dipòsits.

• Compluvium: forat al sostre pel que entrava l'aiga a l'impluvium

• Cubicula: dormitoris

• Tablinum: despatx del paterfamilias, solia estar davant l'entrada.

• Triclinium: menjador.

• Culina: cuina

• Perystilum: jardí porticat amb columnes (d'influència grega)

• Balineum: bany

• Tabernae: local per a botigues o magatzems que donava a l'exterior.

INSULAE (blocs de pisos): per a la gent més humil.

VILLA (casa de camp), que comptava amb dues parts:

TARRACO va ser la ciutat més important, juntament amb Empúries (EMPORIAE, que va ser la porta dels romans a Catalunya), va ser una de les principals bases romanes a la Península Ibèrica durant la segona guerra púnica.

A l'època de Cèsar va aconseguir la categoria de colònia i en temps d'August es va convertir en la capital de la Hispania Citerior o Tarraconensis, convertint-se en ciutat imperial.

GERUNDA era un municipium, ILERDA va ser important en la guerra civil romana que va enfrontar Cèsar i Pompeu. BARCINO va ser fundada per August i està situada en lloc estratègic de control d'altres punts.

Altres ciutats: Blandae (Blanes), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Dertosa (Tortosa), Ausa (Vic), Iesso (Guissona), Egara (Terrassa), Iulia Libica (Llívia)...

En quant al camp, els romans van introduir la centuriació la terra fou dividida en quadrats, centúries, que era donada a una família que la conreava. Servien per l'establiment dels soldats veterans i per controlar els impostos amb la delimitació de les finques.

El dret romà, després de la caiguda de l'Imperi s'oblidà, però al s.XII es reprengué, fins als nostres dies. Els romans anomenaven al Dret “la raó escrita”. Aporten el principi d'equitat (la llei s'ha d'aplicar segons les circumstàncies particulars de cada cas).

4