Els orígens de Roma

L'any 753 aC, al Laci, en una zona pantanosa a la vora del riu Tíber, es va fundar una ciutat anomenada Roma. Els seus habitants eres agricultors i pastors que ja coneixien el ferro. La Peninsula Itàlica estava habitada per diferents pobles, entre els quals destacaven els etruscos. A més, al sud de la península, hi havia les colònies gregues de l'anomenada Magna Grècia.

La societat que vivia a Roma es va dividir aviat en dos grups: els patricis i els plebeus.

Els patricis eres els grans propietaris de terres i ramats, i representaven les famílies més antigues i poderoses de la ciutat.

Els plebeus constituït per petits pagesos, comerciants i artesans que es trobaven sotmesos als grans propietaris.

Roma va ser gobernada inicialment per reis, la major part dels quals eren etruscos. Els romans escollien els seus monarques, els quals ocupaven el càrrec durant tota la vida.

Els reis van ser ajudats en el govern per un senat, o assemblea de patricis. Els reis tenien el seu suport en la plebs per fer front als patricis. El 509 aaC, van fer un cop de força, van enderrocar el rei Tarquini el Superb, van expulsar els etruscos i van instituir una nova forma de govern: la República.

Etapes de l'expansió

La ciutat de Roma va aconseguir en pocs segles formar un gran imperi. Entre els anys 350 aC i 272 aC, Roma va aconseguir conquerir la major part de la península Itàlica.I bona part del Mediterrani occidental.

La següent etapa de l'expansió va tenir lloc en els segles II i I aC com a incorporació d'amplis territoris del Mediterrani oriental. Van conquerir terres del nord de la península Ibèrica i de la Gàl·lia.

L'expansió romana va culminar durant el mandat de l'emperador Trajà

seguit per Alexandre el Gran de Macedònia. El Mediterrani s'havia convertit en un llac romà. Per aquest motiu, va ser anomenat Mare Nostrum. Después del regnat de Trajà, els romans es van limitar a defensar les fronteras de l'Imperi de la pressió dels bàrbars.

Les conquistes romanes van ser posibles gràcies a l'exèrcit. La legió, formada per uns sis mil soldats d'infanteria i de caballería.

Cartago Va ser colònia fenícia, va arribar a convertir-se en una important potència militar i comercial que domina molts territoris del nord d'Àfrica i del Mediterrani occidental.

Bàrbars Terme que els romans utilitzaven per dir els extrangers.

Les ciutats, eix de l'Imperi

Des de Roma es va haver de governar un territori molt extens. Per facilitar aquesta tasca es dividí l'Imperi en diverses províncies. Al capdavant de cada provincia hi havia un pretor que era el representant de Roma.

Les ciutats, anomenades urbs, eren el centre de l'activitat econòmica. Des d'aquest es governava el territori.

Les ciutats fundades pels romans tenien planta rectangular. Els carrers es traçaven formant una quadrícula. A cada ciutat romana hi havia carrers principals: la vida decumana, direcció est-oest, i el cardo maximus, direcció nord-sud.

La via decumana i el cardo maximus s'encreuaven en una àmplia plaça anomenada fòrum.

Allà hi havia els principals edificis politics I religiosos de la ciutat. Les botigues s'agrupaven als carrers més propers al forum. Les ciutats estaven enmurallades i tenien clavegueres, fonts públiques i fins i tot voreres.

Les ciutats quedaven unides mitjançant calçades o vies.

La via Augusta, que unia Cadis amb Roma, en va ser una de les principals.

La República (509-27aC)

El 509aC-27aC van tenir lloc les principals conquistes romanes.

A la República romana el poder es dividia en tres institucions: el senat, les assemblees i les magistraturas.

Els ciutadants romants participaven en diverses assemblees o comicis.

Inicialment, els patricis eren els únics que participaven en les institucions de govern, hi va haver importants conflictos entre els patricis i els plebeus. L'objectiu dels plebeus era obtenir els mateixos drets polítics que els patricis.

De mica en mica, els plebeus van anar assolint els seus objectius. La República va tenir problemas Graus a partir del segle IaC. Les autoritats romanes es trobaven amb dificultats a l'hora de governar un imper tan gran. Així, els pretors, actuaven pel seu compte. Cada cop hi havia més agricultors romans que se sentien perjudicats pels baixos preus del blat i que culpaven la República de la seva ruïna. A més, diversos caps militars aspiraven a aconseguir el poder.

Juli Cèsar, oficial de l'exèrcit i cònsol, va aconseguir el poder después d'uns anys de guerres, va intentar acumular a les seves mans tot el poder de l'Estat, però va ser assassinat l'any 44 aC, quan el senat estava a punt de nominar-lo rei.

L'imperi

Octavi August 27aC, va posar fi a la República i va ser nomenat emperador. Es va originar una nova forma de govern, l'Imperi. L'emperador posseïa tots els poders.

A més, Octavi August es va asegurar el control de les províncies nomenant pretors fideos a la seva autoritat, era ell personalment qui nomenava els oficials de l'exèrcit.

Al poder polític, judicial i militar que tenia l'emperador s'hi va afegir el poder religiós. Per tant, va dirigir la vida religiosa de Roma i de l'Imperi. El càrrec era vitalici i amb dret de nominar sucesor. Pera contentar les masses, Octavi August emprengué la política de panem et circenses (pa i circ). També va aconseguir posar fi a les guerres civils i garantir la defensa de les fronteras davant els bàrbars. Això va propiciar una època d'estabilitat anomenada pax romana.

Els emperadors que van succeir Octavi August van dur a terme moltes obres públiques i van ampliar l'Imperi amb noves conquistes militars. Durant els segles I i II, es va viure en pau a l'interior de l'Imperi.

Una economia basada en esclaus

L'agricultura era l'activitat econòmica més important de Roma i del seu Imperi. Els principals conreus eren la trilogía mediterrània (cereals, olivera i vinya), i també els arbres fruiters i les hortalisses. Les finques solien ser latifundis (finca de gran extensió).

Els latifundis eren treballats per esclaus. L'economia romana era esclavista.

Hi havia moltes maneres d'arribar a ser esclau. Alguns eren esclaus pel sol fet de ser fills d'esclaus. Els infants abandonats tot just después de néixer també esdevenien esclaus, condemnats per diversos tipues de delictes.

Hi havia dues maneres mitjançant les quals una persona podia deixar de ser esclava. Consistia a reunir els diners necessaris per comprar la llibertat, i l'altra era que l'amo decidís alliberar-lo. Els que aconseguien deixar de ser esclaus es deien lliberts.

La religió romana

La religió romana era politeista. Cada casa romana tenia els seus propis déus. Eren els manes, els lars i els penats.

Els romans van fer seves divinitats dels pobles que van dominar, especialment les de la tradició grega. En els seus cultes van tenir una gran importancia els sacrifisis d'animals.

En els rituals religiosos dels romans també eren importants les prediccions del futur que es feien analitxzant les entranyes dels animals sacrificats o el vol dels ocells.

Des de la proclamació de l'Imperi, alguns emperadors es van divinitzar i van ser adorats com a déus.

En alguns dels cultes procedents de l'est hi havia déus que morien i resuscitaven. Una d'aquestes religions que van penetrar amb éxit a l'Imperi romà va ser el cristianismo, una religió monoteísta fundada pel juez Jesús de Natzaret.

El cristianismo va aparèixer a Palestina al segle I i es va entendre per tot el Mediterrani a través de les diverses comunitats jueves. Durant el segle IV es va convertit en la religió oficial de l'Imperi Romà.

L'art romà

Van mantenir alguns elements grecs, com ara els ordres arquitectònics.

Entre l'art romà i l'art grec, però, hi ha diferències. Els arquitectes romans van usar l'arc, la volta I, a vegades, la cúpula, i van construir edificis de dimensions molt grans.

Així, en una mateixa construcció trobem tant l'arc com la llinda, la pedra i el maó, i fins i tot es combina més d'un ordre arquitectònic.

Els edificis més representatius no eren els temples, sinó els grans edificis per a espectacles. Destacaven el circ, de planta rectangular, on se celebraven curses, i l'amfiteatre, planta el·líptica, que acollia lluites de gladiadors. També es van construir edificis commemoratius, com ara els arcs de triomf.

Les obres dels escultors romans eren retrats molt realistes que no amagaven defectes, comara les arrugues o la calvicie. Un altre tipus d'escultures eren relleus que mostraven episodis, per exemple, de campanyes militars.

També es feien frescos i mosaics. La pintura romana era realista i tenia interès sobretot de reproduir el paisatge.