La revolució industrial

1. Que és?

La Revolució Industrial, es considerada el major canvi social, econòmic i cultural de l'historia, va aparèixer entre finals de s. XVIII i principis del XIX (1750-1850) al Regne Unit.

En aquells temps la economia basada en el treball manual va ser substituïda per una altre dominada per la indústria i manufactura de la maquinaria. La revolució va començar amb la mecanització de les indústries tèxtils i el desenvolupament del processos del ferro. La expansió dels comerç era fomentada per la millora de les rutes i, posteriorment per el ferrocarril. La introducció de la maquina de vapor va afavoreixer els dràstics increments de la capacitat de producció. El desenvolupament de maquinaria en les dues primeres dècades del segle XIX va facilitar la manufactura per una major producció d'artefactes utilitzats el altres indústries.

2. On va aparèixer

La revolució industrial va aparèixer a Anglaterra, però hi ha un seguit de condicions favorables que determinaren que fos aquí, on es produís l'esclat industrial. Aquestes condicions són:

- La modernització de l'agricultura mitjançant la rotació quadriennal de conreus, la introducció de maquinària moderna a les feines agrícoles i el tancament de terres (els enclosures). Aquestes mesures van deixar sense feina molts camperols, que, en traslladar-se a les ciutats, van assegurar l'abundància de mà d'obra barata.

- Els beneficis econòmics obtinguts gràcies al domini del mercat europeu i a la possessió d'un gran imperi colonial. La gran quantitat de capital de què es disposava es va invertir en les noves activitats industrials.

- Una mentalitat econòmica, per part de la burgesia, però també per part de l'aristocràcia terratinent, disposada a invertir en el comerç i la indústria. Aquests dos grups socials van anar controlant el Parlament, des d'on promulgaven lleis que asseguraven la llibertat econòmica (eliminant els privilegis dels gremis), i protegint els mercats propis, entre altres mesures.

- L'existència d'una bona xarxa viària i fluvial, que assegurava la fluïdesa del proveïment de primeres matèries, la distribució de manufactures i el mercat interior.

- Les innovacions tècniques, que permetien substituir les eines tradicionals per màquines que treballaven més de pressa. Les mateixes universitats fomentaven una formació intel·lectual pràctica que repercutia en la investigació i l'experimentació.

- La riquesa de fonts d'energia com el carbó de coc, de gran qualitat, per a fer funcionar les noves màquines de vapor, i l'abundància de primeres matèries per a la indústria tèxtil,  com el cotó colonial i la llana anglesa.

3. La màquina de vapor

Al 1644 Torricelli va enunciar que la pressió de la atmosfera era igual a la exercida per una columna de mercuri de uns 760 mil·límetres d'altura aproximadament.

Al 1654, Von Guericke, amb el seu famós experiment de Magdeburgo, va demostrar de la immensa força que l'atmosfera podia exercir. Va mostrar que quan dos hemisferis de 50 centímetres de diàmetre perfectament ajustats eren units de manera que formessin una esfera i es feia el buit en el seu interior, dos tirs de vuit cavalls cada un no podien separar-los. En un altre experiment mes immediatament relacionat amb l'historia de la maquina de vapor va mostrar que quan es creava un buit parcial sota un èmbol de grans dimensions introduït en un cilindre, la força sumada de cinquanta homes no podia evitar que la pressió atmosfèrica portes el èmbol al fons del cilindre.

Aquests experiments van donar vida a la idea de que si es pugues trobar algun mitja senzill per crear el buit repetits cops es podria utilitzar la pressió atmosfèrica com una font d'energia. En això es basen las maquines de vapor anomenades atmosfèriques.

Les maquines atmosfèriques

Les primeres maquines de vapor van ser anomenades con freqüentment maquines atmosfèriques, ja que era la pressió de la atmosfera la que proporcionava la font motriu. Després de varis intents amb diferents sistemes per aconseguir el buit necessari, el primer en utilitzar el vapor d'aigua per aquest objectiu va ser Denis Papín (1647-1714). En 1687 publica la Descripción y empleo de la nueva máquina para elevar el agua, obra en la que descriu el funcionament bàsic de la seva maquina neumática, que consisteix en un cilindre vertical en el que es mou un pistó com a conseqüència del  vapor de l'aigua escalfada en el fonds del cilindre. El vapor fa ascendir el pistó, el qual era sostingut en el punt mes alto del seu recorregut. A continuació es refredava el cilindre amb lo que el vapor condensava, deixant-se anar a continuació el pistó que es conduït cap al fons por la pressió atmosfèrica.

La maquina de Papin no tenia massa importància practica, però va establir el principi vitalment important de que es podia utilitzar el vapor per moure un èmbol cap a dalt i cap a baix en el interior de un cilindre.

Al 1698, el mecànic angles Thomas Savery (1650-1715) va construir una maquina per bombejar el aigua de les mines de Cornualles, sent aquesta la primera vegada que es feia servir la pressió del vapor com força motriu per un us industrial. La maquina de Savery va ser perfeccionada per Thomas Newcomen (1663-1729) amb la seva maquina atmosfèrica, que al 1712 era ja en funcionament, i que durant casi un segle es va fer servir per achicar aigua de les mines.

La maquina de Watt

El rendiment de la maquina de Newcomen era poc satisfactori, mes que res perquè el vapor es refredava en el propi cilindre. D'això se'n va adonar un mecànic escocès anomenat James Watt (1736-1819), qui al reparar una maquina de Newcomen introdueix en aquesta importants modificacions. Fa que el vapor es condensi en un recipient especial, el condensador, que connecta amb un tub al cilindre al que, a més, tenca per els seus dos extrems. D'aquesta forma es podia mantenir sempre calent el cilindre, estalviant-se una important quantitat de combustible. A més introduiria altres avenços en la seva maquina , com un mecanisme per regular la distribució del vapor, máquina de doble efecto, y una barra que uneix el èmbol amb un balancí articulat, la biela, per el qual el moviment rectilini es fa circular.

Aplicacions del vapor:

Las maquines de vapor s'han utilitzat molt en laindústria, en la mineria i en els transports.

• Al 1698, Thomas Savery va patentar una maquina de vapor que s'utilitzava per extraure l'aigua de les mines. Al 1712, Thomas Newcomen va perfeccionar la maquina de Savery.

• En la indústria, la maquina de vapor es va fer servir primerament per elaborar maquines de filar i de teixir i, més tard, en las premses.

• La maquina de vapor també es va fer servir per el transport en vaixells, automòbils o en locomotores a principis del segle XIX gràcies als treballs del britànic Richard Trevithick. Algunes locomotores, com la Rocket, arribaven a una velocitat propera als 50 km/h.

• En la actualitat, un dels usos més importants es la producció d'energia elèctrica. Para això es fa passar el vapor a través d'una roda de paletas i la seva energia mecànica es transforma en energia elèctrica.

4. De la producció artesanal al sistema de fàbriques

Abans de la Revolució Industrial les persones elaboraven a les seves cases la major part dels objectes que necessitaven, o bé els encarregaven als artesans que tenien els seus tallers individuals. Amb la fundació de noves ciutats, va créixer la demanda dels productes elaborats pels artesans i amb això l'organització dels tallers: cada taller tenia un mestre, un oficial i diversos aprenents, quan l'oficial aprenia a manejar totes les eines, dominava la tècnica i coneixia els secrets del seu ofici arribava a ser mestre i podia establir el seu propi taller. Quan van ser molts tallers els quals produïen el mateix article, es van organitzar en gremis per a ajudar-se i protegir-se mútuament. Quan Anglaterra va iniciar el període de preponderància industrial sobre totes les altres activitats del país, els tallers artesanals no van poder competir amb la fàbrica ja que aquesta produïa més de pressa i a menor cost l'article que ells feien en major temps i a més alt cost. Els artesans van tancar els seus tallers i van sol·licitar ocupació en les fàbriques, en un treball insegur i sota condicions higièniques i econòmiques inferiors.

La indústria tèxtil i poc després la minera, la metal·lúrgica i la química van ser les quals van iniciar aquesta revolució industrial.

La indústria tèxtil millorà la producció i la qualitat dels teixits gràcies a la màquina de vapor, que transformava en moviment la força expansiva del vapor d'aigua. La primera fàbrica es va crear a Manchester el 1806. En el sistema fabril, l'organització del treball era determinada per la disciplina que imposaven les màquines. La indústria tèxtil va generar una sèrie de demandes de màquines de ferro i primeres matèries que van impulsar el creixement de la indústria metal·lúrgica i química.

La metal·lúrgia fabricava màquines per a les indústries, armament per a l'exèrcit i planxes metàl·liques per a fer vaixells, locomotores ponts, rails, etc. Es va anar perfeccionant l'obtenció de ferro per a eliminar-ne les impureses, i, més tard, mitjançant un aliatge de ferro i carboni, s'aconseguí acer. La mineria va augmentar la seva producció per a proveir de carbó de coc la indústria metal·lúrgica.

La indústria química va crear substàncies artificials com el clor, l'àcid sulfúric, la sosa i les primeres fibres tèxtils artificials.

5. La revolució en el transport

Abans del ferrocarril els transports tenien la seva força motriu en els animals, o en les forces naturals, això produïa una gran lentitud de desplaçament, inseguretat dels camins i la freqüència dels accidents.

Amb les noves innovacions els industrials busquen una solució per a aquest problema. Travessaran diverses etapes:

·      1750 -1820.

S'intenta millorar els mitjans de transport que es coneixen, es practiquen assajos d'adaptació de la màquina de vapor als transports terrestres, sense cap èxit.

·      1825 -1850.

S'observa una gran abundància d'invents, el que ens permet parlar revolució. Tindrà diversos àmbits:

La navegació.

Els primers intents registrats de moure un vaixell mitjançant una màquina de vapor es produïxen en l'última cambra del segle XVIII, però no serà fins als primers anys del segle XIX quan un enginyer nord-americà, Robert Fulton, construeixi un vaixell propulsat per una roda moguda amb la força del vapor. Aquests primers vaixells per les seves característiques van quedar marginats a la navegació fluvial i costanera. Caldrà esperar a les dècades centrals del segle XIX perquè els vaixells de vapor comencin a desbancar als velers que durant segles s'havien constituït en un mitjà de transport de mercaderies i persones sense el qual és difícil entendre la cridada Era Moderna (els "Descobriments", el comerç transoceànic, el colonialisme...). Perquè aquesta substitució fos possible el vaixell de vapor rebrà importants millores: la substitució de la roda per l'hèlix, la incorporació de màquines més eficients, la construcció dels vaixells amb casc de ferro. Amb aquestes millores els vaixells es van fer més manejables, no havien de malgastar la seva capacitat de càrrega acumulant enormes quantitats de combustible (o reposar molt sovint) i es van convertir en més ràpids i segurs. En les últimes dècades del segle XIX els vaixells de vapor seran peces insubstituïbles en fenòmens com el fiançament d'un mercat mundial o en els intensos processos migratoris que duguessin a diversos milions d'europeus a poblar Argentina, Austràlia o, sobretot, els Estats Units
d'Amèrica.

Els ferrocarrils.

La veritable revolució dels transports vindrà amb la construcció de línies de ferrocarril. La idea de construir rails de ferro per on circulin vagons o vagonetas era ja antiga, i s'utilitzava en les proximitats de les mines per a transportar fins a un port de mar o cap a un canal minerals com el carbó. Aquests vagons eren arrossegats per cavalls o bous. La revolució vindrà quan es pensi a utilitzar una versió de la màquina de vapor “mòbil” que sigui capaç d'arrossegar-se a si mateixa i a un nombre indeterminat de vagons de càrrega.

Va haver intents clarament fallits, amb els quals van pretendre la construcció d'automòbils moguts per una màquina de vapor (una versió motoritzada dels carruatges de l'època) i que havien de circular per carrers, carreteres i camins: la seva lentitud, el seu pes, el seu cost i el seu difícil maneig no els van dur més enllà de la simple curiositat, encara que hem de considerar-los com antecedents dels automòbils moguts amb motors d'explosió que sorgiran a la fi del segle XIX.

Potser els primers intents de construir un ferrocarril amb locomotores mogudes amb l'energia del vapor siguin aquells realitzats per a transportar el carbó des de les mines: molts d'ells també van fracassar per la fragilitat d'uns rails ideats per a vagons arrossegats per cavalls i bous. Però de l'evolució d'aquests prototips sortiran els primeres locomotores viables com aquesta l'esquema de la qual reproduïm i que va ser dissenyada per Richard Trevithick, enginyer britànic autèntic pioner del ferrocarril, qui primer va dissenyar màquines de vapor d'alta pressió, i des de començaments del segle XIX diverses locomotores capaces d'arrossegar unes poques tones de càrrega sobre rails. Els seus desenvolupaments no van ser més enllà de simples exhibicions, però van servir per a provar les capacitats del ferrocarril.

Durant la primera i segona dècades del segle XIX van ser millorant les característiques d'aquestes locomotores (potència, seguretat) i es va assolir la construcció de rails prou resistents. En aquest contesto apareix la figura de George Stephenson, responsable de la primera línia ferroviària útil i, que des de 1825 cobria el trajecte Stockton-Darlington transportant carbó. En 1829 es va engegar un concurs per a construir una línia entre Londres i Liverpool. El guanyador va ser el propi Stephenson amb el seu locomotora The Rocket (el coet, capaç de viatjar a uns 40 km/h) i així, des de 1830 es troba en funcionament aquesta línia que transporta mercaderies i passatgers. Amb aquesta línia el ferrocarril demostra la seva idoneïtat per a gairebé tot tipus de transports (fins a aquest moment era concebut com un sistema per a dur el carbó des de les mines a les ciutats), incloent el moviment de persones.

En les dècades següents el ferrocarril, s'expandirà per tot el món seguint moltes normes marcades per Stephenson (incloent la seva ample de via de 1,43 metres, amb l'excepció d'uns pocs països que, com Espanya, van preferir altra amplària) convertint-se per la seva fiabilitat (sense que faltessin espectaculars accidents des dels seus començaments) (Text), preu i caràcter no estacional en el principal mig de transport terrestre fins a mitjans del segle XX, jugant un paper econòmic més important fins i tot en altres països que per la seva grandària (Estats Units, Rússia) o les seves dificultats geogràfiques (Espanya, Suïssa) no contaven amb les relatives facilitats que sí tenia el Regne Unit.

Aquests nous avanços permetran a l'agricultura trobar nous mercats i vendre a distància mercaderies fràgils, permetrà a les ciutats alimentar-se sense crisis de proveïment, possibilitarà els industrials concentrar les seves empreses, els subministraments de carbó i matèria primeres es realitzaran en forma regular i a baix preu, per als viatgers, el preu d'un bitllet es redueix a la meitat.

6. La revolució en l'agricultura

Durant el s. XVIII es generalitzen un es importants innovacions, son les següents:

• Aparició de nova maquinària:

La màquina sembradora de l'anglès Jethro Tull, autèntic pioner de l'agricultura científica i que va dissenyar aquesta sembradora en els primers anys del segle XVIII. Aquesta nova sembradora possibilita sembrar ràpidament i col·locant la simient fàcilment en files que fan més simples altres tasques agrícoles. A més la llavor se situava a una certa profunditat que l'allunyava del perill que suposaven els ocells i el vent per a la sembra.

L'arada de ferro que possibilita un laboreo més profund i efectiu. El naixement d'una potent indústria siderúrgica que proporcioni ferro barat i abundant serà bàsic per a la millora de l'utillatge agrari, que tot just havia conegut canvis des de temps dels romans. La utilització de cavalls en lloc de bous accelerarà els treballs agraris.

Les primeres segadores i trilladores, que permeten millorar la productivitat dels treballadors agrícoles. Les importants millores en la producció de ferro i acer els aniran convertint en materials assequibles per a la fabricació de maquinària agrícola cada vegada més complexa. AL principi utilitzaran tracció animal (com pot apreciar-se en aquestes segadores llençades per cavalls) però després sorgiran trilladores mogudes amb la màquina de vapor, i fins i tot en els anys finals del segle XIX es fabricaran tractors que moguts per vapor poden ser considerats els antecedents dels tractors amb motor d'explosió que revolucionaran l'agricultura del segle XX. Les noves màquines a més d'incrementar la productivitat i per tant abaratir el cost dels aliments, tindran com efecte "alliberar" mà d'obra que podrà ser emprada en la indústria.

• L' aparició d'una agricultura científica

Assajos exitosos amb noves rotacions de cultius permetrán eliminar el “barbecho” i disposar d'importants cantitats de materia vegetal per alimentar el bestiar. Pioners Com Lord Townshend van introduir la rotació quadrineal.

La selecció de noves especies de plantes farán creixer enormement els rendiments agraris

Augmenta l'ús de fertilitzants. En primer lloc perquè va augmentar la disposició d'abonament orgànic (fem), que venia utilitzant-se tradicionalment, a causa de l'increment de la ramaderia. En segon lloc perquè s'inicia la utilització de fertilitzants artificials.

• Tencament de les propietats

Per fer front a l'augment de producció necessària, els grans propeitaris agrícoles van demanar al Parlament el permís per encerclar terres. És a dir, reconvertir els camps oberts i les terres comunals en terres tancades i privades. Es va acceptar la sol.licitud i entre el 1700 i el 1810 es va procedir a les enclosures:

- Beneficiaris. Grans propietaris. Eren els únics amb el capital necessari per dur-les a terme. Es van apropiar terres comunals

- Perdedors. Petits propietaris sense mitjans que van haber de vendre les terres i els pagesos pobres que van perdre els drets sobre les terres comunals i van haber d'abandonar terres que conreaven des d'antic. La seva sortida va ser emigrar a les ciutats.

Els propietaris van poder disposar lliurement de la terra per introduir-hi millores tècniques, per contractar mà d'obra i establir-hi nous conreus.

• Les millores en la ramaderia. Cria selectiva

La cabanya ramadera britànica no només va créixer amb l'increment de vegetals (alfals, trébol) resultat de les rotacions de cultius que eliminen el guaret, sinó que també va millorar amb la generalització de la criatura selectiva que es llançaran diversos propietaris, una ramaderia "científica" que pretén la millora de grandària i salut de les races ramaderes tradicionals. Si durant centenars d'anys els ramaders havien barrejat animals amb l'esperança de millorar la qualitat dels animals, ara es fa això mateix, però d'una forma més detallada i precisa, destacant el treball de pioners menjo Bakewell qui no només seleccionava amb gran rigor els exemplars, sinó que guardava curosament cartes genealógicas dels seus animals. Aquests coneixements van ser difosos per mitjà de llibres o de butlletins: ja des dels anys finals del segle XVIII circulen butlletins agraris que obtenen una gran difusió. D'aquesta manera si fins a llavors les ovelles només eren valorades per la seva llana i el bestiar bovino per la seva força de treball, ara l'interès se centra a crear races productores de carn. Entre 1700 i 1800 algunes races d'animals van arribar a multiplicar per tres el seu pes terme mitjà. Algunes de les noves varietats sorgides, com les vaques Hereford es difondran per mig món. La carn, fins a llavors un aliment només a l'abast dels més rics, es convertirà en un producte de consum quotidià per a àmplies capes de població, contribuint amb això a importants millores en l'alimentació que estan darrere de la anomenada Revolució Demogràfica

7. Bibliografia

Les pàgines web que he utilitzat per poder desenvolupar aquest treball han estat les següents:

• www.wikipedia.com

• www.monografias.com

• http://www.portalplanetasedna.com.ar/revolucion_industrial.htm

Aquestes pàgines les he trobat amb el Google, també he fet servir l'enciclopèdia per aclarar alguns aspectes,

10