El imperi del tsars, un imperi atrasat

L´imperi dels tsars era un país on pervivia l´absolutisme polític, amb una economia i unes formes socials de les mes atraçades del continent europeu. A més a més existia una gran diferencia entre les ciutats, on havia penetrat el capitalisme i la indústria per influencia occidental i el mon rural on era molt retrasat tant en la producció com a les estructures socials.

La concentració de la propietat agrícola en mans de la noblesa i les dures condicions de vida del camperolat, van provocar que a sovint es produieren revoltes de aquestos. En 1861 el tsar Alexandre II va dictar un decret abolint la servitud. Es va concedir la llibertat personal als serfs, encara que per poder recuperar les terres que abans conreaven havien de pagar elevats rescats al senyor. Lo que va fer que molts camperols emigraren a les ciutats per a buscar treball a les indústries.

A l´imperi occidental la vida econòmica i les formes socials estaven un poc mes evolucionades. Lo que suponia una concentració empresarial i una forta presencia de capital estranger, sobretot francès.

L´imperi era una AUTOCRACIA en la qual el tsar estava investit d´un poder absolut que provenia de Déu i en el qual l´arbitrarietat era la norma de l´ Estat. El tsar governava per decrets i no estava subjecte a cap constitució ni havia que respondre davant d´un parlament. Una burocràcia(excesivo papeleo) fidel i un exercit poderós asseguraven el control de l´imperi, mentre que l´Església ortodoxa era un dels grans puntals ideològics del règim.

L´OPOSICIÓ AL TSARISME

La fam de terres i les males condicions de vida dels camperols, van afavorir la aparició de moviments com els populistes, que defensaven la transformació de la societat camperola tradicional i que es presentaven com a enemics del tsar.

L´ anarquisme també va proliferar organitzacions com Terra i Llibertat, que van concentrar els seus esforços en l´acció directa i va arribar a practicar el terrorisme.

Entre el obres de les ciutats industrials es van difondre les idees marxistes, que tenia com a líder a Lenin. A principi del segle XX el partit es va dividir en dos grups, el bolxevic (o majoritaris) i el menxevic( o minoritaris) a causa de les diferents concepcions sobre el partit y la revolució. Els menxevics defensaven la necessitat de fer a Rússia una revolució burguesa, mentre que els bolxevics afirmaven que aquesta havia de tenir un caràcter socialista i estar dirigida pel proletariat.

LA REVOLUCIÓ DEL 1905

Els canvis econòmics, les idees liberals junt a la influencia de l´anarquisme, el populisme i el marxisme van fer que l´imperi començara a debilitarse.

La societat russa reivindicava justícia, repartiment de riquesa, llibertats bàsiques i un sistema polític i judicial mes obert.

Tot açò va fer augmentar i mantenir durant tot el regnat del tsar Nicolau II, una agitació social i política a Rússia.

La derrota militar a la guerra contra Japó i la crisi econòmica que es vivia, van ser els detonants perquè esclatara un moviment revolucionari el 1905. La revolta s´inicià davant del palau del tsar a Sant Petesrburg amb una manifestació pacífica que reclamava reformes polítiques i socials i que va ser reprimida molt durament.; hi va ver prop de 300 morts i mes de mil ferits. Es recordarà com el Diumenge Sagnat. Va se durant aquella revolta quan es van crear els soviets(consells) que eren unes assemblees populars compostes d´obrers i camperols.

Desprès de la revolució del 1905, els governs del tsar Nicolau II va fer algunes tímides reformes. Es va convocar una duma o assemblea legislativa i el ministre Stolypin va proposar reformes de la propietat agrària. Però aquestes iniciatives no van ser suficients per a transformar les estructures socials i polítiques del vell Imperi.

LA REVOLUCIÓ DE FEBRER

Rússia es va aliar amb Anglaterra i França en la Primera Guerra Mundial. Però la guerra va ser un desastre perquè el russos no estaven preparats, no tenien equipament i patien dificultats econòmiques. Per això la derrota davant d´Alemanya va provocar pèrdues territorials, econòmiques i demogràfiques molt importants. El desastre militar i econòmic va provoca un descontentament en la població civil i militar que va portar a una nova revolució.

LA CAIGUDA DEL TSARISME

La revolució va començar a la capital Petrograd (San petersburg). En aquesta revolució s'hi va vore la ineficàcia de les reformes empreses des dels inicis del segle. La guerra havia provocat una situació desastrosa: la manca d´aliments, les derrotes militars i un gran nombre de víctimes en el camp de batalla. L´Estat tsarista s´estava desintedesintegrant.

La població va eixir ala carrer demanant la fi de la guerra i la millora de les condicions de vida. Els obrers industrials de sant Petersburg van produir una vaga general, que va ser seguida per l´amotinament de la guarnició de la capital. Els soviets i els diversos grup revolucionaris van tractar de canalitzar el procés del cavi. La negativa del tsar a abandonar la guerra va ser decisiva i davant la insistència d´una part de l´exercit i la pressió dels partits, el tsar va decidir abdicar.

La duma va ser llavors l´organisme principal i junt amb el soviet, va imposar un govern provisional que estava presidit pel príncep Livov. El nou govern va prometre reformes polítiques i socials (com llibertat d´opinió, de premsa, de reunió, jornada laboral de huit hores, drets sindicals...) i es comprometia a convocar una assemblea constituent per decidir el destí polític de Rússia.

Però el govern de Livov va continuar en la guerra. Lo que va provocar una existència de doble poder el poder dels soviets. El govern de Livov va quedar desbordat pels moviments que demanaven que es produïren les reformes i s´acabara la guerra. A la arribada del líder dels bolxevics Lenin, el conflicte es va agreujar.

L´APROFUNDIMENT DE LA REVOLUCIÓ.

Lenin va tornar a Rússia el 3 d´abril de 1917. En un article conegut amb el nom de Tesis d´abril va mantenir en tot moment que la Revolució havia de superar la seua fase burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. Volia l´eixida de la guerra i retirar el suport dels soviets al govern provisional.

Les reformes del govern de Livov no avançaven i va perdre popularitat. El poble exigia subsidis per als soldats, repartiment de les terres i la constitució d´una república. Davant aquesta greu situació Livov va ser substituït per Alexis Kerenski, el nou primer ministre era partidària de aprofundir en les reformes però no d´eixir de la guerra i s´enfronta als bolxevics i al soviet. Lenin va haver de fugir i amagar-se. Les coses empitjoren quan en el mes d´agost un general partidari del tsarisme, Kornilov, va intentar un colp d´estat. Kerenski va aconseguir vèncer aquella temptativa amb el suport del soviet i dels bolxevics que dominaven els baris obrers, lo que va fer que augmentara la influencia dels bolxevics sobre les masses.

Els bolxevics van prendre la iniciativa i lenin va tornar a Petrograd i va convèncer el partit la necessitat d´actuar. La seua consigna”tot el poder als soviets” defensava la necessitat de posar fi al govern provisional i crear un nou poder obrer que tinguera com a fonaments els soviets.

La tesi de Lenin va ser portada al Comité Central i s´enfrontá a la de Kamenev, que era partidari de continuar amb la col·laboració dels menxevics i els socialrevolucionaris. Les tesis de Lenin es van imposar en la votació, i els bolxevics van augmentar enormement la seua influencia als soviets de Petograd i de Moscou.

La revolució d´Octubre va ser el moment culminant de la transformació de l´imperi tsarista en el primer Estat socialista del mon. La Revolució soviètica va fer els seus passos essencials, abans de la mort del seu líder LENIN el 1924.

LES JORNADES D´OCTUBRE.

L´acces d´un bolxevic, Trotski, a la presidència del soviet de Petograd, es va convertir en el centre de l´oposició al règim republicà. Kerenski pretenia tirar endavant la conversió de l´Estat tsarista en una república parlamentària, i per això va convocar una reunió de l´anomenat Consell de la República, perquè es fera càrrec de la situació fins a l´obertura de la nova Assemblea constituent. Però el soviet va boicotejar aquella reunió perquè havia arribat el moment de la immediata presa del poder del òrgans populars.

El 25 d´octubre quan estava convocada la reunió del II congrés dels soviets de tot Rússia, va se el dia escollit i es van alçar seguint la crida de Lenin. L´últim i decisiu acte en la presa del poder va ser l´assalt al Pala d´Hivern, on residia el govern provisional. L ´acció de la Guàrdia roja, creada pels bolxevics i dirigida per Troski, va ser crucial per al triomf de la revolució a tot Rússia.

LA CONSTRUCCIO DE L´ESTAT DES SOVIETS

La revolució es va consumar finalment per la ràpida acció de les masses armades i pel suport d´organitzacions decisives com el soviets.

L´Assemblea Constituent, va ser dissolta. Es va celebrar una única sessió en la que es va discutir el primer document de tipus constitucional, la Declaració dels drets del poble treballador i explotat, que va ser aprovada posteriorment pel III congres dels soviets.

El govern de la nova Rússia soviètica va estar format inicialment per l´anomentat Consell de comissaris del Poble. Presidit per Lenin.

Les institucions de l´Estat van quedar establertes en un congrés dels soviets, anomenat Soviet Suprem, format per dues cambres i que exercia el poder legislatiu. Els seus membres votaven al Presídium, òrgan màxim del Soviet Suprem , que exercia les funcions de direcció de l´ Estat. El poder executiu era exercit pel Consell de Comissaris del Poble o ministres.

Les primeres grans mesures revolucionàries del nou govern foren:

• Expropiació de les terres de la Corona, de l´Esglesia i de la noblesa, que van passar als camperols que les explotaven.

• Els pobles que integraven l´imperi s´associaren com a repúbliques, però se'ls reconeixia el pret a l´autodeterminació.

• Es va establir el control obrer sobre les empreses de mes de cinc treballadors.

• Nacionalització de la banca.

• Retirada de la guerra i establiment de la pau

La delegació soviètica presidida per Troski va anar a conversar amb els alemanys, que ocupaven gran part del territori. Les exigències dels alemanys van ser desmesurades i el febrer del 1918 es va desencadenar una gran ofensiva alemanya que va ocupar els països bàltics part de Bielorrusia i d´Ucrania i Polonia. Aleshores els bolxevics traslladen la capital de l´Estat a Moscou. Finalment es va signar el tractat el 3 de març de 1918. Rússia acceptava les exigències d´Alemanya i perdia els països bàltics i Finlàndia, mentre que Ucrania es declarava independent.

LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA.

FETS PRINCIPALS DE LA GUERRA CIVIL.

Els bolxevics havien triomfat però tenien enemics dirigits per una fracció del vell exèrcit tsarista, per membres de les antigues classes privilegiades i del camperolat propietari i algunes ètnies.

Aquest oponents van formar el anomenat Exèrcit Blanc per oposició a l´Exèrcit Roig o revolucionari.

La Rússia revolucionaria va haver de fer front a un bloqueig internacional i a la intervenció de tropes franceses, angleses, poloneses, americanes i japoneses.

Enfront d´aquella amenaça els bolxevics es va crear un exercit mes disciplinat que era estimulat i vigilat pels comissaris polítics i decideixen executar el tsar i la seua família. Així es declaren vencedor de la guerra el 1921.

El desenvolupament de la contesa va activar el procés de control de l´economia per part de l´Estat, per poder mantenir l´esforç bèl·lic i accelerar la desaparició de la propietat privada. Aquesta fase de la revolució es va conèixer com el comunisme de guerra.

DE LA NOVA POLÍTICA ECONOMICA (NEP) A LA MORT DE LENIN

La nova política econòmica consistia en aturar i ajornar alguns dels grans canvis socials:

• la desaparició fulminant de la propietat privada.

• Control estatal de la indústria i l ´agricultura.

• Pervivència de velles estructures capitalistes

• El retorn a una economia de mercat que permetia la propietat i la iniciativa privada.

L´objectiu de la NEP era:

• augmentar ràpidament la producció i millorar les condicions de vida de la població.

Resultats de la NEP:

• Va millorar notablement la producció agrícola i industrial.

• El retorn al mercat va fer pujar els preus i va permetre els guanys privats.

• Van reaparèixer els xicotets empresaris de la indústria i els camperols propietaris acomodats o Kulaks.

• Es va obrir un seriós debat dins del partit:

Els conservadors defensaven el manteniment d´una economia mixta(en part estatal i en part privada).

Els radicals, propugnaven l´estatalització ràpida de tota la producció.

Al 1922 acabada la guerra civil, es va arribar a la fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, l´URSS, mitjançant el Tractat de la Unió.

La revolució va afectar molts altres aspectes a més dels econòmics ,socials i polítics, també a aspectes com:

• Les llibertats bàsiques,com la d´expressió o la d´impremta, que van patir moltes llimitacions.

Amb la clausura de l´Assemblea constituent, els bolxevics :

• Van negar el sufragi universal i les regles de la democràcia parlamentari.

• El partit bolxevic (partit comunista desde el 1918) es va convertir en la institució determinant de la vida política i es va anar consolidant progressivament.

La tradicional Església ortodoxa russa, fortament implantada a l´ imperi va veure restringides les seues llibertats.

La cultura soviètica va viure una era d´esplendor en els primers temps de la Revolució.

Sorgeix un nou art revolucionari, el realisme socialista, que es va estendre en la literatura i les arts plàstiques.El cinema s´utilitzá com a arma cultural.

La mort de Lenin provocà un greu problema successori i un gran debat sobre camí que havia de prendre el procés revolucionari.

L´EXPANSIÓ REVOLUCIONÀRIA

Tal com Lenin havia anunciat , a tot Europa hi va haver grans moviments revolucionaris.

La estratègia de Lenin va crear una nova internacional obrera que aplegara tots els partits revolucionaris disposats a donar suport a la Rússia soviètica. Es va crear la Tercera Internacional. Els partits que s´hi van adherir, acceptant les 21 condicions que va imposar el nou organisme, van rebre el nom de partits comunistes. La seu es va establir a Moscou i es va convertir en un órgan de difusiómunidal de la ideologia bolxevic.

LES GRANS LLUITES INTERNES

Quan va morir Lenin, es va desenvolupar un gran debat per decidir qui havia d´ocupar la direcció i el poder e l´Estat soviètic era a guiar la Revolució. Estaba Trotski i Stalin.

Mentre que l´ala esquerra era partidària d´abandonar la NEP i tornar a aprofundir en la revulució socialista, les posicions de dretes proposaven un alentiment del procés de socialització.

Stanlin, va obtenir un poder major enfront dels seus antics aliats.

STALIN AMO DEL PODER

Stalin va aconseguir derrotar l´oposició d´esquerra i Troski en va ser el més perjudicat. La derrota de Trotski va comportar la seua separació del partit i va ser expulsat del país.

Stalin es va fer amo del poder de l´estat i del partit i va decidr imposar un ritme extraordinari al procés de transformació socialista.

La política de Stalin es va orientar cap a la contrucció d´una societat sense propietat privada i per aixo va eliminar la NEP i va impular els plans quinquennals i la col.lectivització.

Es van adoptar nous mètodes que es caracteritzarien per l´absoluta primacia de la ideologia del partit i submissió de tots els menbres a la seua línia oficial.

L´EPOCA DE STALIN

Stalin va acabar amb l´ascensió a un poder absolut. Va controlar el desenvolupament de la Revolució i la va conduir a l´escrlerosi i l´estancament. Aço es coneix com “l´era de Stalin”, que tambe va donar nom a una forma de comportament polític el estalisme.

EL GRAN IMPULS AL COL.LECTIVISME

La primera tasca de Stalin va ser la imposició de l´economia i la societat socialistes.

El 1929 va començar la col.lectivització massiva de l´agricultura. Els camperols es van agrupar en kolkhozos, o granges col.lectives que s´autogovernaven(cooperatives) i en sovkhozos, granges emprades i controlades per l´Estat.

L´objetiu de l´explotació col.lectivitzada era convertir l´URSS en un país plenament industrial i fer del seu sector agrari un nucli de produció extraorinari.

EL TERROR ESTALINISTA DELS ANYS TRENTA

La revolució es va desenvolupar i es va consolidar sobre la base d´una opressió política terrible en un règim pràcticament de dictadura. El poder d´Stalin es va bassar cada vegada més en l´eliminació política i física.

Es van desenvolupar els célebres processos de Moscou, que van causar la mort de milers de persones.

La lluita interna pel poder i la direcció d´Stanlin tenía molts enemics. Lo que va provocar que tota persona que s´oposara a la Rússia soviètica fora eliminada.

La revolució es va transformar en una “dictadura del proletariat· com va afirmar Trotski.

Stalin va ser objecte d´un gran culte a la personalitat. La seua figura era quasi venerada i les seues decisios eren obeides segament.

LES NOVES INSTITUCIONS POLÍTIQUES

El 1935 el congrés dels Soviets va elaborar la nova constitució de l´URSS, que va signifiar la cristal.lització del nou aparell socialista del país.

L´organisme deliberatiu superior era el Soviet Suprem, al capdavant del qual se situava el Presídium, i el Govern va continuant estant format pels comisaris, cada vegada però sempres subordinats pel poder d´ Stalin.

L´URSS I LES TENSIONS MUNDIALS FINS AL 1941

En els anys vint la política exteriro soviètica pretenia mostrar l´URSS com un país pacific, disposat a integrar-se en el sitema d´Estats propugnat pel president nord-americà Wilson i a ingressar als organismes internacionals(SDN).

La situació va patir un cavi dràstic amb l´ascens dels feixismes, i sobretot amb l´arrribada de Hitler al poder a Alemanya el 1933. Les concepcions del món de Hitler i Stalin eren incompatibles. Als anys trenta , Stalin va pretendre pactar amb França, per fer enfront al feixisme. Mentrestan les potencies feixistes van subscriure, el Pacte AntiKomintern. D´altra banda els soviètics van comprendre la importancia de la Guerra civil espanyola, que va ser el primer gran combat internacional contra el feixisme. Els militar que el 1936 es van alçar contra la república espanyola van tenir el suport de les potències feixistes, Alemanya i Itàlia, mentre que l´URSS va ajudar la República.

En veure´s rebujat pels occidentals i davant de la creixent agresivitat de Hitler, Stalin va subscriure un pacte amb el nazisme alemany que va ser el Pacte de no-agressió germanosoviètic, signat al agost de 1939, que va dur a la intervenció de les dues potències per el repartiment de Polònia cosa que va fer esclatar la Segona Guerra Mundial.

El pacte es trenca el 1941, quan l´exercit alemany va envair l´URSS amb l´objectiu de posar fi al règim comunista i apropiar-se dels recursos soviètics.