Índex:

Introducció

Tema:

La societat industrial

Empresaris i capitalistes

Màquines i treball

Ciutats, persones, habitatges i alimentació

2.4.1. Pel·lícula: Daens.

Respostes col·lectives

Factors que feren possible la Revolució industrial

L'aparició del Ferrocarril

Investigació: Història del Ferrocarril.

Conclusions

Vocabulari

Documents

Opinió personal i autoavaluació

1. Introducció:

El Dimarts 30 de Setembre del 2003, encetarem aquest tema que rep el nom de: La Revolució Industrial. Ens donà les noves fitxes per començar el nou tema i aprendre més.

La Revolució Industrial va ser un canvi brutal en l'organització de la vida de les persones. Transformà la societat i l'economia. Les transformacions, les revolucions a la vida de la societat, es fan per avançar i millorar.

La revolució industrial transformà els patrons, els hàbits, la seua preparació per dirigir una fàbrica, per competir amb unes altres, per exigir als obrers i obreres.

Els treballadors/ treballadores i patrons han canviat la seua forma de vida. L'aparició de les màquines, la tecnologia i competència, la qualificació obrera, el temps a les fàbriques...etc, han fet que la vida obrera canvie.

El canvi de la ciutat al camp no va ser positiu i les condicions de treball a les fàbriques no eren molt bones.

El capitalisme imposava dures condicions de vida als obrers i obreres. Emprengueren diferents tipus de lluita per millorar la seua situació i combatre la injustícia. Es manifestaven, protestaven, tot per viure millor i avançar.

A aquest treball tracte els diversos aspectes del funcionament de les fàbriques, dels amos, dels obrers/ obreres.

L'aparició de la màquina de vapor va ser un factor molt important dins la Revolució Industrial. S'aplicà a les màquines de les fàbriques, al ferrocarril, al vaixell i altres.

Totes aquestes coses les tracte més a fons en aquest treball. Donant a conèixer la crueltat de la burguesia amb la pobreça, i els canvis que s'han donat gràcies a la Revolució industrial.

2. Tema:

2.1. La societat industrial:

Les transformacions econòmiques i socials que provocà la revolució industrial afavoriren la massa obrera.

A les fàbriques hi ha treballadors de totes les edats guanyant-se la vida per un salari miserable, aliments, vestimenta i objectes.

Hi havia molta ignorància per part dels amos de les fàbriques conduïen a maltractaments als treballadors/ treballadores. Els esprimien, els s'esgotaven, fins el punt de que no pogueren ni menjar. Hi havia molta distància entre el ric i el pobre. Molta menys comunicació entre l'obrer d'una fàbrica i l'amo.

Els obrers dominats pels amos feien més hores de les plantejades, els explotaven i no podien disposar lliurement del seu temps. Eren els amos de la fàbrica, però també els amos de les persones treballadores. Un pensament ignorant, crec jo.

Preguntes:

*Creus que el canvi de la societat industrial beneficià els obrers i obreres?

• Si, ja que eren esclaus i no podien imposar els seus drets de persones. Molt cruel.

*Creus que el canvi de la màquina d'escriure a l'ordinador ens ha beneficiat?

• Jo pense que si, ja que té molts beneficis que no té la màquina d'escriure, però també és cert que té inconvenients, però la qüestió és simplement millorar i avançar per un futur millor.

2.2. Empresaris i capitalistes:

Definim les caracteristiques dels empresaris i conexem el procés de canvi.

Un empresari conseguirà diners, tindrà constància, coneixement de tot, màteries primeres, mercats, ordre i coneixements d'administrar.

La burguesia sols veía els diners, res més. S'inventà costums per reunir a la familia, com es ara també, la festa de nadal. Amb tot el sopar i la festivitat de després.

Un empresari seria de familia burguesa, on els diners serien el més important. Vestiria molt asseat i amb bona vestimenta. El seu tracte amb els obrers i obreres sería en tó despectiu, sense cap respecte. Però amb la de més gent de la burguesia, sería molt amable, ja que no és `inferior' a ell. Els seus plantejaments dels drets humans, son ignorats per la realitat. Igual que tots els de més burgueses, pensaven que els treballadors de les seues fàbriques, no eren persones, eren esclaus, animals per adiestrar.

Gràcies a la revolució industrial, en molts païssos, ja no hi esclavitzen a les persones pobres, o treballadores, i les persones burgueses no tenen tant de poder sobre els de classe baixa. Per desgràcia, en alguns païssos continuen esclavitzant a xiquets i a adults, ja que no s'han desenvolupat, i faria falta un cop de mà per part dels païssos subdesenvolupats.

2.3.Màquines i divisió del treball:

Investiguem les condicions del nou lloc de treball, les fàbriques, i les conseqüències d'aquestes condicions.

L'aparició de les màquines, afavoriren als obrers en tant de l'explotació, però com que una màquina sola, vigilada per una persona adulta amb ajuda de cinc o sis xiquests realtza tanta feina com treinta homes treballant a mà segons el mètode tradicional, va tirar a molta gent treballadora i pobra al carrer.

La competència entre els empresaris era feroç. La tecnologia feia que moltes fàbriques de poca innovació, sigueren desplaçades.

Els empresaris, qualificaven a la gent obrera, i deien que era quasi impossible convertir persones d'ocupacions rurals o artesanes en obrers útils de fàbrica si havien passat els 15 anys. És molt fort, que eduquesin als xiquets com a màquines treballadores, sense dret a parlar i queixar-se de res.

El temps a les fàbriques no estava plantejat, ja que els amos feien el que ells volien, i retrassaven el rellotge quan volien, ja que ells eren els amos, i si algú s'imposava a ells, el tiraven al carrer. No tenia més.

El treball dels infants també era molt dur. Cada vegada cobraven el que els donaven, les condicions de treball eren pésimes. També eren enganyats per l'amo amb l'horari de treball.

Preguntes:

*Per què no protestaven els obrers i obreres davant la injutícia dels canvis d'hora?

• Perquè si protestaven els feien fora del treball, i era molt difícil trobar un treball.

*On treballaven les persones avanç de l'aparició de les fàbriques?

-Al camp, amb els animals, o a les fàbriques sense màquines.

*Per què treballaven els xiquets i xiquetes?

• Perquè la familia era massa pobra, i en aquella época eren molt nombreses. No estudiaven, aleshores, ajudaven a la familia a dur diners a casa.

*Creus que les obreres i obrers estaven poc qualificats?

• No, però treballaven molt per al que els pagaven, es a dir, no era equitatiu.

2.4.Ciutats, persones, habitatges i alimentació:

Al segle XVII i XIX la població augmentà molt. La ciutat era emmurallada i les persones que vivien dins, feien les seues necessitats biològiques a un `bany', que ara es diria letrina. El tiraven per les finestres, per a que baixés pels carrers, fins q arrivés a la muralla, gràcies a l'agua de la pluja.

Nosaltres, la societat del segle XXI, pensem que es una porcada, ja que l'edor dels carrers no es podria aguantar, però hem de pensar en les condicions de vida d'aquella época, ja que no estaven tan avançats com estem nosaltres a hores d'ara. Per això avançem, per millorar. Coses del passat que millorem per desenvolupar la nostra convivència amb la resta de societat d'aquest món on vivim.

En aquell temps, era normal tindre cinc o sis fills, i també arrivaben als quince o divuit. Ja que no hi havien mètodes aniconceptius. Entre 1750 i 1850 la població europea es va duplicar. De 130 milions passà a 266. Augmenta la fecunditat i retrocedeix la mortalitat.

Però, a hores d'ara, la natalitat a baixat, ja que es normal tindre 3 o 4 fills, però superar aquestes dues xifres, es massa. La tecnologia avança i ens oferix mètides per no tindre fills i fer l'amor, a banda de moltes coses més.

L'augment de la població combinada amb l'èxode rural, provoquen l'augment desbocat de les ciutats amb un caos urbanístic brutal.

La gent del camp, s'instal·la a barris obrers molt poblats, amb unes condicions infahumanes. Brutisia als carrers i als habitatges, per la falta de serveis urbans. Això provocava malaltíes com el còlera, tifus, tuberculosis, silicosi, gangrenes, úlceres cutànies i altres. Sense aigua, sense llum i sense ventilació, els habitatges eren de poca qualitat.

Els pobres vivien en soterranis. Ern habitacions molt petites en les que devien viure massa gent. Vivien en condicions infahumanes, en les que tenien que viure diariamente, any tras any, sense poder demanar una bona estància on poder viure. Si et tocava, seguies endavant en el que podies.

La burguesia tenia habitatges de de tipus unifamiliars amb àmplies habitacions amb finestres de vidre i sostres elevats. Tot era magnífic si neixies a una familia burguesa, tot era perfecte. El modernisme va ser un estil típic dels edificis burguesos que avui tenen un gran valor.

Els menjars populars (bullit, sopes fregides, paella, farinetes, gaspatxos o pastes) es componien d'ingredients barats. A un recipient únic (paella o olla). L'aigua o el vi es bevia d'una botija, bóta o barral.

Al segle XIX l'emigració es generalitzà a Europa. 34 milions d'europeus / europees emigraren als EUA, 9 milions a Canadà, 2 a les Antilles, 6 a Brasil, 5 a l'Argentina, 1 a Àfrica del Sud i 3.5 a Austràlia.

Preguntes:

*Quina cosa és la que més t'impresiona de les condicions de vida obreres?

• Lo de llançar el pixum i la defecació per les finestres, ja que si pensem un poc, abanda de les condicions de vida, es una porcada.(pensament d'una persona del segle XXI)

*Què opines d'eixa fecunditat tan intensa que s'inicia a mitjan del segle XVIII?

• Bastant bé, ja que ara la natalitat a baixat, i abans tindres set fills era normal.

*Per què creus que a les cases obreres la gent no rentava o netejava?

-Per que l'aigua potable no era tan accecible com ara i tampoc tenien temps després d'un dia intens a la fàbrica.

*Si haguera de viure, travessant el temp, a una d'eixes a una d'eixes cases, què faries o què podries fer per canviar la situació?

• La higiene, que facilitaria les enfermetats que provocaven les deixalles, i acabaven amb la mort de molta gent. Per evitar.

*Què és un/una immigrant? Com són tractades els que arriben a Europa a l'actualitat? Per què?

• Immigrant= Persona que viatja a un altre país que no és on ha nascut, per trobar treball i viure.

Són tractats malament la ignorància de gran part de la societat espanyola, gràcies a la influència de l'època feixista.

*Com creus que tractarien els7les immigrants europees?

-Abans no es discriminaven tant, però ara si.

2.4.1. Pel·lícula. Daens

Aalst Bélgica, finals del segle XIX.

Daens és un cura prefessor, que deixa el treball de nou anys, per què decideix anar-se a Aalst Bèlgica, ja que el seu germà té una imprenta i podria estar en la seua familia.

A la fàbrica de llana del poble, l'amo tractava molt mal als obrers i a les xiquetes i dones les violava i les deixava prenyades.

Era una època molt dura, i els xiquets de les famílies obreres devien treballar per a que la seua familia poguera menjar. Hi havia una gran distància entre la gent pobra i la gent rica, i els canvis de barris es notava molt.

A una xiqueta, l'encarregat de la fàbrica de llana, la viola i la deixa prenyada, aleshores, la familia de la xiqueta la tira de casa i la deixen morir al carrer amb la nit congelada.

Hi ha una crisis econòmica al poble, i els Burgesos decideixen reduir presonal per no pagar tant, baixar el salari, i tirar als homes i agafar a les dones, per què eren més barates. Volen pagar 1.40 francs per 14hores de treball, però amb ixa quantitat es moririen de fam, ja que un quilo de creïlles costava 60 céntims. Decidíren possar tres obreres per quatre màquines.

Ala reunió dels Burgesos, discutien sobre els preus, ja que alguns eren liberals i pensaven en cada familia d'aquell treballador/ treballadora de les fàbriques.

Waerst és l'amo d'una fàbrica i al mateix temps, el president del partit catòlic del poble.

A la Burgesia sempre hi havia tranquilitat a les cases, barris; en canvia a les zones obreres i a les fàbriques, el soroll erea infernal.

2.5.Respostes col·lectives:

La importància de les accions i la formació de la classe obrera fa que avancem i ens rebelem.

Davant la pujada de preus dels aliments, sobretot el pa, les classes populars ixen al carrer, assalten els forns i exigeixen a les autoritats l'establiment d'un preu just.

Un tipus de protesta característic va ser la destrucció de les màquines, sobretot les que disminuïen la mà d'obra. Els obrers arrivaben fins al punt , de cremar les fàbriques per no quedar-se sense treball.

La premsa o la literatura transmetia la catastròfica situació dels obrers i obreres. L'exposició de les injustícies servia perquè aquestes arribaren al coneixement de la gent més important i amb poder, als polítics.

Feien manifest per reunirse tots els obrers, i lluitar junts per un treball digne i just.

Diverses organitzacions obreres de diferents països es reuniren a Anglaterra al 1864 i crearen l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). El seu objectiu principal era lluitar contra el capitalisme. Es reuniren en congressos i parlaren de com eradicar l'explotació de la dona i dels xiquets/xiquetes, de com canviar les condicions de vida i de més.

Els anarquistes rebutjaven qualsevol col·laboració amb els poderisis i s'oposaven a l'Estat. Els marxistes, propugnaven la participació política i defendien la creació de partits polítics obrers.

La preocupació principal era el menjar, aleshores, si no mejen moren.

Quan una persona s'està morint de fam, no li dona importància a la vida.

Pregunta:

*Creus que en l'actualitat la gent també s'organitza internacionalment i pensa que té un enemic comú?

• Els moviments antiglobalització o alguns sindicats per lluitar contra les multinacionals, contra el Govern de països poderosos o contra els patrons.

2.6.Factors que feren possible la revolució industrial:

El detonant de la revolució industrial fou la maquinària de tecnologia avançada. Aquest factor estalviava en mà d'obra qualificada. La situació anterior a la revolució era molt costosa: els artessans que elaboraven els productes, necessitaven molt de temps i informació. Amb la maquinària reduïen la mà d'obra i la substituíen per una més barata ja que no necessitaven gent qualificada.

Dins de la tecnología avançada podem incloure els mitjans de transport ràpids i eficients. Aquest permetia l'intercanvi de productes amb altres països o també dins del mateix país. Això va suposar l'expansió de la industria i la possibilitat d'especialització per àrees.

La burgesia monopolitzava aquest sector, per què era qui dispossava del capital necessàri per pagar les màquines, els treballadors i esperar els ingressos.

La pobressa era indefensa davant la burgesia, ja que la diferència de poder adquisitiu entre ambdues classes, era molt gran. Els obrers es véien forçats a acceptar les condicions que impossava la burgesia. Aquesta s'aprofitava del seu avantatje i no oferia una alternativa millor.

2.7. L'aparició del Ferrocarril:

El ferrocarril tingué una gran importància en el desenvolupament del transport. El ferrocarril va ser el mitjà més cómode i ràpid de transport. L'automòbil era més car, i sols tenien els burguesos, qui s'ho podien permetre.

L'accidentada geografía de la península ibèrica obligava a costoses obres d'infraestructura; túnels, ponts, ports de muntanya. Hagueren d'enfrontar-se a diversos problemes. Un altre problema era la inestabilitat política, les contínues crisis polítiques des del 1848 al 74 no estimulaven la inversió i construcció de línies de ferrocarril

3.Investigació:

La Història del Ferrocarril:

El ferrocarril és un mitjà de transport a gran escala en vehícles amb rodes guiades que es desplaçen sobre raíls paral·lels i arrastrats per altre vehícle motor, (locomotora) que és on es genera l'energía necessària per al moviment del conjunt.

Al segle XVIII a les zones mineres d'Europa, començaren amb vagonetes per transportar els materials.

L'inici de la Revolució Industrial, a l'Europa de principis del segle XIX, exigía formes més eficaces de portar les matèries primeres fins a les noves fàbriques i traslladar des de aquestes els productes terminats.

Richard Trevithick, el 24 de Febrer de 1804 va adaptar la màquina de vapor que s'utilitzava a principis del segle XVIII per bombejar l'aigua. Va lograr que una locomotora circulés a una velocitat de 8km per hora arrastrant cinc vagons, carregats amb 10T d'acer i 70 homes sobre una vía de 15km de longitud, al sur de Gales.

Transcorregueren dues dècades durant les quals es desenvoluparen els raíls de ferro fundit que suportaven el pes d'una locomotora de vapor.

La primera vía férrea pública per al transport de passatjers i de carga que funcionava exclusivament amb la locomotora de vapor, va ser la de Liverpool- Manchester, ignagurada al 1830.

L'èxit comercial, econòmic i tècnic de la línia de transport de passatjers transformà el concepte de víes férrees, i no sols en Gran Bretanya.

Abans es veia com a mitjà per a recorreguts curts, es considerava capaç de revolucionar el transport de llarg recorregut, tant de passatjers com de mercancies.

A la dècada de 1830 es desenvolupà amb rapidessa en Gran Bretanya i a l'Europa continental la construcció de víes férrees entre ciutats.

Els ferrocarrils anglesos foren construits per empreses privades, amb la mínima ajuda del govern, però a l'Europa continental la construcció va estar controlada, i en ocasions va ser realitzada pels governs nacionals o estatals.

Així es va establir a Europa la tradició del ferrocarril com empresa pública i l'obligació del govern de financiar quant menys en part el manteniment i l'ampliació de l'infraestructura nacional de víes férrees.

Al govern orientava per no duplicar les rutes i assegurar que els ferrocarrils s'expandiren de millor forma per al desenvolupament social i econòmic de l'estat.

Eren importants les consideracions tècniques, econòmiques i militars.

La primera línia ferroviaria a Espanya va ser al 1848 per Miguel Biada Bunyol de Catalunya, amb la línia Barcelona- Matró, ignagurada el 28 d'octubre. Un any després la reina Isabel II ignagurava la línia Madrid- Aranjuez de José, marqués de Salamanca.

El ferrocarril va seguir extendint-se a Espanya, que en dues dècades estaven concebudes, i varies d'explotació, la majoria de les línies fundamentals de la red espanyola.

Al segle XX l'evolució de les víes férrees ha estat marcada per la reacció al món desenvolupat davant la competència de transports per carretera i aire, per l'explotació de l'electrònica i per una ràpida difusió dels sistemes de metre urbans.

Les ciutats secundàries pogueren permitir-se un sistema de ferrocarril urbà gràcies al renaixement dels tranvíes de superfície com alternativa econòmica i eficaç a l'elevat preu de construir un sistema de metre subterrani tradicional.

*Mirar documents nº1, nº2

3. Conclusions:

Les transformacions econòmiques i socials que provocà la revolució industrial afavoriren la massa obrera.

A les fàbriques hi ha treballadors de totes les edats guanyant-se la vida

Els obrers dominats pels amos feien més hores de les plantejades, els explotaven i no podien disposar lliurement del seu temps.

Els empresaris serien de familia bruguesa, i tindria un salari considerable. Depenent del pensament, podria tindre respecte als treballadors de la seua empresa o no. Pensaria els beneficis cap a ell i la seua familia, i no l'importaria l'economia de les families obreres.

Gràcies a la revolució industrial, en molts païssos, ja no hi esclavitzen a les persones pobres, o treballadores, i les persones burgueses no tenen tant de poder sobre els de classe baixa. Per desgràcia, en alguns païssos continuen esclavitzant a xiquets i a adults, ja que no s'han desenvolupat.

L'aparició de les màquines, afavoriren als obrers en tant de l'explotació, però una màquina pot fer tota la faena, vigilada per dos adults i tres xiquets que ajuden. I reduïen la plantilla de treballadors.

Els empresaris, qualificaven a la gent obrera, i deien que era quasi impossible convertir persones d'ocupacions rurals o artesanes en obrers útils de fàbrica si havien passat una certa edat.

En aquell temps, era normal tindre cinc o sis fills. Les condicions de vida eren infrahumanes, i el fem de cada dia, al final s'apilava i produïa malalties de tot tipus que moltes vegades produïen la mort.

Hi havia molta diferència entre els habitatges burguesos i obrers, ja que no tenien la mateixa economia, i els burguesos no col·laboraven per una millora i una igualtat al país.

La premsa o la literatura transmetia la catastròfica situació dels obrers i obreres. L'exposició de les injustícies servia perquè aquestes arribaren al coneixement de la gent més important i amb poder. Els obrers es rebelaven i ixien al carrer, lluitant pels seus drets.

Els factors que permeteren el camí a la Revolució industrial podrien ser, la mà d'obra barata i abundant; una burguesia rica; una pobressa indefensa; tecnologia; mitjans de transport; matèries primeres; aigua o estar a la vora del riu...ets.

El ferrocarril tingué una gran importància en el desenvolupament del transport i era el mitjà més cómode i ràpid.

4. Documents:

Document nº1

Locomotora Herry Landstord

Document nº2

Ferrocarril Robert Harding

5. Opinió personal i autoavaluació:

Pense que amb aquest treball me donat conter de com ha canviat la situació, de quant hem avançat. Hem donat un pas endavant! Però encara queden moltes coses que podriem millorar, tot hi ha que dir-ho. Aquest tema ha estat molt interessant, i m'ha agradat bastant.

Vore la pel·lícula de Daens ha fet que hem ficara a la pell de cada personatge i vore els diferents punts de mira de l'època, reflexionar sobre els pensaments, reflexionar de com vivien l¡època les distintes classes socials, la diferència entre elles i la ignorància de la burgesia. La Revolució Industrial va ser un pas endavant per als obrers i obreres, i u pas també a la societat de l'actualitat.

No sé com autoavaluarme, pero considere que ho he treballat, i que ho he antés tot molt bé.

Realitzat per: