RESUM DE NATURALS TEMA 4

BIOCENOSI Comunitat d’organismes que es condicionen mútuament. EX. Peixos, larves d’insectes o microorganismes....

BIÒTOP És l’espai que ocupa la biocenosi.

ECOSISTEMA Comunitat d’éssers vius i el medi en què viuen.

BIOSFÈRA Part de la terra on habiten els éssers vius. Es una capa molt prima en comparació de les altres. Hi ha vida tant a l’aire com a la terra i l’aigua. Tota vida té els seus límits i aproximadament als 200 m. de fondària (referint-nos a l’aigua) no hi haurà vida, i aproximadament als 1500 metres sobre el nivell del mar, tampoc.

ELS FACTORS ABIÒTICS Aquests els podem diferenciar en, factors abiòtics dels medis aeris i els dels medis aquàtics.

FACTORS ABIÒTICS DELS MEDIS AERIS La distribució dels éssers vius en els medis aeris, sol produir-se pel clima, la topografia i el sòl. El CLIMA és el resultat de la combinació de temperatura, pluja, humitat, llum i vent. La TOPOGRAFIA és la forma del terra. El pendent i l’orientació d’aquesta sol ser molt important. El SÒL és la combinació de la matèria orgànica i inorgànica, que serveix per que puguin viure els ecosistemes terrestres.

FACTORS ABIÒTICS DELS MEDIS AQUÀTICS La distribució dels essers vius a l’aigua es condicionada per la salinitat, el contingut d’oxigen, la llum, la pressió atmosfèrica i la temperatura. La SALINITAT és el contingut de sal que té l’aigua, i que condiciona els éssers vius que hi poden viure. El CONTINGUT D’OXIGEN de l’aigua es menor que el de l’aire. Els peixos són capaços de captar l’oxigen de l’aigua i expulsar diòxid de carboni. La LLUM fa que les plantes, puguin o no viure a certes distancies de la terra. Amb més profunditat, menys llum. La PRESSIÓ ATMOSFÈRICA augment amb la fondària. La TEMPERATURA per últim, de l’aigua és diferent de la temperatura de la superfície terrestre.

LES RELACIONS NETRE ELS ORGANISMES Els organismes estan interrelacionats, es a dir, que es necessiten entre ells, o volen estar junts. L’idea principal d’aquest apartat és que les RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES són aquelles en les quals es relacionen individus d’una mateixa espècie, en canvi a les RELACIONS INTERESPECÍFIQUES, les relacions s’estableixen entre individus de diferents espècies.

LES RELACIONS DE COMPETÈNCIA Les relacions de competència, son aquelles en les quals dues o més espècies, coincideixen en un lloc, i han de competir pels factors limitats de l’ambient, com ara la llum, l’espai, l’oxigen... L’èxit d’una o una altre espècie senzillament l’adaptació al medi on estan vivint.

LES RELACIONS DE DEPREDACIÓ L’animal que es menja a altres animals és el DEPREDADOR, l’animal que és menjat, la PRESA. Aquestes relacions de depredació formen part de les cadenes d’alimentació.

LA SIMBIOSI La simbiosi es dona quan l’organisme, que per la cadena alimentària a de ser menjat, es molt importat i sense ell ningú podria viure, i al revés passa amb l’altre. D’aquesta associació també se’n diu SIMBIOSI OBLIGADA.

EL MUTUALISME Es dona quan diversos animals no es necessiten entre ells, estrictament, per a viure. També es pot anomenar SIMBIOSI FACULTATIVA.

EL PARASITISME El parasitisme es dona quan l’espècie que es beneficia de l’altre animal, perjudica a l’altre a la vegada. L’ HOSTE és l’organisme parasitat, que sense ella no podria viure per tant no l’interessa que mori.

LES CADENES ALIMENTÀRIES O LES CADENES TRÒFIQUES En les cadenes alimentàries, les PLANTES ocupen el primer nivell tròfic, el lloc dels PRODUCTORS. Els altres organismes que s’alimenten directa o indirectament, són els anomenats CONSUMIDORS. Els CONSUMIDORS PRIMARISsón els HERBÍVORS, formen el segon nivell tròfic i s’alimenten directament de les plantes. Els CONSUMIDORS SECUNDARIS, són els CARNÍVORS, o depredadors. Formen el tercer nivell tròfic, i s’alimenten del herbívors. Els CONSUMIDORS TERCIARISo SUPERDEPREDADORSsón els carnívors de segon ordre. Constitueixen el quart nivell tròfic i s’alimenten d’herbívors i carnívors. Per tancar el cicle tròfic trobem als DESCOMPONEDORS, que són els que descomponen la matèria orgànica en energia i matèria orgànica.

XARXA TRÒFICA A les xarxes tròfiques representem un ecosistema on hi posem tots els organismes, connectats per les relacions alimentaries que tenen, en aquest cas amb FLETXES.

RESUM DE NATURALS TEMA 5

UN ECOSISTEMA TERRETRE : EL BOSC Parlem de bosc, quan la majoria del éssers vius d’un ecosistema, son arbres. Els boscos protegeixen el sol de l’erosió, i donen a l’atmosfera vapor d’aigua i oxigen, a més de regular la quantitat de diòxid de carboni. Als boscos els diem per un nom segons el arbre que hi predomina. Tenim els boscos de fulla...

• CADUCA Principalment, són les rouredes i les fagedes. A les rouredes predomina el roure. Aquest arbre es un arbre típic de terres interiors , de clima fred a l’hivern. A les fagedes hi predomina el faig. Aquestos boscos es troben a les zones fredes i humides, amb pluviositat important a l’estiu. Es troben per exemple als PIRINEUS o al MONTSENY. Es un arbre alt i dens, en el qual a l’estiu crea una sensació fosca i humida. Per últim aspecte, dir, que el SOTABOSC dels faigs és molt pobre.
• PERENNE Als arbres de fulla perenne hi predominen els ALZINARS, que són boscos verds, de fulla petita i endurida, adaptada per suportar la sequera mediterrània. L’arbre que hi predomina és l’alzina. S’estén per tots el territoris que estiguin per sota dels 600-800 metres. La capçada d’aquests arbre es densa la qual cosa, provoca un ambient tènue.

TIPUS DE COMUNITATS AQUÀTIQUES El PLÀNCTONsón els organismes microscòpics que suren a les aigües lliurement, i que són transportats pels corrents i les ones. Podem distingir entre PLÀNCTON VEGETALi PLÀNCTON ANIMAL, que aquest últim el formen els organismes microscòpics i petits crustacis. Per últim parlem del BENTOS, que és el conjunt d’organismes que ocupen el fons del mar o els llacs.