Col·legi San Ramón Nonat- Sagrat Cor

LA REPRODUCCIÓ HUMANA

3r ESO B

Ciències Natural

Encarna

2n trimestre

ÍNDEX

Introducció............................................................................ pàg. 3

Fisonomia dels òrgans......................................................... pàg. 6

Concepció:

• Fecundació................................................................. pàg. 11

• Embaràs..................................................................... pàg. 13

Reproducció:

• Sexual......................................................................... pàg. 17

• Asexual....................................................................... pàg. 17

Sistemes de contracepció................................................... pàg.19

Malalties de transmissió sexual (MTS)............................... pàg. 20

Malalties congènites........................................................... pàg. 22

Opinió personal Marta........................................................ pàg. 23

Opinió personal Raquel...................................................... pàg. 24

Bibliografia.......................................................................... pàg. 25

INTRODUCCIÓ

Què és la pubertat? Quins canvis físics es produeixen en nois i noies?

La pubertat és una època de la vida de les persones en què es produeixen canvis, tan físics com psicològics, que afecten a l'aspecte, al funcionament del cos, la personalitat i les relacions amb els altres. Sol començar a partir dels 10 o 11 anys, però cada noi o noia arriba a la pubertat en una edat diferent.

Els canvis físics són els següents:

• En nois: al pubis, a la barba, bigoti i a gran part del cos, eixamplament de les espatlles i pit, augment de la musculatura, canvi de la veu; el penis i els testicles creixen i es comencen a produir espermatozoides.

• En noies: pèl al pubis i les aixelles, distribució de greix corporal, desenvolupament de les glàndules mamàries, eixamplament dels malucs, aparició la menstruació, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals.

Què regulen els estrògens i la progesterona?

Els estrògens i la progesterona són les hormones sexuals femenines produïdes per les gònades. Els estrògens, produïts als ovaris, s'encarreguen de l'activació dels caràcters sexuals femenins(glàndules mamàries, pèl al pubis i aixelles...) i el control del cicle menstrual. La funció de la progesterona és preparar l'úter per a mantenir un òvul fecundat, que es realitza durant la meitat de cada cicle, i també d'estimular l'augment de les mames.

Defineix caràcters sexuals secundaris. Cita els caràcters sexuals secundaris del noi i de la noia.

Els caràcters sexuals secundaris són aquells que apareixen amb la maduresa sexual, gràcies a l'acció de les hormones sexuals.

• En les noies. Els principals canvis que pateixen són: l'aparició de pèl al pubis i les aixelles, la distribució de greix corporal, desenvolupament de les glàndules mamàries, s'eixamplen els malucs, apareix la menstruació, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals.

• En els nois. Es caracteritza per l'aparició de pèl al pubis, a la barba, bigoti i a gran part del cos, per l'augment de la densitat òssia i de la musculatura, pel canvi de la veu; el penis i els testicles creixen i es comencen a produir espermatozoides.

Quines hormones són les responsables de la formació dels òvuls i els espermatozoides?

La testosterona és l'hormona que s'encarrega de la formació dels espermatozoides.

Els estrògens és la hormona que s'encarrega de la formació dels òvuls.

Què vol dir que les persones tenim diformisme sexual?

És la diferència morfològica dels sexes en els caràcters sexuals primaris y secundaris.

Els caràcters sexuals primaris són l'existència de l'aparell reproductor femení o masculí; i els caràcters sexuals secundaris són els que apareixen amb la maduresa sexual.

Explica la diferència entre:

• Caràcters sexuals primaris i secundaris.

Els caràcters sexuals primaris són els que es presenten des del naixement: la existència de l'aparell femení o l'aparell masculí.

En canvi, els caràcters sexuals secundaris són aquells que apareixen amb la maduresa sexual:

En les noies: l'aparició de pèl al pubis i aixelles, la distribució del greix corporal i el desenvolupament de les glàndules mamàries.

En els nois: aparició de pèl al pubis, a la barba i a gran part del cos, augment de la densitat òssia i de la musculatura i canvi de la veu.

• Òvul i espermatozoide.

Els òvuls són els gàmetes femenins. Són cèl·lules molt grans que es mouen amb molta dificultat. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on pot ser fecundat per un espermatozoide o sinó morirà.

Els espermatozoide són gàmetes masculins. Són molt petits i mòbils. Tenen la capacitat de fecundar un òvul i formar un nou ésser. En estat madur estan formats per un cap, una part intermèdia(coll) i la cua. Poden arribar a viure tres dies a l'interior de l'aparell genital femení.

• Conducte deferent i uretra.

Els conductes deferents son petits conductes a través dels quals els espermatozoides arriben a les vesícules seminals i connecten amb la uretra.

La uretra és el conducte que travessa el penis i acaba al meat urinari.

FISONOMIA DELS ÒRGANS

Defineix:

• Espermatogènesis: procés de formació dels gàmetes masculins o espermatozoides. Té lloc a dins dels testicles i es comencen a produir-los a la pubertat i es continua a producció al llarg de la vida.

• Ovogènesis: procés de formació dels gàmetes femenins o òvuls. Els òvuls es desenvolupen en el tercer mes de desenvolupament fetal, que es fabriquen aproximadament dos milions, i no fan cap funció fins a la pubertat. A partir de llavors, per l'influencia hormonal, cada 28 dies aproximadament, i fins a la menopausa, un òvul madur pot ser fecundat o no. Si és fecundat, naixerà una criatura, sinó s'expulsarà a l'exterior.

• Gònades: glàndula sexual productora dels gàmetes masculins i femenins i de les hormones sexuals. Les gònades femenines són els ovaris, que produeixen els òvuls, i les masculines són els testicles, que produeixen els espermatozoides. També produeix les hormones sexuals; les masculines són els andrògens, de les quals l'hormona més important és la testosterona; i les femenines són els estrògens, dels quals la més important és la progesterona.

• Cicle menstrual: temps que passa entre el primer dia de la regla i el primer dia de la següent. Aquest període acostuma a ser d'uns 28 dies, però en moltes noies pot variar.

• Zigot: cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.

• Embaràs: estat de la dona desprès de la fecundació i fins al part, on es desenvolupa el zigot, futura persona.

• Esterilitat: incapacitat d'una persona en no poder reproduir-se(tenir descendència) per diversos problemes.

• Tap mucós: moc espès que té com a funció principal impedir el pas de gèrmens a la cavitat uterina. En el moment de la primera dilatació, es cau.

• Òrgans genitals exteriors: són els òrgans que es troben a l'exterior del cos i són visibles. En el cas dels homes serien el penis i l'escrot, i els de les dones serien el mont de Venus i la vulva (llavis menors i majors, el clítoris, l'entrada a l'uretra i a la vagina).

• Embrió: organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura o és capaç de portar una vida independent.

• Fetus: embrió dels vivípars des que ja s'hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.

• Menopausa: període en que es cessa de forma natural la menstruació.

• Part: acte mitjançant el qual es produeix el naixement del nou individu quan s'arriba al final de l'embaràs, en el que s'expulsa el fetus i la placenta.

• Mètodes de fertilitat: mètodes mitjançant els quals l'òvul es fecundat per un espermatozoide.

• Fecunditat in vitro: mètode de reproducció assistida mitjançant el qual s'extreu l'òvul de la mare i l'espermatozoide del pare. L'òvul es fecundat, ja que no es podien ajuntar de manera natural, i quan l'embrió té dos dies de vida, s'injecta a l'úter de la mare perquè es fixi.

• Líquid àmnic: substància líquida clara i de color grogenc que envolta al fetus dins de l'úter durant l'embaràs i que està contingut en el sac amniòtic. Les seves funcions són: protecció del fetus, permet la mobilitat d'aquest, manté la temperatura constant i permet el creixement.

Fes un dibuix i pinta'l de l'aparell reproductor femení i masculí (cada un en un full).

Quina diferència hormonal i anatòmica hi ha entre la uretra femenina i la masculina?

• Uretra femenina: no es comunica amb l'aparell reproductor femení, i per tant l'orifici pel qual l'orina surt a l'exterior no és el mateix.

• Uretra masculina: l'aparell reproductor masculí i la bufeta de l'orina desemboquen en l'uretra per poder extreure semen i orina respectivament. Quan el semen passa, l'orifici de l'orina es tanca, i al contrari. Després d'haver passat orina o semen, les glàndules de Cowper deixen anar una mica de líquid per netejar-ho.

Per què creus que els òvuls tenen una mida molt més gran que els espermatozoides?

Els espermatozoides, per tal d'arribar a l'òvul, són molt més petits que els òvuls i per tant són més àgils i ràpids; ja que han de recórrer molta distància i han de ser molts i petits perquè molts es moren en el camí, en canvi els òvuls només han de recórrer dels ovaris Trompes de Fal·lopi Úter.

Què tenen en comú els ovaris i els testicles?

Els ovaris són els òrgans femenins que produeixen la cèl·lula sexual femenina, l'òvul; al igual que els testicles, que produeixen la cèl·lula sexual masculina, els espermatozoides.

Per què els testicles estan fora de la cavitat abdominal i els ovaris no?

Els testicles estan units al cos per un múscul, “el cremàster”, responsable de moure'ls i apropar-los o allunyar-los del cos. Aquests produeixen espermatozoides contínuament i necessiten estar a una determinada temperatura d'uns graus inferiors a la del cos per poder sobreviure i per això és el motiu del qual els testicles estan fora del cos.

Què és l'endometri? Explica breument els canvis que es produeixen en l'endometri durant el cicle ovàric?

L'endometri és una membrana mucosa que recobreix la cavitat uterina.

Durant el cicle menstrual, l'endometri pateix molts canvis, que consisteixen en el període de creixement, de regressió i d'hemorràgia, degut a les hormones.

En la menstruació, l'endometri és com una hemorràgia, i es desprèn.

Després de la menstruació, l'endometri es va regenerant. Al principi el gruixut és petit, de 1 a 2 mm; però a mesura que passen els dies, aquesta capa va creixent fins a mesurar 3 o 5 vegades més.

Què és el semen? De que està format?

És el líquid que s'expulsa en l'ejaculació. Està format per: els espermatozoides, el líquid aportat per les vesícules i el líquid aportat per la pròstata.

Fes el dibuix i pinta'l d'un espermatozoide, indicant-hi els noms de les parts.

Fes una descripció amb dibuix inclòs del recorregut d'un espermatozoide des de la seva formació fins la seva fecundació a l'òvul. En el recorregut, has de citar totes les estructures per on passa.

Els espermatozoides es formen als testicles. En el moment del coit, aquests surten a l'exterior passant per els conductes deferents i l'uretra, tot barrejant-se amb altres substàncies, com els líquid prostàtic i el líquid seminal; i s'introdueixen a la vagina. Després de passar per l'úter, arriba ales trompes de Fal·lopi. Allà, si s'ha produït l'ovulació, es trobarà amb un òvul. De tots els espermatozoides que han sortit dels testicles, només uns quants arribaran a l'òvul; però finalment només un, habitualment, penetrarà i el fecundarà.

Què és la placenta?

És un òrgan arrodonit i pla que es desenvolupa a l'úter durant la gestació, que fa d'intermediari entre la mare i el nou ser, i d'una part neix el cordó umbilical.

Quin és l'òrgan on es fa l'intercanvi de substàncies entre la mare i el fill?

El cordó umbilical és l'òrgan que permet fer l'intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. La mare envia nutrients, suficients per poder alimentar-lo, i oxigen, i el nadó envia diòxid de carboni i residus que la mare eliminarà.

Per què totes les persones tenim una cicatriu al ventre que s'anomena melic? Per a què serveix?

Totes les persones tenim, al ventre, la nostra primera cicatriu, anomenada melic. El seu origen és quan ens comencen a formar i ens troben a l'úter de la nostra mare. Era el cordó umbilical, mitjançant el qual ens alimentàvem i rebien oxigen; i el qual, al néixer ens van tallar per així poder començar a respirar i menjar com qualsevol altre persona.

Amb diferents cures, es cicatritza i, segons com te'l col·loquin, pot adquirir dues formes: cap endins o cap enfora.

CONCEPCIÓ

Fecundació:

On es produeix la unió de les cèl·lules sexuals de l'home i de la dona?

Els espermatozoides s'introdueixen a la vagina en el moment del coit, durant el qual es produeix l'ejaculació. En l'ejaculació, de 300 a 400 milions d'espermes són enviats al fons de la vagina. De 3 a 4 milions arriben a l'entrada de l'úter. Un milió, després de dues hores, arriba a les trompes. Si l'ovulació ha tingut lloc, alguns espermatozoides arribaran fins a l'òvul, l'envoltaran i intentaran penetrar-hi, però només un, excepcionalment dos o més, s'unirà finalment a ell.

Fes un dibuix i pinta'l del cicle menstrual de la dona indicant quin dia del cicle menstrual hi ha més possibilitats de fecundació.

El cicle menstrual, que normalment dura 28 dies, encara que pot oscil·lar:

La regla o menstruació és l'expulsió de la paret mucosa de l'úter. Es produeix si no ha tingut lloc la fecundació.

La paret de l'úter comença a revestir-se d'una capa mucosa (endometri).

Els ovaris alliberen un òvul cada mes. En aquest moment l'endometri augmenta de gruix. L'úter es prepara així per acollir un possible òvul fecundat. L'òvul, un cop alliberat, baixa per la trompa de Fal·lopi. És en aquest lloc on es pot produir la fecundació.

Si l'òvul es fecundat baixarà cap a l'úter.

Si l'òvul es fecundat s'instal·larà a l'endometri, la nidació; però sinó s'ha produït l'endometri s'expulsarà a l'exterior, junt amb l'òvul no fecundat.

Càlcul dels dies fèrtils:

Una noia amb el cicle menstrual regular de 28 dies, fa l'ovulació el 14(mig cicle) i els dies fèrtils són els quatre dies abans i els quatre dies després de l'ovulació.

Què creus que passa quan un òvul es fecundat per més d'un espermatozoide?

Normalment les dones es queden embarassades d'un sol fill, però en ocasions tenen dos o més, que en aquest últims anys han augmentat a causa de la fertilització in vitro. Això depèn de diversos factors:

• Els bessons idèntics o univitel·lins: un òvul fecundat per un espermatozoide es divideix entre dos i per tant les dues persones seran idèntiques del mateix sexe.

• Els bessons fraterns o bivitel·lins: prové de dos òvuls que són fecundats per dos espermatozoides diferents. Cadascun està en una placenta diferent. S'assemblen tant com qualsevol altre parell de germans.

• Un únic òvul es fecundat per dos espermatozoides diferents i després l'òvul es divideix en dos: és una qüestió que s'està investigant molt últimament, ja que això explicaria perquè dos bessons fraterns s'assemblen tant.

En la fecundació de l'òvul, quina part de l'espermatozoide hi penetra?

El nucli, que es troba al cap, on conté la informació genètica formada per 23 cromosomes paterns, entra a l'òvul i s'ajunta amb els 23 cromosomes materns que transporta l'òvul i és forma el nou individu, és a dir, l'òvul es fecundat.

Defineix el concepte de fecundació. Quines cèl·lules l'originen? Quina cèl·lula s'origina a partir de la fecundació i quines característiques presenta.

La fecundació és l'unió d'un òvul i un espermatozoide per a formar un zigot, que donarà lloc a un nou individu. Les principals característiques són que amb l'unió dels gàmetes, el zigot conté 46 cromosomes, 23 de cada; i que es comença a dividir-se en nombroses cèl·lules.

Embaràs:

Fes un quadre on resumeixis els canvis principals en la mare i en el fetus que es produeixen al llarg dels nou mesos de l'embaràs.

Des de el moment en que l'òvul s'anida en l'úter, les cèl·lules es multipliquen molt ràpidament; comença a formar-se l'embrió i es diferencien les seves parts. Mentrestant, la paret del úter desenvolupa la placenta. Als quinze dies, en l'embrió es comencen a formar les parts del cos segons aquest procés:

6 setmanes	Es forma la columna vertebral i l'encèfal. El cor comença a bategar.
7 setmanes	Apareixen petites protuberàncies que es transformaran en mans i peus.
8 setmanes	El fetge comença a fabricar glòbuls vermells i apareixen ulls, nas, orelles i els dits.
3 mesos	L'embrió ja esta fisiològicament format.
4 mesos	El fetus ja ocupa tot l'úter.
5 mesos	Apareix el cabell, les celles i les pestanyes.
6 mesos	Percebreix les primeres sensacions.
7 mesos	Només els pulmons no estan format del tot.
8 mesos	El fetus està quasi preparat per néixer.
9 mesos	Agafa la posició del naixement i a partir de la setmana 36 ja pot néixer.

La mare, quan està embarassada, també pateix alguns canvis:

El pes augmenta de 10 a 15 kg.

L'úter es dilata; de tenir de 2 a 5 cm³, passa a tenir 5.000-7.000 cm³.

Els pits augmenten de tamany.

La sang augmenta en quantitat(quasi en un 50%), per a poder cobrir les necessitats del fetus.

Els lligaments del seu pelvis es reblandeixen per a que el nen pugui sortir a més facilitat en el moment del part.

Com s'anomena l'estructura a través de la qual s'alimenta el fetus?

L'estructura on es troba l'embrió és la placenta, que és la zona que uneix el fetus amb la mare per mitjà del cordó umbilical. El fetus rep oxigen i nutrients per créixer i passa el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig per ser eliminats.

Explica la importància del cordó umbilical durant l'embaràs.

El cordó umbilical és un òrgan molt important per al fetus, ja que sense ell no es podria desenvolupar. Aquest connecta a la mare amb el fill(l'entrada es troba al ventre). Mitjançant el cordó umbilical, després de travessar la placenta, el fetus rep sang, aliments i oxigen, i les substàncies de desfet retornen pel mateix camí fins al cos de la mare, que les elimina.

Per què es important que durant l'embaràs no es produeix el cicle menstrual?

Quan l'òvul és fecundat, s'implanta a l'úter i allà va creixent. El cicle menstrual no es produeix, ja que no es podria extreu l'òvul. Però, si per algun cas es produís, seria un avortament natural.

Es probable que alguna vegada hagis sentit, quan una dona ha començat el procés de part, expressions com ara “ ha trencat aigües” o “ha trencat la bossa” explica el significat d'aquestes expressions.

Als nou mesos, normalment, el fetus ja està format i preparat per a sortir. Quan arriba el moment néixer, l'úter fa força( les contraccions), per a què es dilati la vagina i el nen pugui sortir amb més facilitat.

Les contraccions provoquen que es trenqui l'amni, la membrana que conté el líquid àmnic, i per tant el líquid surti a l'exterior.

La dona nota aquest efecte perquè es sent mullada.

Molts cops, en el vocabulari col·loquial, ens referim a aquests fets amb expressions com ara “ha trencat aigües” o “ha trencat la bossa”.

Explica les fases del part.

• Dilatació del coll uterí: comença amb les contraccions de les parets de l'úter i la dilatació del coll de l'úter. Les contraccions fan que es trenqui l'amni ( membrana que conté el líquid àmnic i on es desenvolupa el fetus durant l'embaràs) i el líquid àmnic surti a l'exterior.

• Expulsió del fetus: les contraccions de les parets de l'úter i la pressió del dels músculs abdominals empenyen el fetus a través de la vagina cap a l'exterior.

• Expulsió de la placenta: quan el nadó ja és a l'exterior , cal tallar-li el cordó umbilical; la cicatriu que deixa umbilical constitueix el melic. Posteriorment, la placenta es desprèn de les parets de l'úter i és expulsada juntament amb altres restes d'embolcalls.

Què és el Test d'Apgar? En què consisteix?

Aquest test porta el nom de la seva creadora que va idear aquest examen, pel qual mitjançant els puntuatges s'avalua el reixent nascut al moment de néixer i als 5 minuts.

Serveix per detectar ràpidament problemes que el nascut podria tenir. Aplicant aquest test s'han reduït la tassa d'enfermetats i mortalitat, ja que si hi ha algun problema, s'iniciarien a temps les cures intensives.

Es valora a través d'una puntuació determinada de l'1 al 10. S'examina el ritme cardíac, la respiració, to muscular, reflexes i el color del bebè. Quan la puntuació és molt baixa, ingressa a la incubadora durant un temps per investigar la causa.

FUNCIÓ CARDIACA (pols)

• Per sobre dels 100 batecs per minut. 2

• Per sota del 100 batecs per minut. 1

• Absent. 0

RESPIRACIÓ

• Normal, sense dificultat. 2

• Lenta o irregular. 1

• Absent. 0

REFLEXES

• Davant d'un estímul, el rechaza, estornuda o tos. 2

• Davant d'un estímul, realitza moviments. 1

• Davant d'un estímul, absent. 0

TO MUSCULAR

• Actiu, amb moviments espontanis. 2

• Pocs moviments. 1

• Sense moviment. 0

COLOR DE LA PELL

• Rosada. 2

• Rosada però amb peus i mans blavoses. 1

• Blau- grisenca. 0

PUNTUACIÓ:

Sobre 7 indica que el bebè està en bones condicions; ja que es molt poc comú que neixin amb pell rosada pel canvi de temperatura al néixer.

Entre 4 i 6 indica algun problema i requereix cura intensiva.

Per sota dels 4, es necessita la cura d'emergència.

Als 5 minuts de néixer, serà revaluat i el seu puntuatge haurà de ser superior a 7. També es pot repetir la prova als 10 minuts.

Quina hormona estimula la producció de llet?

Durant l'embaràs, la mama augmenta de tamany per l'acció dels estrògens i progesterona.

A la vegada que augmenten els estrògens, també augmenta la prolactina, l'hormona que estimula la producció de llet, que quan arriba al final de l'embaràs arriba al seu màxim esplendor. Després del part, els estrògens disminueixen i deixen de bloquejar els conductes galactòfers de la mama, per tant la prolactina actua sobre ells i comença la producció de llet.

Per què és important alimentar al nadó amb la llet materna els primers mesos de vida?

La llet materna és l'aliment ideal per al nadó durant els seus primers quatre o sis mesos de vida. La llet materna és més digestiva, més nutritiva i menys al·lèrgica que la de vaca, ja que posseeix menys caseïna. A més a més, transmet inmunoglobulines que protegeix al nen de les infeccions.

REPRODUCCICIÓ

Sexual

Assistida

A què es pot deure l'esterilitat d'una parella?

L'esterilitat és la incapacitat de tenir descendència tant en els homes com en les dones. Les causes poden ser:

• En les homes: nombre insuficient d'espermatozoides, alteracions en la morfologia dels espermes o la seva mobilitat.

• En les dones: obstruccions en les trompes de Fal·lopi, problemes en l'ovulació, dificultats d'implantació de l'embrió a les parets de l'úter...

Com pot influir l'esterilitat en la vida de les persones? Per què es important per a la ciència vèncer l'esterilitat?

Si una parella es proposa tenir un fill i no pot, acudirà al metge per saber quin és el problema. Tots dos es faran unes proves per saber quina és la causa, i mitjançant tècniques de reproducció assistida, com pot ser la fecundació in vitro o la inseminació artificial, la dona pot quedar embarassada.

Per a la ciència és tot un rècord poder vèncer l'esterilitat, perquè això significa que pot controlar la reproducció humana i pot fer que moltes parelles siguin felices amb un nen.

Explica breument en què consisteix la reproducció assistida.

Hi ha parelles que no poden tenir fills a causa del mal funcionament de l'aparell reproductor de la dona, de l'home o de tots dos.

Per tal de solucionar aquest problema, la medicina ha inventat diversos tractaments que es coneixen amb el nom de tècniques de reproducció assistida.

La fecundació in vitro, la inseminació artificial i l'estimulació ovàrica són tècniques de reproducció assistida.

Algunes persones consideren com a inacceptables moralment algunes de les tècniques usades en la fecundació in vitro. Per què? Què n'opines?

La fecundació in vitro es fa servir quan l'ovul i l'espermatozoide no es poden ajuntar de manera natural. Consisteix a extreure un òvul de la mare i fecundar-lo amb un espermatozoide del pare fora de l'aparell reproductor femení. Quan l'embrió té dos dies de vida, s'injecta a l'úter de la mare perquè es fixi a les parets d'aquest òrgan.

Nosaltres creiem que si una parella té la possibilitat de tenir un fill d'aquesta manera i així són feliços; no importa la manera en que es fecundi l'òvul. Pot haver persones que pensin que això no està bé, perquè la naturalesa ens ha fet així i prou; però pensem que la ciència ha nascut per ajudar-nos i l'hem de deixar fer.

SISTEMES DE CONTRACEPCIÓ

Classifica els mètodes contraceptius en tres tipus:

Els que eviten l'arribada dels espermatozoides a l'òvul.

• El preservatiu femení i masculí.

• El diafragma

• El dispositiu intrauterí (DIU).

• Els espermicides.

• El lligament de trompes.

• La vasectomia.

• Els mètodes d'abstinència periòdica: ogino i temperatura basal, moc cervical o Billings i marxa enrere o coit interromput.

Els que impedeixen la formació de l'òvul.

• La píndola anticonceptiva.

Els que impedeixen la implantació de l'òvul a l'endometri.

• El dispositiu intrauterí (DIU).

• Anticoncepció postcoital.

Quins mètodes anticonceptius són menys agressius per a la dona?

Els menys agressius són els condó masculí i femení, perquè són fàcils d'usar no s'agafen infeccions, els mètodes naturals, si surten bé, es clar, i la vasectomia de l'home.

MALATIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (MTS)

Busca informació sobre el tipus de malalties de transmissió sexual i fes-ne un cuadre explicatiu.

Malaltia	Microorganisme causant	Símptomes
Sífilis	Bacteri: Treponema pallidum	Ulceracions als òrgans genitals i inflamacions dels ganglis.
Gonorrea	Bacteri: Neisseria gonorrhoeae	Comença amb la inflamació dels òrgans genitals i amb el temps, provoca esterilitat i es transmet per la sang.
Candidiasi	Fong: Candida albicans	Irritació de la vagina i fluix vaginal abundant i lletós, inflamació del gland.
Herpes genital	Virus de l'herpes	Vesícules als genitals i a l'anus.
Hepatitis B	Virus de l'hepatitis B	Inflamació del fetge, icterícia i trastorns del metabolisme.
Sida	Virus VIH	Debilitament greu del sistema immunològic que pot causar la mort davant de diversos trastorns.
Clamídia	Bacteri: Chlamydia trachomatis	Afecta a la uretra dels homes i la vagina i el coll uterí de les dones.
Condilomas	Virus del papil·loma humà(VPH)	Berrugues a la vulva, vagina, coll de l'úter, uretra, penis i anus.
Pediculosi púbica(lladelles)	Poll: Phthirus pubis	Picors intens al pubis.

Busca informació sobre la sida i elabora un informe sobre la forma de contagi i el desenvolupament de la malaltia.

El virus de la SIDA (síndrome d'inmuno-deficiència adquirida) destrueix als glòbuls blancs de la sang, que són els defensors de l'organisme.

Les condicions necessàries perquè es faci el contagi són alguna de les següents:

• Que hi hagi relacions sexuals amb una persona contagiada i amb penetració del penis.

• Que una dona que té el virus es quedi embarassada, perquè es molt possible que el virus passin al seu fill durant l'embaràs, el part o la lactància.

• Fora del terreny sexual, una altra condició molt segura de contagi és la injecció intravenosa amb agulles o xeringues infectades.

• Una altra possibilitat fàcil de contagi es presenta el el cas de les transfusions de sang o plasma, perquè poden ser de sang contaminada. Per sort, aquest perill no hi és al nostre país perquè tota la sang donada es tracta i s'esterilitza abans de ser transfosa.

Pot ser que una persona sigui portadora del virus, anomenada seropsitiva, i no presenti cap símptoma, però pot transmetre'l.

Qualsevol dia pot agafar una petita enfermetat, com pot ser un constipat fort o una pneumònia, i com que l'organisme no posseeix les suficients defenses com per a combatre amb aquests microbis, es poden morir.

Entre que s'agafa el virus i es desenvolupa, poden passar anys. Per això, si pensem que som portadors, el millor que podem fer és fer-nos un anàlisi de sang.

Per a prevenir-se de la sida en una relació sexual, l'únic mètode eficaç és el preservatiu.

Actualment s'utilitzen les triteràpies, que es basen en el consum de tres medicaments, però això no garanteix la curació, ja que no hi ha cap mètode que asseguri la cura completa. S'està treballant en ella.

MALATIES CONGÈNITES

Què són les malalties congènites? Busca'n informació.

Les malalties congènites són les que es manifesten des del naixement. L'aparició d'aquestes és degut a que en el moment del desenvolupament embrionari i fetal, que és molt complex, s'ha alternat per diversos agents externs o alteracions genètiques.

Hi ha algunes malalties congènites que es produeixen pel fet del contacte de la mare amb un producte radioactiu. Per això, quan et vas a fer una radiografia i penses o saps que estàs embarassada, has de tenir molt de compte i t'han de posar una peça de metall per a protegir-lo.

Fins no fa gaire es pensava que la placenta era una barrera que protegia de determinades substàncies que es trobaven a la sang de la mare, però es va comprovar perfectament quan es la dècada dels cinquanta, es va estendre el consum d'un medicament com a sedant de dones embarassades. En un principi semblava que aquest medicament no travessava la placenta, però es va comprovar que produïa greus efectes en els nadons.

També altres substàncies químiques com l'alcohol, les drogues i alguns antibiòtics, provoquen la mal formació del fetus.

El tabac provoca que el nadó pesi menys i tinguin alteracions greus.

Si una dona embarassada pateix enfermetats com la sida, la rubèola, la varicel·la... també apareixen les malalties congènites, i en el cas de la sida, contagia al seu fill.

Opinió personal Marta

Opinió personal Raquel

Per a mi, aquest treball m'ha agradat bastant, perquè era un tema molt interessant per a nosaltres.

Crec que per complementar-ho, en classe hauríem de parlar més sobre la sexualitat i explicar les nostres experiències i preguntar qüestions que encara no tenim del tot clares.

Havien preguntes, que penso que es repetien bastant, com per exemple la de la placenta i el cordó umbilical, ja que hi ha diverses preguntes que es refereixen al mateix tema.

Els dibuixos, fer-los a mà ha estat una bona idea perquè així almenys ja sabem més o menys com són i de quines parts estan formats.

El que menys m'ha agradat ha estat que hem tingut molt poc temps per fer-ho, encara que crec que hi haurà treballs que ens els manaran amb menys temps i ens haurem d'aguantar, per això també penso que això farà que ens comencem a acostumar.

En la meva opinió, el treball ha estat bastant bé i el podrem aprofitar en un futur.

Bibliografia

En internet:

• http://www.sexoconsulta.com/MACHO7.html

• http://www.centrejove.org/ampliar/sexualitat/noies.htm

• http://miembarazo.cl/RN-apgar.html

• http://pcs.adam.com/ency/article/002220.htm

• http://www.mundobebeweb.com/temas/Embarazo_Parto/Mellizos/concepcion.htm

En enciclopèdies:

• Enciclopèdia Universal Micronet.

En llibres:

• Biologia i geologia (3º ESO).Grup Promotor, Santillana.

• Joves i sexualitat. Diputació de Barcelona.

• Érase una vez el cuerpo humano (El nacimiento 1 i 2). Planeta Agostini.

• Sexe...Què és? Serres.

• Preguntas al amor. 11-14 años. Lóguez.

• Hacerse mayor. Usborne.