RESUM AUTORS I OBRES DE LA POESIA DE LA RENAIXENÇA

Carles Aribau; La pàtria (1833)

Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) Gran impulsor del moviment estudiós de la literatura catalana popular

Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) Lo gaiter de Llobregat es un recull de poemes que havia anat publicant amb anterioritat al “Diario de Barcelona” amb aquest pseudònim, creador del tema Jocs Florals: Pàtria, fe i amor.

Víctor Balaguer (1824-1901) “ los trobadors moderns” (1884) també autor d'una novel·la “ Don Juan de serrallonsa”

Josep Lluís Pons i Gallorça (1823-1894) Dels mes importants, catedràtic de l'institut Balear de Palma, Autor dels poemes “l'olivera mallorquina”, i “Els Tarongers de Sóller”

Maria Aguiló (1825-1897) Visqué a Barcelona, fatigable impulsor de la renaixença, gran estudiós de la literatura popular, poesia lírica agrupada en: Espais de Jovenesa, llibre d'aniversaris, Focs follets, Embriaguesa, llibret de consells, llibre de la mort.

Treballs d'estudi i recerca, romancer popular de la terra catalana i el cançoner de les obertes en nostra llengua materna mes divulgades, Projecte de diccionari.

Teodor Llorente ( 1836-1911) El 1880 va presidir els Jocs florals, just amb Maria Aguiló es el gran impulsor de la Renaixença a València. Home de vasta cultura, comença a publicar poemes en català el 1857.

Jacint Verdaguer i Sanialó

Fogueroles, Osana, 1845-1902 Valldiviera

Família de pagesos humils

Estudia la carrera de capella, profund coneixement dels classes

15 anys escrivia poesia i recollia cançons populars

1865 obtengue dos premis als Jocs Florals

1867 fundà l'Esbant de Vil primer nucli de la Renaixença catalana de Vil

1870 ordenat sacerdot i passa a ocupar la vicaria de Vinyoles d'Ons. Allà començà a escriure l'Atlantida

1873-1876 Travessa dues vegades l'Atlántida. Acaba d'Atlántida

1876, novembre s'instal·la com a capella i almoiner de la família comillar

1885 publica canonigó

1886 crisi espiritual

1886 viatge a terra santa

1902 mor de tuberculosi

Vida romàntica, tragèdia, lluita a favor del poble.

Obra prosista i poètica

Tres períodes

1860-1877, religiós

1877-1886, varietat temàtica

1886-1902, tensions i lluites

Influencia de Maria Aguiló i Manuel Milà i Fontanals.

Poesia Èpica; l'Atlántida (1887) i canonigó (1886)

Poesia patriota o civil; pàtria (1888) + important

Montserrat (1889) Aires del Montseny (1901)

Barcelonines (1902)

Poesia religiosa; idil·lis i cants mítics (1874) + important, natzaret (1890), Belem(1891) i la fugida d'Egipte (1893) Jesús, Sant Francesc (1895), Flors del calvari (1898) Flors de Maria (1902) al cel i Eucarístiques.

La prosa; Excursions i viatges (1887), Dietari d'un peregrí a terra santa (1889), En defensa pròpia (1895) i rondalles (1901)

Inicia la llengua literària Moderna igual que Ramon llull ho feu amb la medieval.

EL TEATRE DE LA RENEIXENÇA

Diverses formes

Drama romàntic

Melodrama

Temàtica d'impersonal scunet i entremès, es passa a personalització catalana,

Antecedents sainet, teatre costumista, Gatades , Drama Romàntic

1879 any de la definitiva consolidació del teatre català, publicació de teatre català de Joseph Yxart.

1er romanticisme shakespeare, schiller, en castellà teatre en vers.

1870, canvi, Àngel Guimerà, realisme

Autors;

Frederic Soler

Drama romàntic i comèdia de costums

1er dramaturgs d'eix en català

Etapes, inconformista i procuradora

Conreu de teatre romàntic

Inquietud

Mestre en Gai Saber 1875

Àngel Guimerà

1845 Sta. Cruz de Tenerife-1924 Barcelona

Als 8 anys es traslladar a Catalunya

Al 1871 funda la renaixença, director fins 1903

1877 consegueix ser mestre de gai saber, polític.

Dos fets influeixen en la seva vida

No ser del tot català

La seva mare

La pugna entre el be i el mal

Obres

1ª etapa; gal·la plàcida (1879), Judit de Welp (1888), El fill del rei (1886), Mar i Cel (1888)

2ª etapa; Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1896) , la filla del mar.

3ª etapa l'aranya ( 1906), la santa espina (1907), la reina vella (1908).

Poesia ;

Poesies de 1887, Poesies de 1920.

Recull de poemes escrits a revistes.

Període narratiu de costums, Reu de mort.

Període polític, Damer plat d'en clanis, la meva ciutat .

Període històric, l'any mil.

Període religiós, Maria de magdala i Jesús al cel.

Període de experiència pròpia, records, mil fulles seques.

LA NOVELA DEL SEGLE XIX

Aparicio de la novel·la en català

1862! L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant de Antoni de Bofarull. 1ª novel·la en català; influencies de Walter Scoth, Puixkin, Manzoni, Victor Hugo.

Corrents

Costumisme;

1ª meitat del segle XIX

Article o quadre de costums

Revistes, La Mole ( València), La ignorància (Mallorca), i es principals,

un os de paper i Barretina.

Autors:

Àngel Ruiz i Pablo (Menorca)

Gabriel Maura (mallorca)

Salvador Guinot (País València)

Joan Pons i Massaveu

Robert Robert

Emili Vilanova (1840-1905)+ important. Publicà a la renaixença.

Realisme! (1850-1868)

Sorgeix a França, Balzac, H. Stendhal, Flaubert

S'estén per tota Europa!Narcís Oller

Representació de la realitat quotidiana, representen la realitat contemporània de manera objectiva, sense embellir.la

Autors;

Maria Veyreda (1853-1903)

Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)

Josep Pin i Soler (1842-1927)

Dolors Monserda de Macià (1845-1919)

Naturalisme! (1868-1890)

• Emili Zola 1er en utilitza el terme

Naturalisme = impressionisme pictòric

Reproducció = de la realitat externa seguir les lleis naturals

Positivisme = filosofia comte, Auguste, Només el real allò empíricament demostrable.

Progressos científics = home = animal mes evolucionat.

Darwin l'origen de les espècies 1859.

Determinisme: Taine! l'home està condicionat per l'herència.

Comunisme: Marx (1813-83) Manifest Comunista 1848, Engels (1820-95)

Zola! Le Roman experimental 1880, naturalista. L'assomoir, determinista. L'home pot fer el seu destí, seguin les teories de Darwin.

EL NATURALISME ALS PAISSOS CATALANS

Introduït per Josep Yxart -teoria de la Versem blanca- i Joan Sardà.

Poesia

Joaquim Maura Bartrina

Francesc Mateu

Apel.les Mestres (1854-1936) Artista total.

Poemes intimistes: balades, odes; Idil·lis (1889)

Rebig del naturalisme: Balades, Odes serenes

Cants íntims, Epigrames.

Margalidó I liliara + importants

Rebuig al Noucentisme: Els sense cor, Justícia.

Prosa: clavé, Record i fantasies, llegendes i tradicions del Montseny

Teatre: La presentalla ( versió teatral de liliana)

Narcís Oller (restaurador de la novel·la catalana)

Valls 1845 Barcelona 1930

Estudia Dret a Barcelona, va ser funcionari de la Diputació i procurador als

tribunals

1er Llengua castellana, Narracions romàntiques i costumistes.

La renaixença i el seu cossi Josep Yxart el varen convèncer per escriure en

català.

Autor de novel·les, contes, quadres de costums, teatre i un llibre de

memòries, Memòries Literàries (1913-1918) En 1862, traduí d'obres de Zola, Tolstoi, Balzac, ... Company epistolar de Zola.

Obra

Tres etapes: 1872-1883-Aprenentatge entre el romanticisme i el realisme

1872- 1ª obra “ Croquis del natural” recull de contes

1882- La Papallona

1883 - Notes de Colors

Consolidació: Realisme i Naturalisme.

4 novel·les i diversos contes i relats

1884- L'escanyapobres “ Estudi d'una passió”

Tema; Avarícia, Romanticisme , Realisme, Naturalisme i Costums

1885- Vilaniu, Romanticisme i Naturalisme ; personatge col·lectiu, Burgesia- Aristocràcia.

1890-92- La febre d'Or . 2 volums. Tema = avarícia

1898 - La bogeria- Estudi psicològic d'una malaltia.

Recerca de noves formes. Realisme i Modernisme.

1906- Pilar Prim- Opressió de la Dona.

Naturalisme d'Oller

Naturalisme- Tècniques

Romanticisme- Sentimentalisme. Temes.

Narrativa Curta: De tots colors 1888; Rurals i Urbanes 1916; Figura i paisatge 1897; Al llapis i la ploma 1918.

LA POESIA MODERNISTA

Generalitats

Recull la influencia de diversos corrents romàntics, europeus de la segona meitat del segle XIX.

Pre-rafaelitisme; influencia de Dante i Petronea, Edat Mitjana. Gòtic.

Simbolisme; experiència emocional, individualisme, Art de suggeriment.

Decadentisme; cultisme, refinament, exquisidesa, Artifositat, Exotisme.

Parnassionisme; Classicisme, culte a la perfecció formal, Poesia serena i equilibrada. No sentimentalisme.

Joan Maragall (1860-1911)

Estudia dret a Barcelona. No exercí mai d'advocat

Des del 1890 fins al 1903 fou secretari de la redacció del Diari de Barcelona

Burgès culte i sensible; gaudí de gran prestigi social.

Introductor d'obres de romàntics alemanys: Goethe, Nietzsche, que influeix en la seva obra.

Va col·laborar a l'avenç i a la 3ª Festa Modernista de Sitges

1894 guanya un premi als Jocs Florals amb el Poema “La Sardana”

1903 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès. Pronuncia el seu discurs “ l'Elogi de la Paraula”

1904 Mestres en Gai saber

1911 fou nomenat membre de l'institut d'estudis catalans.

Obres

Va recollir els poemes en cinc llibres

Poesies 1895- “ La Vaca cesa”

Visions i Cants 1900- personatges històrics

Les disperses 1904

Enllà 1906

Seqüències 1911- oda nova a Barcelona

Trajectòria Poètica decadentisme en les primeres composicions Vitalisme de Nietzche, poesia font de salut i energia, poeta estimulador de vida.

Termes de la poesia; natura, paisatge i tradicions. Critica a la mediocritat social i política de la classe burgesa.

El Comte Arnau- inspirat en la llegenda, en tres moments.

Autor d'assajos 1900-1906-1911

col·laboracions periodístiques, epistolars discursos, i pròlegs.

Elogi de la paraula 1903 i Elogi de la poesia 1907

Guia d'artistes proposa la teoria de la paraula viva, proposa espontaneïtat, emoció pura i sinceritat e inspiració. “Dir les coses tal com ragen” No s'ha de revisar.

Traduccions

Goethe- Ifigenia- Tragèdia

1908ausica- tragèdia, tema de l'odissea d'homer

Himner homenis.

LA NOVELA I LA NARRACIO MODERNISTES

Generalitats

Comença el menyspreu vers el mon material

Abandó de l'objectivisme del narrador

Retorn a la narració subjectiva i emotiva

Interès per l'individu, rebuig del personatge col·lectiu

Abandó de la novel·la riu ( gust pel relat curt)

Es desenvolupen

El ruralisme ( novel·la rural)

1ª obra Els sots feréstecs Rimon Casellas

segueixen presentant personatges malaltissos, foscos, tèrbols

personatges influenciats per la natura salvatge.

Autors

Raimon Casellas. Barcelona (1855-1910)

Participa a l'avenç, la vanguardia i la veu de Catalunya

Historiador i crític d'art

Obra: una novel·la ( els sots feréstecs), dos reculls de narracions, narracions variades, lluita de mossèn llàtzer contra els pagesos. Natura: element monstruós i caòtic.

Víctor Català. pseudònim de Caterina Albert i Paradís (1869-1966)

Propietària rural, formació autodidacta, narracions, novel·les.

Tres etapes:

Primera (1902- 1907) Drames rurals. Solitud.

Enfrontament entres Mila- Naturalesa- i un pastor- fantàstic- be-

Crisi espiritual de Mila- Personatges humans.

Segona (1918-1930) Un film (3000 metres) 1918

1930 contrallums. Recull de narracions

Tercera (1950- 1951) narracions, Vida mòlta, Jubileu 1951,

Josep Pous i Pagès (Figueres 1873- Barcelona 1952)

Periodista, Novel·lista i director de teatre

Obra:

Narració curta; Empordaneses 1906

Novel·la rural; Quan es fa nosa 1904

La vida i la mort de Jordi Fraginals 1912; la lluita del protagonista per dominar el mon, fracàs, suïcidi. Fi de la novel·la modernista.

Teatre; comèdies, farses i drames. L'endemà de la boda, ambientades al

camp i la ciutat, costumisme.

LA NOVELA DECADENTISTA

Descripció de la realitat interior oculta i desconeguda.

Art, lletjor, erotisme, sensualitat. Impressió de l'artista.

Autors

Miquel de Palol Camí de llum (1909) pare i filla, malalts de tuberculosi viatgen. Descripció de l'estat anímic dels personatges.

Alfons Maseras Edmo, relació amorosa tràgica, tuberculosos.

Prudenci Betrania (1867-1941)

Polifacètic; novel·lista, pintor, periodista, dramaturg, ....

Obra;

Josafat (1906) Monstruós campaner de Girona, enamorat de Fineta, prostituta, bella, bèstia. Mort de Fineta a mans de Josefat, ràbia animal.

Jo! Memòries d'un metge filòsof 1925 Retrat madur

Entre la terra i els núvols; reflexió autobiogràfica per comprendre el mon, Trilogia.

Proser Bàrbares 1911. Narracions breus, Amor per la naturalesa

Els hervis 1920 Breus

Emeu amic Pelini i altres contes 1923

LA NOVELA CONSTUMISTA

Autors

Joaquim Ruyra ( 1858- 1939)

Marines i costatges, la Parada, Pinya de Rosa.

Fe catòlica, Humanisme, drama, records fantasia, Romàntic, Naturalista, Modernista, Noucentista.

Salvador Galmés (1876- 1951) Mallorquí

Narracions curtes; visió pessimista de la ruralia mallorquina, personatges primaris, violència. Negruna (1908), La Dida (1913).

Santiago Russinyol (Barcelona 1861- Aranjuez 1931)

Pertany a una familia de la alta burgesia tèxtil

Enfrontat al seu avi perquè volia ser pintor. Això l'obsessiona tota la vida i reflectí a les seves obres

Símbol de la vida modernista: viatges a Paris, contacte amb els grans artistes, viatges per tot arreu; Illes Balears, País València, ... pintor i escriptor

Un dels caps indiscutibles del Modernisme català

Col·laborador a les racistes “l'Avenç” i “Catalania” . Organitzador de les festes modernistes de sitges.

Escriure per ell era un passatemps

Escriu a raig. Registre dialectal, ple de castellanimes. Tots els generes literaris, excepte poesia en vers.

Teatre el mes cultivat, de forma romàntica i malenconiosa. Modernista simbolista.

Contrast a totes les obres: tristesa- humor

Obres- tema: conflicte burguesia-artista

L'alegria que passa 1898; ficció i realitat.

Cigales i formigues 1901; cigales = poetes; formigues = burgesos

L'heroi 1903 critica militarisme i imperialisme

El místic 1903 llibertat de l'individu, enfrontament artista i societat, influencia de J. Verdaguer i el seu enfrontament amb els marquesos Comillar.

TEATRE MODERNISTA

Teatre modernista: genera que permet l'art total; literatura interpretació dramàtica escenogràfica.

Influencies; Henrik Ibsen, revolucionarà tot el teatre europeu

Critica social àcida, profunda anàlisi psicològica, malenconia. T. Vitalista, naturalista.

Temes; llibertat individual, conflicte individual, societat llibertat i deures socials i morals.

Maurice Maeterdinck, exhibició dels sentiments dels personatges, simbolisme francès.

Autors i Obres

Ignasi Iglesias (1871-1928)

Tres etapes:

Simbolista; foc foller 1899

Naturalista; El cor del poble 1902

Costumista; En Joan dels Miracles 1908

Es l'autor que millor connecta amb el poble.

Jaume Brosa (1869-1919)

Teatre revel.lio contra la burgesia.

Els sepulcres blancs 1900

Joan Puig Ferrater (1882-1956)

Modernisme rural

Aigües encantades 1907, i la dona enamorada 1908

Adria Gual (1872-1943)

Dramaturg, pintor, escenògraf, director d'escena i pedagog.

Tota producció dins el modernisme simbolista.

Obres: Nocturn 1896, silenci 1897, blancaflor 1899, misteri de dolor 1904,

els pobres menestrals 1908,

Creador de la agrupació dramàtica “ Teatre Intim” i de la escola catalana d'Art dramàtic (important focus de divulgació del teatre català e internacional)

L'auca del senyor Esteve 1917 Adaptació de la novel·la del mateix títol, publicada 10 anys abans

Retrat de la Barcelona neutral de l'època; vint i set capítols breus, costumista, conflicte burgès- artista.

La botiga ; botiguer que vol donar el negoci per ésser artista.

Llibres de narracions; Anant pel mon 1896

Creacions 1897

Novel·les; El català de la Mancha 1914

La niña Gorda 1917

En Josepet de Sant Celoni 1918

L'ESCOLA MALLORQUINA

Mallorca quan es desenvolupa la renaixença no gaudeix de les mateixes situacions que el principat. No hi ha una burgesia sorgida de la Revolució Industrial.

Definició: manifestacions poètiques realitzades per poetes mallorquins en català, amb tendències a defensar ina personalitat mallorquina diferent de la catalana.

Apareix per primera vegada el terme el 1873 a la “Revista Balear” (1872-1874)

Cronologia: 1840-1950

Etapes:

Precedents (1840-1873) cultural regionalisme utilització de la llegua castellana

Formulacions teòriques (1873-1903) Formulacions teòriques de J. Pons i Gallorza, Aparicio cultural catalana de les tendència poètica mallorquina conservadora, desvinculada del principat, gust per la tradició rural, religiositat.

Consolidació (1903-1921) generació de Miquel Forteza, Guillem Colom i Joan Pons i Marquès.

Afanys de distinció entre mallorca i Catalunya. (1921-1936) 2 revistes “l'Almanac de les lletres” i “La nostra Terra”, hi col·laboren tots els escriptors fins ara elemtals. Defensa de la personalitat mallorquina diferent de la catalana.

Nova Generació (1936-1950) 3ª generació. Miquel Dolç i Maria Villagomez i B. Rossello-Porcel. 1ers assaigs de renovació de la poesia illenca.

Temàtica: arrel clàssica, rigor per la forma, cant al paisatge i natura, Religiositat, connexió amb el noucentisme.

Miquel Costa i Llobera ( Pollença 1854 - Palma de Mallorca 1922)

Fill de propietaris rurals

Deixeble de Pons i Gallaza

Llicenciat en dret per la universitat de Barcelona el 1875

Mes tard la vocació religiosa el duu a estudiar teologia a la universitat gregoriana de Roma, El 1888 es ordenat sacerdot.

A Roma entre en contacte amb els clàssics grecolatins; Horaci, Virgili, la qual cosa canviarà el seu rumb poètic.

1902; Mestre en Gai Saber

1906; Presideix els Jocs Florals a Barcelona.

1907 Pelegrina a Terra Santa

Josep Carner i Guerau de Liost el reconegueren com a mestre

Obra: primer alterna l'ús del castellà i el català.

Des dels inicis fins al 1886; Romàntic

Recull tota la producció en català i la publica sota el títol de poesies el 1885,

s'hi inclou “Lo pi de Formentor”

A partir de 1906 s'inicia el període clàssic, amb la publicació d'Horacianes

la seva obra mes important.

Consisteix en la meditació i contemplació intel·lectual segons el model

horacians. Tema de la natura.

Característiques; mesura, elegància, exigència formal.

Joan Alcover (Palma de Mallorca 1864-1926)

Pertany a una família urbana benestant.

Llicenciat en dret per la U. B.

Advocat i relator a l'Audiència de Mallorca.

Casat dues vegades, tingué cinc fills en total, moriren les dues dones i només sobrevisqué l'últim fill.

Canvi Poesia superficial(castellà i català) Profunditat (català)

Organitza una tertúlia a casa seva on assistien M. Costa i Llobera, G. Alomar, Ll. Riber... i els escriptors que visitaven l'illa: Santiago Rusinyol, Josep Carner.

Obra:

1909 - “Cap a la tard” un dels millors de tots els temps

No te unitat formal ni temàtica. Nostàlgia envers el passat, vida a

Mallorca

i paisatge mallorquí.... s'inclouen 14 poemes sota el nom “cançons de la

serra”

que son un elogi a aquesta part de la geografia mallorquina, símbol de la

pàtria,

la mes coneguda es “La Balanguera” musicada mes tard per Amadeu

Vives.

Himne nacional quan no s'en podia contar d'altre mes explícit.

Poemes que parlen del mon rural, altre grup d'aquest volum el formen

Les “Elogies” son sis poemes de tema mort i pas del temps, Expressa el

dolor per la pèrdua dels fills i muller “Desolació” dol i “ La relíquia” son

els mes lograts.

1919 - Poemes Bíblics , llibres mes unitari formalment son poemes narratius que

glossen escenes i passatges bíblics. Son poemes narratius que glossen

escenes i passatges bíblics. Clàssic, perfecció formal, serenitat i contenció.

1904- Art i literatura; Assaig “La cuestion Regional”

Altres autors:

Miquel del Sants Oliver, (Campanet 1864-Barcelona 1902)

Periodista, assagista poeta i narrador. Poesies 1916.

Mª Antonia Salvà. (Ciutat de Mallorca 1869- Llucmajor 1958)

Poetessa i traductora. Poesia 1910, Espigues en Flor 1926, El retorn 1934.

Gabriel Alomar (Mallorca 1873 - El Caire 1941)

Poeta i prosista. L'únic lliberal. La columna en flor 1911.

Llorenç Riber ( Campanet 1882-1958)

Sol ixent 1912, Les corones 1917, A sol alt 1931.

Miquel Ferrà (Mallorca 1885-1947)

Poeta crític i periodista. A mig camí 1926.

EL NOUCENTISME

Fets sociopolítics

1903 - primer congrés Universitari Català - Universitat Catalana

1904 - creació de la biblioteca de Catalunya

1906 - creació de l'institut d'estudis catalans.

El terme fou introduït per Eugeni d'Ors a la veu de Catalunya el 1906 en una de les

seves gloses ; Nou - cents = modernitat. Inèdit, actual, modern. Retorn al classicisme formal i temàtic

Poesia Noucentista; el poeta no neix es fa

Popularisme

Intelectualisme

Natura idíl·lica

Ciutat ideal

Noucentisme 1906-1923

Eugeni d'Ors (Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú 1954)

Principal teoritzador del moviment. Glossari

1911 secretari de l'I. E. C.

Acaba enfrontant-se amb els dirigents polítics pel seu sindicats

Obra: pseudònim xenius i Octavi Romeu.

La Ben Plantada, Gualba la de mil veus, Lletres a Tina, La vall de Josafat,

L'oceanogràfic de tedi, El nou Prometeu encadenat.

Guerau de Liost ( Jaume Bofill i Mates Olot, Barcelona 1878 - 1930)

Col·laborador assidu de “La veu de Catalunya”

1918 elegit membre de L' i. E. C.

Obra:

La muntanya d'Ametistes 1908; reflexió poesia i poeta

La ciutat d'ivori 1918, La ciutat de Vori; intimiste noucentista.

Somnis 1913; Medieval

Selvatana d'amor 1920; Natura

Òrfena rural 1926; intimisme

Sàtires 1927; descripció irònica de la societat catalana.

Josep Carner (Barcelona 1884- Bruselles 1970)

Estudia pret i filosofia

Membre de l'institut d'Estudis Catalans desde 1911

Collaborador de “La veu de Catalunya”

Diplomàtic, viatge contínuament.

1939 - 1945 Professor de Mèxic, A causa de l'exili. En tornar s'instal·là a Bèlgica, d'on era la obra.

1904 viatge a Mallorca, Es declara amic i deixeble de Costa i Llobera.

Reconegut per tothom con a príncep dels poetes.

Obra:

Va publicar mes de 30 llibres de poesia entre 1904 i 1906. A mes d'obres teatrals, narracions, articles i traduccions.

Trets de la seva obra;

Temàtica: tots els temes, mort pas del temps, soledat, ...

Forma: Perfecció formal, sempre revisarà els poemes.

To: clàssic temperamental, ironia, humor, equilibri, agilitat, objectivitat.

Estructura: parteix d'una anècdota o historia molt breu que evoca allò que el poeta sentirà.

Etapes

1er Aprenentatge- Modernisme 1896 - 1924. Prova tots els generes.

1er Llibre: El llibre del poetes 1904

2on Professionalizació: el Noucentisme 1906-1924

La millor etapa, creació de l'alter ego “ell”

Els fruits saborosos 1906 ; infantesa, innocència i alegria; maduresa, plenitud

acceptació.

Fruites petites: maduixes, cireres, albercocs - infantesa

Peres, préssecs, llimones - la bellesa de la dona

Taronges, figues i magranes - vellesa de la dona

També assistim a un tractament dels costums de la vida burgesa.

La paraula al vent 1914; Auques i ventalls 1914 la inútil òrfena 1924;

3er Descoberta del simbolisme 1925 - 1939, mentres ell era diplomàtic a França i

Anglaterra, El cor quiet 1925, Nabí publicada el 1941

4art Poesia metafísica, (1939 - 1970)

Continuació de Navi ( profeta Hebreu)

Teatre

El giravolt de maig 1928; El ben ofert i altre cop de vent 1966

Recull de articles i contes

Les bohèmies 1925; ambient literari barceloní

Tres estels i un vòssec; notes sobre la dictadura de Primo de Ribera

Traduccions

De lewis Carrol, Dickens, Moliere.

LA POESIA D'AVANGUARDA

Generalitats

Avantguarda; part d'un exercit que va al capdavant, conjunt de corrents estètiques de ruptura i recerca de camins per a l'art s'en desenvolupen un grapat de moviments de curta duració.

Aquests són els més importants: Expressionisme 1905; cultisme 1907; futurisme 1910; art abstracte 1910; Dadaisme 1916; Subrealisme1919; Teatre de l'absurd.

A Catalunya els primers textos avantguardistes sorgeixen a partir del 1916.

Entra en tres períodes:

1er 1916 - 1924; cubisme i futurisme.

2on 1925 - 1938; surrealisme amb el futurisme; manifest groc de S. Dalí

3er Postguerra; darreres manifestacions.

Autors:

J. U. Foix ( Barcelona 1893 - 1987)

No acabà dret i seguí l'ofici familiar de pastisser

Redactor de les revistes; La Revista, Terramar, Monitor de Catalunya, Quaderns de Poesia, La publicitat.

Col·laborador; trossos, l'Amil de les Arts

Barrejà:

Surrealisme; imatges oníriques

Futurisme i cubisme; cal.ligrames i collage

Classicisme; no ruptura amb el llenguatge.

Llengua poètica: Tèxtil riquisim, arraismes i neologismes.

Gran diversitat de formes

Obres

En Prosa; Diari - publicat fragmentàriament 1918. Abans de la Guerra Civil:

Gertrudis desprès de la Guerra Civil; Diari

En Poesia; Sol i de Dol 1947

Les irreals omegues 1984; anècdotes personal i sobre Catalunya.

Onze nadals i un cop a l'any; sobre el país i la llegua.

Periodístics; articles ideològics; articles informatius.

Joan salvat Papasseit (Barcelona 1894 - 1924)

Familia molt pobra. Mare gitana, pare fogoner que morí quan ell només tenia set anys

Autodidacta

Es dels mes notables exemples de l'avantguardisme català

Cubisme i futurisme; collages, versos lliures, cal.ligrams

Obra

Poemes en ondes hertzianes 1919 + avantguardista

L'irradiador del port i les gavines

Les conspiracions 1922 Afirmació patriòtica

Gesta dels estels 1922 mitificació del barri, maners, peixaters.

El poema de la rosa als llavis

Ossa Menor 1925

Els nens de la meva escala, recull de proses poètiques.

14