EL RENAIXEMENT

VALENCIÀ

Índex

Esquema dels conceptes principals

Desenvolupament del treball
2.1- Introducció
2.2- Redacció dels continguts

• L' antic hospital general

• Consulat de la mar

• La << Nova Obra >> de la Catedral

• El palau de la Generalitat

• L' Almudí

• Convent del Corpus Cristi o Patriarca

• Monestir de Sant Miquel dels reis
  2.3- Conclusions
  

Conclusions principals

Bibliografia

1.-ESQUEMA DE CONCEPTES PRINCIPALS

INTRODUCCIÓ 1- L'antic hospital general

2- Consulat de la mar

3- La obra nova de la Catedral

CONTINGUTS DE LA REDACCIÓ 4- El palau de la Generalitat

5- L' almudí

CONTNGUTS 6- Convent del Corpus Cristi o Patriarca

CONCLUSIONS 7- Monestir de Snt. Miquel dels reis

BIBLIOGRAFIA

2.- DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL

2.1- Introducció

Aquest treball consisteix en visitar els diferents monuments del renaixement valencià i descruire'ls, tant el seu aspecte exterior, com l'interior, cal incloure el corrent artístic al que pertanyen i en que s'observa, les seues característiques principals, on es situen dins de la ciutat i quina funció tenen.

2.2- Redacció dels continguts

L'ANTIC HOSPITAL GENERAL

El antic hospital està inspirat en les traces de l´hospital matjor de Milàn. Va ser construït al segle XV dins de la política hospitalaria que anys abans havien construït els reis catòlics a Santiago de Compostela, Toledo i Granada. L'hospital va suposar un desenvolupament sanitari, ja que en aquella època no eren gens comuns.

Això mostra que al renaiximent espanyol, València era una ciutat prou important i evolucionada.

Poseeix una planta de creu llatina característica dels edificis renaixentiste. Cadascú dels dos braços de la creu configura un espai columnari de tres nau, separades entre elles per grans columnes de pedra nua amb capitells de diferent temàtica. Està organitzat en un conjunt tancat de dos plantes amb brazos desiguals en longitud i amplura.En la seua intersecció s'origina un centre amb forma octogonal sobre el que es trova una volta. Al centre d'aquesta volta hi ha representada una imatge divina arropant a uns subdits (sabem que són súbdits perquè estan agenollats i es troben com pregant), dalt de la figura que arropa a aquestes persones es troba una altra amb una mena de corona amb rajos de llum, la qual esta muntada sobre un núvol, això li dona més autoritat encara que a la figura que arropa.

L'hospital té una gran lluminositat gracies al centre octogonal que unifica les dues plante, on abans es trobava l'altar sobreelevat perquè tots els malalts pogueren reconfortar-se espiritualment. En la planta inferior existeixen elements de decoració en relleu sobre els enjunts dels arcs on es representa les virtuds teologals i cardinals. La planta superior poseeix figures de sants.

L'edifici sofrí un incendi en 1545, del que a soles es salvà la portada d'accés al recinte que encara hui es conserva, el que obligà a una ràpida reconstrucció que modificaria la seua estructura constructiva, encara que la seua planta de creu llatina es mantingué, perque permitia una organització més racional, amb separació per sexes i enfermetats, al mateix temps que posibilitava el control dels malalts desde el centre.

EL CONSULAT DE LA MAR

El consulta del mar es va construir durant el transcurs del segle XVI, perquè el comerç marítim havia tingut una pujança molt important. Les obres van ser encomanades a Pere Compe que va morir abans que l'obra fos terminada.

Per damunt d'un soterrani de baixades creueries escorçades que es recolzen sobre pilars, on s'alça la primera planta, que va ser construïda entre 1498 i 1506. Té exteriors semblants als torreons de la Generalitat.

Des d'un jardí o Patí dels Tarongers que hi ha dins del edifici s'accedeix a la planta principal, seu del Tribunal del Consulat. És un saló molt gran amb un sostre elevat on es va instal·lar sobre el 1920 un ric artesanat i policromat que procedia de la “Cambra Daurada” de la desapareguda Casa de la Ciutat. Aquest saló esta dins de la Llotja de València, la qual està situada dins del recinte amurallat de la ciutat àrab (S. VIII al XIII), fou construïda en estil gòtic per Pere compte del 1482 al 1498

OBRA NOVA DE LA CATEDRAL

L' Obra Nova de la catedral, també anomenada Llotja dels Canónics esta situada a la plaça de la Verge.A la Catedral, vora la porta dels Apòstols i circuint part da la girola, li fou afegida l' “Obra nova”, començada al 1566 per Miquel Porcar el qual s'inspirà en disenys de Gaspar Gregori.

La planta d'aquest edifici té fomra poligonal irregular, amb certa forma eliptica als costats d'aquest poligon. L' edifici consta de tres plantes, cadascuna de les cuals te una succeció d'arcs de mig punt, anomenades popularment “els balconets de la Seu”. Recentment han estat restaurades, a causa de la conversió en llotja de la galeria superior, s' eliminà la “techidumbre lignea” de l'ultima planta, quedant reduïda a una simple succeció d'arcs.

PALAU DE LA GENERALITAT

El Palau de la Generalitat va ser construit per Gaspar Gregorúi al 1859, on antigament estava la Casa de la Ciutat. El palau té més de cinc segles de vida valenciana.

Aquest palau va estar iniciat el 1482 en estil gòtic, i forne coninuades durant el segle XVI en estil renaixentista. Vet ací la imponent torrassa disenyada per Montano el 1518. Una altra torrassa bessona ha estat construïda a l´altra banda del palau, i inaugurada el 1952.

En la segona planta, Gaspar Gregorí va donar trassades als buits rectangulars, que van quedar limitades amb dos pilars d'ordre dóric i cornista; així com l'enorme estableïment de l'últim tram que arreplega cuatre costats del torreó.

El coronament d'aquest torreó es va realitzar el 1577 en balustres i remats de besa i piramides, que va destacar en aquests detalls l' influència escurialense.

Després, si desviem la vista tras pasaar l'umbral de l'edifici, podem observar l'obra mestra de la carpinteria del segle XVI, el sostre de fusta, en trivuna perimetral en arquills, destacant i decorant en mesules talladas a mà, casetons en boses, arcs de mig punt recolzats per balustres. El sostre està ple d'artesons d'estil renaixentista. Els murals reprensenten distints estaments i brassos de les Corts i la seua comisió permanent que van ser realitzades i pintades per quatre pintors, Sirenyena, Requena, Mestre i Mata al segle XVI, en els que apareixen diferents figures.

L'ALMUDí

La construcció d'aquest edifici s'inicià cap al 1517, va ser conlós en les últimes dècades de segle. Es va fer dins de la política d'edificis públics duta a terme pel municipi de la ciutat de valència, com la casa de la ciutat o el palau de la generalitat.

Es va destinar a la venda de grà y regulació de preus.
Te aparença de caixa rectangular i la planta es divideix en tres naus (basilical). L'edifici es troba en l'entorn d'un pati claustral, sense cap estil artístic definit.

Al seu interior observem arqueries de mig punt i orcs ojivals, o arcs esquinats als extrems de la sala que fan de contrafort, i pati al centre, que es va cobrir amb armadura a principis del s.XVIII. Alguns capitells d'ordre jònic tenen girades les volutes segons el punt de vista de l'entrada del recinte.

Les pintures murals tenen un caràcter popular que fan referència a diverses circumstàncies relacionades amb el almacenament del blat, dates de les partides, els sants patrons...
Està restaurat recentment, el procés de restauraciódurà quatre anys (1992-1996). Podem observar un pórtic de tres arcs de mig punt, organitzats de manera serliana (combinació de l'arc de mig punt entre dintells) sobre pilar octogonals.
Fou declarat monument históric-artístic de caràcter nacional en 1969.

MONESTIR DE SANT MIQUEL DELS REIS

El monestir de Sant Miquel de los Reyes començà a construïr-se pel claustre sud i les dependències que aquest distribuia el 1546, però l'obra quedà parada després de la mort del seu fundador en 1550, el Duc de Calàbria. En la década dels setanta es va restablir lentament la seua estabilitat, i es va reanudar les obres. El claustre valencià acullí el cassicisme escurialense, però amb múltiples variants. Unes forzades pel que ja estava construït, altres completament lliures.

L'esglèsia fou construïda entre 1623 i 1645 baix les ordres de pere d'Ambuesa i Martí d'Orinda y els cenotafis dels fundador sper Juan Miguel Orliens. La portada está dins de la línia de les fatxades-retable, monumentalització en pedra d'esquemes compositius provenientsde les obres d'altar. L'interior és de grans proporcions, amb planta de creu llatina, amplia i única nau amb capilles laterals comunicades entre sí, cor alt als peus i presbiteri elevat que resguarda una cripta. El temple es tanca mitjançant una volta de canó amb lunets i cúpula sobre petxines, tambor i llanterna en el creuer. Al llarg del S.XVIII, a càrrec de membres de la propia comunitat, es ralitzaren diverses obres, com l'embellessiment del presbiteri i l'inici del claustre nort, que mai fou acabat.

El 1856 fou convertit en presó, funció de què ha estat alliberat el 1966, però encara la seua restauració no ha estat iniciada. Actulalment, tras la seua recent rehabilitació, s'ha instal·lat en ell la Biblioteca Valenciana.

CORPUS CHRISTI

El pati del col·legi del Corpus Christi, anomenat popularment “el patriarca” pel títol del seu fundador Sant Joan de Ribera, té un bellíssim claustre de pur estil italià, construït el 1598 per Guillem del Rey, amb 56 columnes de marbre blanc dutes de Gènova, amb capitells jònics les de la galeria de dalt i toscans les de baix.

2.3- Conclusions

Per raons de falta de planificació racionalista, València no tingué cap plaça major quadrangular porticada amb façanes uniformes, com les de tantes ciutats castellanes, i hagué de ser la tradicional i irregular plaça del Mercat. Amb això s'explicaria l'irregularitat amb que està organitzat el barri on es troben la majoria dels edificis de l'itinerar, al carme (centre històric), barri d'origen àrab amb carrers estrets e irregulars, a diferència del Monestir de “San miguel de los reyes” el qual es troba al camí vell de Barcelona

Les principals diferències que hem observat són:

-El Consulat del Mar és una sala renaixentista dins d'un edifici gòtic (Llotja de valència), a diferència de la resta dels edificis de l'itinerari, que són plenament renaixentistes.

-Les funcions que tenien antigament tambè són diverses: alguns tenien una funció o utilització religiosa com el Monestir d San Miguel de los reyes o el Convent del Corpus Christi. Altres com el Consulat del Mar o el Palau de la Generalitat eren edificis públics emprats per a temes polítics i administratius.

3.- CONCLUSIONS FINALS

Varem trobar dificultats en poder visitar alguns dels edificis del trajecte. A l' Almudí, per exemple, hi havia una exposició d'art pel que calia pagar per entrar, i a més la decoració de l'exposició dificultava la visió general de l'estructura interna de l'Almudí.

Al palau de la Generalitat no puguerem passar ja que per poder entrar cal anar en grup i s'ha de demanar una visita concertada.

El Consulat de la Mar, està tancat al públic per obres de restauració. Pel qual tampoc varem poder entrar a visitar-ho.

Com que el recorregut es prolongà més del que esperàvem, les fotogràfies realitzades eixa vesprada no ens foren utils posteriorment per la poca lluminositat d'aquestes.

Visitarem la Basílica (fent la seua corresponent descripció) perquè la confonguerem amb l'obra nova de la catedral. Igual que també confonguerem el museu del patriarca amb el corpus christi.

4.- BIBLIOGRAFIA

SANCHIS GUARNER, La ciutat de València, Publicacions del Cercle de Belles Arts,1972

UNIVERSITAT DE VALENCIA, Història de València

Fotocopies entregades per la professora.