Renaixement

- El terme renaixement es un concepte que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjans del segle XV i el primer quart del segle XVI, és un període que designa l'art Italià en el qual és un retorn a les arrels clàssiques grecoromanes. Aquest nom s'aplica en l'època artística que dona el començament de l'edat moderna.

De fet el Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la que qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots. I amb la mateixa consciència s'oposa a l'art contemporani del Nord d'Europa.

Aquest període es divideix en dues etapes :

• El Quattrocento que té com a espai cronològic el segle XV i compren el Renaixement primerenc que es desenvolupa a Itàlia. Florència ( Medicis).

• El Cinquecento aquesta etapa se centra en el primer quart del segle XVI. Aquesta etapa desemboca cap a 1520-1530 en una reacció anticlàssica que conforma Manierisme. Roma(papes).

Mentre que a Itàlia s'estava desenvolupant el Renaixement, a la resta d'Europa es manté el gòtic amb les seves formes tardanes, i en situació que es mantindria, exceptuant casos concrets, fins a començaments del segle XVI.

És un trencament amb el món i la cultura medieval que comporta un canvi de pensament i d'estètica que es basa en l'humanisme, es deixa l'altra banda el teocentrisme i s'imposa l'antropocentrisme (l'home tornarà a ser el centre de la mesura i de totes les coses)com amb l'antiga Grècia, l'artista serà un home complert, serà molt valorat i firmarà les seves obres. És una etapa de predomini de raó i pregunten el perquè de les coses i es posen les bases de la ciència i el mètode científic estimula l'observació i l'experimentació. Es fan grans avenços amb Mates, Física Astrologia, Biologia, nous invents i un dels més importants serà l'impremta que facilitarà la divulgació de la cultura.

L'ensenyament serà més laic i naixeran moltes universitats.

Fora d'Itàlia l'Antiguitat Clàssica suposarà un cabal acadèmic assimilable, i el desenvolupament del Renaixement depenia constantment dels impulsos marcats per Itàlia. Artistes importats des d'Itàlia o formats allí, feien el paper de vertaderes transmissors.

Els homes del Renaixement voldran arribar a Déu a través de la raó i això els portarà molts problemes i mals de cap. Volien presentar un Déu amor i una església mare però tindran moltes contraindicacions.

És una etapa de canvis econòmics i l'agricultura ja serà l'única font de riquesa, hi haurà més indústria, més comerç, banca, la burgesia va consolidar amb el seu poder econòmic i es van crear els seus estats governats per monarquies autoritàries.

El mecanisme de la recuperació de la Raó va tenir els seus suports en la reintroducció de la saviesa clàssica: els textos de l'Antiguitat que es conservaven es tradueixen. La caiguda de Constantinoble en mans sarraïnes va provocar un èxode massiu d'artistes i intel·lectuals bizantins, que s'instal·len a Itàlia i portaven amb ells nous manuscrits clàssics, conservats pels àrabs, la saviesa hel·lenística, els coneixements de càbala i l'astrologia oriental, etc.

Una altra raó és que Petrarca i Bocaxio donen a conèixer obres antigues que eren ignorades o mal conegudes i fomenten el retorn de l'antiguitat.

Aquest retorn influirà en l'art es recuperaran elements clàssics, els ordres arquitectònics (el dòric, el jònic el corinti)i les idees de preparació corrupta, les idees de la bellesa, la perfecció ,l'harmonia i la simetria. Re-descobreixen la perspectiva que és la gran troballa dels artistes del renaixement.

Es fa un estudi del cas humà i de les lleis que regeixen la naturalesa i el Cosmos, l'art continua essent essencialment religiós s'introdueix una nova temàtica : l'home i home nu, també hi haurà temàtica biològica i paisatge. Totes les manifestacions de l'art tindran el mateix valor d'arquitectura, escultura i pintura que arribaran a tenir un predomini de la tècnica.

El Renaixement és a més un dels primers moviments a tenir consciència d'època, és a dir, els seus integrants es autodenominen com homes del Renaixement, com inaguradors d'una nova Edat, l'Edat Moderna, per oposició a la qual identifiquen ja com Edat Mitjana, nexe de transició entre l'esplendor de l'Antiguitat clàssica i la nova esplendor de la seva pròpia època. És en aquest període quan els artistes comencen a signar les seves obres, les seves dades biogràfiques són recollits pels especialistes en art, les seves teories pictòriques componen tractats de gran elaboració intel·lectual... el mite del geni modern inicia el seu procés en aquests anys, amb centelleigs com Rafael o Leonardo.

Resumint el Renaixement va comportar una transformació que va afectar totes les formes de vida econòmica, política, ciència, religió i cultura.

Quattrocento:

Arquitectura: el bressol del Quattrocento és la ciutat de Florència governada pels Médicis més importants en el renaixement del segle XV.

Els inicis del renaixement donen en primer lloc a l'arquitectura, és trenca la verticalitat del gòtic i es faran temples a la mesura humana, es recuperen els elements clàssics: l'arc de mig punt, la volta de canó i arquitravada, els ordres arquitectònics, la cúpula i en general les proporcions de mesura i harmonia de l'època clàssica, també es construiran edificis de planta central, circular o creuer grec i també de planta basilical. És una etapa d'expansió de l'arquitectura civil, especialment palaus urbans, els edificis són clars de paret blanca com a sinònim de devinitat.

Els arquitectes més importants d'aquesta etapa són Brunelleschi i Alberti.

Pintura: es la gran troballa (la perspectiva) on s'introdueix una nova tècnica l'oli i la tela que aconseguiran canvis de colors, on antigament es feien servir els frescos on posaven sorra i guix amb una capa humida i sempre havien de pintar sobre les parets i en canvi d'aquesta nova manera podien pintar sobre la tela sense cap problema. La poesia és pintura cega i la pintura és poesia muda.

Principals artistes del Quattrocento:

Brunelleschi: el seu nom complet és Felipe Brunelleschi. És un artista italià un dels mestres fonamentals de la transició cap al renaixement. Va néixer a Florència el 1337,on va rebre de seguida una ràpida formació com a orfebre. El 1401 va participa en un concurs per el disseny de les portes de bronze del baptisteri de la seva ciutat però no va quedar premiat. Més tard és va dedicar a l'arquitectura i el 1418 va rebre un encàrrec que era construir la cúpula inacabada de Duomo, de la catedral gòtica de Florència. El seu projecte que va presentar amb una gran innovació no solament artística sinó també tècnica, consistia en la superposició de dos voltes (esquifadas) octogonals, una dins de l'altra. Aquesta disposició permetia un repartiment d'esforços, junt amb una lleugeresa excepcional, i es va convertir en el model constructiu de la cúpula durant diversos segles. Per primer cop a la historia una cúpula oferia el mateix aspecte estructural en l'interior que en l'exterior. En altres edificis florentins com el de l'església de Sant Lorenzo (1418-1428) i l'hospital dels Innocents (1421-1455), Brunelleschi va perfeccionar el seu estil auster geomètric, inspirat en l'antiga Roma i completament diferent del gòtic.

La característica principal consistia en el predomini del rigor matemàtic, marcat per la quantitat de nervis ortogonals, línies rectes, plans llisos i espais cúbics. Aquesta arquitectura de parets planes es va convertí en un paradigma per la execució de la majoria d'edificis posteriors al renaixement florentí. Cap al final de la seva carrera sobre tot en edificis com la inacabada església de Santa Maria degli Angeli (començada el 1434), la basílica del sant Esperit ( començada el 1436) i la capella Pazzi(començada el 1441) tots ells a Florència, va abandonar el seu estil lineal i geomètric per adoptar algun altre estil més escultòric. El primer dels edificis dits, per exemple l'interior no està compost només de murs plans sinó que aquests alteren amb profunds nínxols que s'obrien cap a un espai interior octogonal. Aquest estil, amb els seus rítmics contrastos entre vuits i plens, va ser el primer pas cap al renaixement.

Junt amb el pintor Masaccio va ser el primer mestre renaixentista que va recopilar les lleis de la perspectiva. Va crear dos pintures seguin aquestes lleis poder entre el 1415 i el 1420 i també es creu que va pintar el fondo arquitectònic d'una de les obres primitives de Masaccio. L'influencia de Brunelleschi va ser enorme entre els seus contemporanis u els seus successors immediats, inclòs l'arribada fins el segle XX, donat que molts arquitectes moderns el consideraven com el primer arquitecte racionalista. Va morir a Florència el 1446.