INTRODUCCIÓ

Al practicar activitats esportives pots patir alguna lessió a causa d'un cop directe, un estirament excesiu o simplement, per un estirament o moviment repetitiu d'alguna part del cos.

El 80% de les lessions patides durant la pràctica del esport afecten els teixits tous (músculs, tendons, lligaments i articulacions). Immediatament després de produir-se una lesió s'apliquen primers auxilis : descans de la zona lesionada i evitar moviments ; aplicar compreses de gel a la zona afectada durant deu minuts i cada tres hores ; cobrir completament la zona afectada sense apretar massa; elevar la zona lesionada per rehuir l'hemoragia i la inflamació.

En l'esquema de la dreta tenim els pasos a seguir per curar una lessió. És aquí on trobem els ejercicis físics terapeutics són mètodes per la recuperació d'una lessió.

CONCEPTE I CLASSIFICACIÓ

L'exercici físic terapèutic o també dit cinesiterapia és el conjunt de tècniques basades en l'aplicació, o en algun cas restricció, de moviments a les estructures mòbils del cos humà amb finalitats terapèutiques.

Dins d'aquesta terapia, apart de les tècniques i mètodes especialitzades existeixen diferents tècniques bàsiques, que són les següents :

• Movilització

• Immovilització

• Traccions

• Masoterapia

• Mecanoterapia

• Poleoterapia

MOVILITZACIÓ:

L'agent físic que utilitza la cinesiterapia és el moviment, que comprent una gran gama, que agrupa en ordre a la seva freqüència ens dón un especte cinètic.

Aquest agent produeix un efecte primari peculiar, fundamentalment mecànic, que es tradueix per un moviment de les estructures orgàniques. Aquest moviment ho fa el pacient, on s'ha li aplica o s'ha li anula en determinades condicions.

La movilització activa pressuposa moviment per el malalt. Amb el repòs i la relaxació els moviments queden suspesos.

La cinesiterapia ocupa un lloc destacat com a mitjà de tratament de moltes malalties, sobre tot en les del aparell locomotor.

Quan la movilizació s'aplica sense un fi terapèutic, sinò intregat en l'educació física, l'atletisme i l'esport, aquests formen la cinefilaxia, diferent a la cinesiterapia. Amb freqüència utilitzem la gimnàstica igual a la movilització, perque a la gimnàstica es fan series de moviments de forma sistematitzada per part del individu.

En numeros tractats s'utilitzen: movilització, ejercicis terapèutics i la gimnàstica.

IMMOVILITZACIÓ:

L'absència de moviment és en ocasions una arma terapèutica de no escasa importancia. S'utilitza com fins preventius quan es pretent evitar postures vicioses. Actúa com a fi curatiu en cassos de deformacions ja establer-tes.

S'ha de tenir en conte que la immovilització no té que ser prolongada ja que es podrien provocar efectes perjudicials com degeneració del cartílag articular, disminució de la tensió del líquid sinovial, atrofia muscular, osteoporosis…

TRACCIONS:

Tracció es l'efecte de tirar alguna cosa amb l'objectiu d'arrastrar-la. La tracció terapèutica és aquella que utilitza les aplicacions de forçes a una part de l'organimsme per estirar teixits, separar els fragments ossis o superficies articulars. Són forçes perpendiculars a les carilles articulars i paral·leles als eixos de palanques òseas.

S'utilitza com un tècnica de realineament desprès de traumatismos i cirugies. També té acció en la terapia física la qual inclou les traccions òseas i separacions òseas.

S'utilitza la tracció quan es presenten els següents símptomes:

• Trataments per quadres dolorits.

• Deformació i pèrdua de l'àngle articular.

Tenim un punt de vista fisiològicm que ha diferenciat l'efecte de descomprensió i el de decoaptació. El primer és generat per la tracció de la interlinea articular, que alivia el dolor, però la separació no és observable per diagnòstics. El segon és generat per una força de tracció de major intensitat que separa realment les peces òseas.

Hi ha una serie de estudis anatòmics que són experimentals, i que incluèixen:

• Els lligaments toleren millor l'augment progressiu de la carga.

• El disc intervertebral recupera la seva estructura microscòpica amb verticalització de les fibres de l'anell fribòsic.

• Les articulacions interapofísiques posteriors es deslligen longitudinalment amb signes de reparació.

• Existeix un fenomen descontracturant en els músculs paravertebrals en forma pasiva.

• Les víes de la propiocepció són estimulades i bloqueja la senyal dolorosa, gràcies al mecanismo de les mecanorreptores dels músculs, lligaments, tendons,etc.

Objetius de les traccions vertebrales:

• S'ha d'allargar la columna vertebral posterior.

• Eixamplar l'espai discal entre cada vertebra.

• Separar les articulacions apofisiarias vertebrals.

• Intentar disminuir el dolor en la regió afectada.

CLASSIFICACIÓ:

Les traccions es divideixen en:

• Actives, les quals el pacient és l'encargat de realitzar les tracciones, és a dir, autotraccions.

• Passives, les quals un agent exterior és l'encargat de realitzar les tracciones. Dins de les passives es dividiesen en manuals e instrumentals.

• També es dividiesen en traccions vertebrals i altres traccions articulars.

• S'han classificat les traccions segons la seva possició adoptada, ja sigui en decúbit supí, decúbit inclinat, sentat, en plà inclinat,etc.

• D'acord en l'aplicació de les forçes, es divideixen en continues i discontinues.

MASOTERAPIA :

És la part de la terapèutica que s'ocupa del massatge, definint-s'he aquesta com la aplicació de movilitzacions a l'escala tisular amb fins terapèutics.

Existeixen diferents tipues de massatges. Aquests poden ser manuals o instrumentals, locals o generals, preventius o terapèutics.

Les tècniques empleades són també variades:

• Massatge per fregament.

• Massatge per pressió: com amasadura, com descompressió, com fricció.

• Massatge per percussió.

• Massatge per vibració.

MECANOTERAPIA:

Són exercicis físics que s'apliquen per recuperar i/o mantenir la movilitat de les articulacions i fortalitzar els músculs, amb l'ajuda de peces i altres aparells del gimnàs universal. Aparells per exercicis isosinètics, rampes, balancins, escales amb rampa, barres d'equilibri, pilotes, matalasos i taules de possicions,etc.

POLEOTERAPIA :

Les poleas es poden parar colocant-se mènsula a la paret, o parar un pont sobre el llit. Podem treballar les cames estant ajegudes i els braços sentats.

Exercicis per a membres superiors :

• Elevar alternativament els braços.

• En suspensió, les poleas estan fixes, permeten que el nen obri i tanqui els braços, o portar-los cap endavant o enrere.

Exercicis per a membres inferiors:

• Obrir i tancar les cames.

• Fer bicicleta.