Tema1. Introducció al turisme i al sistema turística

Concepte bàsics del turisme

Condicionat

Temps de vida oci (turisme)

Alliberat

descans

Pernoctacions: estar fora del teu entorn més de 24 hores.

Turista: dorm fora del seu entorn habitual (+24 hores)

Visitant: tot aquell que es desplaça fora del seu entorn habitual.

Excursionista: manca del seu entorn però torna en menys de 24 hores.

Turista (+1 any) RESIDENT

Segons OMT (Organització Mundial del Turisme)

Condicionat: temps que necessitem per les nostres activitats de supervivència.

Exemple : dormir, menjar… (necessitats bàsiques)

Alliberat : temps lliure que ens queda després del condicionat. Dins d'aquest podem trobar l'oci.

Oci: tota aquella part temps alliberat a dediquem a fer una activitat no remunerada i que no està destinada a cobrir les postres necessitats bàsiques. Dins podem trobar el turisme. Quan parlem que una activitat és d'oci és necessària una actitud mental.

Turisme: són activitats d'oci que les fas per plaer. L'OMT diu que son aquells desplaçaments que es realitzen fora de l'entorn habitual per un període superior a 24 hores sense percebre remuneració per una destinació no habitual.

El sistema turístic

DOSSIER

Les definicions de turisme

Data de 1937 quan es parla per primer cap del concepte de turisme. No era una definició sinó uns consells creats per la LLIGA DE LES NACIONS. En aquest es definia el concepte de TURISME INETERNACIONAL com aquell desplaçament fet per una persona que viatja més de 24 hores a un lloc que no és la seva residència habitual. Estaven exclosos els estudiats, els treballadors que diàriament traspassaven fronteres, els comerciants…

Breu història de la definició de turisme

L'any 1950 ja existeix l'ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL i ORGANITZACIONS DE VIATGES (actualment TTOO). Aquesta organització modifica la definició de 1937 dient que els estudiants haurien de ser considerats turistes i s'hauria de tenir en compte una nova figura: el viatger en trànsit. Van passar, per primera vegada, un màxim de sis mesos com a límit per considerar a una persona RESIDENT (Raó: no tothom tenia la possibilitat i els que ho feien era per un període molt petit de temps. Per adaptació, + tard, es va canviar a una ny).

L'any 1967 es reuneixen un comissió d'experts de les Nacions Unides i tornen a rectificar-la amb un nou aspecte: la diferència entre turista i visitant d'un dia o excursionista. D'aquesta manera, facilitava el tractament de la figura del passatger en trànsit (inclòs en visitant d'un dia).

L'any 1991 la Conferència Internacional de Turisme (també anomenada Conferència d'Ottawa) va reunir-se a Ottawa (Canadà). Van acabar de redefinir turisme i establir la diferència entre turista, visitant i resident. També entre Turisme domèstic i internacional. Es va ampliar el període de la consideració de turista a resident que va passar a ser d'un any. Es ratifica l'any 1993 per l'Unitat d'estadística de les Nacions Unides (establiment d'unes normes generals per les estadístiques)

Necessitat d'homogenitzar els elements estàtics

Necessitat d'homogenitzar les diferents definicions

Objectius principals:

c.1. definicions que serveixin per tots els països

c.2. “ senzilles i clares

c.3. limitació d'usos estadístics

c.4. havia de ser útil i coherent per les seves diverses utilitats (en el camp de l'economia)

Conceptes bàsics en els que es basa el concepte de turisme

Perspectiva de la demanda: la definició ha de permetre explicar i entendre que és el turisme des de la perspectiva del turista (visitant). D'això s'anomena DEMANDA.

Definir el context habitual: l'OMT es va basar en la freqüència. Considera que més d'un viatge a la setmana a un mateix lloc, converteix la destinació en una destinació habitual.

Límits i distancia: per deixar de ser context habitual a d'estar a més de 160 km

Durada de l'estada: el màxim era 1 any però el mínim es més difícil perquè implica el trànsit i les diferències horàries. Això es consideren excepcions i s'opta per basar-se en les dates del turista. A partir d'un punt límit (entrada -sortida )

Remuneració: viatges de negocis i la destinació. S'exclou d'aquesta definició els casos en el paga es troba en la zona de destinació (viatges de negocis)

. Anàlisi del sector turístic

l'OMT crea una classificació de descriptors del turisme:

• viatgers

• motivacions

• durada

• despesa

• transport

• tipus d'allotjament

DOSSIER! Demostración de la importación

DOSSIER! Compresión de la cuenta

. Importància del turisme

SECTOR ECONÒMIC

1)Generador de riquesa: no només en el propi sector sinó que implica a altres. Era el que va motivar la creació del Compte satèl·lit

2) Generador de llocs de treball: relació amb l'efecte multiplicador

3) Generador de divises (en el cas del turisme internacional)

ALTRES SECTORS

Reequilibridor de la riquesa dins d'un país: Per exemple a Catalunya, abans era un generador de riqueses. Els fluxos internacionals eren el turisme de masses i l'indústria . No era reequilibrador perquè els diners es quedaven a Catalunya. Encara que la riquesa del turisme es generi en un lloc es redistribueix a la resta d'Espanya per la generació de noves riqueses en aquestes zones.

Capacitat del turisme de generar llocs de treball en llocs on els inconvenients físic (terreny) impedeixen que s'instal·lin altres empreses o indústries. Per exemple: àrees de muntanya (alternativa de desenvolupament)

El sector turístic es considera intensiu en l´ús de mà d'obra i capital: és un sector que necessita de persones per fer un Server (intangible). No poden ser substituïts per màquines. Amb l capital succeeix el mateix. Es necessita un capital per pagar la mà d'obra (mantenir l'inversió constantment).

GLOBALITZACIÓ

El turisme com a sector, és un dels elements que es troben dins d'aquest fenomen. (econòmica i territorial) la paraula Globalització no significa ¡ “neo - liberalisme”.

COMPETIDORS

El turisme configura un espai en competència a cada un dels fluxos turístics (per una qüestió d'arribada dels turistes).això fa que cada vegada més els espais turístics s'especialitzin.

EXPERIÊNCIA HUMANA

Encara que facis turisme sol fa enriquir a la persona (només es pot realitzar a nivell individual)

EXPERIÈNCIA SOCIAL

Malgrat que hi hagi gent que viatgi sola, entra en contacte amb altres persones. Es una experiència social estudiada per la sociologia… El contacte és amb la població local, majoritàriament. Un altre aspecte es que l'experiència turística es realitza en grup.

FENÒMEN GEOGRÀFIC

El turisme utilitza els recursos del territori. Diem que el turisme és un fenomen geogràfic per:

El turisme per definició suposa un desplaçament en l'espai. Aquest territori es veu modificat per l'excés ús. En aquest cas és la geogràfica la disciplina que estudia l'ús d'aquest territori.

Per poder parlar marquem tres zones:

2.1 zona d'origen

2.2 zona de destinació

2.3 zona de trànsit

3) S'estudia principalment l'efecte que es produeix en la zona de trànsit o destinació

4) Els recursos del territori no són permanents, el turisme utilitza recursos

territorials exhauribles. Per això es necessària una planificació i la gestió dels

recursos.

Un aspecte important per poder analitzar el turisme, es necessari conèixer bé el SISTEMA TURÏSTIC des de la perspectiva d'espais receptors o de destinacions turístiques.

El turisme és un sector molt complex i s'ha d'estudiar per una disciplina sola, per això existeix l'anomenat enfocament sistemàtic (veure el turisme com un sistema). Si trastoquem un dels elements del sistema, tots els altres es veuen afectats (les conseqüències no sempre són positives) MULTIDISCIPLINAT

DOSSIER! Estadi econòmic, característiques i exemples

DOSSIER ! Tourism

. Evolució del turisme

El turisme s'inicià al segle XVIII. Es parla d'un turisme elitista on es feia l'anomenat Gran Tour que va donar nom al mot de TURISME. Al segle XIX s'anomena Turisme artesanal (cultural i relacionat amb el Gran Tour). A partir dels anys 50 va aparèixer l'anomenat Turisme de masses.

Turisme elitista

Es va produir a Europa en el segle XVIII i el va organitzar l'aristocràcia inglesa per visitar la ciutat (visites culturals). L'objectiu era lúdic i pedagògic. Algunes de les ciutats més visitades eren Florència, Paris i Roma. Es considera que és la primera activitat de l'anomenat TURISME URBÀ. Era poca gent, reduïda la seva visita en llocs concrets i amb poca difusió territorial però amb un gran impacte econòmic.

Turisme Artesanal

Va aparèixer durant el segle XIX amb dues motivacions:

• Aventurera: el principal destí era el Mediterrani

• Terapèutic: només hi anava la gent de cert prestigi.

A causa de les dues tendències es creen diferents nuclis turístics com ara: Braighton (Anglaterra); Canes o Vichy (França); Sitges o Sagaró (Catalunya) i San Sebastián o Santander (Espanta). Seguia tenint baix impacte territorial però tampoc econòmic. Pioners de les empreses turístiques (actualment TTOO): Thomas Cook, Ritz, Pullman, Henry Wells i William Fargo, Baedeker, Nagelmackers.

Turisme Fordista

Aproximadament als anys 50 d'aquest segle, va aparèixer un nou model de capitalisme i d'organització anomenat Fordisme (després de la II Guerra Mundial).

Característiques del Fordisme:

• producció estandarditzada i de masses

• organització rígida del treball (producció en cadena)

• estat del benestar que garantia a totes les classes l'accés al consum

• disponibilitat a preus reduïts de recursos naturals, energia…

La mentalitat fondista es va impregnar al Turisme i es va convertir en un producte de gran difusió per a grups socials nous, els quals abans no podien accedir.

Es va produir la DEMOCRATITZACIÓ (disponibilitat de casi tot el món). Van aparèixer noves zones turístiques de tal forma que el turisme comenta a adoptar una gran importància econòmica d'alguns països.

Turisme post-fordista

El canvi es dóna entre el període de 1980 al 1990. Aquestes produeix com a reacció contra el desgast del model fondista. A nivell econòmic podem parlar de:

• fenòmens d'industrialització

• terciarització de l'economia dels països industrialitzats

Factors generals en els que es basen els canvis:

• canvis dels hàbits de consum

• flexibilitat de la producció

• canvi de la concepció dels temes medi-ambientals

Característiques del Turisme Post-fordista

Nivell demogràfic

Gran difusió territorial: ampliació de destins Globalització del turisme

Arribada del turisme en zones interiors

Reorientació de la demanda

Destinacions madures: es busquen nous segments de turistes. Al ser el mateix destí per això ofereixen a un altre sector del mercat (joves, Inserso…)

Canvi a noves destinacions: hi ha gent que tradicionalment anava a zones madures i volen canviar. Això implica que els països líders durant el fordisme han de canviar la seva estratègia per seguir captant turistes.

Canvis en el punt de vista del consumidor

Cada vegada més les motivacions i les necessitats dels turistes varien.

Tecnologies

Els serveis turístic han de tenir una bona tecnologia per oferir els seus serveis. Faciliten a les empreses que es donin a conèixer i unes possibilitats per oferir els seus serveis.

AAVV i TTOO

Com a conseqüència de la diversificació de la demanda, es desenvolupa un teixit empresarial en el que conviuen els grans TTOO i les petites AAVV. El productor minorista no pot competir amb els preus d'un gran TTOO. Els petits productors juguen amb la carta de l'especialització i qualitat.

Major conscienciació ambiental

Cada vegada més el productors i els turistes s'impliquen o amplien la seva visió. Això a donat peu a la massificació tant per part del turista com del productor, hagi entrat a la baixa.

DOSSIER! La geografia del turisme: un espai de Geom. Variable

DOSSIER! Fig. 0.4 A conceptual framework of tourism

1.10. Evolució de l'estudi del turisme

El turisme com és un fenomen recent, molt més recent al seu estudi, només s'ha estudiat en els darrers 30 o 40 anys i els més importants es van realitzar en els 90.

Aquest període tan reduït (dels 80 als 90) s'aconsegueixen fer estudis sòlids (major evolució i més experiència)

S'han donat diferents enfocaments de l'estudi, ja sigui per interès o pel moment històric en que s'han donat.

El primer que escriu sobre els diferents enfocaments va ser JAFARI l'any 1991 i els divideix en 4 plataformes:

Plataforma de defensa: (es basa en l'impacte econòmic del turisme)

Als anys 50-60 es fa un enfocament des de una perspectiva que té en compte el turisme com a activitat econòmica molt positiva que genera dividend, crea llocs de treball…

Plataforma de cautela

Al període dels 70-80 comença a analitzar-se el turisme des de una perspectiva crítica, i es considera que té efectes positius, també produeix efectes i impactes negatius a la cultura i territori de la zona de destí.

Plataforma de compromís

Es veu el turisme des d'una perspectiva en la que s'intenta apropar a les dues anteriors. Considera que el turisme té efectes positius i negatius però que els negatius és possible controlar-los. El turisme com a fenomen no és bo ni dolent, el problema esta el tipus de turisme. El més adaptat és aquell que té menys impacte en la zona.

Plataforma científica

Durant la dècada dels 90 fins l'actualitat s'intenta tenir un enfocament global en el que es defensa un anàlisi integral del turisme . aquesta plataforma es basa en l'estudi sistèmic del turisme amb u n enfocament integrador.

És l'única perspectiva que dóna la idea de veure el turisme de forma global com un sector multidisciplinar, com un negoci, com una experiència global…

Anàlisi sistemàtic de Jafari

El sector turístic és un sistema integrat per un gran nombre d'elements interrelacionats, en el que si es canvia un d'aquests la resta es veuen afectats. Tots aquests elements es necessiten entre si per funcionar

DOSSIER! Sistema Leiper

Més tard Jafari segueix treballant i treu un nou esquema del l'estudi del turisme.

DOSSIER! Divisió de Jafari dels elements

En tota aquesta evolució de l'estudi del turisme hi hagut la geografia que ha estat la disciplina que ha canviat de manera entesa l'estudi, ja que es troba la base dels fenomen turístic perquè l'element principal d'aliació és el recurs turístic, que a la majoria de casos és un element físic, té una localització territorial.

La geografia comenta a fixar-se a fons en l'estudi del turisme als anys 60, comenten amb una geografia descriptiva (descriu les zones …)

Cap els anys 70 es comenta a fer un geografia regional del turisme que es dedica a fer monogràfics de les regions.

Als anys 80 es crea el que s'anomena geografia del turisme que es dedica a la descripció l'estudi de les zones més importants.

Actualment (als anys 90) també es dona una geografia del turisme més especialitzada i integra l'enfocament sistemàtic al territori es mira l'impacte i s'analitza el paisatge, entre altres coses.

1.11 Les taxonomies

Què és una taxonomia?

És una classificació resultat d'aplicar uns criteris a un element seleccionat. Només es pot fer amb un element, però els criteris que es poden aplicar són múltiples i variats.

Quins són els principals criteris del turisme, quines taxonomies donen i perquè serveixen?

• Tipologies de turisme; l'element és el fenomen turístic, el criteri quin tipus és i sortirà. Aquesta taxonomia on es veuen les diferents pràctiques turístiques que habitualment estan provocades per les motivacions que té el turista.. Un exemple seria la classificació de les activitats pel tipus de turisme.

• Tipologia de desplaçament o fluxos: quan es produeix l'activitat turística, es poden identificar diferents fluxos a partir de la zona d'origen i destinació, depenent de l'escala: és a dir, el desplaçament depenent de la zona d'origen i desplaçament es classificarà l'escola. Un exemple és el turisme internacional

• Tipologia d'espais: ens referim principalment a la classificació dels territoris turístics a partir del producte que ofereixen. Un exemple és la zona litoral sol i platja.

• Tipologia de desenvolupament i model turístic: podem classificar a partir dels criteris de desenvolupament del país (països desenvolupats corresponen al model turístic de massa que actualment s'està intentant canviar)

8 Criteris més utilitzats per la taxonomia de tipus de turisme

Les motivacions: negocis, salut, aventura…

Aspectes socioeconòmics: turisme de luxe, barat, “de motxilla”…

Nivell de participació del turista

Localització geogràfica (litoral, urbà…)

criteris de periodicitat

Criteri politico-administratiu: internacional, intercontinental, interregional…

Criteri a partir de la formacions geològiques de la terra, tenint en compte a la vegada, la zona d'origen i de destí (intra continental…)

Criteri segons l'organització de l'activitat turística (personal, a través d'AAVV o TTOO…)

Paràmetres: Són els elements en els que ens basem, ens fixem o els quals anirem a estudiar.

Estàndards: Són els valors que indiquen la mesura, el límit al que pot arribar un efecte o un impacte.

1.12. Fluxos turístics

Quan parlem de desplaçament es parla del moviment d'una persona des d'una zona d'origen a una de destí (pot ser curt o llarg). Per tant, els fluxos turístics es produeixen quan es donen un seguit de desplaçament a una mateixa zona d'origen i destí.

DEMANDA OFERTA

Push Pull atractius

Falta Excès accessibilitat

Existència del producte publicitat

Relació qual. /preu

• MODEL DE GRAVETAT el volum de les masses d'origen i de destí determina el volum del flux

• Zelinsky i Williams (anys 70) apart del model de gravetat hi ha una sèrie de relacions directes sobre els fluxos:

• distancia (a menys distancia més flux)

• existència d'una cultura i les relacions de negocis comuns (implica + flux)

• atractiu de la zona (+ flux i a vegades, + qualitat)

• a major cost menys flux

• ingressos

• nivell d'urbanització

• nivell d'educació

• temps d'oci

• mobilitat

L'any 1986, Goeldner va fer una classificació de les motivacions:

Motivacions físiques

Motivacions culturals

Criteris interpersonals: motivats per visitar als amics..

Motivacions relacionades amb l'estatus i prestigi

Segons Plag (1973), depenent de la motivació que porta a realitzar l'activitat turística, tenim una altra possible classificació del tipus de turisme.

• Allocentrics: són aquells turistes que els agrada descobrir llocs nous, els interessa la sensació d'aventura i amb rendes econòmiques elevades.

• Midcentrics: són aquells que els motiva més anar a llocs tradicionals, amb poc desig d'exploració i aventura i acostumen anar als llocs ja visitats pels Allocentrics.

• Pshychocenrics: són aquells que no els agrada viatjar, són persones insegures tancades i arrelades al seu lloc.

En els anys 90 Smith va criticar aquesta definició perquè deia que era difícil d'aplicar. Plog va contestar que estava fet d'una manera general però que es podia concretar més.

Entre les motivacions i els moments de satisfer les necessitats hi ha la compra, la contractació del producte turístic. També el podem anomenar comportament de compra:

• És un procés que com a tal, implica que hi hagi unes fases més o menys consecutives per tal de pendre la decisió final.

• És un model de recerca i de valoració de l'informació, és molt important des del punt de vista de l'individu que fa la compra i també de tots els agents que poden influir-hi.

• El consumidor va limitant la quantitat d'informació que analitza i va passant de conceptes i informacions generals a aspectes més específics relatius al producte i va aprenent unes preferències o alternatives.

• És molt important l'aspecte d'interacció; la comunicació d'altre gent amb experiència.

• Un dels objectius més importants es aconseguir comprar el producte estalviant, però gairebé sempre la despesa final es superior a la suposada per la compra del producte.

Podem trobar dos tipus:

Schmoll:

Posa èmfasi unes especificacions molt concretes alhora de fer el procés de compra, que han de tenir els agents turístics. Aquestes especificacions són: motivacions ( desigs ), necessitat, expectatives i determinants socials i personals.

Schmoll argumenta que totes aquestes especificacions es veuen influenciats o no edificats per tractar una sèrie de factors propis del viatger, de l'imatge, de l'experiència i amés, de quatre camps en els que s'ha de centra: estímul de viatjar, variables externes, variables personals i les característiques del destí,

Mathieson y Wall (1982) Van ampliar els elements en 5. Hi ha que fixar-se en:

El perfil del potencial turista,.

El comportament del potencial turista.

En el nivell de coneixement del viatge, de la destinació.

Las característiques del propi viatge, distància, direcció, percepció de riscos.

La percepció geogràfica de la destinació.

En el de Schmoll serien mes aspectes interns del turista y en el de Mathieson amplia a aspectes externs.

Una cascada no és un producte turístic sinó que és un recurs natural. En canvi si ho promocionem, ho fem atractiu, etc. llavors ho transformem en un recurs turístic.

RECURSOS SERVICIOS

INFRAESTRUCTURAS

ATRACCIÓN TURÍSTICA / PRODUCTO TURÍSTICO

El fet que una zona es converteixi en una destinació turística és perquè te una atracció.

Quan parlem de recurs turístic estem parlant de qualsevol tipus de recurs que en un moment determinat s'ha dotat de serveis, infraestructures que han fet que s'origini el interès per visitar-ho.

Existeixen molts recursos però habitualment es classifiquen en 4 grups que serien per diferenciar els tipus de recursos:

Aquelles atraccions que es basen en recursos naturals de valor paisatgístic com els parcs naturals, zones de costa i platja, de llac, etc.

Aquelles atraccions que es basen en recursos d'interès cultural com: Patrimoni cultural, ciutats, monuments, museus, etc.

Atraccions que es basen en recursos artificials. Són recursos creats especialment per satisfer el temps d'oci, són els parcs d'atracció com parcs aquàtics, etc.

Aquelles atraccions que es basen en esdeveniments (motivació espectacles) com el Fòrum 2004, Els Mundials, les olimpíades etc. l'únic que tenen de diferent que aquests existeixen a tot arreu i s'han de fer atractius perquè siguin recursos turístics.

Les zones que disposen de recursos, estan en competència les unes amb les altres. Sobretot en el cas de tenir recursos molt semblants. Per potenciar aquesta competència, per esdevenir una zona molt atractiva, es potencien els atractius, els serveis, les infraestructures. Un altre element per ser més competitiu és la qualitat, és a dir, no únicament la quantitat, sinó que siguin de qualitat. I a partir d'aquesta qualitat s'ha vist que per mantenir-la és necessària valorar i analitzar els impactes.

1.13. Impactes i efectes sobre els recursos

Els impactes o efectes de l'activitat turística és directament el recurs el qual es veu afectat de manera positiva o negativa.

Quan nosaltres analitzem el impacte de turisme en una destinació és veu determinat per un conjunt de factors externs o internes, locals. Els factors externs tots són resultats o conseqüència de la pròpia pràctica turística. Sinó hi hagués activitat turística no hi haurien factors externs, sinó que només haurien interns.

• Factors externs: senyalarem 3

Les característiques dels turistes (turista occidental, de Amèrica llatina, països de l'Est, etc.) Això influeix directament en la zona on van a visitar.

El tipus d'activitat que es realitzi va molt lligat amb les motivacions dels turistes i per tant molt lligat al tipus de recurs que farà servir.

El volum d'arribades (els turistes), l'estacionalitat i l'època.

• Factors interns o locals: hi han 6. Són els propis de la societat. Es podrien englobar en aquelles característiques físiques pròpies del recurs, característiques polítiques, de planificació turística, etc.

La estructura social i el volum, el seu grau de desenvolupament i la seva posició en el món.

La cultura marca també el volum d'atractiu depenent del tipus de turista. Quant més diferent siguin els orígens i el destí, més impacte tindran.

El medi ambient es veu afectat per la presencia cada vegada més constant de turistes. Depèn de la fragilitat o sensibilitat dels recurs natural les conseqüències seran més o menys graus.

La estructura de la zona (si és solida, si és dinàmica, si és estable, etc.) facilitarà o no que el producte turístic sigui de major o menor qualitat i de major o menor cost.

La política, és a dir, la estructura política, la situació política influeix de manera directa en el desenvolupament del sector turístic, fins i tot en el tipus de turisme.

Els recursos existents. És a dir, parlem de recursos d'una manera àmplia: recursos de mà d'obra, recursos formatius.

Tipus de capacitat de càrrega

Hi han de 4 tipus:

Capacitat de Càrrega física: és la capacitat d'assumir l'activitat turística per part del territori.

Capacitat de càrrega psicològica: Es defineix partir del turista i és la capacitat que te un turista de suportar al seu voltant a altres turistes. Aquest tipus de capacitat depèn de l'activitat, del lloc, etc.

Capacitat Biològica: És la capacitat que te el voltant de suportar aquests impactes turístics, ja que s'arriba a uns límits on es produeixen conseqüències greus en aspectes com la flora, la fauna, el ecosistema... és a dir generalment temes medi ambientals.

Capacitat de càrrega social: És la capacitat que te la societat local per acceptar un nivell determinat d'activitat turística. Anirà segons èpoques, destinacions i derivat del tipus de planificació que faci la població local.

La capacitat de Càrrega Ambiental no esta massa controlada. Com mitjà d'estudi dels impactes ambientals està el EID ( estudis d'impacte ambiental ).

DOSSIER! Parts i etapes (p. 52)

RAONS PER FER LA CONFERÈNCIA D'OTTAWA

COMPTE SATÈL.LIT

Eina econòmica que serveix per valorar l'aportació del sector turístic a l'economia d'un país tenint en compte la incidència d'aquest sector en tots els altres, la importància es que aporta llocs de treball.

Efecte multiplicador: crea riquesa i llocs de treball al país (generador de capital)

Multidisciplinari: el turisme s'estudia a través de moles altres sectors, com ara: el demogràfic, sociològic…

Factors clau de l'aparició del Fordisme:

- desenvolupament econòmic del benestar i del nivell de vida

- menys jornada laboral (tant en la disminució diària com l'aparició dels caps

de setmana)

- reducció de la distancia: avenços tecnològics, les distàncies són més curtes i

molta més possibilitats de mobilitat.

- obertura d'un gran nombre de fronteres i les relacions internacionals més

tranquil·les.

- revolució dels mitjans de comunicació i publicitat

- augment de l'importància de les cadenes hoteleres i dels TTOO

Característiques del Fordisme dins del Turisme:

• gran concentració espacial Desequilibri territorial

• consumidors amb unes necessitats bàsiques anomenades LES TRES ESSES : sun sea and sex.

• Mercat homogeni

• Economia d'escala competència a través dels preus

• Adaptació dels atractius naturals al consumidor

• Domini dels TTOO

• Gran impacte ambiental per la falta de planificació medi-ambiental.

• Impacte socio-cultural

El turisme és un sistema intregrador i funcional (ha de funcionar i segueix un esquema)

Dins del terme visitant trobem turista i excursionista.

Diferencia entre visitant i visitant d'un dia.

Visitant és un terme més genèric. Aquest engloba visitant d'un dia o excursionista i turista.

20

2