Ray Charles (Jamie Foxx) és un músic que es guanya la vida tocant el piano. Als 7 anys va perdre la vista per culpa de la glucoma. La seva primera manager, Marlene, s'aprofitava d'ell pagant-li sols una 3ª part del seu salari i gitant-se amb ell. Al adonar-se d'aquesta manipulació, Ray, va citar un proverbi que sa mare el va ensenyar en una situació similar: “Detrás de un mentiroso hay ladrón”. Més tard se'n va anar a Los Ángeles i va canviar el seu cognom per el seu segon nom, Charles.
- Segona Part
Al arribar a Los Ángeles, Ray, va sofrir un altre tipus de marginació, el de ser cec. Al vores en aquesta situació, decideix tocar blues, un altre tipus de música més melancòlic. A causa de la seva minusvalia tenen que pagar-li en bitllets d'un sol dòlar per a poder comptar-los. Ray sofreix algunes visions a causa dels traumes que va tindre quan era menut; va veure com el seu germà menut s'ofegava en la safata de sa mare. Per a evadir-se del món i el seu tràgic passat, decideix prendre drogues com ara el Cavall o la Maria. En l'enterro del seu germà podem veure com un cor de l'església canta el gospel, un tipus de ,música cantada principalment per negres i de caràcter principalment fúnebre. Sa mare, al veure que la seva malaltia començava a no tindre remei, va començar a presionar-lo per al seu bé i així va ser com ell va poder aprendre a desarrollar altres habilitats com la del oïda, el tacte o la memòria. Va ser dura però el va ajudar.
- Tercera Part
Harlem, 1952. A Ray li va molt bé amb el seu nou disc ja que cobrava 5 cèntims per disc, encara que finalment la discografia acaba vinguent-li gran i es canvia a una nova . Cada músic te el seu propi estil que l'ajuda a tindre una identitat com a músic i a obtindre l públic desitjat. Loa seva banda estava composta per un saxo, una bateria, un baríton, un contrabaix, una trompeta, un piano i un saxo tenor. La seva música es difosava per la ràdio i així va ser com va conèixer a la seva futura esposa, Antoine, en la que es casaria en 1954 a Atlanta i va tenir un fill. A ella no li va agradar que Ray mesclara el seu estil amb el gospel, aquestos canvis no estaven ben vistos. Els productors més importants eren blancs, en aquella època eren els que manaven ja que ells van ser els primers que van arribar a Amèrica i a causa d'açò es van fer amb el poder.
- Quarta Part
Ray pren drogues per a evadir-se tant del seu passat com de la realitat, però més tard al enterar-se la seva dona li va donar raons com la educació del seu fill o la seva pròpia salut per a que finalment o deixe, però sense raons. Ray fa una gira en la que la dona insisteix per a anar però Ray es nega ja que no vol estar controlat en l'assumpte de les drogues. En aquesta gira, Ray aprofita per a fer-li els “cuernos” a la seva dona amb una de les seves coristes. Allí es quan comença a tindre una doble vida, de la que més tard o més prompte acaba per saber-se...Dallas, 1957, la seva amant, farta de infidelitats decideix rebel·lar-se com a amant i com a solista.
- Cinquena Part
La fama atrau a les xiques, cosa que sap molt bé Ray ja que després d'aconseguir la fama desitjada se li aproximen moltes. Per culpa de la seva condició de yonqui, Ray, perd moltes amistats. A l'any 1959 va abandonar la cultura pop americana i açò va fer que tinguera que canviar certes coses... Ray aconsegueix un “ocho pistas”, una màquina en la que es podien gravar vuit coses alhora. Els problemes amorosos acabarien amb la seva fama ja que, a ningú li agrada tenir com a ídol a un infidel amb dona i fills, la seva amant acaba fent un escàndal per açò.
- Sisena Part
El paper de les discogràfiques es molt complicat, ja que sempre tenen que estar endevinant en què invertir els diners per a que donen fruits i mantenir els contractes, per açò son tan falsos. Ray, a pesar de tot, acaba tenint més fama de lo esperat, cosa que fa augmentar les enveges en la seva banda. En 1961, Ray torna a trobar-se amb el seu antic amic Quincey Jones, que l'ajuda a comprometre's amb la lluita contra la segregació racial. Tot açò fa que Ray acabi a la presó per culpa dels periodistes (blancs) però també, que isca gràcies a la seva fama. Ray decideix fer una gira mundial en la que podria viatjar fins a França, Espanya...Més tard acabaria enterant-se que, per culpa de les drogues, la seva amant, després de tenir un fill, va morir.
- Setena Part
La vida d'un artista és dura i fa que coses com la droga siguin freqüents, el mal es que més tard o més prompte acaben sabent-se, com en el cas de Ray, el qual el van internar en un centre de desintoxicació. Al principi no aconsegueix controlar-ho però a mesura que passa el temps acaba per deixar-ho completament gràcies a unes visions que se li presenten de sa mare i els seu germà. Ray, en 1979,en Geòrgia, acaba aconseguint la victòria en la lluita de la segregació racial.
- Opinió sobre la pel·lícula
L'actuació de Jamie, realment el fa mereixedor del Oscar que finalment es va endur, a més a més, es pot apreciar la bona música que s'escolta durant tota la pel·lícula. L'enfocació que dona el director sobre la doble vida m'ha agradat molt, ha aconseguit que fos una pel·lícula molt interessant i amb molts valors humans.