Literatura


Ramón Llull # Raimundo Lulio


RAMON

LLULL

ÍNDEX

1.- Introducció..............................................................pàg. 3

2.- Vida.........................................................................pàg. 3

3.- Característiques......................................................pàg. 5

4.- Obres......................................................................pàg. 8

5.- Imatges.................................................................pàg. 10

6.- Fonts d'informació.................................................pàg. 13

1.- Introducció

Ramon Llull, o en la llengua castellana Raimundo Lulio, (1232-1316), religiós i escriptor, va ser principal figura cultural de la Corona d'Aragó. La seua obra, vasta i diversa, resultat d'un inesgotable entusiasme apostòlic, va representar una aportació decisiva tant al pensament i a la literatura medievals com a la formació de la literatura catalana. Va escriure en diverses llengües: llatí, àrab i català.

La gran preocupació d'aquest escriptor era demostrar la veritat del cristianisme prescindint de la Revelació.

La educació per a Llull és aprendre la ciència dels fins: el de cada estat de vida, el de cada professió i l'últim i etern.

2.- Vida

Ramon Llull va ser una figura polifacètica que va generar les crítiques i la incomprensió dels seus aferrissats detractors.

Gran part del seu sistema se l'apropiaren els alquimistes fins al punt de crear-se una llegenda que considerava Llull com a un gran mestre d'alquímia. Açò cridà l'atenció de la Inquisició i va ocasionar que durant gran part del segle XIV i XV el lul·lisme fóra un moviment perseguit.

El pensament lul·lià posseeix una sèrie d'ingredients especulatius d'un gran interés. La possibilitat de crear un paradigma general en tots els camps del saber humà, o la possibilitat, a partir d'un nucli de conceptes, d'esbrinar la veritat o la falsedat dels seus arguments, són els elements que pensadors i científics de qualsevol època han de trobar inevitablement interessants a considerar.

Fill de Ramon Llull i d'Isabel de Erill, va nàixer a Palma de Mallorca el 1232 o al principi de 1233, només tres anys després de la conquesta de l'illa per l'exèrcit de Jaume I. Va ser fill únic d'una família noble catalana assentada a l'illa arran de la conquesta. De ben jove, quan tenia catorze anys, s'incorporà com a patge al servei de Jaume I. Va se nomenat senescal i majordom de l'infant Jaume II. El 1257 es casà amb Blanca Picany, de la qual tingué dos fills: Domingo i Magdalena.

Va ser educat per a formar part de l'èlit dirigent, conreava la vida cortesana: música, poesia trobadoresca, relacions amoroses escandaloses... Cap als trenta anys s'inicia un nou període en la seua vida. Arran d'una sèrie d'aparicions sobrenaturals de Jesús crucificat, les quals es repetiren al llarg de quatre dies, Llull decidí canviar el rumb de la seua existència.

Llull decidí abandonar la família i els béns i emprendre una nova vida guiada per:

  • La conversió d'infidels del musulmà al cristià.

  • La composició de llibres per tal de difondre l'ideal cristià primitiu contra els errors dels infidels.

  • La creació d'escoles on poder formar en llengües orientals els futurs missioners.

Cap a l'any 1263 emprén un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia i a Rocamador, on Sant Ramon de Penyafort li aconsella que es retire a Mallorca. Durant nou anys es dedicà a l'estudi i a la vida contemplativa. Aprén àrab ensenyat per un esclau que havia comprat.

El 1274, es retirà al Puig de Randa on rebé el que ell va anomenar “il·lustració divina”. Simultàniament funda en Mallorca un monestir per dotze franciscans que deurien aprendre àrab per a després anar a evangelitzar l'Islam. Aquesta idea de monestirs dedicats a la preparació de personal missioner amb l'estudi de les llengües, rep l'aprovació Papal de Joan XXI en 1276. Es caracteritza per la contínua aventura com a missioner laic.

En 1276 gràcies a una subvenció de l'infant Jaume, funda el monestir de Miramar en l'illa de Mallorca on ensenyava àrab als missioners, així com la manera de convertir als musulmans.

Va emprendre un viatge a Paris per a exposar les seues idees en La Sorbana i obtindré el magisteri en arts. Així mateix, exposa davant el Papa Nicolás IV un projecte per a una Cruzada en terres paganes, a no contar amb el favor del pontifici va partir en solitari cap a Xipre, Armènia, Àsia menor, Tunez, Egipte, Ceuta, Argèlia i Jerusalem, diversos països de Europa, Alemanya, França, Itàlia, etc., també volgué aplegar fins el Gran Khan i los tàrtars.

Desprès es va retirar a la Muntanya, on, segons relata en Vida Coetània, Déu el va il·luminar i l'inspirà l'escriptura d'un llibre que servirà per a convertir al cristianisme als pagans, obra que cap identificar amb Art abreujat de trobar veritat.

En 1287 va viatjar a Roma varies vegades. Volia aconseguir suport per a la seua idea missionera, reforma de l'Església i l'organització de la creuà a Terra Santa. El Rey Jaume II en 1299 li va concedir l'aprovació pa predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.

Ramon Llull va ser sempre laic; en 1295 es va fer terciari franciscà.

En 1300 regressa a Mallorca, però s'hi esta poc de temps. Marxa a Xipre on cau malalt i de poc l'enverinen. En recobrar la salut visita diversos llocs, i es empresonat a Bugia. De camí a Europa, la nau on viatjava va naufragar, preo Llull va aconseguir salvar-se.

Els anys 1309 i 1311 va residir a París. Després del concili de Viena s'embarca de nou cap a Bugia on realitza una intensa campanya missionera amb els sarraïns.

En l'últim viatge a Túnez, va escriure la seua ultima obra per a que es tenen referències, en Llibre de maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en 1315.Va morir el 25 de maig de 1315 tornant de viatge a Túnez. El seu cos va ser enterrat a l'església de San Francesc en Mallorca.

Ramon Llull es nombrat el “Arabicus Christianus” o en “Doctor inspiratus”.

3.- Característiques

3.1 Obra i actitud intel·lectual

Aquest dinamisme, aquesta incessant marxa d'un lloc a un altre, no va impedir al nostre beat que deixara escrit el seu pensament. Va escriure 265 obres en català, llatí i àrab.

Aquesta gran varietat en la seua producció troba una clara explicació si considerem el fet que Llull va dedicar gran part de les seues energies a convèncer, a persuadir els infidels i els cismàtics catòlics, de l'autèntica fe. Si volia convèncer gent de diversos països i d'idiomes diversos, s'havia d'adreçar a ells en la seua llengua. Havia de modular el seu discurs, segons el públic a qui volia convèncer.

Quan Llull escrivia sobre filosofia no ho feia com a filòsof, sinó que açò constituïa una part del programa que tenia pensat per vendre el seu producte, per convèncer. Pensava que si podia convèncer les capes més instruïdes i amb més poder dins de la societat, la resta de la població els seguiria així ell tindria el suport necessari per a aconseguir els seus propòsits.

El pensament lul·lià pretenia crear una ciència de les ciències, o com direm actualment, un paradigma general per a tots els altres camps de coneixements. Al darrere d'aquest intent hi havia un clar interés per a demostrar la unitat del saber. Llull en contra dels averroistes, opinava que les veritats religioses podien ser demostrades per “raons necessàries”. Des d'aquest punt de vista ell és deutor d'un il·luminisme agustinià i franciscà segons el qual la filosofia i la teologia es confonen, ja que ambdues són vies d'accés a la mateixa realitat metafísica.

La evolució del pensament de Ramon Llull es pot dividir en quatre grans etapes:

I - L'etapa prèvia a la composició de l'Art General, entre 1272 i 1274.

II - Des de la il·luminació de Randa fins a la primera experiència dissortada de l'ensenyament a París.

III - L'etapa ternària, que abasta entre 1290 i 1308.

IV - Des del 1308 fins al 1315, Llull deixa de banda la qüestió de l'estructura bàsica del seu sistema, per concentrar-se en problemes específics de lògica, filosofia i teologia.

3.2 El concepte de literatura en Llull

Llull creu que les paraules estan dotades d'una bellesa intrínseca. La bona disposició d'aquesta bellesa, es a dir, l'utilització d'unes paraules determinades en el discurs, aura de produir un obra excel·lent des del punt de vista estètic. I aquesta disposició, aquest cànon purament estètic, es el mes adequat per a convèncer la gent, que es el que persegueix tot el discurs, segons Llull aquesta bellesa de les paraules no va relacionada amb el seu significant, sinó que depèn exclusivament del seu significat. Aquesta idea segons la qual la bellesa del discurs s'obté per acumulació de significats bells, explicaria la gran utilització que el nostre beat fa del procediment retòric de la repetició.

En una personalitat que de bell antuvi es marca uns objectius tan definits, la literatura no podia defugir la imperiosa necessitat de servir de mitja per aconseguir-los. En aquest escriptor la literatura es un mitja mes d'expressió del seu afany evangelitzador. El didactisme, en el fons, no es mes que una trampa per fer arribar al lector un determinat ensenyament doctrinal. Per al beat la literatura es o be una lloança de Déu, o un discurs propagandístic camuflat sota belles semblances.

3.3.Ramon Llull i les llengües

Un dels tòpics repetits constantment en la historia literària es el que qualifica Ramon Llull com “el creador de la prosa literària en llengua catòlica”. Tant mateix, sense llevar importància a la aportació lul·liana en aquest camp caldria en compte que contemporàniament a l'obra del beat, la prosa catalana presenta ja textos d'una considerable entitat.

A mes del català, Ramon Llull va utilitzar el llatí, l'àrab i l'occità en la redacció dels seus textos. En aquestes tres darreres llengües s'expressaven: la filosofia escolàstica, la civilització àrab i la poesia trobadoresca.

La utilització del llatí li permeté fer-se escoltar en els centres culturals mes importants de l'Europa del segle XIII.

L'ús de l'àrab obeeix a la necessitat de ser entès pels infidels i poder així establir la controvèrsia entre el mon catòlic i els de l'islam que conduirà a la conversió dels àrabs a la fe catòlica.

Pel que fa a l'ús del occità no em d'oblidar que Llull s'educa en el mon dels trobadors, els joglars i els cavallers. Per tant, coneixia molt be tot aquest mon i ell mateix en la seua joventut havia estat escriptor de poemes trobadorescos.

3.4.L'opus lul·lià

Podríem encabir la totalitat de les seues obres en els següents blocs:

  • Prosa filosòfica.

  • Obra didàctica i religiosa.

  • Obra mística.

  • Poesia.

  • Obres científiques.

  • Obra narrativa.

Va escriure mes de 250 llibres de filosofia, de ciència, de educació, de mística, de gramàtica, novel·les, en llatí i en mallorquí. Sovint va realitzar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, però no ha sobreviscut ninguna. Per a que es refereix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramon Llull va ser el primer en utilitzar-la per a fins filosòfics, el qual va contribuir a dotar-lo d'una prosa culta i especialitzada.

4.- Obres

Ramon Llull va escriure unes 256 obres aproximadament en llatí, àrab i occità:

Obres essencial

Arbre de filosofia d'amor

Llibre d'Amic e Amat

Llibre de Blanquerna

Poesia

Llibre d'intenció

Llibre de la conquesta de Terra Santa

Obres selectes

Llibre dels mil proverbis

Vida coetània

Llibre de virtuts i de pecats

Llibre de voluntat

Fèlix o Llibre de les meravelles

Narracions breus

Llibre d'Evast i Blanquerna

Lògica nova

Llibre de les bèsties

Llibre del gentil i dels tres savis

Llibre de contemplació de Déu

Llibre de l'ordre de cavalleria

Art abreujat de trobar veritat

Arbre de ciència

El consol

Llibre dels animals

Cant de Ramon

Ars Magna

A continuació resumirem algunes obres:

  • Llibre d'Amic e Amat: va ser escrit el 1283. Forma part de Blanquerna i presenta, l'origen i el nus de la relació entre l'home i Déu, i reflexa una experiència personal de Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, com la seua cara de sofriment i alegria, en to d'emoció, combinat amb elaboracions mentals i de raó. Es considerat com l'obra filosòfica-mística de Llull.

  • Blanquerna: novel·la escrita entre el 1283 i el 1285. Narra l'historia d'un home just que aplega a ser Papa i renuncia després.

  • Llibre de Meravelles el següent va ser escrit el 1288. Fèlix es enviat pel seu pare per a meravellar-se de les meravelles del mon. Esta format per deu parts o llibres: de Déu, dels Àngels, del cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i del infern. Escrit amb molt d'ingeni, està ple d'exemples, preguntes i respostes.

  • Llibre de les bèsties: aquesta novel·la va ser escrita el 1288. Es una breu novel·la inclosa en el Llibre de les Meravelles, protagonitzat pels animals, els quals reproduïen de manera simbòlica el comportament humà. Narra el procés que va des de l'elecció del lleó com a rei fins a la mort de Na Renard, víctima de les seues pròpies intrigues. El propòsit de la salvació dels homes, i va dirigit tant a modificar les seues conductes personals, com a la reforma de la societat de l'època que s'oblidava dels ideals cristians. És una sàtira sobre la lluita pel poder, però Llull accepta aquesta organització jeràrquica de la societat.

  • Arbre de sciència: escrit el 1296. El símbol de l'arbre amb les seues arrels, el tronc, les rames, etc.; substitueix el mecanisme logic-matemàtic i es converteix en vehicle d'estructuració dels coneixements de l'època en funció dels tres temes capitals del pensament humà: mon, home i Déu.

  • Ars magna generalis ultima: escrit el 1306 Llull creu haver trobat un mètode infal·lible per a l'adquisició del saber i per convèncer als no creients de la veritat de la fe cristiana el seu mecanisme lògic-matemàtic està al servei d'una finalitat doctrinal. Aquesta ha sigut descrita com una mística de la veritat matematitzada, reduïda a símbols xifrats i mecanismes de combinacions automàtiques. Deu ser entesa dins del conjunt poètic i místic en que es mou la vida i l'obra de Llull.

5.- Imatges

'Ramón Llull # Raimundo Lulio'

En la imatge es pot contemplar el seu sepulcre, que es troba en l'església del convent de San Francesc (Palma de Mallorca, Espanya).

'Ramón Llull # Raimundo Lulio'

Miniatura del Llibre de gentil i dels tres savis

Miniatura de la Vida Coetànea.

Portada de la seua obra De laudibus beatissimae Virginis Maria

Retrat de Ramon Llull

Miniatura de la Vida Coetánea

6.- Fonts d'informació

Hem buscat informació de les següents pàgines d'internet, www...

  • ...escriptors.com

  • ...google.com

Dels llibres:

  • Biografias I, Edicions Rialp, s a

  • Llibre de tercer d'eso de la editorial Bromera.

I també de la Encarta 2005.

9

'Ramón Llull # Raimundo Lulio'




Descargar
Enviado por:Pau De Xeresa
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar