RAMON LLULL

TEXTOS

CANT DE RAMON

Són creat e ésser m'és dat

a servir Déu que fos honrat,

e són caüt en mant pecat

e en ira de Déu fui pausat. Sóm hom vell, paubre, menyspreat,

5 Jesús me venc crucificat, no hai ajuda d'home nat

volc que Déus fos per mi amat e hai trop gran fait emperat. 45

Gran res hai del món cercat,

Matí ané querre perdó mant bon eximpli hai donat:

a Déu, e pris confessió poc són conegut e amat.

ab dolor e contricció.

• De caritat, oració, Vull morir en pèlag d'amor.

esperança, devoció, Per ésser gran no n'hai paor 50

Déus me fé conservació. de mal príncep ne mal pastor.

Tots jorns consir la deshonor

Lo monestir de Miramar que fan a Déu li gran senyor

Fiu a frares Menors donar qui meten lo món en error.

• per sarraïns a preïcar.

Enfre la vinya e el fenollar Prec Déus trameta misatgés, 55

amor me pres, fé'm Déus amar, devots, scients e verdaders

enfre sospirs e plors estar. a conèixer que Déus home és.

La Verge on Déu hom se fes

Déus Paire, Fill, Déus espirat e tots los sants d'ella sotsmès.

• de qui és santa Trinitat prec que en infern no sia mès. 60

tracté com fossen demonstrat.

Déus Fill, del cel és devallat, Llaus, honor al major Senyor

de una Verge està nat, al qual tramet la mia amor

Déu e home, Crist apel·lat. que d'ell reeba resplandor.

No són digne de far honor

• Lo món era en damnació; a Déu, tan fort són pecador 65

morí per dar salvació e són de llibres trobador.

Jesús, per qui lo món creat fo.

Jesús pujà al cel sobre el tro, On que vage cuit gran bé far,

venrà a jutjar li mal e el bo: e a la fi res no hi puc far,

• no valran plors querre perdó. per què n'hai ira e pesar.

Ab contrició e plorar 70

Novell saber hai atrobat, vull tant a Déu mercè clamar

pot-n'hom conèixer veritat que mos llibres vulla exalçar.

e destruir la falsetat:

sarraïns seran batejat, Santedat, vida, sanitat,

• tartres, jueus e mant orat, gauig, me dó Déus e llibertat,

per lo saber que Déus m'ha dat. E guard-me de mal e pecat. 75

A Déu me són tot comanat:

Pres hai la crots, tramet amors mal esperit ne hom irat

a la Dona de pecadors no hagen en mi potestat.

que d'ella m'aport gran socors.

• Mon cor està casa d'amors Man Déus als cels e als elements,

e mos ulls fontanes de plors. plantes e totes res vivents

Entre gauig estaig e dolors que no em facen mal ni turments.

Dó'm Déus companyons coneixents,

devots, lleials, humils, tements,

a procurar sos honraments.

“Defallí caritat, leialtat, justícia e veritat en lo món; començà enemistat, desleialtat, injúria e falsetat, e per açò fo error e torbament en lo poble de Déu, qui era creat per ço que Déus sia amat, conegut, honrat, servit e temut per home. Al començament, con fo en lo món vengut menyspreament de justícia per minvament de caritat covenc que justícia retornàs en son honrament per temor; e per ço de tot lo poble foren fets milenaris, e de cascun mil fo elet e triat un home pus amable, pus savi, pus leial e pus forts, e ab pus noble coratge, ab més d'ensenyaments e de bons nodriment, que tots los altres. Encercat fo en totes les bèsties qual és pus bella bèstia e pus corrent e que pusca sostenir més de treball, ni qual és pus covinent a servir home. E car cavall és la pus noble bístia e la pus covinent a sevir home, per açò de totes les bèsties hom eleec cavall, e donà-lo a l'home qui fo elet de mil hòmens; e per açò aquell home ha nom cavaller.”

Llibre de l'orde de cavalleria, R. Llull. Pertany a la 1ª. Part on se suposa que la cavalleria s'originà de la necessitat d'imposar la justícia. l'ordre i la pau al món. Aquí Llull repeteix una de les típiques etimologies de sant Isidor (miles, cavaller, tindria el seu origen en el fet d'haver estat escollit un home entre mil).

“Ofici de cavaller és mantenir e defendre senyor terrenal, car rei ni príncep ni null alt baró, sens ajuda, no poria mantenir dretura en ses gents. On, si·l poble o alcun home és contra lo manament del rei o del príncep, cové que los cavallers ajuden a lur senyor, qui és un home sol enaixí com un altre home. On, lo cavaller malvat qui ajuda enans al poble que a son senyor, o qui vol ésser senyor e vol desposseir son senyor, no segueix lo ofici per lo qual és apellat cavaller.

[…]

Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats (afeblits) … Ofici de cavaller és haver castell e cavall per guardar los camins e per defendre lauradors… Traïdors, ladres, robadors deuen ésser encalçats per los cavallers…

[…]

Noblesa de coratge no la demans a la boca, car tota hora no diu veritat; ni no la demans a honrats vestiments, car sots alcun honrat mantell està vil cor e flac on ha malvestat e engan. Ni noblea de coratge no la demans a cavall, car no·t porà respondre; ni no demans noble cor a garniments niarnès, car dins los grans guarniments pot ésser volpei (covard) cor e malvat. On, si tu vols trobar nobilitat de coratge, demana-la a fe, esperança, caritat, justícia, fortitudo, leialtat, e a les altres virtuts, car en aquelles està noblea de coratge; e per aquelles noble cor de cavaller se defèn a malvestat e a engan e als enemics de cavalleria.

[…]

Si per bellesa de faiçons, ni per gran cors cordat (cos cenyit), per rosses cabells, ni per mirall en borsa, escuder deu ésser adobat (armat) a cavaller, de bell fill de pagès o de bella fembra poràs fer escuder e cavaller; e si ho fas, antiquitat de linatge honrat deshonres e menyprees; e la nobilitat que Déus ha donada a home, major que a fembra, davalles en viltat; e per aital menyspreu e deshonor aviles e abaixes l'orde de cavalleria.”

Llibre de l'orde de cavalleria, R. Llull. En aquest últim fragment se'ns informa que la noblesa del cavaller ha de procedir de la línia paterna, no de la materna.

“En aquell temps, en l'entrada del gran hivern s'esdevenc que un gran rei, molt noble e de bones costumes bé abundós, hac manades corts; e per la gran fama qui fon per la terra de sa cort, un asaut escuder, tot sol en son palafré cavalcant, anava a la cort per ésser adobat a novell cavaller. On, per lo treball que hac sostengut de son cavalcar, demetre que anava en son palafré, adormí's. E, en aquella hora, lo cavaller qui en la forest faïa sa penitència fon vengut a la font contemplar Déu e menysprear la vanitat d'aquest món, segons que cascun jorn havia acostumat.

Demetre que l'escuder cavalcava enaixí, son palafrè eixí del camí e mès-se per lo boscatge; e anà tant lla on li plac per lo boscatge, tro esdevenc en la fontana on lo cavaller estava en oració. Lo cavaller, qui viu venir l'escuder, lleixà sa oració e assecse en lo bell prat a l'ombra de l'arbre, e començà a llegir a un llibre que tenia en sa fauda. Lo palafrè, con fo a la font, bec de l'aigua; e l'escuder, qui sentí en dorment que son palafrè no es movia, despertà's e viu denant si lo cavaller, qui fo molt vell, e hac gran barba e llongs cabells e romputs vestiments, per la vellea e per la penitència que fasia, fo magre e descolorit e, per les llàgremes que gitava, sos ulls foren apoquits e hac esguard de molta sancta vida. Molt se meravellà la un de l'altre, car lo cavaller havia llongament estat en son ermitatge, en lo qual no havia null hom vist depuis que hac desemparat lo món e es lleixà de portar armes; e l'escuder se meravellà fortment com era esdevengut en aquell lloc.”

Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, a cura de Marina Gustà. Barcelona, Edicions 62, 1980, pp. 36-37.

En lo començament, con escuder deu entrar en l'orde de cavalleria, cové que es confés dels falliments que ha fets contra Déu, lo qual vol servir en l'orde de cavalleria; e si és sens pecat, deu rebre lo preciós cors de Jesucrist segons que es cové.

A fer cavaller se cové alcuna festa de les honrades de l'any, per ço que per la honor de la festa s'ajusten molts hòmens en aquell dia, en aquell lloc on l'escuder deu ésser fet cavaller, e que tuit preguen Déu per l'escuder, que Déu li dó gràcia e benedicció per la qual sia lleial a l'orde de cavalleria.

L'escuder deu dejunar la vigília de la festa; e deu venir a l'esgleia pregar Déu la nit ans del dia que deu ésser cavaller, e deu vetllar e estar en pregueres e en contemplació e en oir paraules de Déu e de l'orde de cavalleria. E si escolta joglars qui canten o parlen de puteria ni de pecat en lo començament que entre en l'orde de cavalleria, comença a deshonrar e a menysprear l'orde de cavalleria.

A l'endemà, cové ésser cantada la missa solemne, e l'escuder deu venir denant l'autar e deu-se oferre al prevere, qui té lloc de Déu, e a l'orde de cavalleria, per tal que sia servidor de Déu; e cové que s'oblic e es sotsmeta a honrar e a mantenir lo dit orde, de tot son poder. En aquell dia cové ésser fet sermó, en lo qual sien racontats los catorze articles en los quals és fundada fe, e los deu manaments, e los set sagraments de la sancta Egleia, e les altres coses qui pertanyen a la fe. E l'escuder deu fort remembrar totes estes coses, per ço que sàpia acordar l'ofici de cavalleria ab les coses qui pertanyen a la sancta fe catòlica. (…)

Com lo prevere ha fet ço que pertany a son ofici, adoncs cové que lo príncep, o l'aut baró qui vol fer cavaller l'escuder que demana cavaller l'escuder que demana cavalleria, haja virtut e orde de cavalleria en si mateix, per tal que pusca per gràcia de Déu dar virtut e orde de cavalleria a l'escuder qui vol orde e virtut de cavalleria. E si lo cavaller no és ordonat e virtuós en si mateix, no pot donar ço que no ha, e és de pitjor condició que les plantes, qui han virtut de donar les unes a les altres llur natura; e açò mateix se segueix de les bèsties e de les aus. (…)

L'escuder davant l'autar se deu agenollar, e que lleu sos ulls a Déu corporals e espirituals, e ses mans a Déu. E lo cavaller li deu cenyir espasa, a significar castedat e justícia. E en significança de caritat deu besar s'escuder e donar-li queixada, per ço que sia membrant de ço que promet, e del gran càrrec a què s'obliga, e de la gran honor que pren per l'orde de cavalleria.

Aprés que lo cavaller espiritual e lo cavaller terrenal han complit llur ofici en fer cavaller novell, lo cavaller novell deu cavalcar e deu-se mostrar a la gent, per ço que tuit sàpien que ell és cavaller e que s'és obligat a mantenir e a defendre la honor de cavalleria; car on més de gents sabran sa cavalleria, major refrenament haurà lo novell cavaller a fer nulls falliments qui sien contra son orde.

En aquell dia deu ésser feta gran festa, de donar de convits, de boornar e de les altres coses qui es convenen a la festa de cavalleria. E lo senyor qui fa cavaller deu donar al cavaller novell e als altres cavallers novells. E lo cavaller novell deu donar aquell dia, car qui tan gran do reep con és orde de cavalleria, son orde desment si no dóna segons que deu donar. Totes aquestes coses, e moltes d'altres qui serien llongament a recontar, pertanyen a donar cavalleria.

Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, a cura de Marina Gustà. Barcelona, Edicions 62, 1980.

QUADRE RESUM

1229. Ocupació i conquesta de Mallorca pel rei JaumeI.

1232. Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fill d'una família benestant barcelonina que havia d'arribar a l'illa amb Jaume I. Formaven part de l'elit dirigent.

1235-1238. Jaume I conquereix Eivissa i València.

1257. Ramon Llull té 25 anys i es casa amb Blanca Picany, amb la qual té 2 fills. Comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: senescal de l'infant Jaume. Conrea la poesia trobadoresca.

1263. Conversió de Llull a la vida religiosa a 32 anys i després d'una visió miraculosa i profètica de Crist crucificat. Entén que ha de dedicar la seva vida i la seva obra a Déu. Ven totes les seves possessions i trenca els vincles familiars.

1265-74. Llull inicia la seva etapa de formació intel·lectual a Mallorca, segurament a l'escola del monestir cistercenc de Santa Maria la Real. Aprèn àrab amb un esclau cultivat i estudia sobretot llatí. Fa vida contemplativa al puig de Randa. Comença a concebre la seva Art, la qual li és revelada per Déu com si es tractés de la Bíblia. Aquesta revelació és coneguda com la Il·luminació de Randa. Llibre de contemplació en Déu. Art abreujada d'atrobar veritat.

1275. L'infant Jaume, hereu del regne de Mallorca, crida Llull a la cort de Montpeller a fi que un savi teòleg franciscà examini les seves obres, que són aprovades. A més, el príncep li proporciona els mitjans necessaris per fundar una escola monacal, el monestir de Miramar, per a la formació de missioners.

1276. Es funda el monestir de Miramar: tretze frranciscans hi estudien àrab i l'Art lul·liana. Llull es didica a fer vida contemplativa. Llibre d'Amic e Amat. Llibre de l'orde de cavalleria. Mort de Jaume I, Pere el Gran hereta Catalunya, Aragó i València. Jaume II hereta el regne de Mallorca, el Rosselló i Montpeller.

1283. Llull és a Montpeller, ciutat universitària, defensant i ensenyant elseu mètode filosòfic revolucionari: la seva Art. Art demostrativa. Llibre d'Evast, d'Aloma e de Blanquerna son fill.

1285-1287. Jaume II perd les possessions insulars de Menorca que passen al regne de Catalunya i Aragó.

1288-1289. Llull realitza el seu primer viatge a París, la ciutat que representa en aquest moment el centre intel·lectual d'Europa, per defensar la seva Art a la universitat. Fracassa estrepitosament davant l'aristotelisme i l'escolàstica oficials. Fèlix o llibre de meravelles. Llibre de les bèsties. Ars inventiva.

1292-1293. Després d'estar-se a Roma, va a Gènova, on pateix una terrible depressió. S'embarca cap a Tunis, en el que serà el seu primer viatge al nord d'Àfrica, per predicar als infidels seguint el mètode de la seva pròpia Art.

1294-95. A Roma, es relaciona amb el papa dimissionari Celestí V. Arbre de Ciència. Desconhort.

1297-1299. Segona estada a París. Arbre de filosofia d'amor.

1300. Retorn a Mallorca. Cant de Ramon.

1301-1305. Viatge aventurer a Xipre, Armènia, l'Àsia Menor i Jerusalem; també a Gènova i Montpeller. Llibre de l'ascens i el descens de l'intel·lecte.

1305. Entrevista a Montpeller amb el papa Climent V. Llull intenta moure Jaume II d'Aragó a la Croada.

1306. Segon viatge misioner al nord d'Àfrica, a Bugia, on deprés de disputar amb els muftís musulmans la seeva Art, és empresonat durant sis mesos, condemnat a mort i finalment expulsat del país.

1308. Arriba a Pisa, després d'un naufragi en el qual perd bona part dels llibres amb què viatjava. Torna a escriure l'obra perduda: Art breu i Art general i última. Dedica al papa Climent V, bastant favorable al sistema filosòfic lul·lià, la seva obra Ars Dei.

1309-1311. Darrera estada a París. Intensa activitat antiaverroista, bàsicament a la univeritat i mitjançant la predicació. La seva Art és acceptada en cercles universitaris a la Facultat d'Arts Liberals i no tant a la de Teologia. A més de la redacció de moltes altres obres, dic la Vida coetània, transcrita pel seu deixeble Tomàs le Myésier.

1312. El Concili de Viena del Delfinat és beneficiós per a Llull i les seves idees, tal com podem deduir de les capitulacions, en les quals es recullen un parell de propostes lul·lianes. Lo Concili .

.1312-1313. Redacció de l'obra homilètica més important de Llull: Liber de Predicatione (cent vuit sermons) Summa sermonum (cent vuitanta-dos sermons).

1314. Treballa ben instal·lat a Tunis.

1316. Té 84 anys. Arriba moribund a Mallorca, o mor en el vaixell de tornada. La llegenda diu que els musulmans el lapiden Bugia, tot i que aquesta versió de la mort mitjançant el martiri sembla, un cop més, una dada distorsionada de la seva biografia mitificadora. Les seves despulles són dipositades a l'església dels franciscans de la ciutat de Mallorca.

OBRA

Prosa filosòfica i científica

Llibre de contemplació en Déu.

Arbre de Ciència.

Llibre del gentil e dels tres savis.

Art de predicació

Llibre de virtuts i pecats.

Art abreujada de predicació.

Obra narrativa

Vida coetània.

Llibre d'Evast, d'Aloma e de Blanquerna son fill.

Llibre de l'orde de cavalleria.

Llibre de meravelles

Llibre de les bèsties.

Obra poètica

Cant de Ramon

Llibre d'Amic e Amat

Desconhort.

1

7 de 7