ÍNDEX

PAG

• LA VIDA I L'OBRA...................... 3-7

• SIGNIFICACIÒ............................... 7

• VALORACIÒ PERSONAL............. 8

LA VIDA I L'OBRA

(Palma de Mallorca, 1235-id., 1315)

Filòsof i escritor catalán. Fill d'un barcelonés. Es coneixen d'ell unes 243 obres. D'aquestes hi escrits en català i en llatí. També va escriure en àrab però no es conserva cap, també hi ha obres destruïdes per l'autor escrites en occità.

Les dades que coneixem ens arriba per 2 obres biogràfiques, la primera és Vida coetània escrita en prosa, publicada al 1311 i la segona obra que està escrita en vers i publicada al 1299 és El cant de Ramó.

Parlarem de 3 etapes a la vida de Ramó Llull:

Del naixement als 30 anys:

Als 25 anys es casa amb Blanca Picant de la qual tindrà 2 fills, un fill i una filla. Als 14 anys va ser patge de Jaume I. De patge va passar a ser mestre de Jaume II i de mestre va passar a ser majordom de Jaume II.

Gràcies a la posició i d'educació va viure una vida de plaer perseguint qualsevol cosa que se li presenti al davant.

1263 quan té 32 anys:

S'inicia la seva vida espiritual. Segons ell explica que mentre escrivia una poesia amorosa en occità va tenir 5 visions de Jesucrist crucificat. A partir d'aquí deixa a la seva dona i els seus fills i abandona també el món carnal i dedica 10 anys a preparar la seva teoria religiosa, ètica o moral.

Canvi i preparació:

És l'etapa de transformació espiritual. Comença aquesta etapa de formació en la qual Llull penarà totes les eines necessàries que farà que ell passi a ser de un cavaller libidinós a ser un home religiós.

Llull entén que ha de dedicar la seva vida a Déu i no només això també les seves obres. Ell va deixar Mallorca i peregrinà a Sant Jaume de Compostela. Quan acaba la peregrinació torna a Mallorca i va a viure a un monestir cistercenc de Santa Maria “la Real” és llavors quan obté una solida relació filosòfica, teològica, religiosa... Aprèn llatí i d'un esclau aprèn àrab. Fa vida contemplativa a Puig de Randa.

És a final d'aquest període que torna a sentir-se il·luminat per Déu, la seva Art serà inspirada directament per Déu. Aquesta relació divina es coneguda per: La il·luminació de Randa. És a partir d'aquest moment que escriu la seva obra: Art abreujada d'atrobar la veritat que serà la versió catalana del llibre inspirat per Déu Arts Magna.

Al 1275 es cridat a la cort que s'ha de traslladar a la cort de Motpellier perquè un savi teòleg franciscà vol examinar les seves obres.

L'obra de Llull es aprovada però no només es aprovada també el príncep va fundar una escola de modelat a Mallorca que té com objectius formar missioners.

Estem ja a la tercera etapa: Son els últims 40 anys de la seva vida:

Ha fundat aquest monestir, hi ha aquí 13 monjos franciscans que van estudiar àrab i art lul·liana. Aquest art es el que permetrà als monjos convertir als infidels en cristians.

Llull abandona l'escola i es dedica a viatjar, segueix escrivint. Parla amb reis i papes, intervé en concilis eclesiàstics en els quals es discuteixen les qüestions de la Fe.

Predica en el nord d'Àfrica els últims anys de la seva vida. Va morir i les seves despulles van ser enterrats en el monestir dels franciscans a Mallorca.

Llull va conrrear 4 llengües diferents:

L'occità Poesia lírica, trobadoresca

Al català, al llatí i a l'àrab (el avis fan referència a l'àrab)

Va escriure en català per fer-se entendre pels seus contemporanis. Establim que la característica de les seves obres es la coherència en la que esta expressada el seu pensament. El triple objectiu en el que s'articula. Ara ja no s'intentarà convertir als infidels a través de les armes, exercir una missió de conversió, una labor "missional" i en tercer lloc volia crear escoles per als predicadors, per a que es poguessin formar en teologia, en llengües i en art.

Utilitzava les 4 llengües, el llatí sobretot. Ell tenia una doctrina filosòfica. Ell explicà que les seves ARTS eren totalment inspirades per Déu. Ell l'utilitzava per demostrar els errors dels cristians, es per això que escriurà les Arts Magna que primer de tot escriu en llatí i que posteriorment titularà

Art abreujada d'atrobar veritat, versió catalana que fou replicada 6 cops, està escrita entre el 71 i el 74. L'anterior es aproximadament escrita entre el 65 i 70. Aquesta art troba que no es bastant entenedora i per fer-la més entenedora escriu De la Ciència que obté l'ambició d'encaminar-ho tot el coneixement humà. Utilitza la simbologia de l'arbre i al llarg de l'arbre tracta d'uns temes diferents, cada arbre està dividit en 7 parts: Arrels, troncs, branques, rams, fulles, flors i fruits. Cada una d'aquestes parts es dedica a un tema diferent de cada part de l'arbre.

Tota aquella ciència que es recull es dirà

Arts Magnas Generalis última que escriví entre 1305, 1308. Hi ha altres intents d'igualar aquesta obra Art Demostrativa pretén demostrar raons de fe. L'obra didàctica en la qual es transmeten coneixements, maneres de comportar-se, cronològicament el primer va ser

Llibre dels gentils e dels tres savis en el qual un vell pagà que no coneix Déu es troba proper a la mort, i troba que a la seva vida li falta una cosa, l'angoixa li fa anar a la recerca de la fe. A les portes d'una ciutat troba 3 vells savis, representants del musulmà, cristià i budista, el vell pagà demana raons de fe. No hi ha cap conclusió al final del llibre.

El segon llibre és Llibre de l'ordre de Cavalleria és un conjunt de gent que segueixen el mateixos principis. És el manual perfecte del perfecte cavaller, en el qual un vell ermità, que és l'últim estat de perfecció al que pot aspirar un home, ensenya a un home com arribar a ser un perfecte cavaller i un perfecte cristià. Serà reproduït en el Tirant lo blanc de Joanot Martorell, aquest és un del llibres més traduïts.

El tercer llibre és Doctrina pueril pretenia agrupar les teories sobre l'educació del infants.

En altres llibres,

Llibres Natalis i de Natali Pueril Parboli Cristis i Eros

En aquest llibre s'explica l'infancia de Jesucrits perquè serveixi de model de conducte dels nens.

Les dues grans novel·les de Llull: Atorga com a protagonistes a:

Blanquerna i Fèlix

El primer és de 1283 i el segon és de 1285 i el llibre complet és El llibre d'Evast i de l'home Blanquerna són fill. Aquí es fa l'autobiografia completa de Blaquerrna que al igual que Fèlix són tractats com cavallers. Recorren el món com recerca d'un objectiu religiós. Les seves aventures no són militars sinó que són espirituals, Llull també inclou la vida del monestir i fa un retrat de la societat feudal.

Blanquerna és un llibre en el que Llull ens diu com ha de ser el model del perfecte cavaller. Ens mostra 5 visions:

La primera: Com ha de ser el matrimoni cristià ideal.

La segona: Decideix seguir la vida de religiositat i es fa monjo i en un punt més alt ABAT. Blanquerna arriba més lluny, ja que ha reorganitzat la seva vida i el seu monestir. Adopta la perfecció, gràcies al ressò que té com abat i com a monjo l'escullen com a bisbe.

El tercer estat: Blanquerna empren la reforma de la seva diàfesi del conjunt de badies, monestirs...

El quart estat: Ell es triat papa. Organitza el món a la perfecció. Un cop organitza tot, ell decideix retirar-se a viure a un bosc com un ermità i en aquest estat de perfecció Blanquerna escriu 2 llibres que són dos tractats místics que estan inclosos dins la novel·la

Altres obres de caire filosòfics van ser escrit en vers:

El desconcord i el cant de romà, és el més important(1275) i té forma de debat, mentre l'autor agafa el paper d'ell mateix i d'un ermità. Pertany a un moment de depressió profunda de l'autor, perquè ell creu que no ha alcançat els seus objectius (1300)

Cant de Ramon que es una confessió íntima adolorida d'un home que es sent trist, abandonat i rebutjat.

Fa una reflexió sobre els seus fracassos Vida Coetània Es un llibre autobiogràfic que va ser dictat a un deixeble per problemes de vista de l'autor.

A part de l'obra també es fonamental el personatge des de punt de vista de la llengua. Llull és el creador més important de la prosa catalana. Ell fa ciència amb una llengua vulgar. Es davant d'un gran recte, una tasca important que és la creació d'una llengua nova, crea tota una sintaxi catalana, també es destriable que ell supera la mediocritat lingüística i sintàctica de tota una llengua.

SIGNIFICACIÓ

--La importància de Ramon Llull hi es qui va ser qui va crear la llengua literaria catalana, en un moment en que les demés llengües catalanes s'encontraven en plena evoluciò i tots els grans tractats es trobaban escrits en llatí, llengua del propi llull.

--Llull és el primer filòsof que fa servir la llengua catalana per fer filosofia .Es origen del patró lingüístic que després entrarà a la conselleria reial.

VALORACIÒ PERSONAL

Jo opino que aquesta persona va ser molt savi ja que hi estava inventant una llengua pràcticament , les seves obres generalment son de caràcter filosòfic i amb una bona argumentació per convèncer a les persones de les seves idees.

Una de les coses que m'ha trucat l'atenció es que va viure molt mes del que es vivia a la seva època.

BIBLIOGRAFIA

• INTERNET

• ENCARTA 2000

• APUNTS D'ALTRES ANYS