1-Disolucions

-Material:

• dicromat de potassi de 8 grams/litre

• Matràs aforat de 250 ml

• Balança

• Vas de precipitats

• espàtula

• vidre de rellotge

• embut de vidre

• pipetejador

• vareta per agitar

• proveta de 250ml

-Hipòtesi:

Amb aquesta pràctica volem aconseguir arribar a una quantitat exacta de massa ajuntant l'aigua i el dicromat de potassi. No ens tenim que passar de quantitat sinó no servirà de res, i s'haurà de llençar tot. Aquesta pràctica només és per practicar la nostra quantitat d'arribar a mesures exactes.

-Procediment:

Primer es calcula la quantitat de dicromat de potassi que farem de potassi que farem servir (passarem 250 cm3 de dicromat de potassi a grams) i desprès es va ficant aigua i amb el pipetejador vigilem de no passar-nos del compte.

-Resultat:

Al final ens hem passat del compte i la pràctica no ha tingut èxit.

-Conclusió:

Hem de practicar més pe no passar-nos de quantitat en pròximes pràctiques.

2-Reaccions químiques

-Reacció: KI + Pb(NO3)2 PbI2 + KNO3

-Igualar la reacció: 2KI + Pb(NO3)2 PbI2 + 2KNO3

-Material:

• KI

• Pb(NO3)2

• Provetes

• Graella de provetes

-Hipòtesi:

En transformar el KI i el Pb(NO3)2 hem de obtenir un canvi de color a la substància.

-Procediment:

Primer introduïm una certa quantitat de KI en una proveta i després fiquem una petita quantitat de Pb(NO3)2 i observem el resultat.

-Resultat:

El líquid que abans era transparent (KI) s'ha tornat de color groc en ficar-hi una petita quantitat de Pb(NO3)2

-Conclusió:

El canvi químic s'ha produït exactament com esperàvem que passes, el plom s'ha ajuntat amb el iode, i el potassi s'ha ajuntat amb el nitrogen i l'ocigen.

-Reacció: Zn + HCl ZnCl2 + H2

-Igualar la reacció: Zn + 2HCl ZnCl2 + H2

-Material:

• Zinc en pols

• Àcid clorhídric (HCl)

• Proveta

• Graella de provetes

-Hipòtesi:

En ajuntar el àcid clorhídric i el zinc s'ha de provocar una reacció que produeixi hidrogen.

-Procediment:

Fiquem una petita quantitat zinc en pols en una proveta i desprès afegim àcid clorhídric. El zinc comença a fer bombolles, que son bombolles d'hidrogen en gas i que s'escapa.

-Resultat:

S'ha fet una reacció que a fet que el zinc vagi desapareixent poc a poc i que es faci hidrogen en estat gasos.

-Conclusió:

La pràctica ha tingut èxit. Ha passat just el que pensàvem que passaria, el zinc s'ha dissolt amb el clor i el hidrogen s'ha escapat del recipient.

-Reacció: CuSO4 + Fe Cu + SO4

-Material:

• Sulfat de coure (CuSO4)

• Cargol de ferro

• Proveta

• Graella de provetes

-Hipòtesi:

En ficar el cargol de ferro dins del sulfat de coure, el coure s'anirà col·locant per sobre del cargol.

-Procediment:

Fiquem el cargol dins d'una proveta vigilant que no es trenqui. Omplim fins a mig cargol la proveta amb sulfat de coure i observem la reacció.

-Resultat:

El coure es va dipositant poc a poc sobre del cargol i llavors es queda el líquid de color groc.

-Conclusió:

La nostra hipòtesi és encertada, el coure sa anat col·locant a sobre del ferro i desprès el líquid s'ha tornat de color groc perquè allí només hi havia sofre i oxigen.

-Reacció: FeCl3 + NaOH NaCl + Fe(OH)3

-Igualar la reacció: FeCl3 + 3NaOH 3NaCl + Fe(OH)3

-Material:

• FeCl3

• NaOH

• Proveta

• Graella de provetes

-Hipòtesi:

En ajuntar els dos reactius es produirà un canvi de color i apareixeran petites taques sòlides.

-Procediment:

Introduïm una mica de FeCl3 i desprès fiquem el NaOH i observem la reacció.

-Resultat:

El líquid ha canviat de color, ara és de color marro, i s'han format petites taques sòlides.

-Conclusió:

La hipòtesi era certa. En ajuntar els dos reactius el sodi d'un s'ha ajuntat amb el clor de l'altre, canviant així de color, i el ferro s'ha ajuntat amb el OH formant taques sòlides.

3-Llei de la conservació de la massa

• Primer exemple:

-Reacció: CaCl2 + Na2CO3 CaCO3 + NaCl

-Igualar la reacció: CaCl2 + Na2CO3 CaCO3 +2NaCl

-Material:

• Balança

• CaCl2

• Carbonat de sodi (Na2CO3)

• Vasos de precipitats.

-Hipòtesi:

En un vas col·locarem 67'4 grams de carbonat de sodi, en l'altre col·locarem 70'1 grams de CaCl2. Els ajuntarem els dos i els pesarem i després sumarem els grams del vas que està buit. el resultat serà igual que si aguisem pesat els dos vasos.

-Procediment:

Fiquem 67'74 grams de carbonat de sodi en un vas de precipitats i després col·loquem 70'1 grams de CaCl2 en l'altre vas de precipitats. Els pesem els dos. Pesen 137'5 grams. Ara els ajuntem en un vas de precipitats i el pesem, juntament amb el vas buit.

-Resultat:

Pesen igual que quan hem pesat els dos vasos, cadascun amb el seu respectiu material.

-Conclusió:

La nostra hipòtesi es certa. Per molt que ajuntem i separem matèries el pes no canviarà mai.

• Segon exemple:

-Reacció: Mg + HCl MgCl2 + H2

-Igualar la reacció: Mg + 2HCl MgCl2 + H2

-Material:

• Balança

• Vasos de precipitats.

• Magnesi

• Àcid clorhídric (HCl)

-Hipòtesi:

Ficarem 0,1 grams de magnesi dins d'un vas de precipitats i després afegirem àcid clorhídric. Ràpidament pesem la mescla. El magnesi es dissoldrà amb el clor, l'hidrogen s'escaparà del recipient i el pes disminuira. Així demostrarem que l'aire pesa.

-Procediment:

Agafem 0,1 grams de magnesi i els fiquem dins d'un vas de precipitats. A continuació afegim àcid clorhídric i pesem ràpidament el recipient amb la mescla a dins. Observem el que passa.

-Resultat:

El magnesi s'ha començat a desfer i ha començat a aparèixer hidrogen que s'escapa.

-Conclusió:

La nostra hipòtesi era certa. El magnesi s'ha anat dissolent amb el clor mentre que el hidrogen que contenia el àcid clorhídric s'ha transformat amb gas i ha marxat del recipient. Ara el recipient pesa menys de quan hem afegit el àcid clorhídric. Així demostrem que l'aire pesa.