Psicosis

1- Fitxa tècnica

Direcció: Alfred Hitchcock

Producció: Alfred Hitchcock

Alma Reville

Guió: Novel·la--> Robert Bloch

Pel·lícula--> Joseph Stefano

Samuel A. Taylor

Música: Bernard Herrmann

Fotografia: John L. Russell

Muntatge: George Tomasini

Protagonistes: Anthony Perkins

Janet Leigh

Vera Miles

John Gavin

Martin Balsam

2- Alfred Hitchcock

Va néixer al 1899 a Anglaterra, Londres. La seva família era de classe mitjana, botiguers d'una tenda d'alimentació. El seu pare era molt estricte, va educar als seus fills sota una disciplina molt severa. Hitchcok va estudiar en una escola de jesuïtes de Londres on els estudiants eren castigats de manera física i psicològica quan es portaven malament. Hitchcock estava terroritzat i es portava molt bé, però amb els anys la cosa va anar canviant.

La por, el misteri, el suspens, la intriga i el fals culpable són elements habituals en les seves pel·lícules.

Al 1916, arribà el cinema a Londres i ell quedà molt sorprès al veure els primers cineastes: Charles Chaplin, Buster Keaton, Fritz Lang... Així va conèixer i començà a llegir a Edgar Allan Poe, autor turmentat, que escriu sobre les seves pors.

Quan Hitchcock acaba els estudis d'enginyeria i de belles arts, al 1920, s'assabentà que una companyia cinematogràfica americana s'instal·lava a Londres i va anar a mostrar els seus dots com a dibuixant i el van contractar. Al cap d'un temps, es posà a escriure guions per a la companyia. L'any 1923, li van oferir la possibilitat de fer-se ajudant de direcció. Al 1925, començà a dirigir pel·lícules. La seva dona, Alma Reville, també directora de cinema, l'ajudava. Al 1928, començà a treballar en pel·lícules sonores i al 1934, va sortir “El hombre que sabía demasiado”.

Hitchcock va viure dos etapes: l'anglesa (39 escalones, 1935; Agente secreto, 1936; Sabotaje, 1936; La posada de Jamaica, 1938...) i l'americana.

Etapa americana

Marxa als Estats Units perquè rep una oferta de Metro Goldwyn Mayer per fer de director.

La seva formació com a enginyer, Hitchcock no només es dedica a gravar les pel·lícules, també innova. Ho fa a través de diferents tècniques, com el picat, el contrapicat, o l'ús de la il·luminació i dels plans.

La primera pel·lícula que fa als Estats Units és a l'any 1940, una pel·lícula molt important: Rebeca.

Al 1943 va fer “La sombra de una duda”. L'any 1946, fa “Encadenados”, el seu primer treball amb Ingrid Bergman. Al 1948, treu “Recuerda”, on va treballar amb Salvador Dalí, que va fer els decorats. Aquesta darrera pel·lícula parla d'un boig i l'atrezzo de Dalí reflecteix els somnis del protagonista.

Els anys 50 van ser importants per Hitchcock. Va fer “Extraños en un tren” al 1951, que explica la història d'un home que no es porta bé amb la seva dona. L'home marxa de viatge, puja a un tren, on coneix a un home que no es porta bé amb el seu pare. Fan una mena d'intercanvi: el primer home mataria el pare de l'altre, a canvi, el segon home mataria a la dona del primer.

Al 1953 va filmar “Jo confesso” on sortia Montgomery Clift. Al mateix any, apareix una dona a la seva vida, Grace Kelly, la futura princesa de Mònaco. Rodarà tres pel·lícules amb ell: “Crimen perfecto” (1953), “La ventana indiscreta” (1954) i “Atrapa a un ladrón” (1955). Al 1956 fa una segona versió de “El hombre que sabía demasiado”, i al 1959, “Con la muerte en los talones”. L'any 1960, fa “Psicosis”, la pel·lícula més coneguda de Hitchcock. Al 1963, roda “Los pájaros”, on els ocells es tornen bojos i ataquen a la gent, en aquest film treballa de nou amb Tippi Hedren.

Cap al final de la seva vida, Hitchcock encara roda dues pel·lícules més: “Frenesí” (1972) i “La trama” (1976).

Morirà als 81 anys, al 1980, d'un atac de cor.

3- Psicosis

El film comença a Phoenix amb la discussió entre dos amants: Marion Crane i Sam Loomis. Fins que les finances de Sam no millorin no es podran casar i ell ha de pagar una forta pensió a la seva ex-dona. Marion roba 40.000 dòlars del seu lloc de treball quan el seu cap li demana que els ingressi al banc i fuig. Durant el viatge canvia el cotxe per un de segona mà per evitar que li segueixin la pista. Després de conduir hores, està cansada i s'atura en un apartat motel de 12 habitacions, que està dirigit pel Norman Bates, un jove solitari que cuida la seva mare i viu en una casa en un turó sobre el motel.

Norman li vol oferir anar a casa seva a menjar alguna cosa i puja a la casa a cuinar. Llavors Marion sent com la mare l'escridassa com si convidar a una noia a menjar fos una cosa indecent.

Així, doncs, Norman li porta el menjar al seu despatx, darrere de la recepció del motel, on ell guarda alguns dels ocells que ha dissecat. Mentre ella sopa li parla de la seva afició a la taxidèrmia i de la malaltia mental de la seva mare. Després de sopar Marion es va a dutxar i és apunyalada fins a la mort per una figura de dona.

Norman arriba i es troba horroritzat amb el cadàver de la noia. Per protegir la seva mare, agafa el cos i els seus objectes personals, els posa al cotxe de Marion i els tira a un llac proper al motel.

Mentrestant, Sam i la germana de Marion, Lila contracten un detectiu privat, Milton Arbogast que segueix la pista de Marion fins al motel Bates, on interroga un nerviós Norman. Després truca a Lila, anunciant-li que a trobat la pista de la seva germana en un motel i que intentarà interrogar a la mare de Norman per si ha vist alguna cosa. Mentre registra la casa sense permís, és atacat amb un punyal per la mateixa figura ombrívola de dona que va matar a Marion. Sam i Lila, al no rebre notícies d'Arbogast, van al poble i parlen amb el xèrif. Quan li parlen de la senyora Bates, la dona del xèrif els pregunta si Norman s'ha casat. La mare de Norman va morir deu anys enrere, suïcidant-se amb estricnina.

Sam i Lila van al motel i mentre Sam entreté a Norman al seu despatx, Lila puja a la casa dels Bates per registrar-la. Norman mentrestant s'adona de què la conversa amb Sam és un parany, el deixa inconscient i puja corrents cap a casa seva. Per amagar-se, Lila baixa al soterrani i descobreix el cadàver dissecat de la mare de Norman. Llavors és atacada per Norman, vestit amb la roba de la seva mare i una perruca, però és salvada a temps per Sam, que ha recuperat el coneixement.

Al final de la pel·lícula, un psiquiatra explica a Lila, Sam i a les autoritats que la mare de Norman, morta feia 10 anys, encara viu a la ment del seu fill. Quan era viva, la senyora Bates sempre havia mantingut una actitud dominadora sobre Norman, de manera que ell la va matar, però després, sentint-se culpable, va intentar esborrar de la seva ment el crim. Físicament, va desenterrar el cos i el va dissecar. Psicològicament, va desenvolupar la personalitat de la seva mare. Actuava com ella, parlava amb la veu d'ella i es vestia com ella, en un intent d'esborrar la seva culpabilitat. Però la personalitat de la seva mare que ell havia desenvolupat va matar la Marion en un atac de gelosia cap a la noia que s'havia acostat al seu fill.

En l'última escena es veu Norman Bates, quiet i silenciós a la seva cela, amb la seva ment totalment dominada per la personalitat de la seva mare que el culpa dels crims i que pretén demostrar la seva innocència a la policia.

4- Personatges

Norman Bates: És un noi tímid, el propietari del Motel Bates. Ell està interessat en Marion Crane i li explica coses sobre la seva mare malalta. És aficionat a la taxidèrmia. No pot alliberar-se de la seva mare, ja que creu que el millor amic d'un nen és la seva mare. Convenç Marion de tornar els diners . La “Mare” mata a Marion i, més tard, a Arbogast, un detectiu que l'estava buscant. Al final és atrapat per la policia i portat a una presó on la "Mare" acaba per dominar-lo completament. Interpretat per Anthony Perkins.

Marion Crane: Té un secret: ha robat molts diners al seu cap. Viatja en cotxe des de Phoenix per trobar-se amb el seu xicot en un petit poble, Fairvale. Ella planeja sorprendre al seu xicot, i casar-se amb ell. Arriba a un motel de carretera. El públic pot sospitar la possibilitat de romanç entre Marion i Bates. Ella va a la seva habitació i mentre és a la dutxa, la mare de Bates apunyala a Marion. Ningú esperava que la noia seria assassinada El seu cos, i els diners acaben en el maleter del seu cotxe, que Norman empeny a un pantà. Interpretada per Janet Leigh.

Lila Crane: És la germana gran de la Marion. Odia sortir de la ciutat. Quan ja fa dies que ha desaparegut, va a buscar-la. Interpretada per Vera Miles.

Sam Loomis: És la parella de la Marion. Està divorciat i, com li ha de pagar cada mes una pensió a la seva ex-dona, no es pot permetre molts luxes. Interpretat per John Gavin.

Milton Arbogast: És el detectiu privat que van contractar per seguir la pista dels 40.000 dòlars. Va al motel i acaba apunyalat per la Mare. Interpretat per Martin Balsam.

5- Llocs

Phoenix: És el lloc on comença tot, on treballa i viu Marion. És la capital d'Arizona, al cor del Desert de Sonora i al comtat de Maricopa . La ciutat ocupa una àrea de 1.230,5 km². La població al 2010 era de 1,445,632 habitants i la densitat de 1.077,64 hab/km².

-4270 Lankershim Boulevard, North Hollywood, Los Ángeles, Califòrnia.

-Backlot, Estudis Universal - 100 Universal City Plaza, Universal City, Califòrnia, EEUU. (Casa i Motel Bates).

-Falls Lake, Backlot, Estudis Universal - 100 Universal City Plaza, Universal City, Califòrnia, EEUU. (Pantà on està el cotxe de la Marion).

-Gorman, Califòrnia, EEUU. (Lloc on la Marion aparca per dormir).

-Jefferson Hotel, 109 S. Central, Phoenix, Arizona, EEUU. (Habitació d' hotel barata).

-Los Ángeles, Califòrnia, EEUU.

-Phoenix, Arizona, EEUU. (Escena d' apertura).

-Revue Estudis, Hollywood, Los Ángeles, Califòrnia, EEUU. (Interiors).

-Ruta 99 a la Carretera entre Fresno-Bakersfiel, Califòrnia, EEUU. (Lloc per on la Marion condueix fins el Motel Bates).

-San Fernando Valley, Los Ángeles, Califòrnia, EEUU.

6- Opinió personal

Com a conclusió puc dir que al principi, la pel·lícula se'm feia bastant pesada, però a mida que anava passant la trama, m'anava enganxant. A mi, en general, m'agraden les pel·lícules de terror, però com estic acostumada a les d'ara, lògicament, Psicosis no m'espantava. Però era el misteri, el suspens, aquella cosa que t'entra per dins que no pots desenganxar la mirada de la pantalla, el que em va agradar més.

A partir d'ara, al meu temps lliure i si ho recordo, veuré pel·lícules d' aquest director, tinc ganes de més, es pot dir que tinc una mena d'ànsia per seguir veient la filmografia de Hitchcock.

La relació que té amb el llibre que hem llegit aquesta segona avaluació, L'estiu de l'anglès, de Carme Riera, és la doble personalitat, els trastorns mentals dels protagonistes. És allò que fa que et preguntis: Estem tots bojos o què?

7-Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Psicosis_(pel%C3%ADcula_de_1960)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Psicosi_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1960)

http://www.imdb.com/character/ch0003070/bio

http://www.imdb.com/character/ch0003068/bio

http://ca.wikipedia.org/wiki/Phoenix_(Arizona)

http://es.wikipedia.org/wiki/Phoenix

http://www.imdb.com/character/ch0003068/bio