SECUELAS DE TRAUMATISMOS CRANEOENCEFÁLICOS

Seqüeles psíquiques: - Psicosi traumàtica: Canvis intel·lectuals i de personalitat.

Epilèpsia: Pèrdua de consciència i compulsions

Estat crepuscular: estat proper al coma molt perillós.

Trastorns perceptius i cognitius.

Seqüeles físiques: - Dèficits neurològics: Paraplegies, falta de mobilitat, pèrdua de sentits.

Alteracions de la conducta: Neurosi de renta: Malaltia inventada per aconseguir indemnització.

Resultat segons l'anàlisi mèdic:

- Negar la malaltia: La neurosi empitjora.

- Afirmar la malaltia: Millora mentre que se li paga.

- Donar-li una sola indemnització: millora poc a poc i torna a l'estat normal.

EL MALALT MENTAL A L'ÀMBIT LABORAL

Valoració de la capacitat laboral

Abans d'iniciar l'activitat laboral:

La llei prohibeix fer reconeixements previs per fer selecció de personal.

No es pot discriminar al treballador per circumstàncies alienes al seu lloc de treball.

Només es pot valorar la seva capacitat laboral, si és apte pel seu càrrec.

Es fa valoració de la capacitat segons protocols de reconeixement del Ministeri de Sanitat per riscos de malaltia professional i adequació al càrrec.

Infracció greu contractar a un treballador per un càrrec incompatible amb la seva salut o que presenta incapacitats greus pel seu lloc de treball.

S'ha de garantir la vigilància periòdica de l'estat de salut dels treballadors per si pot constituir un risc per a ell mateix o per les altres persones relacionades amb l'empresa.

Hi ha una limitació de comunicació de la informació mèdica per part les persones que duen a terme la vigilància (secret mèdic). S'ha de comunicar al treballador afectat.

Les dades relacionades amb la salut dels treballadors no poden ser utilitzades amb fins discriminatoris pel treballador.

Problemes medico-legals:

- Reclamacions contra l'informe mèdic.

- Reclamacions per danys derivats del lloc de treball.

Causes de baixa:

- Malaltia comuna.

- Accident no laboral.

- Accident laboral.

- Malaltia professional.

- Període d'observació de malaltia professional.

Incapacitat permanent:

Normalment hi ha discrepàncies amb el grau d'incapacitat. Es reconeixen el 33% de les sol·licitades.

• Tipus:

Homes Dones Dies de baixa

- Aparell locomotor: 61% 54% 230

- Accident traumàtic no laboral: 5% 8% 216

- Trastorns psiquiàtrics: 21% 10% 289

- Intervencions quirúrgiques: 1% 2% 308

- Altres: 12% 26% 258

EL SUÏCIDI

Els suïcidis es poden considerar accidents laborals quan les causes directes son relacionades amb el treball. La causa més comú, llavors, seria l'estrès laboral.

Persona que voluntàriament es treu la vida.

La temptativa de suïcidi no es castiga, estan penades la inducció i l'auxili al suïcidi.

Les companyies d'assegurances no admeten el suïcidi com indemnització per mort.

En un suïcidi el metge de capçalera no fa el certificat de defunció perquè es una mort violenta i s'ha de comunicar a les autoritats per realitzar l´ autòpsia i la investigació.

Només ha de fer el certificat quan es considera mort natural i coneguda per ell.

Estadístiques:

- Anualment a Barcelona es registren 170 suïcidis aproximadament.

- El percentatge de suïcidis dins de les morts violentes es d'un 13%.

- Als homes hi ha més proporció de delictes consumats i a les dones es donen més temptatives

(1 suïcidi femení cada 3 masculins).

- L'edat amb taxa de suïcidi més alta es dels 20 als 30 anys.

- La temporada de l'any on es registren més suïcidis es la primavera.

- Tipus de suïcidi:

· Arma de foc: més freqüent als homes.

· Penjament: “

· Llançament a la via del tren: “

· Arma blanca: “

· Submersió: igual als homes que a les dones.

· Precipitació: “.

· Intoxicació: més freqüent a les dones.

Suïcidi complex: Quan s'utilitzen dos mecanismes de suïcidi.

- Planejat o combinat primari: als plans té utilitzar els dos sistemes.

- No planejat, prolongat o combinat secundari: Amb el primer no aconsegueix l'objectiu i utilitza un altre.

Factors de risc:

Desig de morir, depressió, tristesa, desesperació, canvis d'humor, abús drogues / alcohol, menyspreu.

Ajut que es pot donar:

Mostrar interès per la persona, pels seus sentiments, prendre's seriosament les amenaces i pensaments de suïcidi, comunicar a algú la situació, assegurar que la persona rebi ajut.

MORT PER ACCIDENT DE TRÀNSIT/ALCOHOL

Presència de l'alcohol en gran part dels accidents. Més representació dels joves.

Comportament amb determinades tasses d'alcoholèmia:

- Fins a 0'1 gr/mg: Estat normal.

- De 0'1 a 0'3 gr/mg: Comportament normal, disfunció visual mínima.

- De 0'3 a 0'5 gr/mg: Disminució de la capacitat d'atenció, modificacions del

comportament, augment del temps de reacció visual i auditiva.

- De 0'5 a 0'7 gr/mg: Alteracions a la voluntat i memòria, reaccions motrius alterades

(tremolor), pèrdues òptiques i visuals.

- De 0'7 a 0'9 gr/mg: Conducció brusca, inestabilitat al caminar, falta de destresa.

- De 0'9 a 1'5 gr/mg: Reflexes pertorbats, embriaguesa, dificultat al caminar,

somnolència i dificultat a la parla, pèrdua visual important.

- De 1'5 a 2 gr/mg: Eufòria o irritabilitat, tristesa, atenció disminuïda i pèrdua

d'estímuls, molta dificultat per fer coses, sobrevaloració d'aptituds.

- De 2 a 3 gr/mg: Netament embriagat, activitat motora deficient, inestabilitat, torpesa,

exaltació, incapacitat per dominar el cos.

- De 3 a 4 gr/mg: No respon a estímuls, estupor permanent, paràlisis musculars.

- De 4 a 5 gr/mg: Coma, trastorns orgànics irreversibles.

- Més de 5 gr/mg: Incompatible amb la vida, algunes persones que han sobreviscut.

Absorció de l'alcohol:

- Procés: Estómac, intestí, fetge, cor i distribució per tot el cos (pulmons, cervell).

- Velocitat: segons beguda, temps d'ingestió, presència i naturalesa dels aliments.

- El 50% s'absorbeix als primers 15 o 20 minuts, la resta en 1 o 2 hores.

Mecanisme d'eliminació d'alcohol:

- Velocitat de metabolització de l'alcohol: 10 cm³/hora - 0'15gr/hora.

- Excreció: via orina, suor o respiració.

- Alcoholèmia = Grams d'alcohol / Pes x (0'7 els homes/ 0'6 les dones)

- Negació de realitzar les proves d'alcoholèmia: desobediència greu a l'autoritat.

- Tasses màximes:

· Conductors novells i especials: 0'3 gr/litre de sang o 0'15 mg en aire aspirat.

· Resta de conductors: 0'5 gr/litre de sang o 0'25 mg en aire aspirat.

PATRONS DE CARÀCTER

Un eneagrama és la gràfica on es poden observar els 9 patrons de caràcter bàsics.

El patró de caràcter es la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta. L'estil de conducta, de relació i de comportament (estil de percebre, pensar, sentir i comportar-se).

Forma de relació amb l'entorn i instint de supervivència.

Depèn de l'estat d'ànim en el que ens trobem, o sigui, dels sentiments i els pensaments que tenim en aquell moment.

La personalitat defineix el patró de caràcter.

Els patrons propis ens semblen normals perquè els hem convertit en costum. Estan automatitzats, no son conscients.

Els patrons són adquirits sobretot a la infància, hi ha unes formes de ser pròpies i unes maneres adquirides durant la vida.

Hi ha tres factors principals d'influència: l'herència, l'ambient i l'experiència.

L'herència es la dotació biològica que ens dóna unes certes característiques, que es poden variar.

No hi ha patrons de caràcter determinats però influencien a les decisions de la vida.

Durant la vida apareixen patrons adquirits a la infància, aquesta es la etapa més important d'adquisició de patrons.

Per prevenir els perills o experiències negatives viscudes es creen patrons de comportament contraris a ells.

Quant més rígid es el patró adquirit més conflicte intern dóna.

Es creen conflictes i en alguns casos s'actua d'una forma que no vols i el que es pretén evitar el reproduïm.

Tipus de personalitat:

- Visceral: - Emocional: - Intel·lectual:

· Introvertit (1). · Introvertit (4). · I - Introvertit (5).

· Centrovertit (9). · Centrovertit (3). · Centrovertit (6).

· Extravertit (8). · Extravertit (2). · Extravertit (7).

Personalitats:

- Viscerals o impulsives: tenen en compte el present i funcionen amb la ràbia.

- Emocionals: Els hi pot més el passat i els sentiments i funcionen amb la malenconia.

- Intel·lectuals: Es basen en les perspectives de futur i en les conseqüències de les coses,

funcionen amb la por.

- Introvertits: Donen prioritat al seu mon intern.

- Centrovertits: Estan entre la introversió i la extraversió, no estan definits.

- Extravertits: Tenen en compte el seu entorn i les persones amb qui es relacionen.

En relació a la combinació d'aquests dos grups de característiques es crea l'eneagrama de patrons de caràcter.

1. Personalitat perfeccionista.

2. Personalitat ajudador.

3. Personalitat seductor.

4. Personalitat romàntic

5. Personalitat observador.

6. Personalitat qüestionador.

7. Personalitat aventurer.

8. Personalitat assertiu.

9. Personalitat pacificador.

1. Personalitat perfeccionista: Persones de llei (advocats, jutges), religiosos.

• Pensen que la ràbia els fa dèbils i no l'expressen, la dominen.

• Ordenats, meticulosos, treballadors, persones ètiques, de confiança, idealistes.

• Controladors dels altres, caràcter crític i a vegades obsessiu, molt gelós, poden tenir crisi d'ansietat.

• S´han d´aplicar tècniques de relaxació, admetre els seus errors.

2. Personalitat ajudador: Missioners, personal sanitari.

• S'interessen per la gent, molt optimistes.

• Els motiva que els estimin i poder expressar els seus sentiments.

• Gent afectuosa, adaptable a les circumstàncies, generosa i entusiasta.

• Poden ser dominants, manipuladors, egoistes, possessius i emocionalment molt explosius.

• Se'ls hi hauria d'ensenyar a expressar el que pensen dels altres.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 4 i si estan malament a la 8.

• Fan veure que es tan important donar com rebre, sempre responen als amics i es relacionen amb la gent de l'entorn.

3. Personalitat seductor: Relacions públiques, assessors d'imatge.

• Acostumen a seguir les regles.

• Es motiva per la necessitat de tenir èxit, no assimilen bé el fracàs.

• Optimistes, confiades, responen a expectatives, eficients, energètics i pràctics.

• Decepcionants, narcisistes, pretensiosos, superficials, massa competitius.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 6 i si estan malament a la 9.

• No pot fer mediació, s'està callat a les reunions que es fan malament.

4. Personalitat romàntic: Artistes, poetes, pintors.

• Persones molt creatives.

• Necessiten emocions, ser entesos, busquen el significat de les coses.

• Càlids, compassius, introspectius, creatius, refinats, intuïtius, recolzadors.

• Depressius, fan sentir als altres culpables i a ells mateixos, aïllats, criden l'atenció, tenen conductes autodestructives, se senten decepcionats, tenen por de ser abandonats, se senten culpables i senten odi i vergonya cap a si mateixos.

• No se'ls ha de dir que son sensibles, ni que reaccionen exageradament, els hi agrada ser felicitats i respectats.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 1 i si estan malament cap a la 2.

• Mai estaran només pensant en coses positives, no son monòtons.

5. Personalitat observador: Científics, forenses, crítics literaris.

• Confien en els seus propis recursos de coneixement, analitzen exhaustivament.

• Busquen l'estabilitat psíquica, conèixer i entendre tot.

• Persones analítiques, perseverants, sensitives i perceptives.

• Persones molt distants, insegures i arrogants.

• Per portar-se bé amb ells s'ha de ser independent d'ells, parlar-lis de forma directa, necessiten temps per processar el pensament.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 8 i si estan malament cap a la 7.

• Els hi agrada veure les coses objectivament, no estar massa compromesos.

• Els hi costa expressar les coses, estan a la defensiva, molt pressionats.

• Mai seran el centre d'atenció voluntàriament.

6. Personalitat qüestionador: professors, filòsofs, entrevistadors.

• Busquen l'aprovació de l'entorn o es revelen.

• Molt curiosos, busquen totes les explicacions de les coses.

• Necessiten molta seguretat, tenen por de les coses extremes, necessiten aprovació.

• Lleials, responsables i cuidadosos, intel·ligents i compassius.

• Vigiladors, no se sap com reaccionen, estan sempre a la defensiva, molt rígids.

• S'ha de ser directe amb ells i escoltar-los.

• Tenen por de fer les coses malament, no tenen confiança, miren les conseqüències de tot, son molt crítics amb ells mateixos.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 9 i si estan malament a la 3.

• S'ha de confiar en ells, tenir paciència i recolzar-los.

7. Personalitat aventurer: Reporters, conquistadors.

• Gent molt activa, optimistes, els motiven molt les coses novedoses.

• Es deixen portar per les activitats, entusiastes, espontanis, imaginatius i generosos.

• Indisciplinats, rebels, possessius, no completa les coses, no es compromet.

• Els hi agrada l'afecte, la companyia i la llibertat, no volen que els canviïn de forma de ser i volen que els escoltin.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 5 i si estan malament a la 1.

8. Personalitat assertiu: Líders.

• Presenten una imatge forta, no tenen por, els hi agrada ser independents.

• Rebels, dominants, controladors, egoistes, escèptics, agressius.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 2 i si estan malament a la 5.

• Poden ser agressius contra si mateixos.

9. Personalitat pacificador: Negociadors, diplomàtics.

• Molt agradables, s'acomoden fàcilment, fan de mediadors, generosos, pacífics.

• Molt variables, poden tenir qualsevol tipus de personalitat segons el moment.

• Obsessius, agressius, desconnecten de la realitat, els hi costa enfrontar els conflictes, són molt sensibles a la crítica.

• S'ha d'estar d'acord amb ells, s'els han d'especificar les coses, els hi agrada ser escoltats, necessiten temps per prendre decisions.

• Els hi agrada discutir sense confrontació, sentir el recolzament dels altres, necessita afecte, accepten a la gent, veuen els diferents aspectes de les coses.

• Si estan bé poden passar a la personalitat 3 i si estan malament a la 6.

ASESINOS EN SERIE

Con tendencia reiterativa a asesinar, hasta que son detenidos. Diferentes de: asesinos en masa.

Clasificación (Retzger):

Organizados

No están locos. Procuran no dejar pistas. Son imputables.

Psicópatas

Matan para conseguir algo (dinero, ascenso laboral, poder, etc). No tienen escrúpulos. Algunos matan por narcisismo o egocentrismo.

Aunque tienen trastorno de la personalidad; no son psicóticos (no están locos). Son personas extrañas, conflictivas, egocéntricas; nunca pierden el sentido de la realidad.

Kurt Schneider (psiquiatra alemán; 1930): Psicópatas son las personas que padecen ellos mismos o hacen padecer a la sociedad. Es un tipo de Trastorno Antisocial de Personalidad.

TAP.- Trastorno antisocial de la personalidad (el típico es el psicópata). Vulnera contínuamente las normas sociales. Dos tipos de TAP:

• Sociópata:

Víctima de su ambiente social negativo; sufre. Puede ser reinsertado (El Lute)

• Psicópata:

No le influye su ambiente social. Tiene pequeñas lesiones cerebrales (lóbulo frontal). A medida que crece, desde la edad infantil, se hace más egocéntrico. No tiene sentimientos; es incapaz de querer a alguien. Cambia de trabajo, de pareja, miente con facilidad.

Tiene bajos niveles de cotacoleminas (adrenalina; noradrenalina), necesitan estimularse con situaciones peligrosas, drogas, etc.

No tiene ética ni sentimientos de culpa; no tiene empatía (inteligencia emocional).

No tiene tratamiento; es incorregible.

Parafílicos

Tienen un móvil sexual. Son inteligentes; preparan los crímenes (gerontofílicos, pedofílicos, etc)

Desorganizados

Se les ha de controlar durante toda su vida; no se curan nunca.

EL PSICÒPATA

Es pot pronosticar des de la infància per comportaments excessivament agressius, fracàs escolar i conductes antisocials (dificultat de socialització i integració correcta).

Durant la infància es solen realitzar pocs tractaments, els nens solen ser de famílies desestructurades que no donen el seu consentiment.

El millor tractament es la socialització i la correcció del comportament agressiu.

Un psicòpata es la persona amb conducta amoral i antisocial caracteritzada per les seves accions impulsives i irresponsables encaminades a satisfer els seus interessos immediats sense donar importància a les conseqüències i sense demostrar culpa o ansietat.

Característiques:

- Dificultat de pensament lògic, immaduresa.

- Desconnexió de la realitat, fantasies i ansietats persecutòries.

- Hostilitat cap als altres, comportaments agressius, poc afectius, poca capacitat de

demostrar emocions.

- Comunicació inestable, sàdica i infantil.

- Inestabilitat de comportament.

- Llenguatge concret i autoritari.

- Pertorbacions d'adaptació social, relacions molt superficials amb molta desconfiança.

- Funcions intel·lectuals normals.

Característiques en la infància i l'adolescència:

- Hiperactivitat i precocitat, habilitats per ser líder.

- Molta agressivitat, maltractaments d'animals.

- Creixen en ambients disfuncionals amb models violents, no s'involucren afectivament.

- Antisocials, transgredeixen la llei.

- Irresponsables, consumidors de drogues.

Causes:

Infància desfavorable pel desenvolupament de la personalitat, sense control familiar i amb frustracions personals de necessitats per manca d'oportunitats.

Pot haver predisposició biològica que fa més vulnerable però no determinació.

Classes de psicòpates:

- Hipertòmics: Alegres, actius, amigables però imprudents i molt influenciables.

- Dèbils d'ànim: Sensibles, inquiets, incapaços d'afrontar problemes, poden ser

alcohòlics i despilfarradors.

- Depressius: Pessimistes, reservats, tancats i silenciosos.

- Insegurs: S'imposen el seu fracàs. Autors de delictes sexuals.

- Fanàtics: Idees agafen posicions dominants al seu pensament.

- Necessitats d'afecte: Sensibles, mentiders, criden l'atenció, egoistes, tenen necessitat

d'explicar-ho tot.

- Explosius: Molt enfadables. Es poden suïcidar o cometre homicidis, combinació letal

si son alcohòlics.

- Desalmats: Sense compassió, molt perillosos i cruels.

- Abúlics: Es deixen portar fàcilment. Delictes amb armes de foc que li donen seguretat.

La psicopatia no es un trastorn mental, es una alteració de la personalitat i el comportament.

Es diferencien dels psicòtics en la seva capacitat d'organització.

Els psicòpates solen tenir carreres criminals curtes (fins als 35-40 anys).

Tenen una manera molt peculiar d'actuar i una reincidència molt alta.

Assassins en sèrie:

Planifiquen, manipulen i tenen gran habilitat per amagar proves i desaparèixer.

Ritualitzen els assassinats i repeteixen conductes. Tenen desig de control sobre les víctimes.

Psicotisme laboral:

Hostilitat dirigida contra una persona de forma sistemàtica per aconseguir pertorbar la seva feina per que l'abandoni.

La patologia que es presenta es la mediocritat imperant activa.

Es una constant enveja pels altres pel sentiment de superioritat i la busca d'hegemonia.

Solen dur a terme aquesta conducta persones amb èxit i la seva forma d'actuar sol passar desapercebuda.

Trepitgen als altres per arribar a l'èxit personal, es un individu pervers, sense compassió ni respecte pels altres que desqualifica, desacredita i rebutja la comunicació directa.

SITUACIONES ESPECIALES PERSONALES COMO CAUSA U OBJETO DE DELITO

Violencia infanto - juvenil

• Individual

• Colectiva -bandas juveniles-.

• Maltrato-abuso infanto-juvenil

El anciano

• Como sujeto pasivo de conductas perseguibles

• Como sujeto activo de conductas perseguibles

• Ámbito penal

• Ámbito civil

Conductas perseguibles en prisión

• Violencia - maltrato

• Sexuales

Las mujeres

• Delitología específica

• Psicosis menstruales

Delitos de fondo político

• Terrorismo

• Represión

Las sectas y sus condicionamientos

El enfermo mental institucionalizado

MArginación y violencia

• Mendicidad

• Violencia

• Alcohol

Pericial psiquiátrica (cuestiones a plantear al perito médico psiquiátrico)

Dictaminar si un sujeto es o no enfermo mental

Siendo enfermo mental: determnar si afecta a la capacidad de: conocer o decidir.

“ “ “ “ qué tipo de enfermedad.

Determinar si es curable o no.

Determinar si la enfermedad presupone peligrosidad para él mismo o la sociedad.

• Contenido de la psiquiatría clínica

Objeto: Enfermos.

• Anamnesis

• Exploraciòn de funciones mentales

• Diagnóstico - pronóstico

• Tratamiento

• Contenido de la psiquiatría forense

Objeto: Pericial

• Anamnesis

• Exploraciòn de funciones mentales

• Diagnóstico - pronóstico

• Menos Tratamiento

• Más informe sobre capacidad

Criterios de la enfermedad mental en la pericial psiquiátrica

1. Naturaleza de la perturbación (criterio cualitativo)

2. Intensidad de la misma (criterio cuantitativo)

3. Duración del tratamiento y permanencia del mismo criterio cronológico.

4. Relación de causalidad entre trastorno psiquiátrico y hecho delictivo

Tipos de trastornos mentales

Que afecten a la globalidad de las func. mentales (retrasos mentales, demencias, esquizofrenias)

Que afecten sectorialmente a funciones específicas sin afectar la globalidad psiíquica (parafilias)

Estructura psicológica de la personalidad

Estructura superior

Estructura media

(afectivo emotiva)

Estructura basal

(instintiva)

Teoría psicoanalítica

El Super Yo (conciencia)

El Yo (quién soy)

El Ello (instinto)

Características generales de la exploración

Ejecutarla en lugar adecuado

Procurar distender la situación

No emplear formas o modos autoritarios

Establecer ambiente relajado y de confianza

Adecuar la exploración de acuerdo a los supuestos iniciales conocidos (retraso mental, demencia)

Procurar que la misma aborde todos los aspectos que interesen al dictamen o conclusión

No rehuir una segunda exploración si el criterio personal es que no se han obtenido los datos o conocimientos suficientes.

No guiarse por primeras impresiones o datos derivados de las tensiones o agresividades iniciales.

El informe pericial psiquiátrico

Aspectos éticos del informe psiquiátrico

Aspectos legales “ “ “

Responsabilidad penal del perito

Ámbitos jurídicos del informe psiquiátrico

Derecho civil

Derecho penal

Medidas de seguridad y Derecho penitenciario

Derecho laboral

De la competencia

En el joven violento

De la drogodependencia

En el transexualismo

Valoración del daño psíquico

De la malpraxis médica

ABUSOS SEXUALES EN MENORES

Síntomas en niños, por grupos de edad, que han sufrido abusos sexuales:

• Preescolar: trastorno de estrés postraumático; ansiedad; trastornos de conducta

• Escolar: Miedo; pesadillas; depresión

• Adolescencia: Baja autoestima; trastorno de estrés postraumático; huídas de casa

Protocolo de evaluación diagnóstica (Kiser et al.)

• Problemas presentados

• Historia del abuso

• Baja autoestima

• Efectos depresión

• Somatización

• Introversión social / conducta evitativa

• Irritabilidad

• Soñar despierto / dificultad concentración

• Ataques de cólera

• Hipervigilancia

• Enuresis

• “Sexual acting out” (conductas sexuales inapropiadas)

Sistema de protección de la infancia y adolescencia

Policía Sanidad Educación Otros Teléfono Infancia

EBASP (Equipos Básicos Atención Social Primaria)

Estudio del caso, evaluación y propuesta a medida

EAIA (Equipos Atención Infancia Adolescencia)

DGAI (Dirección General Atención Infancia)

Declaración de desamparo, asunción de tutela y aplicación de medidas de protección

Atención en la propia familia Acogida en familia extensa Centro residencial

VIOLÈNCIA FAMILIAR

Es l'acció dins de la família contra la vida o la integritat física o psíquica d'un altre membre. Abús permanent i periòdic. Es dóna a totes les classes socials.

Es necessita ajut de professionals per resoldre la situació.

Mai està justificada.

Les víctimes estan inhibides per reaccionar a causa de la por.

El consum d'alcohol afavoreix les conductes violentes.

Es un problema psico-social: conflicte de rols (home treballa, dona a casa).

Algunes dones es sotmeten als homes com a deure i assumeixen la seva inferioritat.

Els maltractadors es veuen amb dret perquè es consideren autoritat per imposar la disciplina familiar. Famílies amb organització jeràrquica fixa on els membres estan sotmesos a un sistema familiar.

Afecta psíquicament als nens, aprenentatge de la violència, normalitat malentesa.

Per prevenir s'han de donar alternatives educatives i assistencials.

Violència com a forma de control quan la persona no té poder personal real i emmascara la seva persona amb la violència.

Els agressors poden canviar i controlar el seu còlera i les seves creences sexistes però es més còmode no canviar i negar-ho tot.

L'agressió es pot donar de forma variada (física, verbal, postures, etc.), però el que sempre es present es la intenció de fer mal.

L'agressor veu la realitat provocadora i reacciona violentament.

Es provoquen situacions de crisis, el conflicte pot generar ruptura o un nou equilibri més estable segons el conflicte es vulgui resoldre de forma autoritària o amb comunicació.

Violència conjugal: Es fa pública quan hi ha danys físics greus.

4 fases:

- Impedir la comunicació de la dona per mantenir la superioritat:

La víctima veu que la seva parella no es així amb els altres, està confusa i acaba creient

que es culpable.

- Demostrar la inferioritat de la víctima:

La dona se sent insegura i creu que ha de canviar.

- Impedir que la víctima rebi ajut de l'exterior:

Fa que la víctima es senti malament amb tothom i trenca els seus cercles, s'aïlla a casa.

- Anul·lar la víctima:

Destruir la dóna, que perd tot el respecte familiar.

1

Psiquiatría clínica

} Internamiento psiquiátrico

Psiquiatría forense

Inteligencia

Capacidad de juicio

“ razonamiento lógico

Socialización - capacidad altruista

Afectos

Emociones

Sentimientos

Deseos

Pasiones

Odios / Rencores

Fobias

Ansiedades

Tristezas

Frustraciones

Instinto de defensa

“ sexual

nutricional

territoriedad

Detección, denuncia, derivación

Instituto Catalán de Acogida y Adopción