Índex del primer trimestre

Índex del segon trimestre

Índex del tercer trimestre

1. Sigmund Freud...................................................................................................11

2. Què és la psicoanàlisis? .....................................................................................11

3. Els seus descobriments.......................................................................................11

1- Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg 1856 - Londres 1939), metge i psiquiatre austríac. Va estudiar a la Universitat de Viena on es graduar el1881. Es va interessar, primer, per la fisiologia

del sistema nerviós. Va descobrir les propietats anestèsiques de la cocaïna i més tard es va endinsar en el camp de les neuropatologies. El 1886 es va casar amb Martha Bernays.

De Bernheim va conèixer els mètodes hipnosuggestius. Fa servir l' hipnotisme com a tractament simptomàtic de la histèria, però no es va quedar en aquell nivell de Breuer, sinó que va fer servir la hipnosi com a mètode per evocar, per fer conscient vivències oblidades causants del trastorn.

Va ser nomenat professor de la Universitat el 1920. En ésser d´ origen jueu, va haver de marxar d´ Àustria, amb l´ arribada del nazisme, a Londres el 1938, fins a la seva mort a causa d' un càncer de mandíbula.

2- Què és la psicoanàlisis?

És una dels grans corrents de la psicologia contemporània experimentada. És un mètode per accedir a l'inconscient emprat per curar enfermetats nerviosos que poden provocar estrès, cansament, neurosis o histèria entre d'altres. Aquestes enfermetats són de tipus fatigues mentals i es produeixen quan un a persona no descansa bé. Tot i així, totes tenen curació actualment.

3- Els seus descobriments

3.1) La hipnosis

Quan es Freud acaba de fer de neuròleg, sent que a París hi ha un metge anomenat Charcot que és especialista en curar enfermetats nervioses amb el mètode de la hipnosis. El 1885 va assistir als cursos de Charcot on va aprendre les tècniques per a la curació de la histèria.

A través d' Ana O. descobreix que existeix el món de l'inconscient. Estava ella a l'hospital al costat del seu pare malalt i mentre el vigilava es va adormir. Quan dormia va somiar que de la paret on estava el seu pare en sortia una serp que intentava mossegar al seu pare. Ella estirava a la serp perquè no ho fes, quan , de sobte es va despertar. A partir d'aquesta vivència se li va quedar el braç rígid alçat. Ella no recordava el somni i va anar a la consulta de'n Charcot on hi havia en Freud al davant. En la teràpia, ella ho va recordar tot i posteriorment va baixar el braç tornant a la normalitat. És llavors quan Freud s'adona de l'existència del conscient i l'inconscient. Ell diu que a partir dels quaranta dies de vida es comencen a gravar coses a l'inconscient fins al dia de la mort.

3.2) L' associació d'idees

Amb el temps va descobrir que aquest mètode fallava depenent del sistema nerviós al qual s'aplicava. Si era dèbil, funcionava i si no ho era, fallava. Així doncs, Freud tornà a Viena i crea una consulta privada per curar enfermetats nervioses mitjançant l'associació d'idees. Aquest mètode vol dir que en la ment totes les idees estan associades i no pas soltes. D'aquesta manera si n'estires una, pots treure'n les altres. Un exemple en seria una simple barca. Aquesta barca fa recordar vacances, aigua, tranquil·litat, etc. En la consulta, el pacient s'estirava, es relaxava i començava a parlar. Com que les idees estan encadenades en sortien d'inconscients fins arribar a un punt que el pacient callava. Aquí finalitzava la sessió i els deia als pacients que tornessin al dia següent. El dia següent no tornaven o reien (perquè pensaven en idees sexuals i els feia vergonya).

3.3) La censura

Al cap d'un temps, Sigmund Freud es va adonar que entre el conscient i l'inconscient existia una censura que impedeix que l'inconscient surti. Cada persona s'autocensura a sí mateixa inconscientment quan li va vergonya demanar permís per anar al lavabo, per exemple.

4. Estructura de la ment humana segons Freud

Freud deia que la ment humana està dividida en quatre parts: el superjò, l'allò, el preconscient i el conscient. Segons ell la ment humana seria el conjunt d'aquests quatre elements:

d) Conscient

El Jo

c).Preconscient

b) Allò

L'inconscient

a) Superjò

La censura

d) El conscient és la part que es regeix sobre el principi de la realitat. En el conscient hi trobem la informació que sabem sempre, la informació bàsica de cada persona com, qui sóc, com em dic, etc. La racionalitat desenvolupada totalment no s'adquireix fins als 16 o 18 anys en la dona i l'home, respectivament.

c) En aquesta zona s'emmagatzemen records de coses que han passat a la vida, que són inútils i sovint dolorosos. Poden ser fàcilment recordats amb una mica d'esforç, per això s'anomena preconscient.

b) L' allò és la estructura primitiva amb la qual naixem i a partir de la qual ens anem formant. Freud deia que en aquesta zona hi ha dos tipus de desitjos instintius: autoconservació i autoreproducció: la realitat estàtica.

En un principi Freud va dir que hi havia un únic motor que portava l'ésser humà a actuar (pulsió). Aquest motor era la sexualitat o Eros (una pulsió sexual), la qual posseïm des del moment del nostre naixement. Després va "rectificar" la seva teoria, afegint un altre motor, Tanatos (la pulsió de vida i mort). Tothom evita els problemes de la vida i coses que els podrien fer mal. El fet de seguir vivint és la nostra prioritat davant les pulsions d' autoconservació.

Més endavant, cap al 1920, Freud s'adona que la realitat no pot ser estàtica i es planteja el dinamisme. La ment humana es forma poc a poc, com la personalitat, i a mesura que creixem, es va formant el jo. El contingut de l'allò està en continu moviment.

a) El superjò és la conducta repressiva que té tot ésser humà tan adquirir amb el temps en una societat com la religió, les lleis, etc. Quan dormim, la censura es rebaixa i provoca els somnis. Normalment són desitjos reprimits naturals provocats en l'allò per les pulsions vitals que ens els mostren en els somnis emmascarats. Així doncs, somiar és bo ja que d'aquesta manera es descarrega l'inconscient i, a partir d'aquests somnis, es pot saber el seu contingut. En la interpretació dels somnis, el més important no són pas els protagonistes, sinó que ho són els detalls secundaris que acostumen a ser impulsos sexuals agressius.

4.1) Mecanismes de defensa

Freud també descobreix que el jo té dos tipus de mecanismes de defensa: els físics i el psíquics. Aquests mecanismes serveixen per no agafar malalties del cos o de la ment com fòbies, neurosis, filies, etc.

De mecanismes de defensa del jo que actuen inconscientment n'hi ha molts però els 10 més importants seran els que explicaré a continuació:

En conclusió, afirmem que tots els mecanismes de defensa són derivacions de la repressió ja que en tots intervé la censura. Tots aquests mecanismes són presents i normals en tots nosaltres.

5. La sexualitat segons Freud

Freud deia que la sexualitat en l'ésser humà comença abans de néixer i no pas a la pubertat com sempre s'ha cregut. Ell diu que existeix la sexualitat infantil i que, mal experimentada, pot comportar l'aparició de traumes. La sexualitat té diferents etapes:

*La fase genital es pot dividir en tres etapes:

1- Fase de descobriment: els nens/-es es senten atrets per els membres d'un altre sexe en aquesta etapa. Només es fixen en el sexe i no en cap nena en concret. És en l'etapa en la qual es té el primer xicot/-a. En aquesta etapa els dos sexes han de mantenir-se junts ja que són complementaris i s'enriqueixen mútuament.

Exemple: un nen està plorant i passa un grup de nois, no li fan cas. Un nen està plorant i passen un grup de noies, s'aturen a ajudar-lo. Un nen està plorant i passa un grup mixt, tots s'aturen a ajudar-lo.

1- Fase de tipus: en aquesta etapa als nens ja no els agraden totes les noies sinó que es fixen en una en concret i a les noies els passa el mateix.

2- Fase parella: aquesta fase és la més dificultosa ja que, perquè es produeixi l'amor, l'atracció ha de superar tres etapes:

· La de l'atracció física: quan estàs amb una persona has de sentir que t'agrada físicament estar amb ella. “ Los primeros besos no se dan con los labios sino con los ojos”.

· La de la atracció psíquica: en aquesta etapa és quan es pensa m'agrada la seva manera de ser o com es comporta.

· La del descobriment de la identitat personal: la intel·ligència d'un membre fa que descobreixi les qualitats de l'altre membre. D'aquesta manera s'arriben a valorar mútuament i, a conseqüència es respecten i s'estimen.

L'amor tendeix a ser estable i a no tenir alts i baixos en les relacions, no obstant, una relació s'ha de cuidar. Avui dia, la majoria de matrimonis fracassen perquè no hi ha amor sinó desig. Les dues primeres fases són de desig , de simple atracció física o sexual, la tercera fase és amorosa.

Per acabar, conclouré amb una cita de'n Sigmund Freud la qual vaig trobar que em va cridar l'atenció. Diu així:

“La gran pregunta que nunca ha sido contestada y a la cual todavía no he podido responder, a pesar de mis treinta años de investigación del alma femenina, es: ¿qué quiere una mujer?”