PSICOLOGIA SOCIAL JURÍDICA

INTRODUCCIÓ:

He triat l'àmbit de psicologia jurídica perquè és el camp que més m'interessa dins de la psicologia i en el què m'agradaria poder treballar en el futur. També perquè considero que és un terreny on la psicologia encara té molt camí a fer i on la tasca del psicòleg és poc coneguda i reconeguda.

L'àmbit de la psicologia jurídica és més ampli del què creia en un principi i en aquest treball he intentat fer una pinzellada en els diferents components d'aquest puzzle que és la psicologia jurídica, reflectint també quina és la possible intervenció i rol del psicòleg en cada cas. Per aquest motiu en aquest treball trobarem primer la definició i la tasca del psicòleg en l'àmbit jurídic en general i l'evolució, les funcions, els procediments, tècniques i instruments dels que es serveix aquest professional per realitzar la seva tasca.

També trobarem l'especificació de les accions del psicòleg jurídic en les àrees que comprenen més concretament aquest àmbit, de manera que dins la psicologia aplicada als tribunals veurem les diferents aplicacions de la psicologia jurídica, com són; la psicologia jurídica i del menor, la psicologia aplicada al dret de la família, al dret civil, al dret laboral i al dret penal, i després altres àrees més globals com la psicologia penitenciària, judicial, policial i de les forces armades, victimologia i mediació.

CONTINGUT:

Es podria definir la psicologia jurídica com “l'aplicació de la ciència i professió de la psicologia a les qüestions i temes legals”.

La tasca del psicòleg en l'àmbit jurídic ha rebut diverses denominacions al llarg dels anys: Psicologia Jurídica, del Dret, Forense, Judicial, Criminològica, etc. Avui en dia el terme més utilitzat per referir-se en aquest camp de la psicologia és el de psicologia jurídica, tot i així encara es continuen utilitzant altres denominacions, depenent tant de l'autor com del contingut del qual es tracti.

La psicologia jurídica comprèn l'estudi, explicació, promoció, avaluació i prevenció, assessorament i tractament dels fenòmens psicològics, conductes i relacions que incideixen en el comportament legal de les persones, mitjançant la utilització de mètodes propis de la Psicologia científica i cobrint diversos àmbits i nivells d'estudi i intervenció:

• Psicologia Aplicada als Tribunals.

• Psicologia Penitenciaria.

• Psicologia de la Delinqüència.

• Psicologia Judicial (testimoni, jurat).

• Psicologia Policial.

• Victimologia.

• Mediació.

A partir dels anys 70 hi ha el “boom” de la psicologia jurídica, en aquests anys veiem un notable increment en el número de publicacions sobre la matèria i l'interès creix sobretot en l'àrea del Dret penal.

Evolució de la psicologia jurídica:

     Fent una mica d'història sobre el desenvolupament de les relacions entre la psicologia i el dret hi ha algunes dades d'interès:

En la primera, des dels anys 1920-30, destaquen els pioners; Stern, Bidet i Münsterberg, sobre els processos psicològics del testimoni. Münsterberg, en el seu llibre On the Witness Stand, de 1907, va proposar la utilització d'un test d'associació de paraules que ajudava a establir la culpabilitat o no dels acusats, això li va representar un dur atac per part de molts juristes.

     En el cas espanyol el primer element històric digne de menció va esdevenir el 1932 quan Emilio Mira López va publicar el Manual de Psicologia Jurídica, on va fer un pronòstic del què creu que arribarà a representar la psicologia jurídica. Però no va ser fins els anys 70 que en van arribar els precursors per part de l'Escola de Barcelona de Psicologia Jurídica, on els treballs de Ramon Bayés, Muñoz Sabaté i Munné Matamala (1980) van influir notablement en els psicòlegs forenses del moment.

Els psicòlegs van començar a treballar dins de l'àmbit penitenciari a principis dels anys 70, aquests van ser els qui van despertar l'interès universitari en l'àmbit de la psicologia social jurídica.

El 1985 la Delegació de Madrid va el·laborar un Catàleg de Documents en Psicologia Jurídica, i aquesta mateixa delegació va promoure el 1987 la Secció de Psicologia Jurídica que es va dedicar a la difusió d'aquesta branca de la psicologia i a formar els professionals en els diversos aspectes que engloba.

Funcions del psicòleg jurídic:

Les funcions del psicòleg jurídic en l'exercici del seu rol professional inclou entre d'altres, les següents funcions:

• Avaluació i diagnòstic; en relació a les condicions psicològiques dels actors jurídics.

• Assessorament: Orientar i assessorar com expert als òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.

• Intervenció: Disseny i realització de programes per a la intervenció, tractament, rehabilitació i integració dels actors jurídics bé en la comunitat, o en el medi penitenciari, tant a nivell individual com col·lectiu.

• Formació i educació; entrenar i seleccionar a professionals del sistema legal (jutges, fiscals, policies, advocats, personal penitenciari, etc, en continguts i tècniques psicològiques útils en el seu treball.

• Campanyes de prevenció social davant la criminalitat i mitjans de comunicació; el·laborar i assessorar en campanyes d'informació social per la població general i especialment la de risc.

• Investigació: estudi i investigació de les problemàtiques a les què s'afronta la psicologia jurídica.

• Victimologia: investigar i contribuir a millorar la situació de la víctima i la seva interacció amb el sistema legal.

• Mediació: Proporcionar solucions negociades amb els conflictes jurídics a través d'una intervenció mediadora que contribueixi a pal·liar i prevenir els danys emocionals, socials, i presentar una alternativa a la via legal, on els implicats tinguin un paper predominant.

Procediments, tècniques i instruments:

El psicòleg jurídic utilitza en el seu treball tècniques d'avaluació psicològica per desenvolupar instruments d'avaluació adequats al context d'aplicació.

Àmbits d'actuació:

D'una manera més específica es pot considerar el rol del psicòleg jurídic i les seves funcions segons les àrees esmentades abans:

1. Psicologia Aplicada als Tribunals:

La Psicologia Aplicada als Tribunals o Forense es refereix a aquelles activitats que el psicòleg pot realitzar en el “Fòrum”:

• Psicologia Jurídica i del Menor.

• Psicologia Aplicada al Dret de la Família.

• Psicologia Aplicada al Dret Civil, Laboral i Penal.

La Psicologia Jurídica i del Menor:

Les Institucions dedicades al menor són en tots els països i aquí també, àrees de treball que han de ser objecte d'una política global que es desenvolupa des de diferents àmbits; educatiu, sanitari, serveis socials, etc. i per tant també des de la Justícia. És des d'aquesta institució on té sentit parlar de Psicologia Jurídica i del Menor.

En l'actualitat els jutjats de menors tenen psicòlegs treballant en col·laboració directe amb jutges i fiscals (Llei 4/92 i nou Codi Penal) en equips multidisciplinars per a resoldre conductes il·legals realitzades per menors.

El psicòleg ha d'informar sobre la situació del menor mitjançant estudis sobre les possibilitats que té de reeducació i tractament. D'aquesta manera el psicòleg ajuda a la justícia a modular l'aplicació legal amb criteris científics.

Les seves funcions en els jutjats de menors són:

• Emetre els informes tècnics de l'especialitat, sol·licitats pel jutge o fiscal.

• Assessorar les mesures que han de ser aplicades.

• Seguiment de les intervencions.

En altres Institucions:

• Planificar el funcionament del Centre.

• Aplicació de tractaments individuals i col·lectius.

• El·laboració i aplicació de programes en mitjà obert.

• Tècniques de Mediació.

La Psicologia aplicada al Dret de la Família

Des de la creació al nostre país de la Llei del Divorci (Llei 30/81) s'han anat incorporant als Jutjats de Família professionals distribuïts bàsicament en les capitals de província.

Els psicòlegs han d'assessorar el jutge en els processos de separació i divorci en les mesures que s'han d'adoptar respecte els fills i en altres situacions com poden ser l'anul·lació del matrimoni, el matrimoni de menors, i altres casos com acolliments i adopcions.

El psicòleg del jutjat de família no només ha d'avaluar com afecta als fills la separació sinó que també pot dissenyar programes que apuntin a positivar situacions difícils amb les que els menors es puguin trobar.

Les seves funcions en els jutjats de família són:

• Emetre els informes tècnics de l'especialitat sol·licitada pel jutjat en els processos de trencament de parelles amb fills (separació, divorci, anul·lació).

• Emetre els informes de l'especialitat en altres situacions que planteja el dret familiar; tuteles, acolliment, adopcions, autoritzacions per contraure matrimoni, etc.

• Seguiment dels casos.

• Assessorament als jutges i fiscals.

En altres Institucions:

• Mediació familiar.

• Peritatges privats.

• Peritatges i assessorament amb Tribunals Eclesiàstics.

La psicologia aplicada al Dret Civil:

L'activitat del psicòleg en relació al dret civil s'enfoca en l'assessorament i en el peritatge de diversos constructes jurídics com la capacitat civil en la presa de decisions (contractes, testaments tutelars, canvis de sexe, esterilització de deficients, etc).

La Psicologia aplicada al Dret Laboral:

En aquest àmbit el psicòleg assessora els jutjats en la matèria de seqüeles psicològiques en accidents laborals, simulació, problemes psicofisiològics que contempla la nova llei de Prevenció de Riscos Laborals.

La Psicologia aplicada al Dret Penal

Una tasca bàsica dels psicòlegs forenses és el diagnòstic i avaluació de persones implicades en un procés penal que servirà d'assessorament als jutges i tribunals per determinar les circumstàncies que poden modificar la responsabilitat criminal, dany moral, seqüeles psíquiques, etc.

Les funcions del psicòleg forense són:

• Emetre informes sobre psicologia del testimoni.

• Emetre informes per jutges i pel tribunal d'acusats i de víctimes.

• Seleccionar i dinamitzar els jurats.

• Assessorar i mediar en temes de vigilància penitenciària.

2. Psicologia Penitenciària

Les funcions del psicòleg a les institucions penitenciàries són diverses i estan detallades a l'article 282/81 del Reglament Penitenciari:

• Estudiar la personalitat dels interns des de la perspectiva de la ciència de la Psicologia i conforme els seus mètodes qualificar, avaluar els seus trets temperamentals, aptituds, i en general tots els trets de personalitat que es considerin d'interès per a la interpretació i comprensió de l'observat.

• Definir l'aplicació i correcció dels mètodes psicològics més adequats per l'estudi de cada intern. Interpretar i valorar les proves psicomètriques i les tècniques projectives, realitzant la valoració conjunta d'aquestes amb les altres dades psicològiques, realitzant l'informe final que s'integrarà en la classificació i en el programa de tractament.

Algunes funcions ja esmentades estan al Reglament Penitenciari. El psicòleg haurà d'atendre els requeriments dels tribunals, jutges i membres del fiscal.

3. Psicologia Judicial (Testimoni, Jurat)

En aquesta àrea de la Psicologia Jurídica es pot incloure com a més representatives la Psicologia del Testimoni i la Psicologia del Jurat que son àrees de creixent interès.

4. Psicologia Policial i de les forces armades:

A la selecció i formació de policies com a tasca tradicional de la Psicologia Policial, s'hi estan incorporant altres tasques més complexes com són la formació especialitzada de comandaments intermedis i oficials, així com la creació i activació de grups especials (unitats de menors, delictes contra la sexualitat, etc.) Tots aquests compten amb una formació tècnica especialitzada, incloent en els seus plans de formació de policies temes de criminologia, delinqüència, dinàmica de grups, habilitats socials, psicopatologia criminal, psicologia del testimoni, etc.

Les seves funcions són:

• Selecció de personal.

• Formació general i específica.

• Estudis de clima social i laboral.

• Anàlisis de llocs de treball.

5. Victimologia

L'atenció a les víctimes és una de les àrees de màxim interès i indiscutible desenvolupament en el nostre país, sobretot en aspectes especialment significatius com abusos sexuals, maltractes, etc.

Recentment ha entrat en vigor la nova llei d'assistència a les víctimes de delictes d'actes violents i delictes contra la llibertat sexual, on es contemplen la creació d'oficines i assistència psicoterapèutica a les víctimes a la seu dels jutjats.

Les seves funcions són:

• Atenció, tractament i seguiment de víctimes en els seus diversos graus.

• Estudi, planificació i prevenció en grups de risc, i campanyes divulgatives a la població general.

6. Mediació

La mediació és una alternativa a la forma tradicional d'acudir a la justícia en busca de solució. La solució no ve donada de l'exterior sinó que la realitzen les pròpies parts en conflicte amb l'ajuda d'un tercer imparcial, el mediador, que tracta d'ajudar-los perquè aquests aconsegueixin acords consensuats que els permetin una sortida pacífica a la situació conflictiva. La base d'aquesta tècnica es troba en una manera d'entendre les relacions individu- societat diferent, sustentada per l'autodeterminació i la responsabilitat que condueixen a un comportament cooperatiu i pacífic.

Funcions del Mediador:

• Preparar un context adequat perquè les parts puguin comunicar-se.

• Dissenyar el procés de mediació.

• Oferir a les parts eines que els permetin manejar el conflicte.

La mediació proporciona una forma racional de resoldre aquells conflictes que tenen difícil solució o representen un cost elevat pels ciutadans i per a la societat. La rellevància que les relacions interpersonals tenen en tot procés conflictiu fa necessària una intervenció no exclusivament legal, basada en un enfoc interdisciplinar i que la mediació propicia. Igualment la mediació afavoreix la comunicació entre les parts i la consolidació dels acords. La mediació entesa d'aquesta manera afavoreix la llibertat i la responsabilitat de les persones i s'inscriu en un procés de democratització de la vida social, acceptant la diversitat i regulant els conflictes des d'una òptica pacífica.

CONCLUSIONS:

En aquest treball s'ha intentat conceptualitzar des d'una perspectiva global fins a una de més concreta els diversos àmbits de la psicologia jurídica i les funcions que hi realitzen els professionals de la psicologia.

En les places per realitzar les pràctiques universitàries en la nostra carrera el curs vinent s'ha vist una gran demanda pel què fa a la única plaça assignada dins el terreny de la psicologia jurídica, en concret en l'Equip d'Atenció i Tractament a la Víctima del Centre d'Estudis Jurídics de Girona. Aquest aspecte podria semblar banal o irrellevant però es podria dir que hi ha un interès creixent pel què fa a l'àmbit de la psicologia social jurídica entre els estudiants universitaris i també es troba a faltar més d'una assignatura que englobi aquest àmbit i també més estudis de postgrau o màsters oficials dedicats a la psicologia jurídica.

     Tot i que en el nostre país es pot dir que hi ha una expansió en aquesta branca de la psicologia també és cert que el món del Dret continua sent poc permeable a la Psicologia Jurídica. En general hi ha un cert desenvolupament de les intervencions pericials davant dels tribunals per part dels psicòlegs, però en les altres àrees d'intervenció del psicòleg en l'àmbit del dret encara són una fita a assolit.

Bibliografia:

• Clemente, M (1995). Fundamentos de la psicología jurídica. Madrid. Pirámide.

• Soria Verde, M.Á (2002) Manual de psicología penal forense. Barcelona. Atelier.

• Soria Verde, M.Á. Psicología y práctica jurídica. Barcelona. Ariel.

Pràctica 1. Psicologia social

12