PSICOLOGIA DEL LLENGUATGE

A què es dedica la psicologia del llenguatge?

Lingüística Psicologia del Llenguatge

Estudia l'estructura del llenguatge Estudia quins són els mecanismes mitjançant els quals adquirim i utilitzem (procesem) el llenguatge.

Engloba 3 grans àrees:

- Comprensió: senyal auditiu codificació

- Producció: concebir idea articular sons

- Adqusició del llenguatge: (No entra )

1.Cracterització del llenguatge i del seu processament des de la psicologia cognitiva

Hi ha dos maneres de conceptualitzar el llenguatge:

• com a específic doncs s'organitza de forma modular ( és diferent als altres procediments, com per exemple, el pensament) i és innat ( Chomsky)

• amb les mateixes representacions que els altres procedimnets i és après

Definicions del llenguatge humà. Funcions i trets principals.

A partir de la seva funció comunicativa es defineix amb el següents trets:

• entre més d'una persona

• transmissió de missatges

• “codi de símbols” que s'associen a significats (relació arbitrària)

són comparits i consensuats socialment.

En aquetsa definició hi ha un problema, doncs hi ha altres coses que són llenguagte i que no entrarien dins aquesta definició i alhora hi ha altres sistemes (que no són llenguatge humà) que tenen aquetes característiques per ex. els semàfors o la comunicació animal.

Se segueix ampliant la definició…

• intencionalitat en en la transmissió de significats (expressar sentiments o idees de manera intencional)

• interpretació de missatges

Encara trobem amb aquestes característiques altre sistemes que no són llenguatge per ex. el plor d'un bebé

• A partir de la seva funció representativa (vehicle per entendre el món, estructuar les idees) molt relacionat amb el pensament, el llenguatge és un dels codis del pensament.

Amb aquesta funció ja no entrarien dins la definició ni el semàfor, ni la comunicació animal, ni el plor d'un bebé però una fotografia o una imatge si que ho farien.

• Regulat per regles!!! (normes especials i complexes)

Aquestes normes es donen a varis nivells:

1. Ordenant els sons per convertir-los en paraules amb significat

2. Ordenant les paraules en unitats majors com les constituents de la oració

Específic del

Llenguatge humà

El llenguatge verbal (oral, escrit, llenguatge de signes i braile) és el que es considera llenguatge des de la psicolingüística, en canvi el llenguatge no verbal (gestos, expressions facials...) no el consideren llenguatge doncs no està regulat per normes.

Totes les llengues segueixen unes regles abstractes universals innates. Chomsky

Gramàtica Universal

• És una eina de socialització

El llenguatge és més que comunicació. És possible el llenguatge sense comunicació degut a la funció de representació del pensament. També és possible la comunicació sense llenguatge: semàfors , sistemes de comunicació animal...

“Estructura mental que nos capacita para expresarnos y entendernos a través de nuestro idioma”. Garcia Albeda. Funció de comunicació

No és una definició neutral, es formula des de dins Psicologia Cognitivista

• Estructura pren posició dins la psicolingüística emfatitzant l'aspecte formal,

estructural del llenguatge (sintaxis).

• Mental que forma part de la nostra dotació genètica

• Expresarnos y enterndernos que ens capacita per a la comunicació

Discontinuitat evolutiva Continuitat evolutiva

El llenguatge és humà i qualitativament L'espècie humana té més necessitats

diferent a les altres espècies. comunicatives que la resta; el nostre

Eina que ens ha permés comunicarnos. llenguatge deriva d'una evolució

Ha permés el desenvolupament del gradual dels sistemes de comunicació

cervell, es a dir, l'evolució del De - a + sofisticats

pensament . Ser més intel·ligents.

“Sistema de senyals que utilitzen els humans quan s'expressen i s'entenen en una llengua en tres possibles modalitats:

Auditiu-oral - Parlar

Visual-grafica - Escriure

Visual-gestual - Llenguatge de símbols

Tàctil-tàctil - Braile

Garcia Albeda, 1993

• Hi ha 2 grans postures en quant a la conceptualitació del llenguatge:

Postura formalista

Teoria estructuralista del llenguatge: emfatitza les característiques formals del llenguatge que el fa diferent.

Els components bàsics són innats.

És fruit d'una discontinuitat evolutiva.

Chomsky

Postura funcionalista

Emfatitza la funció comunicativa del llenguatge. L'origen és el de poder cobrir la gran necessitat comunicativa dels humans.

Els components bàsics són apresos.

És fruit d'un camí gradual, continuitat evolutiva.

Posen dubtes en la capacitat exclusiva dels humans.

Piaget

Les seves funcions

Es pot definir el llenguatge en base a

Les característiques que presenta

com a sistema formal

Funcions del llenguatge j.Rondal

Funció de representació dela realitat

• Externa: el món, la realitat. Ex. Llibre en llenguatge escrit

• Interna: com ens representem el món, representacions mentals.

Aquesta funció portada al extrem

Determinisme lingüístic

El llenguatge determinarà constantment la representació que tenim del món. En parlar diferents llengües tindrem diferents representacions mentals.

Funció de comunicació

• Subfunció descriptiva:

Informar o comunicar informació de l'entorn o d'un mateix.

Està plovent; Estic cansada.

• Subfunció connativa:

Per obtenir o aconseguir coses. Demanar coses amb un propòsit concret, per obtenir algo, amb una finalitat. (f. Instrumental).

Demandes d'acció. Em pots ajudar; Passa'm el boli; Para de fer soroll!!!

Demandes d' informació. Explica-m'ho millor que no ho entenc.

Demandes de confirmació. El que em vas dir era veritat?; Es cert que...?

• Subfunció performativa:

El llenguatge serveix per a fer coses. Enunciats lingüístics que en si mateixos suposen una acció o comprometen al parlant amb una acció. Implica que en el moment d'usar el llenguatge es dugui a terme una acció que només es pot dur a terme mitjançant el llenguatge canviant l'estat (cultural, formal) de les coses.

Jo us declaro marit i muller; Prometo que vindré; Aposto 30 € a que guanyarà el Barça

• Subfunció afiliativa i de solidaritat:

Aspecte de la interacció social del llenguatge. Emetem enunciats mitjançant els quals ens comuniquem amb els altres, ja que ens sentim de la mateixa espècie.

Els gossos quan és troben en resumen, mouen la cua.

Els humans quan ens trobem ens saludem:- Hola!!

• Subfunció de metallenguatge:

S'utilitza el llenguatge per parlar del propi llenguatge.

No m'ha agradat el to que has utilitzat per dir-me les coses

Característiques que presenta el llenguatge com a sistema formal C. Hockett

Trets de disseny que caracteritzen el llenguatge

Hi ha cinc que són definitoris

Ús del canal auditiu-vocal

Arbitrarietat (definitòria)

Relació arbitrària entre els símbols i els objectes o conceptes que representen. Les onomatopeies són l'excepció.

Semanticitat (o f. Simbòlica) (definitòria)

El llenguatge té una càrrega de significat. Signes i símbols sempre tenen significat, generalment inequívoc (acotat). Es dóna la polisèmia (les paraules tenen més d'un significat). En els sistemes de comunicació animal els símbols no estan acotats i tenen una càrrega semàntica molt amplia , en ser tan amplia no es pot considerar que sigui un sistema de signes amb semanticitat. Es creu que els primats si que el tenen, s'han observat 3 senyals d'alarma diferents (crits) per assenyalar 3 perills diferents ( àguila, lleopard, corb).

Crítiques: pot ser que existeixin diferents sons però no per això conductes diferents. Es torna a la metodologia i es comprova que en els primats si que existeix la semanticitat.

Transmissió cultural

El llenguatge necessita un entorn on desenvolupar-se. El adults el transmeten als bebès. Si no hi ha contacte amb altres humans no s'adquireix. Els estudis demostren que en el sistema animal (també en primats) no es dona transmissió cultural. Aquest es basa en l'innatisme, instints que es van desenvolupant , tot i que en certs moments requereixen una certa presència d'altres membres de l'espècie.

Ús espontani

Som capaços d'utilitzar el llenguatge en independència dels estímuls. No depèn de cap estímul extern ni de cap estímul biològic. No es troba sota control de l'estímul. L'espontaneïtat és característica de la nostra conducta verbal. En els sistemes de comunicació animal, les conductes comunicatives necessiten un alt nombre de estímuls ambientals (perills, aliments...) o d'estímuls fisiològics/biològics (estats hormonals). La conducta humana de parlar no depèn de cap tipus d'estímul, podem parlar quan vulguem i on vulguem.

Ús de torns de parla (definitòria)

Torns en la conversa. A les protoconverses dels bebès també es donen. No és una característica específica dels humans. També es donen en altres animals com per exemple els ocells, en els primats no.

Dualitat d'organització (definitòria)

Propietat combinatòria dels elements. Combinem elements: símbols relacionats arbitràriament amb significats. Aquesta combinació es dona a dos nivells (dual) a cada nivell d'organització es disposa d'un vocabulari específic i d'un sistema de combinació d'aquest vocabulari.

• 1er nivell: el vocabulari de categories són els fonemes (sons) que es combinen per formar paraules.

• 2on nivell: el vocabulari de categories són les paraules que es combinen per formar unitats més grans.

Composivitat Garcia Albeda

Aquesta característica és única humana. La combinatòria no es refereix a que les paraules s'ordenin unes darrera de les altres, sinó que implica que combinacions diferents de les mateixes paraules signifiquin coses diferents.

Desplaçament

Capacitat de referir-se a coses que no estan a la nostra realitat física. Mitjançant el llenguatge ens referim a objectes, conceptes desplaçats (no veiem) o fins i tot que no existeixen . Referir-se a coses abstractes com els temps: passat, present, futur. Alguns autors pensen que aquest tret no s'ha d'incloure perquè pensen que és un tret més cognitiu que lingüístic. És específic dels humans tot i que s'ha aconseguit ensenyar llenguatge humà a primats i aquests poden referir-se als objectes que no estan ( permanència de l'objecte Piaget .)

Dependència de l'estructura (definitòria)

Relacionat amb la dualitat d'organització. Els elements es combinen però no de qualsevol manera, ho fan seguint regles per canviar el significat. Existeixen restriccions del llenguatge doncs és un sistema governat per regles. Dualitat i dependència fan que el llenguatge presenti una estructura jeràrquica que és característica del llenguatge humà ( referència als 2 nivells posant més èmfasis en el segon = sintaxis). Chomsky pensa que la sintaxis és lo més important.

Hi ha llengües analítiques que canvien de significat en determinar l'ordre de les paraules però també existeixen d'altres on l'ordre no és important, aquestes s'anomenen paradigmàtiques o de declaracions: el que determina els significats (subjecte, objecte) és el CAST (alemany i llatí), es combinen elements i existeixen regles per als diferents morfemes del final de les paraules.

La sintaxi no és només determinar l'ordre de les paraules.

10.) Creativitat i productivitat (il·limitada)

Podem crear expressions. Capacitat que no es dona en els sistemes de comunicació animal, tenen productivitat limitada.

Tots aquests trets no són exclusius dels humans, però no es manifesten junts en cap sistema de comunicació animal. Poden comunicar missatges però no tenen les característiques del llenguatge humà : DUALITAT, DEPENDÈNCIA DE L'ESTRUCTURA, CREATIVITAT I DESPLAÇAMENT. En els animals les conductes comunicatives depenen de l'exterior. La sintaxis no es dóna en els sistemes de comunicació animal.

El llenguatge és exclusiu humà? (polèmica en psicolingüística)

No troben cap sistema de comunicació animal que presenti totes les característiques definitòries del llenguatge com a forma de comunicació natural. Això no vol dir que sigui capacitat exclusivament humana. Podria ser que determinats animals PRIMATS, tinguessin la capacitat de produir i comprendre el llenguatge però que no es manifestés en el seu ús com a sistema de comunicació natural perquè no el necessiten per al seu sistema social.

Aquesta polèmica va derivar en la realització, per part de diversos experimentadors, d'experiments amb primats:

• Hayes (1951). Ensenya llenguatge articulat als primats (ximpanzé Vicky). Després de molta feina només va aconseguir que digués 2 o 3 paraules. Fracassos deguts a que no té capacitat per produir determinats sons.

• Gardner i Gardner (1964-1969). Ensenyen llenguatge sense sons (llenguatge de signes) a la Washoe (ximpanzé).

• Kanzi (fisiologia) un altre tipus de llenguatge, més actual, es troben coses diferents.

VÍDEO WASHOE

Aquest vídeo ens mostra una de les primeres experiències amb primats. Va se objecte de moltes crítiques. Els matrimoni del Gardner ensenyen el llenguatge signes, que presenta els 10 trets característics del llenguatge humà, a la Washoe.

Anotacions mentre veiem el vídeo:

Volien recollir les combinacions de signes ideats per la Washoe i estudiar el seu desenvolupament.

Observaven que no hi havia límits en el seu aprenentatge. Aprenia més signes, més vocabulari i el afegia al seu vocabulari.

Als dos anys havia après el mateix que un nen de 5 anys. Als 5 encara hi havia més diferència; portava un ritme més lent que el humans. Serveix com a model de conducta del desenvolupament.

El comportament humà segueix les mateixes pautes que el comportament d'altres animals?

El llenguatge és un fenomen natural.

La Washoe se sentia humana, denominava als altres ximpanzés “gato negro”.

Els experimentadors volien saber si la Washoe era capaç d'ensenyar el llenguatge de signes a la seva cria (és adoptada).

Per treballar el vídeo contestarem les següents preguntes:

1. La Washoe aprèn algun llenguatge? Quins trets el caracteritzen?

• El seu vocabulari presenta arbitrarietat i semanticitat. Dels 132 signes que li ensenyen els domina tant en comprensió com en producció.

Ex. de comprensió: - Dónde está la muñeca?(experimentador). La Washoe la busca i la troba.

Ex. de producció: li fan un test amb un observador extern que interpreta el signes de la Washoe. Ella veu els objectes i els hi interpreta a aquest observador que està situat de tal manera que no veu els objectes. Aquest observador és un dels Gadner.

Crítiques: els investigadors (Gadner) sobreinterpreten, dons la veuen i la eduquen com una filla, són poc objectius.

Generalitza. Ex. l'acció d'obrir una porta, generalitza el verb obrir (el seu significat) per fer-lo servir en altres portes i altres objectes.

• Transmissió Cultural

La Washoe triga aproximadament 15 dies en aprendre cada signe. Els aprèn seguint un mètode en el que primer li ensenyen el signe i després fan l'acció. La seva cria aprèn 60 signes seguint aquest procés. Sembla que sigui menys efectiu. Li ensenya els signes en el mateix ordre en que li van ensenyar a ella.

Pel que fa a la producció no se sap si només ho fa per imitació.

• Ús espontani

En moltes ocasions utilitza el llenguatge perquè vol; no hi ha cap estímul que li requereixi.

Ex. demana: jugar, más cosquillas, venir, ir fuera...

• Ús de torns de paraula

No hi ha masses dades, no hi ha converses llargues par poder-ho veure. En els exemples que tenim del principi del vídeo les intervencions de la Washoe se sobreposen a les del Gadner.

• Dualitat (propietat combinatòria del llenguatge)

Combina les paraules per referir-se a les coses.

Abrir, comer, beber per referir-se a la nevera

Bichos negros per referir-se als altres ximpanzés

Tu yo fuera

Jugar escondite

Buena yo

Mi bebé dar / dar mi bebé / Este es mi bebé*

• Dependència de l'estructura (la combinació d'elements està regida per regles)

Sembla que les seves produccions tinguin un ordre arbitrari; en algunes ocasions manté l'ordre i en d'altres no. Per tant no hi ha dependència de l'estructura. El que fa es fer diferents combinacions perquè se l'arribi a entendre per ex. les produccions al voltant del bebé*.

Critica al Gadner doncs no li reforcen els diferents ordes de les paraules i les diferents estructures, només estan esperant a que digui algo sense fixar-se en ensenyar-li correctament la sintaxi.

Se sap que les primeres combinacions del nens mantenen un ordre i no el violen com ho fa la Washoe.

Per comprovar d'una manera científica si utilitza o no aquest tret se li hauria d'haver fet un test de comprensió en funció de l'estructura, es a dir, donant-li una ordre (ordenada i desordenada) i observant si fa la conducta o no.

Renta-li les dents a la nina

La nina dents renta-li

• Creativitat

Fa alguna combinació, creació, però està molt lluny de la productivitat il·limitada.

Bichos negros

Abrir, comer, beber

Cosa sucia per referir-se a una cadira amb un orinal

• Desplaçament

La Washoe busca algú quan s'amaga o quan li treuen el bebè (permanència de l'objecte). Però no utilitza el llenguatge per a referir-se a coses que no existeixen ni per a referir-se a coses abstractes.

2. És comparable l'adquisició del llenguatge per part dels ximpanzés a la dels nens?

És semblant pel que fa als següents aspectes:

• Comprensió davant de la producció

Sembla que compren més coses de les que produeix i abans de produir-les.

• Els primers signes els aprèn per imitació

És un mecanisme d'aprenentatge que el nens també usen.

Els crítics (formalistes) diuen que no només són els primers signes sinó que en realitat els repeteixen tots.

• Aprèn les paraules a partir d'un objecte concret i després generalitza

Igual que els nens: objecte concret generalitza

Ex. prototípic de la Washoe : abrir

Sembla que les diferencies només són quantitatives!!!

És diferent pel que fa als següents aspectes:

No són comparables perquè les diferències són qualitatives

• Retràs respecte el que farien els nens de la seva edat

Però el seu aprenentatge és paral·lel, doncs seria el mateix que el de un nen retardat en un ambient ric en estímuls.

• L'aprenentatge de la Washoe té un sostre

Li continuen ensenyant coses però es queda amb el llenguatge d'un nen de dos anys.

• Els mecanismes d'aprenentatge del llenguatge són diferents.

Els ximpanzés necessiten reforç constant (llesta, guapa). S'utilitzen tècniques d'entrenament específic de CC (associar paraules) i de CO (reforç i càstig).

En canvi l'aprenentatge dels nens no es pot explicar només per aquests mecanismes, tot i que es donguin en poca mesura. Per arribar a aquesta conclusió no cal ser ni innatista ni conductista.

• No s'observen els mateixos fenòmens de desenvolupament que en els nens. No es dóna l'explosió lèxica: entorn als 18 mesos la línia d'aprenentatge deixa de ser plana i es dóna un increment sobtat del nº de paraules que aprenen.

VÍDEO KANZI

Llegir resum

Diferències entre l'experiment de la Washoe i el Kanzi

En el sistema que els hi ensenyen:

• Washoe: ASL (sistema de signes americà) difícil de veure'l objectivament, difícil d'avaluar. Ambigüitat. Crítiques metodològiques.

• Kanzi: li ensenyen un sistema de llenguatge més fàcil, comprensió oral

(anglès) i producció (consola i teclat ordinador) que afavoreix l'avaluació doncs aprèn 2 sistemes diferents per aprendre i produir ( és més lent però millor). Té una transmissió cultural (fa de traductor, intenta explicar). Hi ha comprensió però no queda tant clar si hi ha producció.

En els trets de Hockett:

• Creativitat

Washoe: no la presenta

Kanzi: compren paraules de diferents tipus sintàctics que no ha sentit mai. Sintaxi abstracta.

• Ús del canal auditiu vocal (els dos)

• Arbitrarietat i semanticitat

Kanzi: aprèn més que la Washoe doncs la consola és un sistema inequívoc.

• Desplaçament

Washoe: compren i produeix accions buscant objectes no presents

Kanzi: pot fer-ho i a més a més de desplaçament parla de coses que no existeixen i de conceptes abstractes com el temps (present, passat , futur)

A Kanzi li passen un test de comprensió sintàctica

Exemples de comprensió de l'ordre sintàctic:

Expressions diferents fa conductes diferents

Posa gelatina a la llet o posa llet a la gelatina

Fes que el gos mossegui a la serp o fes que la serp mossegui al gos

Exemples d'ignorar l'ordre sintàctic:

Expressions diferents fa la mateixa conducta

Dóna-li el coixí a la Juli

Dóna-li a la Juli el coixí

Aquest test ens indica que si que compren, en quant a la producció ja no està tant clar.

L'inici en l'aprenentatge és una garantia de que el Kanzi aprèn, que aquest aprenentatge no es dóna només per el reforç.

Text d'un primat: és ambigu perquè no hi ha ordre, només usen una funció comunicativa del llenguatge Funció Instrumental

1.2. El problema de l'especificitat de domini: relacions entre el llenguatge i pensament; innatisme versos aprenentatge.

Lectura complementaria: El lenguaje como habilidad innata y específica de dominio

Relacions entre llenguatge i pensament

Per als formalistes el llenguatge és ESPECÍFIC DE DOMINI

És modular, el domini implica representacions i processos diferents a la resta d'habilitats cognitives. Mai es podrà explicar el desenvolupament del llenguatge a partir del desenvolupament cognitiu (són dues habilitats separades) (contraris a Piaget)

Fodor va ser el que tenia aquesta concepció de la modularitat i Chomsky el que fa és adaptar-la i definir les següents característiques del llenguatge humà:

• sintaxi

• específicament humà

• específic de domini o modular

• els components principals són innats

Els funcionalistes diuen que si els primats són els animals que tenen un desenvolupament més proper a nosaltres, el que hauria de passar quan els hi ensenyéssim el llenguatge, seria que l'adquirissin (més rudimentari) amb totes les seves característiques. Els formalistes per demostrar que el llenguatge és específicament humà i modular diuen que els primats no aprenen llenguatge perquè aquest no depèn del desenvolupament cognitiu sinó que és un mòdul apart. No té res a veure!!!!

Innatisme versos aprenentatge

Per als formalistes el llenguatge té la seva pròpia arquitectura, aquesta arquitectura té la seva base neurològica que està genèticament determinada INNATISME

Naixem equipats amb les bases neurològiques per al llenguatge. Chomsky

Arguments:

• Demostrar que el llenguatge és específicament humà, que és diferent a la comunicació animal

• Pobresa de l'estímul

Relacionat amb l'adquisició del llenguatge. Els nens adquireixen el llenguatge en ambient plens d'incorreccions: l'estímul lingüístic és pobre, els pares no els hi fan correccions sintàctiques, entenen i aprenen el llenguatge sigui quin sigui l'entorn lingüístic que els rodeja (més pobre o més ric). Tots el nens, sigui quina sigui la seva cultura passen per a les mateixes fases

• La creació del llenguatge

En absència de tot tipus d'estímul en desenvolupen un de propi (llenguatge). Per exemple: els nens sords de pares oients desenvolupen una llengua pròpia de signes, aquesta llengua és bastant semblant en tots els nens que es troben en aquesta situació i presenta les característiques bàsiques del nostre llenguatge.

• Dissociacions cognició/llenguatge (patologies)

S'han fet experiments naturals que demostren que els dos desenvolupaments no tenen res a veure, que el nivell lingüístic i el nivell cognitiu d'un adult són independents. S'han fet molts estudis per descobrir quina és la base neurològica del llenguatge (àrees i connexions específiques).

En adults Afàsies, només afectació del llenguatge.

En nens Síndrome de Williams, presenten molt retard mental i en canvi un nivell de llenguatge considerable (sintaxi).

Trastorn Específic del Llenguatge (SLI), presenten el mateix nivell cognitiu que els altres nens però un gran retard del llenguatge (fonològic, morfològic, morfosintàctic).

• Llenguatge i pensament

Relativisme lingüístic

El llenguatge determina el pensament. La gent veu el món i el caracteritza de formes diferents segons el llenguatge que utilitzi.

1.2.1. Llenguatge i comunicació animal

Procés de creació del llenguatge, dissociacions entre llenguatge i pensament...

Procediment d'aprenentatge del llenguatge:

Els mecanismes mitjançant els quals els primats aprenen el llenguatge són qualitativament o quantitativament diferents als dels nens?

• L'inici accidental del llenguatge del Kanzi, en contacte amb el llenguatge des de que neix, fa més equivalent la situació amb els nens humans.

• Els primats fan combinacions que mai faria un nen, els nens fan les seves primeres combinacions en l'ordre correcte; tenen un coneixement innat de les estructures del llenguatge. Els primats fan combinacions sense sintaxi, sense dependència de l'ordre.

Per exemple: red me eat (primats) / me eat red (nens)

• Els primats fan combinacions de mots ambigües (que es poden interpretar de diferents maneres) es necessita un alt grau de inferència per aclarir el que volen dir.

• Diferències en els usos del llenguatge en quant a les seves funcions (Rondal). Els primats només produeixen llenguatge amb funció connativa o instrumental, per a fer coses o aconseguir quelcom. Els nens a partir d'1 any també fan servir la funció declarativa, per parlar sobre les coses del món, per referir-se a les coses.

Diferències qualitatives (formalistes):

Són partidaris de l'especificitat humana del llenguatge. Les diferències són qualitatives tant pel que fa a COM aprenen (mecanismes) com pel que fa a QUÈ aprenen.

Com aprenen?

Els primats aprenen a partir de l'entrenament. El seu aprenentatge té un sostre (el dels nens no). No mostren els fenomens típics del desenvolupament del llenguatge en els nen (explosió lèxica), tenen un desenvolupament del llenguatge rudimentari.

Què aprenen?

No aprenen sintaxis, per tant no aprenen els trets del llenguatge. El seu llenguatge és una cosa molt diferent, no es basa en la sintaxis. A l'estudi de l'aprenentatge del llenguatge els investigadors diuen que com la producció no és un fet visible, doncs que no se sap si fan els mateixos processos que nosaltres. La sintaxi no és només ordre, implica fer coses com els nens com produir oracions de diferents tipus a partir de sintaxi abstracta (interrogativa, negativa, afirmativa...)

Diferències quantitatives (funcionalistes)

El tipus de llenguatge que aprenen els primats presenta en essència tots els trets del llenguatge humà, inclòs el coneixement sintàctic (en menor grau). El que aprenen és una mena de PROTOLLENGUATGE (més rudimentari) que presenta totes les característiques però en menor mesura perquè tenen menys habilitats cognitives que els humans.

El nostre llenguatge és una evolució d'altres menys sofisticats (perquè som quantitativament més intel·ligents). En ser més intel·ligents hem creat un llenguatge sofisticat per comunicar-nos.

1.2.2. La pobresa de l'estímul

Últims arguments:

Els bebès neixen molt especialitzats per adquirir el llenguatge, per percebre la parla.

VIDEO Sebastián i Bosch (1er laboratori de llenguatge per a bebès de 4 mesos)

Mètode: Temps d'orientació de la mirada es mesura el temps que triguen els bebès en fer la mirada d'orientació davant la veu de la mare (estímul).

Conclusions:

• Els bebès de 4 mesos distingeixen la llengua materna d'una que no ho és. Són capaços de discriminar entre llengües de la mateixa família com per exemple el català del castellà.

• La llengua materna suposa un límit per aprendre altres llengües.

Mehler (altres estudis amb altres llengües amb bebès de 4 dies)

Mètode: Temps de succió no nutritiva es mesura la tassa de succió no nutritiva davant estímuls interessants. Als bebès els interessen els estímuls nous. La tassa de succió augmenta davant estímuls nous.

Conclusions:

• Els nadons distingeixen llenguatge molt diferent tipològicament als 4 dies (1 dels quals és el llenguatge matern).

• Als dos mesos distingeixen 2 llengües molt diferents de les que cap es la llengua materna.

Els nadons distingeixen les llengües pels seus patrons prosòdics i els tons. Tenen habilitats perceptives innates (que no vol dir que tinguin la gramàtica innata).

Experiments de la PERCEPCIÓ DE FONEMES

Mellek i Cia, ( primers psicolingüístics) en els seus experiments van torbar que els bebès, en els primers mesos de vida, distingeixen tots els contrastos possibles de totes les llengües no només de la seva llengua materna.

ADAPTABILITAT

UNIVERSAL

Ex. /p/ /b/ també /”h”/ /”j”/

Els nadons neixen preparats per a distingir sons de qualsevol llengua humana. Entre els 9 i 12 mesos perden aquesta habilitat Procés de desaprenentatge progressiu . Mitjançant aquest procés els bebès es van especialitzant en distingir el sons de la seva pròpia llengua. Que es perdi l'adaptabilitat universal és adaptatiu.

Característiques dels fonemes (sons de la parla):

La /p/ i la /b/ són sons especials que es diferencien de tots els altres sons. No hi ha diferències físiques significatives entre elles, però aquestes diferències físiques contínues porten a una percepció discontínua. Per exemplificar-ho: entre la /p/ de “pato” i la /p/ de “polo” hi ha una diferència física de 30 ms de VOT i entre la /p/ i la /b/ hi ha exactament la mateixa. Per tant les diferències físiques entre /p/ /p/ i /p/ /b/ són les mateixes però nosaltres percebem canvi entre /p/ i /b/.

Per què?

Perquè a aquestes diferencies físiques els hi imposem una percepció categòrica. CATEGORITZEM. La categoria /p/ és diferent a la categoria /b/. La percepció categòrica és innata o d'aprenentatges molt primerencs. És imprescindible per a distingir sons. Adaptabilitat Universal !!!!!

Arguments clàssics de Chomsky

Basats en la seva observació.

L'entorn (input) és massa pobre perquè es pugui explicar l'adquisició del llenguatge mitjançant mecanismes d'aprenentatge. Es pregunta: com pot ser que els nens abstreguin les regles sintàctiques basant-se en una entrada d'informació tant pobre?

Afirma que el nen ho aconsegueix perquè ve equipat innatament amb Els mecanismes d'adquisició del llenguatge (LAD). Aquests mecanismes són innats i sofisticats i tenen un suport neurofisiològic, mecanisme que inclou el coneixement de la gramàtica universal (conjunt de principis morfosintàctics abstractes que es podrien aplicar a la gramàtica de qualsevol llengua).

Exemple: el nen sent exemples del llenguatge (pobre) després d'una primera interacció i com que té un principi universal innat, fixa els paràmetres de la llengua ( subjecte verb i objecte en l'ordre adequat, ometre el subjecte...) És un procés més ràpid i deductiu

Per a Chomsky el coneixement del llenguatge és innat per dos motius:

El input és pobre

El procés és molt ràpid Pobresa quantitativa

Dos aspectes de la pobresa de l'estímul

Pobresa qualitativa

Pobresa quantitativa

Relacionada amb la creativitat o productivitat il·limitada. A partir d'un número finit d'elements podem produir i entendre un nº infinit d'expressions.

Chomsky diu:

Els nens no reben exemples de tots el tipus d'oracions (construccions) i en canvi aprenen a generar un nº il·limitat d'oracions que a més a més són gramaticalment correctes. De manera que és poc probable que els nens aprenguin a formar aquestes estructures (crítica als conductistes, Skinner).

Pobresa qualitativa

Parlem malament, l'input doncs és de mala qualitat; fem produccions incorrectes gramaticalment, deixem frases a mitges ...

L'estímul que reben esta format per:

• Produccions incompletes

• Produccions agramaticals

• Llenguatge informal

• “muletillas”

Com pots ser que els nens indueixin una gramàtica?

Arguments de Chomsky:

Les diferències en el nivell sociocultural dels pares repercuteixen en el lèxic dels nens però no en el sistema sintàctic; no hi ha diferències en el procés d'adquisició de la sintaxi només en el lèxic. Els nens a l'edat de 3-4 anys assimilen la morfosintaxi. És doncs una capacitat innata.

Contraargument dels funcionalistes:

Intenten demostrar que amb els nens usem un registre de llenguatge diferent

MOTHERESE (CDS)

Les característiques d'aquest registre són:

• El 99% de les produccions són correctes

• Utilitza un lèxic simplificat

• Entonació alta, exagerada

• S'emfatitzen les pauses entre paraules i entre frases

Tot això fa que el llenguatge sigui essencialment més correcte qualitativament.

Chomsky torna a dir la seva:

El Motherese no soluciona el problema, l'empitjora: Si l'input ja és prou dolent de natural, només falta que el simplifiquem perquè augmenti la distància encara més entre el llenguatge que ha d'aprendre finalment i el que rep.

No és cert, el Motherese es va modificant amb l'evolució/desenvolupament del nen.

Resum dels arguments clàssics de Chomsky sobre la pobresa de l'estímul i els contraarguments del funcionalistes

• El llenguatge s'adquireix molt ràpidament (3-4 anys), no es pot explicar per aprenentatge, és massa sofisticat per tant és innat. No és cert que aquest aprenentatge sigui tant ràpid, hi ha moltes coses que fins més endavant no s'assoleixen.

• Existència dels Universals Lingüístics: característiques comunes a totes les llengües (estructura interrogativa, subj./V/obj., errors...) és una prova de la qüestió genètica. No tot lo universal és innat, aquests responen a la necessitat comunicativa de l'espècie.

• Patrons d'adquisició Universals, no hi ha masses diferències entre els processos d'adquisició de nens de diferents cultures (llengües). Només estudia l'Anglès i el Francès, en estudiar altres llengües es va comprovar que no era cert; els llatins mostren millor morfologia (des de molt petits) que els anglesos. Per exemple: la seqüència d'adquisició es diferent entre el castellà i l'anglès

• Els pares no corregeixen els nens; el llenguatge no s'ensenya. Els adults no corregeixen la gramàtica, només ho fan amb el contingut ( no gat si és gos, però rompido no ho corregeixen). No és un ensenyament explícit ni de cap altre tipus. Si que es fa una correcció implícita i un ensenyament implícit també. Per exemple: nen: - se ha rompido!!! / mare: - Oh, se ha roto!!! Pinker diu que per molt que els pares els facin correccions, els nens no tenen informació suficient per saber quines són les seves incorreccions. Reben evidencia positiva, però no reben en cap moment informació del que és incorrecte. No tenen evidencia negativa, sense info. del que està malament, les hipòtesis que es poden fer de com és la gramàtica, són múltiples i diverses. La gramàtica que Chomsky descriu és molt sintàctica, i en realitat no és tan rígida, és més semàntica.

• Període crític per adquirir el llenguatge. L'habilitat per aprendre una 1a llengua disminueix amb l'edat, al contrari del que passa amb la resta d'habilitats cognitives. Diuen que per l'adquisició de la llengua hi ha un període crític, més enllà del qual, ja no es pot aprendre. La teoria del període crític és de Lenneberg, Chomsky el que fa és adaptar-la. Per exemple: els nens salvatges, cas recent de la Jenny (nena de 13 anys totalment privada de tot menys de menjar i aigua). Els lingüistes volen comprovar si existeix el període crític. La Jenny aprèn lèxic, vocabulari però mai morfosintaxi. No va tenir les millors condicions per aprendre (se la rifaven) i tampoc se sap si tenia retard mental de naixement, o només el de la privació d'ensenyament durant 13 anys.

1.2.3. Creació del llenguatge

En determinades situacions els nens creen llenguatge en absència total d'un input adequat.

Input sense gramàtica El nen crea la gramàtica

Es com si tinguessin la necessitat de formar estructures gramaticals, igual que tenen les necessitats de beure, menjar, dormir...

Exemple 1:

A Hawai hi ha treballadors d'arreu del món treballant junts a camps de canya de sucre. Parlen llengües molt diferents i no s'entenen, però com s'han de comunicar inventen un llenguatge simplificat amb un lèxic barrejat de les llengües que ells saben creant la llengua anomenada PIDGIN. Aquesta llengua només té categories lèxiques (verbs/ noms/ adjectius), no te res de morfologia ni de categories funcionals (gènere/núm.; preposicions; conjuncions; flexió verbal; determinats; pronoms) tampoc hi ha ordre sintàctic. Els fills senten aquest llenguatge ( sense sintaxi ni gramàtica) i el converteixen en una llengua Criolla

Que si que té gramàtica, creen les categories funcionals... ja que les necessiten. Aquestes llengües continuen existint (ex. papiamentu).

Exemple 2:

A Nicaragua els nens sords no estaven escolaritzats. Amb la Revolució Sandinista els escolaritzen a escoles especials per a sords on els ensenyen a llegir els llavis. Per la seva banda els nens/adolescents inventen PIDGIN DE SIGNES per comunicar-se entre ells. Amb el temps, els nens sords més petits comencen a projectar les seves categories funcionals/gramaticals i es crea una llengua Criolla: Llengua de signes de Nicaragua.

1.2.4. Dissociacions entre llenguatge i altres capacitats cogintives

Existeixen patologies que mostren una dissociació entre llenguatge i pensament; diferents nivells de llenguatge i intel·ligència.

• Trastorn específic del llenguatge (SLI)

Trastorn del desenvolupament. Tenen retard del llenguatge (2 anys aprox.), presenten errors particulars en el llenguatge diferents als dels nens sense cap patologia. No se'ls entén bé. Tenen habilitats cognitives absolutament normals per a la seva edat. Tenen problemes morfosintàctics: simplificacions morfològiques no típiques de l'edat, pèssima flexió de gènere, verbs mal conjugats, problemes de concordança , falten pronoms clars...

• Síndrome de Williams

Retard mental molt gran (semblant al del Síndrome de Down) però els científics angloxasons diuen que el seu llenguatge és perfecte. Per els innatistes és una evidència irrefutable de l'especificitat de domini, carregant-se així la teoria del funcionalistes doncs sense cognició tenen un llenguatge molt millor que el que els hi correspondria per edat mental. S'entenen aquests resultats perquè l'anglès és una llengua pobre morfològicament.

S'han fet estudis posteriors amb llengües morfològicament més riques (hebreu). On s'han trobat problemes específics en la morfosintàxi: concordança gènere/numero, preposicions, articles, flexió verbs. El lèxic en canvi és molt bo. El sistema de Salut Israelià va detectà ràpidament aquests casos, els va estudiar i va admetre que els qui pateixen aquesta malaltia presenten millor llenguatge que cognició però la diferència no és tant gran com afirmaven els anglosaxons.

1.2.5. Llenguatge i pensament

2 documents del campus virtual (lectura i transparències classe)

1.3. La psicologia del llenguatge

1.3.1. origen i evolució

Document campus virtual (la psicolingüística)

1.3.2. Models teòrics

FORMALISTES FUNCIONALISTES

- Venen de la lingüística Venen de la psicologia

- Teoria molt compacta (+ units) Teories diferents (+ heterogeni)

Empirisme

- Definició: SINTAXI (trets de Definició: Funció comunicativa

Hokey)

- Especificitat humana No especificitat humana

- Discontinuïtat filogenètica: Continuïtat filogenètica:

En l'evolució de les espècies el Fruit de l'evolució gradual amb

llenguatge apareix de forma les altres espècies. De menys a

brusca, accidental. El llenguatge més sofisticats. Els humans

no és fruit d'una evolució gradual l'espècie més intel·ligent, per

amb relació a les altres espècies; això el nostre sistema de co-

es com una mutació genètica. municació és el llenguatge.

- Especificitat de domini No especificitat de domini

(modularitat) separat de la resta El llenguatge depèn de la

d'habilitats cognitives. Cognició, per això els primats

poden aprendre però no es

desenvolupen de manera na-

tural.

- INNATISME (la seqüència APRENETATGE (discrepàncies

d'adquisició del llenguatge està teòriques).

marcada per la genètica). Skiner: fracassa en la seva

Chomsky: el llenguatge evolu- explicació conductista del

ciona sol . llenguatge.

Piaget: innatista en quan a la cognició, el llenguatge no ho és, s'aprèn.

Vigotsky: el llenguatge apareix gràcies a que és un instrument de comunicació social.

Connexionisme: xarxes neuronals.