Psicologia de la Gestalt

És antic l'interès que els pensadors han tingut per explicar el coneixement humà a partir d'unes dades mínimes d'informació.

Hume i Locke sensacions

Kant raó

Gestalt percepció

Els filòsofs britànics empiristes( Hume i Locke), vans considerar que aquests unitats mínimes d'informació eren les sensacions que provenien dels nostres sentits. Les sensacions es combinarien, mitjançant les lleis d'associació d'idees, per tal de fomentar les imatges dels objectes, concepte i pensaments.

Kant digué que la unitat mínima d'informació era la raó, que elaborava el coneixement, era el fenomen amb què els objectes es presenten a la ment.

La gestalt va demostrar que les sensacions no eren les unitats mínimes d'informació amb les quals treballava la ment:

Així van concloure que la unitat mínima de coneixement és la percepció.

Percepció: interpretació i organització de les sensacions, amb les quals, ens adonem dels objectes i del món que ens envolta i de nosaltres mateixos.

Percepció (segons la gestalt): fet psíquic fonamental; una estructura o organització de sensacions mitjançant les quals reconeixem l'existència de les coses i dels fenòmens.

· observacions sobre les percepcions:

Lleis de la percepció

La propietat principal és que tots dos s'influeixen recíprocament.

Aquesta llei és innata, que es un coneixement pròpia de l'espècie humana i no adquirida mitjançant l'experiència.

poder percebre les diferents figures encara que canviïn condicions de fons, com la perspectiva, llunyania o condicions d'il·luminació. La constància perceptiva atorga estabilitat i permanència a la nostre imatge.

Són les lleis també coneguda com “lleis d'associació”. Aquestes lleis permeten agrupar elements en percepcions. ( llei continuïtat, proximitat, semblança, tancament, simetria i simplicitat)

És l'aberració d'algun element de la figura determinada pel fons de la percepció.

Memòria

Capacitat de retenir informació. Aquesta capacitat és imprescindible per tal d'explicar el coneixement que tenim del mon que ens envolta.

El coneixement és més producte d ela memòria que de l'intel·ligència.

En els animals, el suport físic de la memòria és de dues classes.

1. Memòria genètica( codifica el nucli de cada cèl·lula del seu organisme)

2. memòria nerviosa( reté la informació necessària per variar la seva conducte en funció dels canvis del medi).

En quan els processos els podem dividir en:

Hi ha 3 tipus de memòria:

• memòria sensorial (MS): és la capacitat que tenen les integracions de les dades que provenen dels nostres sistemes sensorials de mantenir les sensacions, un cop l'estímul ha cessat.

• Memòria a curt termini (MCT): memòria activa que conte les dades o la informació que el subjecte està utilitzant en el moment.

• Memòria a llarg termini (MLT): és la capacitat de retenir grans quantitats d'informació durant períodes considerables (nom, alfabet, setmanes, anys) és pràcticament il·limitada.

Imaginació: capacitat d'evocar una percepció o una informació sensorial emmagatzemada a la memòria; aquesta es presenta a la ment en forma d'imatges.

Psicologia conductista

Corrent psicològic fundat per Watson, seguint les investigacions innovadores de Pavlov.

Per ell, l'objectivitat d'una ciència depenia que fos totalment observable i fos experimental.

Els seus principis eren:

• Observar la conducte d'animals i humans en relació als fets ambientals, les respostes que podien haver si es modificava l'ambient.

• L'àmbit d'experimentació ideal era el laboratori i no sabia d'excloure ni persones ni animals.

• Les investigacions havien d'estar encaminades a desenvolupar tècniques de control d ela conducta.

Conductisme defensa que tota conducta és explicable en funció de les variacions del medi. Pot ser explicada pel el condicionament clàssic o l'instrumental.

• Condicionament clàssic:

• reflex incondicionat sobre el qual s'adquirirà el nou comportament ( saliva, quan veu el menjar)

• estímul neutre (el só del diapasó)

• resposta condicionada ( saliva provocada pel so)

El reflex condicionat és un aprenentatge perquè l'animal adquireixi un nou comportament. Aquets aprenentatge es produeix per associació , repetint l'aparició de l'estímul neutre alhora que provoca la resposta natural de l'animal.

• Condicionament instrumental:

Consisteix en crear una connexió entre operació, acció o conjunt d'elles, d'un animal i un reforç, que pot ser positiu (premi) o negatiu (càstig).

Els positius fan que augmenti la probabilitat de que l'animal realitzi l'acció correcte, el negatiu fa que minvin que no faci l'acció correcte. El càstig és més efectiu, però també els fa més agressius i neuròtics.