Lingüística


Psicolingüística


1. INTRODUCCIÓ: CONCEPTES BÀSICS.

1.1. Els continguts de la psicolingüística: llenguatge (competència i coneixment) i psicologia del llenguatge (actuació i activitat). Estructures, processos, estratègies. Les branques de la psicolingüística. La realitat psicològica de la gramàtica

Esquema introductori:

(del lingüista francès NEUSPOULUS)

Estructures anatòmiques Processos fisiològics

Estructures lingüistiques Processos psicolingüistics

Pragmàtica

Tots aquets aspectes estàn interrelacionats

La psicolingüistica estudia els processos i representacions que tenim els essers humans. Una altra definició podria ser que la psicolingüistica es el estudi psicologic del llenguatge

Diferencies entre lingüística i psicolingüistica

Segons CHOMSKY, la lingüística pren com a base la COMPETENCIA d´un PARLANT-OIENT ideal, a partir d´una PERSPECTIVA HIPOTÈTICA-DEDUCTIVA (això té a veure amb el racionalisme filosòfic)

Fa judicis gramaticals i s´inscriu dins d´una corrent anomenada MENTALISME

En canvi, la psicolingüística es fixa en L´ACTUACIÓ d´un PARLANT-OIENT del "carrer". Utilitza una METODOLOGÍA EMPIRICA (vinculada al positivisme), i investiga a partir de les errades en el parlar. Prové d´una corrent anomenada ASSOCIACIONISME.

  • Autors que es centren en l´actuació:

SKINNER (psicolingüista), HOCKET (lingüista), QUINE (filòsof). Aquests auotrs es fixen en la conducta real del subjecte. JOHSON-LAIRD va dir que s´havia de fer psicolingüistica sense tenir en compte la competencia.

Aquests autors parteixen d´uns mecanismes no gramticals per avaluar l´actuació. Aquests mecanismes poden ser per tant semàntics-pragmàtics, pero no sintàctics.

La vessant actual d´aquesta perspectiva la dona BRESNAN (1982) a "Gramàtica léxico funcional", la qual preten ser psicologicament real, i per tant bstant diferent a la de CHOMSKY.

  • Autors que es centren en la competencia:

CHOMSKY(molt influient en els anys 50), FODOR, filòsof i psicoleg, i PINKER

Si partim del supòsit que la gramàtica chomskiana es correcta, cal llavors analitzar si aquesta es psicologicament real. Per exemple, anem a demostrar si la sintaxi es quelcom mentalment real:

Si tenim aquestes dues pseudoracions:

1) El zig ser rum zig

2) El zigs serà rumlimente rigièndolo

Si els donem aquestes dues pseudoracions a un subjecte i li demanem que intenti recordar-les despres de cert temps, en el que ha estat fent altres tasques, a l´individu li serà mès fàcil recordar l´oració 2), ja que hi ha marques de tipus morfològic-sintàctic

Una crítica possible a aquest experiment es dir que recordar es una tasca psicolòbica, no lingüística. Aixó refuta el que, en aquest cas, la sintàxi es psicologicament real.

Altres exemples:

1) "Que ell estava * feliç * era evident * perque va somriure"

Aquesta oració es dona a escoltar a un subjecte amb auriculars, i en els moments marcats amb *, s´introdueix un "tic". El subjecte sempre identificarà el "tic" en la posició *, ja la pausa en aquesta posició es correspon amb les estructures sintàctiques comunes.

1) Un caballo blanco come hierba fresca. (gramatical i semànticament acceptable)

2) Un caballo helicoidal tergiversa hollines apoteósicos (gramatical i semànticament no acceptable)

3) Un fresco blanco baballo hierba come (no gramatical i semanticament inacceptable)

Si un subjecte ha de recordar aquestes oracions, li serà més facil fer-ho amb l´oració 1), i desprès amb l´oració 2). Per tant, recordarà millor les oracions gramaticals. Així doncs, la sintaxi es quelcom psicologicament real, i té molt pes, fins i tot més que la semàntica.

LA PSICOLOGIA COGNITIVA engloba les dues vessants anteriors.

DAVID MARR diu que per treballar una funció mental s´han de descriure tres aspectes:

1. La teoria (qué i per qué?). Propietats i objectius de la teoria. Lingúisticament, això es la competència. Per exemple, el calcul

2. Representacions i algoritmes (estructures i processos). Lingüisticamente, això es l´actuació. En l´exemple donat, es el sumar

3. Implementació. Especificar el suport fisic en el qual les representacions i algoritmes es fan servir.En l´exemple, aixó es la calculadora

Amb el llenguatge:

1. Teoria: Què i perquè del llenguatge. CHOMSKY ho fa, però s´oblida del discurs. No hi ha cap teoria que abarqui tot el llenguatge

2. Representacions: Semàntica, sintaxi. Processos: el que conecta un nivell amb l´altre: semàntica amb sintaxi,...etc.

En el cas de producció: Context Parla

En el cas de competència: Estimuls Context

3. Implementació. De quina manera tot aixó es dona en el cervell. Se n´ocupa la neurolingüistica

Tammateix, amb el llenguatge encara falta omplir tots tres aspectes.

1.2 Breu ressenya històrica: associacionisme, funcionalisme i paradigma cognitiu

  • HUMBOLDT. S XIX Visió dinàmica del llenguatge. El llenguatge es un proces

  • JUNGRAMMATIKER. (Neogramatics)

Canvis en el llenguatge a partir de processos psicologics

  • M. LAZARUS I H. STEITHAL. "Revista de psicologia de pobles i psicolingüística"

  • W. WUNDT. Principis SXX. Considerat pare de la psicologia. Pioner de la metodologia en psicologia. Postula la investigació de la psicologia humana a partir de la introspecció, a partir de la pròpia ment.

  • ASSOCIACIONISME. Principis del s. XX. Hi ha multitud d´autors

Dues branques bàsiques:

1. Mental (anglesa). JAMES, S. MILL Descriuen el mon mental a partir de certs components bàsics que es culminen en base a associacions

2. Reflexològica (soviètica) SECHENOV, PAULOV Veuen el mon mental a partir del s reflexos. Distingueixen un primer sistema de senyals, vinculat als estimuls exteriors. El segon sistema vincula el mon verbal a primer sistema. Conductisme

  • FUNCIONALISME. Amèrica a principis segle XX. Anys 30. Arriba fins avui. Autors: DEWEY, W. JONES, DARWIN. Rebutjen la introspecció, defenen una psicolgia objectiva, amb metodologia experimental

  • CENTROEUROPEA. BÜHLER. Lingüista. Incorpora aspectes dinàmics en l´explicació del llenguatge. Molt influit pel Cercle de Praga. HALLIDAY, mes proper a la sociolingüìstica

  • CONDUCTISME. Més influient que l´anterior.

  • J. WATSON (1913) " La psicologia amb la veu d´un psicolingüista. Aborda els fenòmens lingúistics des de la conducta

    B.F. SKINNER "Verbal behaviour". El llenguatge es una conducata verbal. Hem de descriure les seves manifestacions. Alló simbólic o purament mental queda fora de la psicologia. La descripció, doncs, depen de les respostes de l´individu.

    Cal estudiar la resposta externa, vinculant els estimuls ambientals que actuen com a reforç. SKINNER parla dels poperants: textual, ecoica, comandaments, autoclitica. Segons el tipus de conducta, fem servir un operant o un altre.

    3. MENTALISME. CHOMSKY. Descriu el llenguatge des d´un punt de vista mental. Es basa en la idea de creativitat.

    Fa critica:

    1. Epistemológica. Cal abandonar el positivisme i anar cap al racionalisme

    2. Teòrica. Tenim certes capacitats innates però anem eliminant aquelles que no utilitzem. La resposta pot ser multiple per un mateix estimul

    3. Empirica.

    EVOLUCIÓ DE LES CIENCIES COGNITIVES

    Grans canvis a partir de dos congressos:

    1. California Institute of Technology. 1948

    J. von NEUMAN i W MCCULLOGH postulen la metàfora informàtica, la conducta humana comparada amb els ordinadors. El hardware es el cervell i el software la ment

    K. LASHLEY. La conducta no es seqüencial, sino que en un mateix moment es poden integrar varies coses.

    2. Massachussets Institute of Technology. 1956

    C. SHANON. Presenta la teoria de la informació

    NEWELL, SIMON. Disenya una màquina que fa tasques "humanes". Fan software. Obra: "Theory machine"

    CHOMSKY, "Three models of language" El llenguatge es pot descriure matemàticament

    G. MILLER. Incideix en el tema de la memòria, elment important en la informàtica. Demostra que la memòria humana té un limit

    GADNER descriu els suports bàsics de la ciència cognitiva:

    1. El mon mental. Sistma de processament de la informació. Manipulació de simbols (representació de la realitat). Sistema innat que interactua amb la ment

    2. Metafora informàtica. Màquines i humans són similars

    3. Empirisme com a metodologia. Més important en el camp de la producció

    4. Nega el context

    5. Necessitat d´interdisciplinarietat

    Precursors de la ciència congnitiva:

    1. GESTALT (WERTHEIMER, KÖHLERSSKOFFKA). Estudien el proces pel qual es formen els conceptes. Diferencies les idees de proces i de representació

    2. CONSTRUCTIVISME SOVIÈTIC (LEONTIEV, VIGOTSKY, LURIA) Postulats estrictament psicològics. Orientació genètica i interrelació entre els plànols conductual, neurofisiològic i social

    3. ESCOLA DE GINEBRA. (PIAGET) Punt de mira ontogènic (estudi des de naixement fins la mort). Importants els treballs sobre adquisició del llenguatge. Parteix d´una hipòtesi cognitiva forta

    CONEXIONISME. MCCLELLAND, RUMELHART

    Processament Distribuit en Paralel (PDP)

    Substitueixen la metàfora informàtica per la metàfora del cervell. El cervell funciona amb activacions positives i negatives interconecctades, com fa una màquina.

    FODOR ho critica dient que mostra una tendencia al reduccionisme

    1.3 Consideracions generals: metodologia, models teòrics i evidència experimental

    Caracterització de l´arquitectura funcional

    Està composta per diferents models. També se l´anomena sistema de processament de la informació

    . Metodologia

    1. Positivisme (metodologia empirica)

    Observació sistemàtica d´un fenòmen, disenyant una teoria a partir d´aquesta observació. Posteriorment la teoria s´ha de verificar.

    2. Racionalisme (métode hipotètic-deductiu)

    Es crea una teoria a partir d´una hipòtesi. Posteriormen s´ha de falsar.

    A. ESTRATEGIA OBSERVACIONAL. S´observa un corpus i es fa la descripció. Es treballa des d´un punt de vista empiric. Aquesta metodologia es fa sevir principalment en la producció i ens permet controlar el context on es desenvolupa aquesta producció. Malgrat això, si agafem un corpus treballem sesgadament, doncs només agafem una part

    B. ESTRATEGIA EXPERIMENTAL. Partim d´una hipòtiesi i intentem demostrar-la amb un experiment. Cal controlar tres variables: depenents, independents (les que manipulem per a demostrar les depenents) i extranyes, que de vegades apareixen. Aquest mètode es fa sevir principalment en comprensió. Te la avantatge que es parteix d´una hipòtesi, amb un idea preconcebuda

    C. SIMULACIÓ. A partir de la metàfora computacional. Es tracta de manipular un programa d´ordinador.

    .Models teòrics

    Nivells de descripció

    Podem fer psicolingüistica des de quatre vessants complementaries, no exclusives a l´hora de treballar-hi.

    NEURAL. Treballem el cervell i el seu interior. Neuropsicologia

    CONDUCTUAL. Treballem conducta verbal, deixant de banda la intervenció mental (vàlid per a la producció, no per a la comprensió)

    INTENSIONAL. Treballem conducta interna, no la banda externa. Es la contraria a la conductual

    COMPUTACIONAL. Treballem sistemes de processament de la informació. Psicologia cognitiva. Avui es treballa principalment en aquest camp.

    Caracteristiques de l´arquitectura funcional

    D´una banda existeix l´estructura d´aquest model, d´una altra banda, el funcionament

    • Estructura: Disposició dels elements. Models autònoms i interactius.

    COMPRENSIÓ PRODUCCIO

    Estímuls: auditius, visuals (entrada) Context semàntic-pragmatic (entrada)

    Representacions Representacions

    Comprensió d´un discurs Estímuls de parla (sortida)

    Explicació de la idea d´estructura: Exemple per a comprensió: a partir d´una ona sonora (estímuls), fem una representació fonética, i despres una respesentació fonológica, una respresentació semàntica, i arribem al context. Per a producció, el mateix esquema però a l´inrevès

    Podem parlar de MODEL AUTÒNOM quan està format per subsisteme autònoms (per exemple la representació fonètica) que té una tasca especifica ( per exemple, formar una representació fonética) i tñe acces a una informació limitada ( a l ´inmediatament anterior)

    Existeix una estructura jerarquica secuencial. No podem passar a un nivell inferior si no s´ha fet els nivells anteriors. Per a que sigui model autònom ha de seguir tots els pasos.

    El fluxe d´informació es unidireccional: de dalt a baix, de baix a dalt (top-down), (botton-up)

    Per a comprensió: Botton-up: Estímuls context

    Per a producció: Top-down: Context estimuls

    Així doncs, per a que sigui un model autònom, anirà de baix a dalt per comprensió i viceversa per a producció

    Exemple: model autònom de lectura. Model de baix a dalt. Comprensió

    1. Proces de l ´ona visual

    2. Proces de paraules

    3. Proces d´oracions

    Parlem de MODEL INTERACTIU quan està format per subsistemes depenents. Tots reben influència dels altres subsistemes. Existeix jerarquia, però no cal finalitzar una representació per passar a la següent, i també puc tornar enrera, o fer-ne dues a la vegada

    Esquema del model autònom Esquema model interactiu

    Subsistema autònom Subsistemes depenents

    Tasca especifica

    Acces a la informació limitada

    Jerarquia serial (un, i l´altre, i l´altre...) Jerarquia paralela (molts nivells ahora)

    Fluxe d´informació unidireccional. No es pot tornar enrera Fluxe bidireccional

    EXEMPLES:

    Comprensió ona sonora Comprensió ona sonora

    1. Representació fonética Representació fonètica

    2. Representació fonológica Representació fonologica

    3. Representació morfològica Representació morfològica

    4. Representació sintàctica Representació sintàctica

    5. Representació semàntica Representació semàntica

    6. Context Context

    També existeixen models mixtes amb jerarquia paralela i unidireccional. El model mixte serial i bidireccional es absurd, perque no cal tornar enrera si es serial

    Arquitectura funcional

    -Estructura

    -Funcionament

    • Funcionament

    Distinguim dos elements

    1. Globalitat, correspon al que s´enten per facultats horizontals. Aquestes son les diverses facultats superiors que van processant de manera independent a cada estimul. Cal entendre que els efectes de un estímul son els resultats d´un proces

    Onda sonora>atenció>percepció>memòria>pensament

    Els models més globals són els vinculats amb el conexionisme

    2. Modularitat. Està empiricament demostrat. En el sentit de FODER. "La modularitat de la ment" 1983. Es va escriure per demostrar alguna de les idees de CHOMSKY

    Facultats verticulades. El tractament de la informació presuposa 3 tipus de processadors:

    1. Sistemes de transducció sensorials. Aquest recull l éstímul i el converteix en una representació mental

    2. Sistemes de entrada: aquests sistemes perceptius funcionen com mòduls: agafen la representació mental, i per exemple, la codifiquen

    3. Sistemes centrals. Sistemes procesadors generals de qualsevol tipus d´informació. Estàn quantificament demostrats

    El que es modular és únicament 2. (el sistema d´entrada)

    El cervell processa de forma diferent segons el tipus d´informació rebuda

    1. Sistema de transducció auditiva: connexió oída-cervell pel nervi auditiu. Sistema de transducció visual: ulls. Sistema de transducció sensorial: altres parts del cos., pero aquí no és modular.

    2. En una zona del l´oïda el cervell processa la informació auditiva. Aquest seria un modul auditiva. En una altra zona del cervell codifica la informació visual, també de forma modular. De la mateixa manera, en altra zona codifica el tacte.

    Els sistemes que processen informació especifica tenen la seva representació física en el cervell (això provaria aquest model)

    3. A més a més, hi ha una zona que rep informació dels tres móduls, i aquesta és el sitema central.

    Dintre de cada mòdul es distingueixen submoduls.

    Segons D.MARR, s´ha d´entendre aquests tres sitemes amb la metàfora Hi-Fi. La part central es l´amplificador (sistema central) Els sistemes d´entrada són el c.d, la radio, etc. Si l´amplificador s´espatlla, no funciona res.

    Segons LURIA, el funcionament cerebral seria el que ell ho anomena sistema funcional complex.

    Imaginem la conducta de lectura en veu alta. Previament cal que puguem veure, o sigui llegir.

    Suposem l´existencia d´un modul que s´anomeni visió. Igualment suposen l´existència d´un mòdul semàntic, i un altre per a la producció (veu)

    Visió Semàntica Producció

    B- Conducta oral: parlar

    C- Conducta: reconeixement de cares

    Imaginem que la persona es queda cega i perd el mòdul de la visió: No podrà A ni C pero si B.

    Suposem que perd la semàntica. Llavors no podrà ni A, ni B, ni C.

    La patologia ens demostre que això dels moduls funciona com a model, doncs trovem malalts que cumpleixen aquests tipus de persones

    Si aquest esquema el concretem en aspectes de la llengua, funciona igualment.

    Empiricament, l´idea dels moduls, principalment el que va veure LURIA, es pot mantenir

    Caracteristiques dels moduls segons FODOR:

    1. Especificitat de domini

    Cada modul treballa amb un tipus d´informació especifica.que no comparteix amb altres mòduls.

    2. Encapsulament informatiu

    Treballa amb la seva informació específica sense rebre aportació de altres mòduls (són sistemes tancats)

    3. Obligatorietat

    Una vegada que ens arriva l´etimul,aquest es procesa de forma obligatoria

    4. Rapidessa Si un modul trevalla sense rebre informació d´altres moduls, aillat dels demes, i de forma obligatoria, llavors ha de fer-ho de forma ràpida (en milisegons, una paraula es procesa en aproximadament 280 milisegons)

    5. Superficialitat computacional

    La informació de sortida dels mòduls no és terminal, s´ha d´acabar de procesar per altres

    6. El sitema de moduls es innat

    7. Compacidad neural: els moduls es troven fisicament en el cervell

    8. Pautes de deteriorament: si es lesiona un mòdul, afecta al procesament de la informació rebuda

    Alguns autors parlen d´una modularitat forta i altres d´una dèbil

    FORDOR, CHOMSKY defenen la modularitat forta, o sigui els models amb les caracteristiques descrites)

    MORTON, PATTERSON I SHEWELL defenen la modularitat dèbil. Per aquests s´ha de veure la ment més bé com una estructura plàstica.Els moduls no serien tan tancats. Hi ha capacitat per aprendre qualsevol cosa i fem conexions cerebrals en qualsevol moment. Per ells no està tant clar el innatisme dels moduls, ja que si ho fossin, lalvors podríem llegir sense aprenentatge.

    Postura intermitja: uns moduls són innats i d´altres adquirits.

    Idea d´obligatorietat: algunes conductes no serien obligatories, però la veritat es que cap d´aquestes serien autèntics sistemes de percepció tal i com FODOR els entén.. Per exemple, el processament de cares podrie ser voluntari.

    Els moduls forts es corresponen amb els subsistemes autònoms

    Els moduls dèbils es corresponen amb els sistemes interactius

    2 LA COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE

    2. 1 El nivell sublèxic: la percepció oral i escrita. Models teòrics

    Comprensió implica:

    1. Percepció: per exemple, com fan el ulls per llegir? Com procesem el que sentim?

    2. Paraules: què passa quan sentim paraules polisèmiques?

    3.Oracions: fins quin punt construim una estructura semàntica o sintàctica

    Exemple: "El gato que el perro que el niño que el hombre tenía el brazo acoronava a morder maullaba"

    No viola cap regla gramatical, però per què no la contemplem?

    De vegades no interpretem literalment.

    Com interpretem la ambigüetat?

    Sobretot ens centrarem en 2.

    1. Percepció. Introducció

    Belinchon et al. Cap. VIII

    Vega i Cuetos. Cap. II-III

    Flaves d´arcans, Capitol de la percepció del llenguatge, dins de Newmayer

    Massaro, 1994, en Gernsbacher (un capitol en anglès)

    La percepció té un primer pas, i hi ha diferències entre la percepció oral i l´escrita

    Diferencies percepció oral i percepció escrita:

    1. Constancia en la senyal: els sons són temporals, tenen distribució temporal ( o sigui, que desapareix). Seria un estímul variable, mentres que la lectura té una distribució espacial, doncs les lletres no desapareixen. Es pot tornar enrera, es un estímul estable. Ademés, dins d´1. Entraria el factor de la diferència o l´igualtat: els sons són sempre diferents. Les lletres impresses sí que són iguals.

    2. Linealitat del missatge

    l´escritura es lineal, la parla no ho es. Amb el só es poden superpossar sons

    3. En l´organo que cada un utilitza: l´oïda o l´ull

    4. Segmentació: la parla no es segmenta, l´escriptura sí. En la parla no arriva successió lineal de sons ( això prova l ámbigüetat fonètica, en algunes llengües més que en altres)

    5. Adquisició/comprensió

    6. Les ajudes: la percepció oral té en compte la prosodia, i l´escriptura ho fa a les oracions interrogatives, a les exclamatives, i amb les comes. Però aquí la prosodia té moltes limitacions

    Fenòmens que cal explicar quan fem teoria sobre la comprensió

    Tota teoria ha d´explicar:

    1. Absència d´invariança

    Manca de correspondència unívoca entre el senyal (el só) i el fonema. El senyal es dona de forma contínua (aixoesunexemple) Amb el senyal i el fnema hi ha una representació mental, i un context.

    Alguns autors sostenen concepcions que parlen de pre-lèxic, altres diuen que podem passar del so fins al lèxic sense postualr cap unitat intermitja

    2. La segmentació

    Relació só i altres unitats, i com el cervell segmenta aquestes unitats

    1 i 2 estàn vinculats, doncs pertanyen a co-articulació

    3. Velocitat

    Podem rebre de 10-20 segments fonétics (lletres) per segon. Si consederessim que el fonema no existeix, parlariem de sil.labes, i serien 3-4 per segon. Altres parlen del context lèxic, que en fa inventar uns sons que no hi són. Per exemple, "legiXlatura" , la S no existeix però la gent la sent

    4. Percepció categorial

    Al percebir:

    • Discriminem: assenyalar la diferència entre dos estímuls /ba/ no és igual que /pa/

    • Identifiquem un estímul amb una categoria determinada

    Alguns estudis diuen que els humans fem percepció categorial.

    Existeix un fenòmen fonètic anomenat VOT que consisteix en mesurar el temps que hi ha entre l´inici de la sonoritat fins que s´obren els llavis:

    -150 msgns + 15 msgns

    0 Msgns: milisegons

    Si manipulem un só en -150msgns tenim una b i si té + de 150 msgs tenim una p. En el moment 0 sentirem una b, però la diferència entre b-p està més avançada, entre 5-10 msgs (en català o castellà). Així, sempre que el só estigui per sota dá quest punt sonarà b i si està per sobre sonarà p. Llavors, podem dir que estem percebint categorialment, de forma discreta, o un ó l´altre, no els dos alhora.

    Alguns estudis diuen que aquest fenòmen es innat. S´ha investigat amb nadons (EIMAS I Cols.) que desprès de sentir el mateix estímul varies vetades, la seva atenció baixa. Si apareix un nou estímul, llavors creix

    Si la percepció categorial es correcta, existeix un mecanisme destinat a identificar trets fonèitcs:

    Exemple

    1. /ma-na/

    2. /ma-ba/

    3. /ma-pa/

    MILLER i NICELY diuen que 3 es més fàcil d´identificar, i després 2 i 1. A 1 hi ha diferencia d´un punt d´articulació, a 2 n´hi ha dos i a 3 n´hi ha 3. Quans més trets, més fàcil d´identificar.

    Aixó funciona per les consonants fricatives: pa-ba, ta-da, ka-ga.

    En canvi, pels sorolls (que no son consonants o vocals) s´ha demostrat que alguns és perceben de forma discreta. En animals també s´ha demostrat que fan percepció categorial, per exemple les codornius i les chinchilles

    Per altra banda, cal veure si els humans tenim aquest mecanisme en el cervell

    5. Context

    Alguns estudis diuen que el context determine l´emissió-receptció.Els models autònoms tenen problemes per explcar la influència del context. Quan l´estimul no es percep gaire bé, el context ens pot ajudar

    6. Influències interlingüístiques

    Per què una llengua es perceb d´una manera i altra de manera diferent?

    Els nadons tenen la capacitat de percebre qualsevol s´´o, però només ho faran amb aquells sons que els envolten. En que no existeixen a la seva llengua, no es perden , sino que s´assimilen a un so que coneguin.

    Percepció escrita

    Un model sobre lectura ha de cotnenir:

    Sons que pasen a ser fonemes. Les unitats, en aquest cas, son grafemes. La lletra es física, mentre que el grafema es psiquic. Quan fem lectura, convertim lletres en grafemes. Es representen així: <b>

    Existeixen quatre tipus de relacions:

    1. Un grafema: una lletra <b>

    2. un grafema + una lletra <ts> c+h , tx en català

    3. Una lletra + un grafema x- ks (examen)

    gz (axioma)

    4. h no té grafema

    JARAL (1887) des de llavors, aquests processos (lectura-escriptura) ja es coneixen

    Quan llegim, els ulls no fan lectura lineal sino que fan salts, anomenats moviments saccadics amb una duració de 20-40 msgs. El punt en el qual s´aturen s´anomena fixació. Aquesta es fa anb una única part de l´ull, la forea, i dura entre 200-250 msgs.

    Per que s´aturen en uns punts concrets? Quanta informació s´estreu en cada fixació?

    Els moviements saccadics llegeixen entre 8-10 carácters. També existeixen moviements de l´ull cap enrera (regressió).Només són un 10-15% del moviment saccadic

    El moviment té caracteristiques balístiques, no es pot interrompre el moviment, o sigui, tornar enrera, fins acabar-lo. La zona paraforeal veu només tamanys i ombres, i aixó ens portarà a les paraules que més nes ajudin a la comprensió, per exemple, als vebrs. Aquesta zona ens diu on fer la próxima fixació. Segons el tamany de la paraula, es veu de quin tipus és. En un 80% dels casos es fan en verbs, adjectius i noms. La visió paraforeal tendeix a ser cap a un costat, normalment endavant. La fixació més llarga és dona en verbs principals i en oracions complexes sintàcticament

    En la percepció escrita, quan llegim una lletra, aquesta va a parar a una memòria icònica (memòria sensorial) que manté els elements definitoris durant milèsimes de segons, i d´aquí passa a la memòria a curt termini (memòria operativa) La informació que ha aribat (trets gràfics, encara es una lletra) es compara amb la que hi ha a la memòria a llarg termini. Si la comparació té exit, la lletra o paraula es reconeix.

    Tipus d´experiments per percepció oral i excrita:

    Evidència experimental

    S´ha buscat demostrar la relació estímul-context. Es donen dos efectes:

    1. Sensitivitat. El context modifica la sensitivitat. El context interactua amb l´estímul per a modificar-lo

    2. "Bias" (lèxic) El context s´afegeix a la informació sensorial però sense modificar-la

    Existeixen dues formes de treballar l´evidència experimental:

    1. Off-line. Els procesos post-perceptius poden influir en l´experiment

    2. On-line. Només es tracta la percepció, les tècniques d´aquest tipus són molt complicades, sobretot si treballem amb malatlts

    Técniques per a analitzar la percepció oral:

    1. Detecció de pronúncies anòmales (dectecting mispronunciation). Desenvolupada per COLE (1973) consisteix en modificar un fonema de una paralula.

    Experiment: "Confusió, gonfusió, bonfusió, sonfusió."L´errada més facil de detectar es bonfusió.

    Si fem la prova dintre d´un context:

    "Es un dormilón, no hay quien lo levante de la -pama (cama)

    -puna (cuna)

    Quina errada es detectarà més facilment, la que es favorable al context (en aquest cas "pama") o l´altra? Es detectarà abans "pama", amb una diferencia amb "puna" de 150msgns. Tanmateix, en aquest cas s´està treballant la percepció amb pseudoparaules, i ho hauriem de fer amb paraules habituals

    2. Seguiment (shadow). MARSLEN-WILSON (1973)van dir que, al presentar-li una oració a un subjecte per via auditiva (auriculars), quan ha de repetir-la, s´observa que hi ha seguidors ràpids (250msgs) i lents (500msgns) entre que se sent la paraula i és diu.

    Si introduim un error en l´oració, per exemple:

    ...........serbeza............, la majoria fa el que s´anomena Efecte de Restauració d´erors.

    Que succedeix si fem el mateix experiment dintre d´un context?

    "La secretaria introdujo en la máquina de escribir el papel y se dispuso a reescribir la parta". El subjecte, restaurant l´error, dira "carta", doncs el context li influeix.

    Si li diem: ......a reescribir la hacia.... en aquest cas el context semàntic-sintàctic no li influeix, i dirà "carta". En aquest cas es treballa off-line, ahora comprensió i producció.

    La prova més vàlida per a percepció oral es la següent:

    3. Obertura succesiva (gating) GROSJEAN (1985). Presentem només els primers 50 primers msgs d´una paraula, o sigui el primer i segon fonema. El sujecte ha de dir quina paraula és, i poc a poc, s´amplia la duració de l ´emisió +20msgs, i així succesivament, fins que els subjecte endivina quina paraula és. Llavors podem parlar del punt de reconeixement, que és allà on comencem a reconeixer de quina paraula és tracta

    GROSJEAN ho va fer amb paraules diferents, i va comprovar que es triga 5 msgs (que és molt poc temps, ja que per a que un temps sigui significatiu ha de ser de 200msgs o més) en reconeixer-la, o sigui practicament no hi ha diferència.

    Si al subjecte se li dóna el temps que necessita pel reconeixement, el que resulta es que es triga el mateix. Tanmateix, si se li demana que ho faci el més ràpid posbile, es millor, perque es treballa més oralment.

    Si fem la prova amb un context, la paraula es reconeixerà. Si es fa amb context favorable, es triga menys temps, però poc significatiu. Si es amb context neutre, es triga el mateix temps que amb la paraula sola.

    Amb aquesta tècnica, que es esencialment on-line) es dóna l´efecte de restauració de fonemes. Com a l´exemple "legis*latura".

    Si es fa amb la paraula ca*a, el subjecte no restaura fonema, perque poden ser molts fonemes. Quan hi ha context favorable, si que hi ha restauració.

    4. Escolta selectiva. Anys 50

    Presentació d´un text per una oida (amb auriculars). El subjecte l´ha d´anar seguint, i per l´altra oida es presenta un altre tipus d´estimul:

    • Un altre text sense connexióamb el primer

    • Canvi de veus (masculina-femenina)

    • Text a l´inrevés (del final al principi)

    • Text amb connexió semántica amb el primer

    • Pseudoparaules

    • Interfereix aquest estímul amb el text que es presenta originariament a l´individu?

    • L´unic que interfereix es aquell text que té connexió semàntica

    Presentació, amb el matexi sistema que abans, l´oració "El hombre divisó la presa -(lectura 1)

    -altra lectura

    Per l´altra oida es presenta un text que afavoreix una lectura determinada (lectua 1), i el subjecte adopta aquesta lectura del text originari. Aquesta es una tasca on-line, perque es fa comprensió al mateix temps que percepció

    Tecniques per a analitzar la percepció escrita

    Aquestes tècniques són on-line

    1. Finestra mòvil (moving window) RAYNER I COL.

    Exemple: "Con mucho, la sustancia simple más abundante en la biosfera..."A les paraules ratllades es on es produeix la fixació. Presentem el que els ulls estan veient en una fixació: ."..******la sustancia simple****...."

    Quan la persona veu l´oració modificada, si tenim en compte la visió paraforeal, i el que segueix a la finestra es quelcom semblant a la paraula, l´individu segueix llegint.

    Es van variant les finestres, o sigui, els moments de fixació.

    2. Limits (boundary)

    Exemple:

    "El camarero llevó corriendo un pastel de boda a la mesa" Quan els ulls fan la fixació, presentem una paraula que serà la pròxima fixació. Però si canviem aquesta paraula en el moment de la segona fixació per una paraula diferent llavors:

    • Si es una paraula formalment relacionada "boxx" el temps de fixació disminueix

    • Si es un element semanticament relacionat "nuvi" el temps de fixació es manté.

    Per tant, la visió paraforeal procesa elements formals, però no ho fa amb elements semàntics

    Models teórics basats en els experiments donats:

  • .Es model mediat si suposem que existeixen unitats abans d´arribar al lèxic

  • Es model no mediat si suposem que s´arriba directament de la paraula al lèxic

  • Model discret o categorial presuposa que existeixen fonemes

  • El model continu presuposa que no existeixen fonemes

  • Off-line quan el procesament de l éstimul es retarda abans d´arribar al lèxic

  • On-line quan el procesament de l´estimul i l´arribada al lèxic es simultani

  • Serial quan la informació es procesa item per itetm, o sigui, estimul per estimul

  • Paralel quan es pot procesar més d´un estimul al mateix moment

    5. Autònom quan es independent del context

    Interactiu quan depen del context

    Models pre-lèxics

    La majoria dels models ho són. Inclouen com a minim dos estadis diferents de procesament:

    1. Pre-lèxic. Es transforma l´estímul (acústic o visual) en una representació lingüística. Es treballa amb unitats sense significat, inferiors a la paraula: trets fonétics, fonemes i sil.labes

    2. Acces al lèxic. Significa :

    - o bé accedir només a la forma de la paraula

    . accedir a la forma i el significat de la paraula

    1. Model motor (LIBERMAN I COL)

    Presuposa una relació entre la perscepció i la producció. L´oient percp un estímul contrposant-lo amb els patrons articulatoris propis. Es tracta de coneixement implícit de la producció

    • Métode anàlisi-sintesi: extracció de la informació del senyal i la comparem amb els nostres patrons articulatoris (sintesi). Aixó suposa l´existència d´un sistema de procesament molt especialitzat. El sistema per percebre sons es molt diferent d´aquell per percebre sorolls.El primer es innat.

    Aquesta teoria explica la percepció categorial i l ´efecte dúplex

    Problemes que presenta aquesta teoria:

    - La percepció categorial funciona amb consonants oclusives. Si es amb altre tipus de consonants, aquesta teoria no funciona

    - Si existeixen problemes en la producció, per exemple una persona muda, no hi ha síntesi, ja que no es pot comparar amb els patrons articulatoris, ja que no parla. Tanmateix, caldria veure si sent, i que es el que sent.

    2. Models per trets

    a. Acces al lèxic des d´espectres (lexical acces from spectres, LAFS) KLATT, 1979

    Abans d´accedir al lèxic, s´ha de procesar un patró espectral

    Es fan tres anàlisis bàsics:

    -anàlisi fonètic al arribar a l´estimul (arbre léxic)

    -anàlisi fonétic (xarxa léxica). Al tenir l´arbre amb els fonemes que apareixen, apliquem regles fonètiques, posant en contacte fonemes

    -anàlisi espectral, estrablim els trets i segments de cada element

    b. Acces al lèic des de trets (lexical acces from features, LAFF) STEVENS, 1978

    Abans d´accedir al lèxic s´ha de procesar trets fonétics

    Funciona com a. Però es serial i la informació que treiem gradua el punt d´articulació

    Els models per trets son: mediats, LAFS es discret, off-line, paral.lel i interactiu, i LAFF es continu, serial (encara que està procesant de forma paral.lela) i interactiu.

    3. Models connexionistes

    El model que millor explica la percepció es diu Trace i va ser desenvolupat per MCCLELLAND I ELLMAN, 1986.

    Inclou un conjunt de nodes de procesament representats amb cercles ordenats per nivells.

    En la percepció oral, el primer nivell seria l´estimul (trets fonètics)

    En la percepció escrita, el primer nivell serien els trets gràfics

    El nivell del context serien les paraules

    1. Unitats

    Parlem d´unitats input (estimul), Hidden (ocultes), output (sortida)

    Context, sortida

    Hidden

    Estímul, input

    2. Activació

    a) Excitativa: una unitat excita a un altra

    b) Inhibitoria: una unitat inhibeix a l´altra

    Totes les unitats tenen un cert nivell d´activació, en um moment temporal únic

    Exemple: Si la paraula "Facultat" es més freqüent en el nostre lèxic que la paraula "excursó", la primera tindrà un nivell d´activació més baix, i la segona, de baixa freqüència, té un nivell d´activació més alt.

    Es parla de llindar d´actuació. Cada persona tindrà un nivell d´actuació diferent

    Ai(t)=x

    Les conexions entre un nivell i un altre són exitatories o inhibitories. Les connexions intra-nivell són sempre inhibitories

    3. Funció output (calcul de sortida d´una unitat)

    Cada unitat necessita enviar informació a altres unitats.

    Aplicant una regla matemàtica:

    F i (ai (t))= oi(t)

    F= funció

    i= unitat

    (t) activació

    oi(t) output

    4. Patró de conexions

    S´associa a les representacions del model

    Matematicament:

    Wji Es diu matriu de valors

    W= hi ha un simbol per a cada conexió

    J= nom de les unitats

    Una conexió exitatoria es representa

    Una conexió inhibitoria es representa

    5. Regla de propagación

    Combina els valors de sortida de cada unitat. Es representa amb "net"

    Exemple: net i

    Representa totes les conexions de les unitats conectades a una unitat. Combinem totes les unitats

    6. Regla d´activació

    Són els processos del model. Es tracta de saber quina serà l ´activació d´una unitat en el moment següent:

    A (t + 1) = f (a (t) + net 1 (t) + net 2 (t).....net n (t))

    7. Regla d´aprenentatges

    L´ordinador va aprenent quin tipus de conexions són millors. Ho fa per sí sol.

    Model Trace

    INPUT ACÚSTIC

    Aquest model serà mediat, ja que incorpora unitats internes, categorial, doncs existeixen fonemes, on-line, ja que amida que es va processant es va accedint al lèxic, paral.lalel, perque es procesen items en el mateix moment, i interactiu, doncs el context influeix, les unitats del nivell superior influeixen sobre les unitats del nivell inferior

    3. Models lògica difusa (MASSARO, 1987). Incorporen la memòria

    Tres elements al procesar una paraula:

    1. Avaluació del estímul

    2. Integració del estímul (comparació del estímul amb representacions prototípiques que estàn a la memòria)

    3. Decisió de la millor parella estímul-representació

    Hipòtesi d´acces directe

    Existeix un model predominant, pero n´hi ha tres:

    PISONI I COL, LAFS (1989), COHORT (MARSHEN-WILSON I COL)

    Model cohort

    Quan arriba un estímul auditiu, accdim a totes les paraules que contenen aquell estímul Exemple: elefant, El primer es el fonema /e/ i llavors activem totes les paraules que comencen per e i que estàn a la nostra memòria. Aquesta es la cohort de la leltra e. Amb el següent fonema /l/, a la cohort següent s´eliminen totes les paraules que no comencen per "el", i així succesivament, fins que nomes queda una paraula. Es el Punt d´Unicitat, en quan la paraula es reconeix.

    Aquest es un model no mediat, continu (no hi ha fonemes), on-line, paral.lel, doncs es procesen vareies paraules alhora, encara que l´estimul ens arriba de forma seqüencial

    2.2 El nivell lèxic

    Belinchón i col.

    Vega i Cuetos.

    Valle et col (1990) Obligat per la gent que fa comentari

    Emmorey i Frankin "El léxico mental" Nenmeyer

    Gremsbacher, M.A. Handbook of lingusitics. Cap. 7-8

    Carreira, Garcia-Albea, Ioga "Language processing in Spanish"

    Sopena i Sebastian "El analizador léxico" en Martin i Signau, "Comunicación y lenguaje"

    1) Processos quan parlem de la compresió. La paraula està enmig de l´estímu i el context. Com interactuen?

    2) Subprocessos, quans elements analitzem abans d´arribar al léxic i com ho fem

    3) Audició i visió. Els sons es transformen en fonemes, les lletres en grafemes i amb les paraules cal plantejar-se:

    1. fins a quin punt existeix un únic léxic.

    2.o tenim dos lèxics. So>Lèxic, Lletra>Lèxic

    3.o que el léxic visual pertany al lèxic fonològic. Lletra> codif. Fonològica>lèxic>semàntica

    Sembla que la 2. es la més acceptada, llavors el lèxic fonologic i el lèxic visual van separats

    4. Bootom-up: es la informació de baix a dalt o hi ha influència top-down (correlació estimul-paraula-context)

    1. Processos auditius

    Models lèxics

    a)Activació

    b)Recerca. El lèxic es busca com si la nostra ment fos un diccionari

    • 1-Contacte lèxic inicial: el primer que fan es transormar una ona sonora en una representació mental. Es el punt de partida per 1,2,3

    • 2- Activació/Recerca: a partir de la representació mental té lloc l´activació i la recerca

    • 3- Selecció: si és un model d´activació, la unitat hauria arribat al màxim d´activacions. En el model de recerca, s´ha trobat la paraula

    • 4- Reconeixement lèxic. Es el moment precís en que la paraula s´identifica inequivocament. Es tracta d´un reconeixement formal

    • 5- Acces al lèxic. Quan accedim a tot el conjunt de propietats sintàctiques i semàntiques de la paraula.

    Distincions entre models:

    • El models de recerca (models autònoms) sostenen que 4 no es igual a 5. Fins que el reconexement no s´ha acabat, no s´accedeix al lèxic. Només n´hi ha 1.

    • Els models d´activació (models interactius) Sostenen que 4=5, i que el context interactua en el context. N´hi ha varis.

    Tots dos arriben a conclusions semblants

    Processos escrits (parlem dels mateixos anteriors 5 processos) Fem lectura lletra per lletra? Reconeixem per lletres o paraula per paraula?

    Els defensors del reconeixement global de paraules son CATTELL (1886), PILLSBURY (1897), REICHER (1969) diuen que llegim paraules, independenment de les lletres. Per exemple, si trobem la paraula legixlación en una frase, no es tenen dificultats per reconeixer-la.

    Les paraules es llegeixen més ràpidament que les pseudoparaules.

    Crítiques: Camell (altra freqüència), hosbitel (pseudoparaula) ujier (baixa freqüència)

    De vegades es més fàcil reconeixer la paraula de baixa freqüència que la pseudoparaula

    Ademes, tenim moltes paraules, i si es veritat que fem lectura per paraules, hauriem de tenir també un patró per a les mayúscules, les kursives, i per cada paraula. Si fos així, la xifra creixeria molt. El funconament del nostre cervell busca l´economia.

    Reconeixement global per lletres

    Hi ha alografs, o sigui, lletres que s´escriuen diferent pero que són la mateixa lletra.

    GOLDSHEIDER I MÜLLER

    Els errors en la lectura són més abundants si les lletres que falten són bàsiques

    Dues propostes:

    -hi ha reconeixement de lletres en forma serial (lletra per lletra) . A mida que augmenten el numero de lletres, el reconeixement es més dificil. Per cada lletra ddicional, el subjecte trega 500 msgs més. També existeix reconeixement paral.lel (MACCLELLAND)

    VELLUTINO (82) La lectura per lletres o paraules depen:

    -del context (material, si la lletr es troba aillada o en context) i del tipus de tasca

    -de les característiques de la paraula: baixa freqüència (lletra per lletra); alta freqüencia (per paraules), si es una paraula llarga o curta, amb consonants extranyes, del nombre de síl.labes...

    -de les habilitats: la gent amb habilitat lectora llegeix per paraules

    La hipòtesi més creible és que fem lectura per lletres, per exemple els nens o alguns malalts.

    Lèxic mental:

    En un diccionari hi trobem:

    1. significats, sinónims i antònims

    2. Categories (informació gramatical) Primaries (nom, adjectiu), Secundaries (génere, nombre)

    3. Informació fonética

    4. Context

    5. Informació bilingüe

    6. Etimologia

    7. Ortografia

    8. Freqüència d´ús.

    En el nostre lèxic mental hi trobem 1,2,4,7,8,9 i dubtem si hi ha 3,5,10

    LEVEL I COL.

    El léxic mental està constituït per:

    .lema: informació sintactica i informació semàntica

    .forma morfonològica:informació morfologica i informació fonologica

    Son dues parts diferents? Els autors van demostrar que la informació de la forma va separada de la informació del lema

    Experiment:

    Els subjectes han d´observar certs dibuixos senzills, per exemple, una vaca

    Després, se´ls presenten dues paraules: una semánticament relacionada amb "vaca" i una pseudoparaula relacionada amb la primera: "llet". Despres, una formalment relacionada amb la segona llet/"det"

    Si el temps de reconeixement es diferent, direm que són dues coses separades, dues unitats. Si el temps de reconeixement es el mateix, vol dir que es una unitat sencera.

    Conclueixen que primer hi ha codificació morfológica i despres del lema.

    1. Fonologia

    • Fonètica vs.fonologia: tenim patrons fonétics o bé representacions a nivell fonològic?

    Imagninem que el model de la cohort es correcte. Depen si ens trobem davant d´una representació fonética o fonológica, llavors canviarà el moment d´identificació de la paraula.

    • Organització i estructura

    Quin tipus d´informació fonològica tenim? Almecenem per informació inicial, intermitja o del final? (TOT) Quan ho tenim a la punta de la llengua tenim informació semàntiqca (ja que sé que significa) i sintàctica (normalment es tracta de noms). Gairebè sempre recordem el segment inicial.

    Quan recordem una paraula, normalment ho fem del segment final.

    La informació fonològica del nostre lèxic està organitada per segments inicials i finals, no per segments intermitjos.

    Quan tenim una paraula "a la punta de la llengua" de vegades recordem només la primera sil.laba. Llavors, cal preguntar-se si en el nostre lèxic mental també hi ha informació sil.labica.

    Fonologia i ortografia lèxica:

    El mecanisme de conversió grafema>fonema ho fa la gent alfabetitzada, i en castellà-català es pot fer gairebé amb totes les paraules.

    Si llegim una paraula d´origen estranger, per exemple, "Hollywood", em d´acudir al lèxic, ja que no podem acudir a la conversió grafema-fonema. El mateix succedeix amb pseudoparaules, si les hem d´escriure, les hem de buscar en el nostre lèxic mental, perque hi ha moltes posibilitats ortogràfiques: hagena, ajeba...

    Alguns autors parlen d´un mecanisme de cognició relacionat amb la fonologia i aquesta amb l´ortografia. Primera possibilitat:per fer ortografia, s´ha de pasar per la fonologia

    Cognició

    Fonologia

    Ortografia Cognició

    Segona possibilitat

    Lèxic fonològic-lèxic ortografic connexionats fonologia ortografia

    Tercera possibilitat: fonologia i ortografia estam fora del lèxic i es relacionen entre sí, no ha informació del context.

    Lèxic Cognició

    Fon Ort

    Quarta possibilitat Cada una va per una banda, es relacionen amb la cognició, i hi ha una fonologia d´entrada i una ortorgrafia de sortida i també el mateix de sortida

    Parla Lletra

    Fon Ort

    Cognició

    Fon Ort

    La correcta es la quarta possibilitat, ja que hi ha gent amb problemes ortografics pero no fonològics i viceversa

    2. Morfologia

    a) Enmagatzematge d´unitats:

    1. Llistat eshaustiu (BUTTERWORTH). Totes les paraules estàn llistades en el lèxic

    2. Descomposició, tenim arrels i afixes, dos elements separats

    Dades per defensar la descomposició:

    • Errors de parla, quan una persona, per exemple, diu: "No merece la penará" en comptes de "No merecerá la pena" está separant en arrels. Igualment: "Hay medica de huelgas" en comptes de "Hay huelga de médicos". O sigui, hi ha intercanvi d´arrels, els sufixos estàn al seu lloc

    • Patologia. Per exemple, un individu en una lectura diu: " Pues la teompa de los tamajados, los temados, los undiales que nos lo bucionan, el trabajo...." en aquest text hi ah una dada important: No es tracta de canvis morfològics, els sufixes estàn bé, el que li costa es trobar la forma de la paraula, en l ´aspecte fonològic.

    b) Unitats. Com els comporten els prefixes, sufixes, afixes... S´estudia amb una série de proves:

    • Prefixes

    1.1 revolver > prefixe real

    2.1 revólver> prefixe no real, amb pseudoprefix

    Es triga més temps en identificar 1.1

    2.1 reviles

    2.2 sinapo

    Les dues són pseudoparaules, la primera té un prefixe, es triga més temps en procesar 2.1 que 2.2

    3.1 prevolver

    3.2 prevólver

    Son pseudoparaules, 3.1 té un pseudoprefixe i una arrel real. Es la que es processa abans.

    Conclusió: Amb el cas dels prefixes, estan separats de les arrels, la persona ha de fer un anàlisi doble de juntar prefixe i arrel, i per això triga més temps. Per tant, prefixos i arrels estàn almagatzemats de manera separada

    • Sufixes

    1.1 blanco

    1.2 blanquear

    1.3 blanqueamente

    Es tracta de sufixos derivatius. Es triga el mateix temps en processar les tres, encara que semblaria que seria més fácil amb la 1.1

    2.1 lada

    2.2 ladear

    Es triga el mateix temps, encara que sembli que ha de ser la segona

    3.1 hacedor

    3.2 tractor

    Tasca de cancelació de lletres: per exemple, s´ha de ratllar la lletra o. 3.1 es una paraula derivada, 3.2 es un pseudoprefixe. Es triga el mateix temps amb els dues

    Conclusió

    Tot el que sigui derivacions constitueixen una única entrada

    • Sufixes flexius

    1.1 romper. Paraula sense flexió

    1.2 rompido. Paraula pseudoflexionada

    Es triga més temps en processar 1.2, perque hi ha un sufixe i aquest s´ha de processar. Per tant, es triga més temps.

    2.1 madaré

    2.2 madalero

    Es triga més temps en procesar 2.1, perque es flexionada i 2.2 es derivada

    JOB I SARTORI (1984)

    Estudiant a un malalt (Leonardo), el qual davant 33 paraules regulars (hipòtesi de la descomposició) i 33 parauels irregulars (hipòtesi del llistat), només llegia les segones, de les primeres no en llegia cap. Això mostra que les paraules regulars i les irregulars (amb sufixes derivatius) van separades.

    KIPARSKI Distinció entre nivell I (regulars) i nivell II (irregulars)

    3. Sintaxi

    • Categories

    El fet que les categories es processen mentalment es corroborat pels errors de parla. Per exemple: " A dios dando y con el mazo rogando" hi ha intercanvi de paraules, de dos gerundis. "Estuve en los toros con la plaza" hi ha intercanvi de proposicions, cosa que es menys freqüent, i de vegades hi ha intercanvis de verbs. O sigui, els errors els fem amb paraules de la mateixa categoria.

    • Marcs de subcategorització

    FRIEDERICI.Analitza preposicions: under (amb contingut semàntic) at (poc contingut semàntic, només sintàctic) look at, phrasal verb, (amb contingut lèxic). Es comporten les tres preposicions de la mateixa manera? Les del tipus de at, hi ha problemes per produir-les.

    4. Semàntica

    La qüestió interacció/autonomia es molt important. Cal incorporar el contingut semàntic en els models interactius. En els autònoms, la semàntica es pot deixar de banda. En un cas de polisemia, per exemple,"banc" es millor processar amb el model interactiu. Amb el model autònom no es pot tornar enrera, el millor es agafar tots els significats i rebutjar les que no funcionen en el cas donat

    El model semàntic es corroborat també pels errors de parla. "Jesús hizo hablar a los ciegos" en comptes de "Jesús hizo hablar a los mudos". Fem un canvi semàntic dins d´una patologia

    En una representació semàntica tenim:

    • Trets

    En el nivell semàntic hi ha trets i podriem dir que es sinónima de l´idea de primitius semàntics. Per exemple, "tigre". Podem fer una descripció molt exhaustiva: animal, mamifer... i aixi tenim un coneixement enciclopèdic. Malgrat aixó, tenim el dubte de quins primitius podem triar.

    • Prototips (ROSCH)

    Diu que hi ha un conjunt de trets més important i més prototipics. Per exemple, el pastor alemany és més gos que un chihuaua. També s´ha dit que hi ha numeros que són més prototipics que altres. S´ha fet amb verdures, peixos i mobles, pero la decisió no depen ni de la freqüència, ni de si són elements visuals.

    Quins elements agafem com a més prototípics? Per exemple, d´un ocell: volar, ales,bec.... Qué es més joc el parxis o el futbol?

    • Xarxes

    Parlem de xarxes que depenen de:

    - La coordinació. Si les paraules estàn conectades, probablement estaràn conectades amb els antònims: blanc-negre

    -La localització, o sigui, aquells adjectius que acompanyen a un nom

    -La sinonimia, se suposa que també hi ha conexió amb els sinònims

    -Hiperonimia, Hi ha categories supraordenades : animal, "tigre"(bàsica) i "ferotge" (subordinada). O sigui, categories que estàn per sobre i altres per sota.

    Crítica: On s´inclouiria, en aquest cas, mamífer? Faltaria una categoria intermitja

    Evidència experimental

    Tasques:

    1. Obertura succesiva (gating) GROSJAN (1980)

    Vàlida per la percepció de sons i pel reconeixement de paraules

    Podem diferenciar:

    1.1 Punt d´unicitat

    Té a veure amb la quantitat d´informació per discriminar altres candidats. A partir d´aquest ja no hi ha més candidats

    1.2 Punt de reconeixement

    Qualitat d´informació per identificar l´estímul

    Podem presentar les paraules dins d´un context, i així el punt d´unicitat i el de reconeixement poden variar.

    Poden influir factors post-lèxics, i també estímuls degradats (això significa, per exemple, quan al presetar una paraula en la pantalla del ordinador, aquesta no es llegeix bé, surt molt ràpid, està enmascarada..)

    2. Seguiment (shadowing) MARSLEN-WILSON

    Presentació de paràgrafs, preferiblement auditius, i l´individu els ha d´anr repeting a mesura que els va escoltant. Hi ha dos tipus de seguidors: ràpids (250 msgs) i lents (500msgs). Qui fa un seguiment lent es dificil que passi a ser un seguidor ràpid, i viceversa. S´analitza el temps que triga en el reconeixement dels errors. De vegades s´introdueixen pron´ncies anòmales, i podem provar que sovint els individus els corregeixen.

    Crítiques:

    Aqueta es una tasca que inclou comprensió i producció. Existeixen dos tipus de subjectes, i no saben quins tipus d´estrategies fan servir. Si introduim les pronúncies anòmales, llavors estem treballem amb estímuls degradats.

    3. Identificació d´un estímul

    -perceptiva: quan es un estímul auditiu

    -taquistocòpica: quan és un estímul auditiu

    la tasca consisteix en presentar un estímul (paraules, pseudoparaules, no paraules) i la persona l´ha d´identificar. La diferència entre paraula i pseudoparaula e fonològica. Exemple: condelos (pseudoparaula), oncolleso (no paraula, ja que no és pot pronunciar

    Hi ha dues possibilitats en la identidicació:

    1. Identificació oberta: al presentar l´estímul, s´informa sobre el que és

    2. Identificació tancada: després de l´estímul, es presenten un conjunt de posibles candidats, un dels quals es l´estímul en concret. Per exemple, "judo" i "karate" relacionats semànticament. S´estudien tipus d´errors i la freqüència de les paraules (alt o baixa freqüència)

    Influeixen factors post-lèxics (la persona té temps d´influenciar-se per factors no lèxics: coneixement d´un món, subjectivitat...)

    I ademés, de vegades bambé hi ha estímuls no naturals, o sigui, estímuls que no són una paraula, són estímuls de laboratori.

    Una variant de la identificació es la tasca de decisió léxica RUBENSTEIN I COLS. 70

    Es tracta d´una tasca amb la qual el subjecte ha d´elegir entre dues possibilitats: una paraula i una pseudoparaula. El subjecte ha de decidir el més ràpid posible, així que es mesura el temps de reacció (o temps de resposta)

    En una tasca en concret es fa amb pseudohomòfons. Exemple: uevo/huevo. També amb pseudohomògrafs, que s´escriuen igual i es pronuncien diferent

    Existeixen alguns problemes: aquesta no es una tasca totalment on-line, sinó que hi ha influència de processos post-lèxics.Es una tasca de laboratori, i presenta estímuls no naturals.

    Respecte a l´alta i baixa freqüència, es millor tractar amb aquelles de baixa-mitja freqüència, perque sino hi ha molta diferència de temps en la identificació de les d´alta freqüència.

    Una altra variant de la identificació es la denominació (naming) FORSTER I CHAMBERY, 73, Es intermitja entre identificació i seguiment. Es presenta una paraula, i aquesta s´ha de denominar: si es oral, l´ha de repetir, si es escrita, l´ha de llegir.

    S´ha de concretar el més ràpid posible i s´ha de mesurar amb un sensor de veu des que l´estímu es presenta fins que la persona respon.

    No hi ha estímuls degradats ni estímuls no naturals (doncs no són pseudoparaules) però té algun problema comú amb les tasques anteriors. La crítica principal es que es una tasca de comprensió i producció, igual que el seguiment. Es una tasca on-line, i si la resposta es tan ràpida, potser que la persona utilitzi rutes no-lèxiques.

    També existeix el problema del retard, i aixó dificulta que la tasca sigui on-line, i s´està facilitat l´ús d´estrategies post-lèxiques

    4. Categorització

    Es presenten paraules o altres estímuls, i l´individu ha de dir la categoria semàntica de la paraula.

    Dificultats: Donar una categoria es comprendre una paraula? Es barreja comprensió i producció. Es uan tasca off-line, per tant influeixen elements post-lèxics.

    5. Detecció d´estímuls (monitoring)

    Es la tasca més on-line. Es presenta un test (oral o escrit) a un subjecte. L´individu ha de comprende´l i quan surti una paraula determinada, ha de pitxar un botó. El que s´estudia es el qué passa amb la paraula inmediatament anterior, per veure si aquesta influeix en el temps que es triga a prémer el botó. Es on-line, i aixó és molt bo, doncs s´estudia la persona en el moment que procesa l´estímul, pero tecnicament és una mica complicada.

    Inconvenients: Es una tasca molt "experimental" i es molt difícil controlar totes les variables, els resultats depenen molt del tipus d´experiment que es faci.

    Es una resposta no-natural, ja que presenta pseudoparaules, i a més, fem comprensió i alhora estem pendents de pitjar el botó. I normalment no fem dues tasques alhora

    6. On-line

    Tasques més complexes que s´han d´utilitzar en centres especialitzats: utilitzen tècniques elèctriques, on es mesuren les ones electromagnètiques que fa el cervell (encefalograma EEG) i d´imatge: resonàncies magnètiques. PET, SPECT s´injecta un ió radiactiu. Altres tècniques: mesurar la quantitat de ferro en el cervell

    Important pel comentari. Valle, F; Cuatos F; Ioga, J.M y Viso, S. Lecturas de psicolingüística, vol I, Comprensión y producción del lenguaje

    Dossier 1. Per preparació de l´asignatura

    Dossier 2. Per qui vulgi fer el comentari

    Dossier 3. Belichon et al. Vega i Cuetos. Material interessant pel comentari

    Per l´exàmen, Belinchon

    Efectes

    1. Lèxics

    1. Frequència d´us HOWES I SALOMON. 1951

    La velocitat per procesar una paraula depen de la freqüència d´us en l´idioma. Es troba principalment en la llengua escrita. El més conegut es JUILLAND I CHANG. Rodríguez, (1964) "Diccionari de freqüència" però amb el temps s´ha quedat obsolet, i està fet sobre lèxic del S.XIX

    En els diccionaris de freqüència apareixen sobretot preposicions (ja que són les més usades), i després adjectius, noms..

    ALAMEDAS I CUETOS (1995) fan un altre diccionari més actual, però només apareixen paraules de 4 lletres. Avui tenim l´avantatge que molts diccionaris apareixen en CD ROM, el que permet ampilar l´informació. SEBASTIAN, MAR´TI, CUETOS I CARREIRAS (1996) LEXES P, es el més nou, però encara no està justificat.

    En català, RAFEL I FONTANALS, "Diccionari de freqüèncias, 1996, està fet sobre llengua no literaria. Institut d´estudis catalans, i existeix en CDROM

    Sobre la freqüència de sil.labes: ALVAREZ, CARRERAS I VEGA (1992).

    Gramàtica espanyla ALCINA I BLECUA (1976) surten diversos estudis sobre la freqüència de fonemes

    Explicació de les freqüències pels models:

    • Interactius: llindar de reconeixement. Quan més alta es la freqüènica, més baix es el llindar, i s´activen més ràpidament

    • Autònoms: fan recerca, les paraules estàn llistades en una mena de diccionari de més freqüència a menys freqüència

    Alguns autors creuen que la freqüènica només s´hauria de considerar, dins el lèxic mental, amb parauels de 6 lletres o més. Cal diferenciar entre paraules funcionals (vocabulari classe tancada) són preposicions, articles, conjuncions... amb poc component semàntic i amb influències sintàctiques i les paraules lèxiques (classe tancada) tenen contingut semàntic, i són els noms, verbs, adjectius. Aquests autors creuen que la freqüència només s´ha de considerar amb les paraules lèxiques.

    Així doncs, cal preguntar-se si la freqüència cal buscar-la en la paraula sencera o només en les arrels

    2.Familiaritat: freqüència oral. Aixó comparta dificulats, doncs es subjectiu perqué no es pot mesurar. Cada persona té una freqüència de paraules diferent. Una solució seria fer experiments amb paraules neutres, però també es dificil triar paraules "neutres"

    Els estudis tracten principalemnt de la freqüència d´us, no de la familiaritat

    3. Efecte de veinatge (neighbourhood). Hi ha paraules amb veïns: vaca,paca...( o sigui, canviant només una lletra, puc canviar el significat) Aquests són veïns ortogràfics, però també n´hi ha fonològics i semàntics.

    COLTHEART I COLS (1977) PROPOSA FER UN DICCIONARI AMB VEÏNS.

    Hi ha paraules amb més veïns que altres

    ANDREWS (1989) les paraules amb més veïns triguen més temps en ser reconegues que les que tenen poc veinatge. Això succedeix amb paraules de baixa freqüència. Respecte a la freqüència dels veïns, no s´han fet estudis, però molts autors reconeixen la seva importància. Si parlem de la influència dels veïns dels veïns, o sigui dos elements canviat casa>masa>mesa, també ens adonem de la seva importància, encara que no estigui estudiat

    2. Semàntics

    2.1. Concretss/abstractes

    Les concretes es reconeixen més ràpid que les abstractes. Les concretes són coses que poden ser objecte d´un verb de sentit (veure...)

    Els resultats dels experiments són incets

    2.2 Semanticitat (Meaningfulness)

    Significats d´una paraula. Experiment de SASTRZEMBSKI (1981) amb paraules de més de 10 significats i amb altres de menys de quatre significats. Amb una tasca de decisió lèxica, es trigava més amb les primeres. Però aquest experiment té un inconvenient:s´ja de controlar la familiaritat amb les paraules dels subjectes

    Amb experiments amb paraules amb freqüència de significat similar: banc (diners) banc (seure) o de freqüència diferent : pera (fuita) pera (aparell) es demostra que normalment es procesa abans el significat de la paraula més freqüent.

    Segons els models ineractius, al aprlar de significats, parlem d´acces directe, i en els autònoms, ens referim a l´acces múltiple (referència a l´explicació de dies anteriors)

    3. Efecte de disponibilitat contextual ( contextual availability)

    Al procesar una paraula, quin context semàntic comporta, ja que una paraula pot tenir diferents connotacions per diferents persones.

    4. Efecte priming (facilitació)

    Es presenta un estímul, anomenat prime, i el subjecte només l´ha de rebre. El que interessa es el que la persona reconeix després (target, estímul objecte). El target depen del prime. N´hi ha de quatre tipus:

    1. Repetició

    Prime>target

    Casa>casa. Si es repeteix la mateixa paraula, el temps de reconeixement és més ràpid que si a target es presenta una paraula diferent de prime

    2. Formal

    Prime>target

    *eso>beso (priming fonètic)

    vaso>beso (priming fonològic)

    bello>beso (priming ortogràfic)

    Exemple: EVETT I HUMPHREYS (1989). En el priming ortogràfic es molt important la primera lletra: *eto-beto. Hi ha facilitació, i també funciona amb pseudoparaules

    Altres autors duen que el priming ortogràfic no funciona amb la tasca de decisió lèxica

    Respecte al priming fonològic i fonétic: el fonètic no funciona gaire bé, el fonològic funciona millor, però segons alguns autors, funciona millor quan intervenen factors post-lèxics

    Exemple: MEYER, SCHARANELELATI, RUDDY (1974)

    a) Could-touch. Ortograficament similars, però fonèticament diferents

    b) Brive-trive. Fonologia i ortografia simialrs

    c) Chair-tribe. Diferència ortogràfica i fonològica

    En tasques de decisió lèxica, els subjectes trigaven més temps a c) doncs ho hi ha priming, ja que no hi ha relació. Es més fàcil b) que a), i això mostra que hi ha més informació més important des de el punt de vista fonològic

    On sí que existeix priming clar és a l´àmbit semàntic. El priming semàntic es un efecte que s´ha observat gairebé sempre. Exemple: infermera>metge. Es dona en qualsevol tipus de tasca. L´únic inconvenient es mostra amb un exemple.

    Prime>target

    ratolí>gat. Existeix efecte de facilitació

    ratolí>formatge. Això ens demostra que amb segons quines relacions semàntiques el priming no funciona. Així doncs, cal establir quin tipus de relacions semàntiques funcionen i quines no ho fan. Si existeix priming entre gat i ratolí (hiponimia, són animals). En canvi, entre ratolí i formatge no és tan clara, doncs no existeix cap hiperònim. Més bé, formatge seria un hipònim de ratolí. Es per aquesta raó que el priming es més difícil que es doni, depen de la categoria de la paraula. Està comprovat que el priming es més dificil que es doni, depen de la categoria de la paraula. Està comprovt que el priming es més evident amb paraules d´alta freqüència que amb paraules de baixa de freqüència. El priming es millor en estímuls no degradats, i funciona millor amb lectors habituals.

    En l´ambit on més es dona es en tasques de decisió lèxica (dir si es paraula o pseudoparaula)

    4. Sintàctic

    Es presenta una paraula en un context sintàctic apropiat o inapropiat. Els subjectes responen millor en els primers.

    Exemple: si el context acaba en "el". El subjecte respondrà millor amb la paraula masculina

    Els autors diuen que en les tasques de decisió lèxica és un procés post-lèxic

    Gairebé tots els models expliquen (o han d´explicar)

    1. Freqüència

    2. Relació paraules-pseudoparaules

    3. Polisemia (o múltiples significats)

    4. El priming semàntic

    Sempre que parlem d´un model, tos busquen explicar almenys aquests quatre aspectes.

    Model autònom . FORSTER (1976, 1979) (1987,1989)

    També s´anomena model de recerca o model de dues etapes. N´hi ha uan que es formal i una semàntica. Relaciona el reconeixement de paraules amb la recerca en un diccionari

    Dos elements:

    -arxius periferics :d´acces ortogràfic ( punt de vista auditiu)d´acces fonològic (punt de vista fonològic) i d´acces semàntic-sintàctic, en el qual no hi profunditza.

    -arxius principals: es el lèxic propiament dit

    Quan he de buscar una paraula, vaig a l´arxiu erifieric, i vaig comparant amb els diferents codis dá cces, quan trovo la paraula que busco, el punter em porta al lloc de l´arxiu principal, on aquesta paraula es trova.

    Exemple: no es busca toa la paraula, sino només una part, el mínim posible "carpeta". Si l´hem de buscar des de el punt de vista visual, vaig comparant amb altres paraules, fins trovar la que busco. Cada paraula té asociat un punter, que és el que ens porta al lloc on la paraula es trova dins l´arxiu principal

    1. Recerca de la paraula

    2. Comprovació post-acces a l´arxiu principal

    3. Context. Existeix un mecanisme solucionador general d´idees, si els dos pasos previs no han funcionat.

    Cal tenir en compte que en aquest model no és pot tornar enrera.

    Idea clau: organització dels arxius periferics. Aquests estàn organitzats per compartiments. Així, primer he de pensar en quin compartiment pot ser que es trovi la paraula.

    . Freqüència. Els compartiments estàn organitzats per freqüència. La de més freqüència està a dalt, són les més fàcils de reconeixer. Pot ser que la freqüència sigui diferent des d´un punt de vista ortogràfic o fonològic, i que es trovin en "punts d´ordre" molt distants.

    La raó per la qual el lèxic ortogràfic i el fonològic es separen es que ortografia i fonologia poden resultars molt similars.

    L´autor diu que si ortografia i fonologia son similars s´hauria de trigar més temps en rebutjar "uevo" i en reconeixer "huevo". Si aixó succedeix, es perue es tracta de diferent proces, i per tant, ha d´existir lèxi ortogràfic i fonològic.La recerca es fa per categories semàntiques

    . Pseudoparaules. Com explica FORSTER les pseudoparaules?

    Per què una pseudoparaula es triga més en reconeixer que una paraula? La raó es que fem una recerca terminal de les paraules. Amb pseudoparaules, la recerca es exhaustiva (buscar entre totes, per dir que no existeix)

    Respecte a que algunes pseudoparaules es rebutjaven més ràpid que algunes paraules de baixa freqüència es reconeixen, cal dir que això succediex per que hi ha meys pseudoparaules que paraules de baixa freqüència ( o sigui, l´arxiu de les pseudoparaules és més petit)

    . Polisemia. El model no explica la qüestió dels significats: polisemia, homonimia

    Si faig recerca de la paraula banc, encara que aquesta tingui dos significats (diners, i per seure) només trovaré una única paraula banc, ja que les paraules estàn ordenades per freqüència, no per significats. Tanmateix, tindré dos contets, on podrem acceptar o rebutjar una o altra opció. També pot ser que la paraula banc es trovi en dos compartiments diferents, però l´autor no els descriu.

    . Priming semàntic. Segons aquest autor, aquest es pot explicar amb els referències creuades. Això consisteix en que en l´arxiu principal les entrades estàn conectades amb altres entrades, o sigui, hi ha conexions.

    Exemple: Si hi ha una entrada per "enfermera", aquesta està relacionada amb l´entrada per "metge". Si jo he de processar la paraula "metge", no cal tornar a passar per la primera paraula, ja estem dins de l´arxiu principal. Per tant, el processament seria més ràpid. Dins de l´arxiu principal hi ha forma i tambè hi ha significat.

    E. BEDRALL. Experiment. Amb 56 parells de paraules relacionades, i el mateix nombre de paraules no relacionades.

    Relacionades:

    dedo A pierna A

    alegria A regocijo B

    monzón B lluvia A

    chinche B orugaB

    A es alta freqüència i B. Es baixa freqüència

    Amb la tasca de decisió lèxica, els subjectes havien de decidir si els exemples eren paraules o no ho eran

    Amb la tasca de judici semàntic (si hi ha relació semàntica):

    Resultats

    Decisió léxica Judici semàntic

    Dedo-pierna 645 792

    Alegría-regocijo 715 848

    Monzón-lluvia 734 900

    Chinche-oruga 754 875

    En la tasca de decisió lèxica he d´accedir a l´arxiu periféric, per veure si són paraules. Allà estàn ordenades per paraules. Les d´alta freqüència s´han de reconeixer abans, ja que les trobem en primer lloc. En les d´alta freqüència i baixa freqüència els temps son similars. Hi ha una gradació

    En el judici semàntic, ho hi ha gradació ja que amb la primera paraula accedim als arxius perifèrics, però amb la segona ho fem amb referències creuades. Quan la primera paraula es de baixa freqüència costa més temps, ja que a l´arxiu periferic ens costa més de trovar, ja que estàn més lluny. Aixó demostra que hi ha un arxiu principal on hi ha referències creuades.

    FORSTER diu que aquests resultats no es poden explicar en el model intractiu, i compara la comprensió amb una biblioteca. Els llibres són les entrades a l´arxiu principal, els arxius són els arxius periferics i la signatura es el context.

    Per FORSTER el context actua amb les entrades de manera complicada. No podem suposar que el context ens redueix l´espai de recerca, ja que això ja ho fem a l´arxiu periferic. (Atenció: el context actúa al final i en el model autònom no podem tornar enrera.)

    Exemple:

    1. "la familia disfrutó de la merienda en el"

    2. "Paco detesta envolver"

    Son contextes, el subjecte es presenta amb una paraula altament predecible amb una altra paraula formalment relacionada

    1. campo-caldo

    2. paquetes-palabras

    Segons FORSTER, si el context fos important s´hauria de trigar menys temps en reconeixer la primera que la segona.

    Les paraules es presenten de la següent manera:

    1- visualment, i la paraula a presentar en cursiva

    2- a mesura que va sortint, anar dient la paraula

    En el primer cas, es triga menys temps amb la primera que amb la segona, pero molt poca diferència

    En el segon cas, la predecible es deia abans que la no predecible (diferència poc important)

    En un experiment va trobar que la primera paraula es deia 640 mislisegons abans que la segona, i això succedia quan les paraules apareixien enmascarades. Així, quan l´estimul està degradat, el context influeix de forma clara.

    Segons FORSTER, la comprensió es fa mitjançant arxius periferics i l´arxiu principal. El context només actua en estímuls degradats.

    . Revisions i adaptacions actuals de FORSTER:

    la recerca es fa amb nivells d´interacció. Aquesta idea interessa amb l´idea dels compartiments. També diu que la recerca en els compartiments es fa en parales, no un a un. La recerca es fa mitjançant activacions.

    MODEL DE MORTON

    Es el primer model congitiu (1961)

    PATTERSON I SHEWEIL (1987) van modificar aquest model. El context ha d´interactuar amb els estímuls. Es un model intractiu (o d´activació, o d´una etapa)

    Experiment. Els subjectes han de omplir un context:

    1."Fueron a ver la nueva"

    2."la taza fue colocada encima de"

    Els subjectes donen una resposta molt concreta

    2."la taza fue colocada encima de:

    la mesa. 67 persones

    el plato. 16 persones

    aparador. 6 persones

    estante. 4 persones

    repisa. 3 persones

    altres: escurreplatos, comoda

    L´idea es que el context ens guia cap a alguna paraula, fins el punt que si tenim algun estímul degradat, el cotnext ens solventa l´anomalia

    Respecte a l´experiment explicat en dies anteriors, on s´havia de detectar una pronúnica anòmala: confusió, bonfusió, gonfusió... Podem dir que si es presenten dintre d´un context, es dificil fer-ho.

    Un altre exemple: identificar una paraula d´una cançó despres de descobir quina cancó es

    Podem accedir a una paraula almenys des de tres fonts: a partir de lé stimul auditiu, visual i des de el context ( a diferència de FORSTER)

    Segpms el model de MORTON, les paraules tenen un llindar d´actuació (les d´alta freqüència tenen un llindar més alt), quan es supera aquests llindars, llavors s´activa un sistema de logogenes que disparen l´alarma (puc rebre informació des de les tres fonts). El logogen es el mecanisme que fa que la paraula estigui disponible.

    Avui no es parla de logogens, sino que es prefereix anomenar-ho activació de paraules.

    La idea de juntar estímuls i context ve donada per les confusions que hi ha amb aquest. Diu que cal tenir informació estimular i contextual i estimular per activar una paraula

    Exemple: quina palebra el la siguiente? Tots lleguim palabra

    "Stroop" (1935)

    Amb una llista de paraules que són colors, una tasca consisteix en llegir la paraula (però el verd, per exemple, està escrit en color vermell) Es pregunta quina paraula o quin color, hi hi ha confusió d´estimuls.

    Cal dir que el centre está a l´esquerra, però hi ha confusió d´estimuls

    Conclusió:

    Esls estimuls son orientatius, més que obligatoris. Però el context es obligatori. Els estimuls son propensos a errors. Amb estimuls degradats li dona molta importancia al context. En això se sembla a la conclusio de FORSTER, quan diu que le contest es més important quan l´estimul està degradat.

    PATTERSON I JEWEL (1987) Esquema al dossier de l´assignatura

    Amb una entrada auditiva i una visual, amb anàlisi auditiu i un visual, com al model de MORTON. Hi ha un lèxic fonològic i un ortogràfic (input). Hi ha conexions bidireccionals amb el sistema cognitiu. Així, l´entrada es molt semblan al model de MORTON i el de ELLIS I YOUNG (1989)

    Una altra modificació del sistema de PATTERSON I JEWEL es que en el lèxic de sortida fonologic està la parla, i en el lèxic de sortida ortogràfic hi ha l´escriptura.. La conexió d´aquests dos amb el sistema cognitiu es unidireccional en ELLIS I YOUNG i en MORTON.

    MORTON

    Efectes en l´aplicació del model:

    1) Freqüència: llindar d´actuació. Les paraules d´alta freqüència tenen un llindar més baix, necessiten menys activació per reconeixer-les. Amb les de baixa freqüència succedeix a l´inreves.

    2) Significats: si una paraula té més d´un significat, podem suposar que hi ha dos logogens, o sigui, dues paraules diferents (per exemple, banc de seure i banc de diners), amb mecanismes diferents. Si això és aixi, s´hauria de trigar mes temps en processar aquestes dues paraules (de freqüència similar) que una amb un sol significat.

    MARSHALL demostra que es triga més temps en processar una paraula de baixa freqüència que en té un altra igual d´alta freqüència

    ROYDES I OSGOOD (72) diuen que tenim logogens diferents per categories diferents. Per exemple, vino (nom), vino (verb)

    MEYER I SCHRANEVELDT:

    1. Estalvi, banc, diners

    2. Parc, banc, diners

    3. Ràpid, banc, diners

    El subjecte ha d´identificar la tercera paraula. A 1. les paraules estàn relacionades, i es es que es reconeix més ràpid. 3. és reconeix millor que 2. perque la paraula "parc" activa el significat de seure, i llavors costa més arribar al processament de la paraula "diners"

    Conclusió: per cada paraula tenim un logogen, però cal pensar que potser ens trobem llavors amb un lèxic massa ampli.

    3) Priming (semàntic) Juntament amb els sistema cognitiu, s´activen tots els significats relacionats: infermera>metge. Però si volem demostrar el piming fonològic o el ortogràfic, es més dificil, perque en el sistema cognitivu no hi ha ni fonologia ni ortografia (es troba abans, en l´anàlisi acústic i visual)

    4) Pseudoparaules Es més dificil d´explicar que en el model de FORSTER. Si el sistema de logogens ens serveix per activar paraules, no ho fa per reconeixer pseudoparaules.

    Els models posteriros solventen el problema, ja que incorporen dues rutes:

    1. lèxica, només amb paraules

    2. amb pseudoparaules, no lèxica

    Llavors les paraules s´activen de forma diferenciada. Però això es cert si assumim que 1. és la ruta més ràpida, almenys en les paraules d´alta freqüència. També podem suposar que tots els estímuls van per la via 1. i si es el cas, accedir a la 2.

    En alguns estudis diuen que es triga més temps en rebutjar una pseudoparaula que una de baixa freqüència. (ja que requereix més processos mentals). Es molt més ràpid processar una paraula d´alta freqüència. Al arribar a l´estímul, si es una paraula, la ruta no-lèxica s´anularà, i si es una pseudoparaula, s´anularà la lèxica

    Model de MACCLELLAND I ELMANN. CONNEXIONISME

    Anomenat Trace. Es el model connexionista. Explica la comprensió oral, encara que aquí tractarem la comprensió visual.

    S´explica:

    - el context, influència important

    - Irrellevància de la forma, ja que el contest es molt important

    - Pseudoparaules

    - Funcionament d´estímuls degradats

    Es un model interactiu, connexió bidireccional, en paral.lel (reconeixement serial de l´estímul, però funciona en paral.lel), existeix una jerarquia de nivells (nivells lingüístics), funciona per activació (excitatoria i inhibitoria).

    Exemple: S´ha d´introduir a l´ordinador un lèxic limitat (1179 paraules), sense incloure noms propis, sibles... L´ordinador hauria de reconeixer una paraula amb una lletra enmascarada Work (al lèxic existia work, word, weak, wear). Al començament, s´activen els quatre estímuls. Al processar-se la "o" les dues ultimes paraules s´activen molt menys. Al arribar a l´ultima lletra, no s´activa la r en comptes de la k, ja que hi ha un node al nivell superior que comunica al nivell inferior que la paraula és "work" i no "worr"

    El fenómen TOT es pot explicar dient que el problema es que s´activa més d´una paraula.

    Aquest model explica també:

    1. La freqüència, mitjançant el llindar d´alta freqüència (llindar baix) i baixa freqüència (llindar alt)

    2. Priming semànctic. No funciona perque ens falta el input de nivell superior. Suposem que existeix un nivell léxic i un nivell semàntic. Si primer processo el prime lèxic, al mateix moment també ho faig amb el semàntic. Pero al fer-ho amb el target semàntic, estarà inhibit.

    La solució podria ser que amb conceptes del mateix camp semàntic (del mateix nivell) no hi ha inhibició, sino que hi ha connexions excitatories. Així podem parlar d´una xarxa semàntica.

    El priming ortogràfic si que es produeix en aquest model, ja que, per exemple: b e s o- bello activem tres lletres que també estan en l´altra paraula.

    3. Polisèmiques.

    Semàntica: seure diners

    Lèxic: Banc

    En aquest cas, el context decideix de quina paraula es tracta

    Tanmateix, en casos com el següent:

    Semàntica: fruita aparell

    Lèxic: Pera

    Aquí, "fruita" és d´alta freqüènica. En principi, "fruita" hauria d´inhibir la connexió amb "aparell", llavors mai existiria "pera" com aparell.

    Una solució seria que a nivell lèxic hi hagues dues paraules, però llavors el lèxic seria massa gran. Els autors no donen solucions.

    4. Pseudoparaules

    Se li dóna al sistema informàtic una pseudoparaula (MAVE, HAVE, SAUE), la m activarà totes les paraules que comencin amb m, el mateix amb la lletra a...i així succesivament. Però no hi haurà cap paraula com "mave" doncs es una pseudoparaula.

    Per a que una pseudoparaula s´accepti o és rebutgi abans o després, hi ha dos factors:

    Amics: a la pseudoparaula que tingui més amics, hi haurà més activació

    Enemics: a una pseudoparaula amb molts enemics, hi haurà més inhibició

    Efectes. Les paraules d´ alta freqüència inhibeixen a les d´alta freqüència, doncs s´activen abans.

    Grup: amb "MAVE" hi ha tres grups: MA_E (6 paraules) _AVE,(6 paraules), M_VE (1 paraula)

    L´efecte de grup activa el conjunt de paraules que pertanyen a un grup, i per tant, algunes lletres s´activen molt més que altres.

    Quan més grups hi hagi, o més paraules dins d´un grup, més s´innibeix la resta.

    MAVE es triga mes temps en rebutjar que MLES, doncs la primera té més grups i amics que la segona.

    MODEL LA COHORT. (MARSLEN AND WILSON col. TYLER, WELSH)

    Es pregunten quines són les zones d´anàlisis auditius, fins a quin punt la informació al rebre un estímul és estimular o contextual.

    La comprensió de la paraula té dos propietats:

    • Optimitat. Comprovem una paraula en el moment teòricament més primerenc amb el que la paraula és pot reconeixer amb seguretat. Reconeixem una paraula tan bon punt aquesta sigui una paraula segura.

    • Interacció. Es important tant la informació contextual com l´estimular

    Els autors diuen que si un model es completament interactiu, llavors podem "alucinar tot el que sentim". Es interactiu, però hi ha una prioritat botton-up (primer l´estímul i després el context), i és una interacció obligatoria, l´estimul s´ha de processar de forma obligatoria, i després el context.

    Dades experimentals per demostrar-ho:

    Obertura succesiva: es triga 300 msgs per identificar una paraula (3 o 4 fonemes). El punt d´optimitat és troba entre el fonema 3-4

    Es triga 200 msgs quan la paraula es presenta en context.

    Experiment:

    "Los ladrones se llevaron la caja de caudales"

    -"Hubo un asalto al banco en verano"A

    -"La primavera es una estación muy càlida"

    "Agradable sentarse es en el banco en primavera"B

    - Estación muy primavera la cálida es una

    "Es agradable en primavera en banco sentarse"C

    A. prosa normal. B. Prosa anòmala. C. Prosa revuelta

    Presentem les oracions auditivament, els subjectes han d´identificar la paraula "banco":

    Amb A, 200 msgs, amb B, 260 msegs, amb C, 285 msgs

    No hi ha grans diferències, la paraula es reconeix i es processa molt abans d´acabar tota l´oració.

    Amb aquest experiment es demostra l´optimitat i l´interactivitat del contexte.

    L´autor aporta proves per separat:

    • l´optimitat també hauria de funcionar per processar pseudoparaules, i aquestes s´haurien de qualificar com a tals quan a la llista de la cohort no hi hagi candidat possible. Exemple: bopero, pumba

    • Interactivitat

    1.a As a traditional way of gaining votes, shaking hands

    1.b If you are trying to thread a meedle, shaking hands

    2.a If you have been trained as a pilot, landing planes

    2.b. If you walk too near the runway, landing planes

    1.a...is

    1.b...are

    2.a...is

    2.b...are

    Fins ara hem demostrat l´optimitat sense interacció, i ara demostrem interacció sense optimitat

    Se li presentaven al subjecte les 4 frases per via auditiva, i bambé se´ls donava la solució correcta i la incorrecta. Si els subjectes trigaven més temps en llegir les correctes, això es una prova que el context interactua.

    També demostrem la interacció entre paraules i discurs:

    1. Cuando Philin volvia de la tienda, vio a una anciana tropezar y caer de bruces

    2.a Ella parecia incapaz de levantarse

    3.a Phillip corrió hacia...(repetició de l´antecedent)

    3.b El corrió hacia....(repetició del pronom)

    3.c Al correr hacia

    Barrejant els contextes, s´ha de reconeixer si a 3.a i 3.b va "ell" o "ella". En principi, la solució hauria de ser "ella", segons les oracions anteriors, per tant, el context interactua, doncs els subjectes encerten més ràpid amb el context apropiat.

    O

    SINTACTICA SN SV

    SN

    HEURISTICA Det N V Det N

    LEXIC-INFERENCIAL El nen menja una poma

    En referència a la comprensió, podem dir que hi ha tres maneres de comprendre una oració:

    1. Ruta sintàctica en la confecció d´oracions. Agafar els elements propiament sintàctics

    2. Ruta heurítica. Basant-nos en l´ordre linial de les categories No sintàctica

    3. Ruta lèxico-inferencial. Fent ús del coneixement del mon, del significat de les paraules. No sintàctica

    RUTA SINTACTICA: Parser, analitzador sintàctic. Depèn del model: GGT, GLF, GPSG. Es fa ús d´unes regles d´acció- patró.

    La gramàtica de Chomsky i d´altres són vinculades a la producció. Les vinculades a la comprensió tenen un handicap, perque les paraules venen una a una, una darrera de l´altra.

    Respecte a les regles, si en una oració m´arriba un determinant, aquest el puc vincular amb SN, aquest amb O, i així succesivament.. Es va creant l´estructura sintàctica pas a pas.

    Hi ha oracions en les que el parser funciona malament. Se les anomena GARDEN-PATH (via morta). Són molt freqüents en anglés, poc freqüents en castellà, i inexistents en català.

    Exemple:

    O

    SV SN SN

    SP SN Pron Verb Det Nom Det Nom

    Prep Nom

    A Pedro la secuestró un ganster su novia O.D Subj. O.D

    Hi ha dos objectes directes. Si a cada paraula li vaig asignant les funcions sintàctiques, em puc trovar en aquest exemple. Al arribar al final, veurem que el que primer haviem atribuit O.D. es converteix en O.I

    Oracions ambigües.

    "El policia va veure el lladre amb uns prismàtics"

    Al comprendre, es gairebé impossible trobar ambigüetats, si no les busques.

    Segons FRAZIER (1987), no hi ha ambigüetat perque el parzer que fem servir al comprendre oracions treballa de dues maneres

    a) adjunció mínima (minimal attachment). Al fer comprensió (anàlisi sintàctica) faig servir el mínim nombre de nodes (categories sintàctiques) possible. Pincipi d´economia

    b) tancament tardà (late closure) Al fer comprensió (anàlisi sintàctica) ajuntem els constituents, de forma que vagin correlatius, un al costat de l´altre.

    a) i b) No es poden fer servir alhora.

    Amb l´exemple:

    O

    SV

    SN SV SN

    Det N Aux V Det N

    El policia va veure el lladre

    A) adjunció mínima:

    SP

    SV SN

    P Det N

    amb uns prismàtics

    Fem coincidir el SP amb el SV. Vinculem "amb uns prismàtics" amb el subjecte. El processament requereix menys passos, per això hi ha economia.

    B) tancament tardà:

    SN

    Det Nom Sp..

    El lladre

    Aquí, adjuntem el SP al SN. Hi ha més passos. Fem l´adjunció amb el constituent de la vora "amb uns prismàtics" amb "el lladre"

    Al sentir una oració fem una de les dues opcions, i si ho ho fem expresament, no trobem ambigüetats a priori.

    Altre exemple:

    O

    SV

    SN

    SN SPREP

    SN SN

    N V DET N PREP DET N

    Pedro miraba el libro de la chica

    que estaba en el salón

    A) Segons l ´adjunció, cal vincular "... en el salón" amb el primer SN que depèn del SV

    B) segons el tancament tardà, apareixen molts més nodes

    O

    SN SV

    SN

    SN SP

    SN

    N V DET N P DET N

    Pedro mirava el libro de la chica

    Si fem A) o B) adjuntem un constituent més amun o més avall. En el cas d´una oració ambigua el que fem es que deixi de ser-ho. Es qüestió de preferència elegir A) o B), però els humans tenim les dues.

    Categories buides

    Son psicologicament reals. Per tant, existeix l´EP (l ´estructura profunda, sintactic-semàntica amb un ordre preestablert), i l´ES (l ´estructura superficial, que suposa un moviment de S-V-O, una alteració de EP.

    Quan hi ha moviment, la posició inicial de l´objecte està representada per una traça.

    "Este els el hombre que la policia fue capaz de tj matar ti a sangre fria"

    i j

    Es calcula el temps que es triga en processar Tj ti, que normalment es més llarg. Estem computant una categoria buida. Quan més lluny està l´antecedent, es triga més temps. Per exemple ti > i

    RUTA HEURÍSTICA

    SLOBIN (1966)

    "L´home menja el pastis" No reversible

    "L´home besa la dona"

    "El pastis es menjat per l´home" No reversible

    " La dona es besada per l´home"

    Si hem d´aparellar aquestes oracions, i ho representem:

    Pastis home

    Si analitzem el tems que es triga en processar aixó, resulta que amb les passives i amb les reversibles és triga més temps

    Aixó demostra que, atenent als papers temàtics, amb N(agent)-V(tema)-N (oració activa) es molt més fàcil de processar que N(tema)-V-N(agent)(oració passiva)

    RUTA LÈXIC INFERENCIAL

    Amb la reversabilitat: Home pastis es més dificil de processar

    Home Dona, es més fàcil de processar

    BATES I MCWHINNEY (1989) parlen sobre tipus d´indicis que afecten a la comprensió:

    Sintàctic: N-V-N (ordre de paraules), corcondança (morfologia), Cas (acusatiu, datiu)

    Semàntic: animicitat (animat-subjecte, no animat-objecte)

    Discursiu: Prosodia

    3. LA PRODUCCIÓ DEL LLENGUATGE

    Bibliografia:

    Belinchon et al.

    Vega i Cuetos

    Atchinson

    Valle (1990)

    Levelt, molt recomanable, tot sobre producció

    Per ampliar, Blanquen et al. 1996. Language disorders and pathologies

    Com passem del discurs a l´estímul? Ens centrem en l´estadi lingüístic, en l´inici del discurs. Què i com planifica l´emissor el missatge? Com s´organitza? Quins mecanismes empra per emetre el missatge?

    Comprensió vs. Producció

    • Comprensió:

    Experiments delaboratori

    Mesura bàsica: temps de resposta

    L´experimentador pot controlar què es el que vol estudiar, modificar variables, i treballar amb els estímuls de la manera més convenient. Alguns autors diuen que la psicolingüsitica estricta nomès es fa amb la comprensió

    • Producció:

    Treball de camp, basat en els errors basicament, però tambè es fa tasca de laboratori

    • Base de dades

    En comprensió s´agrupen en nivells de representació: comprensió, comprensió de paraules, discurs (unes s´exclouen a les altres).

    En producció, internivells, estudi observacional, estudis de pauses, errors...

    • Modalitat

    En comprensió, treballs principalment sobre escriptura. En producció, estudis orals

    • Processament

    En comprensió, bottom-up, de l´estimul al context, i top-down, model interactiu.

    En producció, top-down, del context a l´estímul. L´invers, es dificil de demostrar

    Passos a tractar per l´estudi de la producció:

    LEVELT parla de 3 estadis

    A. Estadi de planificació (conceptualització). Estadi semàntic-pragmàtic. Quan s´inicia la producció.

    B. Estadi de formulació (codificació lingüística). A un missatge no verbal li donem forma verbal

    C. Estadi d´articulació: orofonatoria i queiroarticulatoria (moviment de la mà)

    Estudi dels tres nivells, fonts de dades:

    Pauses (nivell A), Lapsus linguae (nivellB basicament però alguns errors tambè ens permeten estudiar A i C)

    TOT (nivell B)

    • PLANIFICACIÓ. Diferenciació dels processos de tipus cognitiu i dels de tipus lingüístic

    Process lingüístic:

    1. Planificació de la intenció comunicativa: afirmació, pregunta, negació..

    2. Dotar de significat a aquesta intenció

    3. Text base (una proposició en sentit filosòfic) Es un missatge preverbal, sobre referents (allò de que parlarem) i predicats (el que diem). Aproximadament, aquest dos termes es corresponen amb les nocions de subjecte i predicat.

    LEVELT parla de macroplanificació i microplanificació

    A. MACROPLANIFICACIÓ

    1. Aspectes generals sobre el discurs: contingut i estructura, estil retòric, continguts semàntics i pragmàtics del discurs (paràgrafs), ordre i posició relativa

    2. Contingut informatiu: veure si el pas anterior s´ajusta a l´intenció comunicativa

    3. Especificació de l´estructura temàtica: té a veure amb * (papers temàtics). Establim qui farà l´acció del verb (agent) i qui serà el destinatari

    B. MICROPLANIFICACIÓ

    Establim la forma lingüística que després tindràn els referents. Establim la perspectiva amb la qual tractarè els referents i els predicats (tema i rema). Qùe vull enfatitzar i que no?

    SCHLENSIGER (1977) diu que a nivell de planificació hi ha unitats "protoverbals", els anomena marcadros interns, i funcionen a traves de regles:

    - de lexicalització, per cada unitat protoverbal trobar la paraula adequada

    -de relació, asignar una categoria o una posició a cada paraula

    -corcondança, asignar un afixe flexiu

    Aquesta és una visió més dinàmica que la de LEVELT

    Com estudiar la planificació?

    -Pauses. Són silencis. En qualsevol acte de parla hi ha entre un 40%-50% de silencis. Alguns autors diuen que un 55% en comunicació no verbal.

    L´idea es que quan més temps passa, més processos cognitius existeixen, doncs s´estàn planificant més coses.

    Les pauses es poden estimar amb l´oïda, pero OGLDMAN-EISLER (1956) va estudiar les pauses a partir del temps de resposta real. També es pot mesurar amb els espectogrames

    Es tracta de qualsevol pausa sempre que sigui superior a o´20 segons. Això és aixì perque les oclusives trigen aproximadament aquest temps.

    Dos tipus de pauses:

    • No significatives: 5% serveixen per respirar. Sempre estàn en fronteres gramaticals.

    - Aquelles que es fan per a que l´oïdor entengui el que es vol dir. Normalment es fan al final de les oracions. Coincideixen amb aquelles que es fan per respirar

    "Aquest 1 es el meu cosí 2 Pere"

    Depen si la pausa està en posició 1 ó 2, doncs el significat canvia

    • Significatives:

    -Verbals. Titubeig. La persona està planificant.

    -No verbals. De vegades s´enmascaren en les verbals. Son silencis. Es útil en un discurs, per exemple, utilitzar Uhm!, perquè llavors el canal no queda buit.

    Depenent del tipus de pausa podem saber si la persona està planificant o produint. La planificació la trobem en qualsevol moment, però les pauses per respirar normalment al final.

    Hi ha dos tipus de planificacions:

    1. Central. Planificació voluntaria, basicament semàntica, obligatoria

    2. Perifèrica. Automàtica, sintàctica, sobreapressa

    Biliografia

    D. Mar (1983) "La Visión", Alianza, Madrid

    Gadner, (19879 " La nueva vision de la mente. Historia de la revolucion cognitiva" Explicació del que es va fer abans de la revolució cognitiva

    Fodor (1980) " La explicación psicològica". Catedra, Madrid

    Sells, P. Teorias sintacticas actuales". Teide

    BELINCHON, i otros, Psicologia del lenguaje. Investigación y teoria. Madrid, Trotta, Cap. 2 i 7

    VEGA I CUETOS, Psicolingüistica del español. Madrid, Trotta. Cap. 1

    Cuetos, (1990), Psicologia de la escritura. Psicologia de la lectura. Ed. Escuela española, Madrid

    28

    NIVELL DE PARAULES

    NIVELL DE FONEMES

    NIVELL DE TRETS ACÚSTICS

    Ac

    A B C

    A B

    Centre Dreta

    Esquerra

    Home

    menja

    Pastis

    menja

    Home besa

    dona

    Dona besa

    home




    Descargar
    Enviado por:Pilar
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar