ÍNDEX

UP 1. QUÈ PODEM FER AMB EL NOSTRE COS.

UP 2. POSEM-NOS EN FORMA.

UP 3. PARLEM AMB EL COS.

UP 4. POSA'T A LA SEVA PELL.

UP 5. SOM GIMNASTES.

UP 6. FEM OLIMPIADA.

UP 7. A QUÈ JUGAVEN ELS AVIS?

UP 8. ENS INICIEM EN EL BÀSQUET.

UP 9. NO CAIGUIS!

UP 10. TORNEM A JUGAR.

UP 11. I ARA, TENNIS!

UP 12. MIRA QUANT AGUANTO!

UP 13. L'ESPAI, EL TEMPS I EL MEU COS

UP 14. QUE RÀPID SÓC DESPRÉS D'ESTIRAR-ME.

UP 15. ASSAIG I... 5 PUNTS!

UP 16. SAPS ON ETS?

UP 17. PASSA'M EL FRISBEE!

UP 18. MOU-TE AL RITME DEL HIP-HOP.

Al llarg de la programació he hagut d'utilitzar una sèrie d'estratègies per a poder realitzar un document de 60 fulls:

• La utilització de colors per a classificar les unitats de programació en els cinc blocs de continguts: Control i consciència corporal, Execució d'habilitats coordinatives, Utilització de les capacitats condicionals, Expressió corporal i dramatització i Realització de jocs; i els tipus de continguts: procedimentals, conceptuals i actitudinals. Cada un dels continguts té un número assignat que fa referència al bloc al que correspon i l'ordre en que s'hi troba. Per exemple: 1.1. Adopció de la postura equilibrada i econòmica: el primer número ens informa que pertany al 1r bloc, el segon ens diu que és el primer contingut d'aquest bloc. Li correspon el color blau clar perquè és un contingut procedimental.

• L'elaboració d'un fitxer de jocs com a recopilació de tots aquells que utilitzo en la programació, es troba a l'annex 1.

• Els models dels instruments d'avaluació que utilitzaré queden reflectits a l'annex 3.

La meva programació es basa en un CEIP d'un poble del pre-litoral a la comarca del Vallès Oriental, que rep el nom de CEIP El Corredor, en motiu del Parc Natural que hi ha a la zona (Parc Natural Montnegre - Corredor). Antigament, el poble tenia una funció molt important d'estiueig i una activitat molt agrícola, que actualment es troba en regressió per l'expansió de la indústria, pròpia de tot el Vallès. Aquesta industrialització no ha afectat en l'augment d'habitants, sinó el flux de gent de la ciutat cap al poble. Des de sempre, el poble ha estat molt arrelat a l'esport, de fet té federades totes les categories dels clubs de futbol, futbol sala, bàsquet i tennis. A més, l'Ajuntament utilitza el Pavelló d'Esports Municipals per a realitzar-hi activitats extra-escolars pre-esportives.

El centre data del 1945, el 2002 es reformà construint-s'hi el gimnàs. Consta d'una sola línia amb Educació Infantil i Primària, en total 9 grups. El nombre d'alumnes per grup va dels 20 als 25. Actualment, hi ha 214 alumnes amb 14 mestres, d'uns 36 anys de mitjana d'edat, que es distribueixen de la següent manera: 9 tutors (3 professors a Infantil i 6 a Primària) i 5 especialistes (Educació musical, Llengües estrangeres, Educació física, Educació especial, Informàtica). L'escola gaudeix de dos patis, davanter i posterior, separats per una petita tanca amb una porta per a comunicar-ne un amb l'altre. El pati de davant correspon a Educació Infantil, en ell hi trobem un sorral i dues fonts, també és on hi ha la porta principal d'entrada a l'edifici; el de darrera l'ocupen els alumnes d'Educació Primària, on hi trobem una pista poliesportiva, una zona de sorra amb dues fonts i el gimnàs. A l'interior de l'edifici hi ha la sala de psicomotricitat.

Els documents oficials de l'escola m'han servit com a base per a la meva programació:

• Projecte Educatiu de Centre. L' escola es defineix com a pública, aconfessional, progressista, democràtica i catalana; amb les següents finalitats: 1) Fomentar l'educació dels alumnes en la llibertat i solidaritat, la convivència democràtica i el respecte dels drets i llibertats fonamentals per aconseguir formar persones i ciutadans responsables, útils i capacitats que els ajudin a trobar el seu lloc dins la comunitat; 2) Desenvolupar un ensenyament que reporti als alumnes instruments d'anàlisi científics i els fomenti la capacitat d'observació, anàlisi, investigació i crítica, i l'adquisició d'hàbits intel·lectuals i de treball; 3) respectar el pluralisme ideològic educant una consciència moral i cívica als alumnes, mitjançant la seva formació integral, adequada a la seva edat, respectant la llibertat i dignitat de cada individu; 4) Afavorir les relacions entre el centre i l'entorn socio-cultural per a possibilitar un ensenyament que arrenqui del coneixement del medi i estigui obert a la col·laboració de totes les persones i institucions de la nostra comunitat; 5) Potenciar un règim de coeducació, on no existeixi la discriminació per raó de sexe; 6) Orientar als alumnes al llarg de la seva permanència al centre, en la seva trajectòria educativa; 7) Potenciar un coneixement de la cultura, història, geografia, economia i de la realitat socio-política de Catalunya, així com el coneixement i utilització de la llengua catalana com a vehicle d'aprenentatge i comunicació; 8) Impulsar el respecte vers la natura.

• Projecte Curricular de Centre. Prenent com a model la proposta curricular del Departament d'Ensenyament del 1992, es va elaborar un PCC adequat al centre. El referent a Educació Física es realitzà el 1995, al qual s'han anat incorporant les modificacions necessàries.

• Reglament de Règim Intern. S'hi recullen els drets i deures dels/les alumnes, es dóna prioritat al treball dels hàbits, sobretot higiènics, i s'incorpora la roba adient per a la realització de l'activitat física: 1) Les fileres es faran en ordre, en silenci i sense aldarulls; 2) Està prohibit menjar xiclets, caramels...; 3) L'alumne/a necessitarà autorització de la mestra per a qualsevol desplaçament fora de la pista o del gimnàs (anar al lavabo, anar a beure aigua...); 4) És obligatori presentar un justificant mèdic que especifiqui el motiu pel qual no és convenient la pràctica esportiva i el temps que romandrà sense fer-ne classe; 5) Les sortides i entrades de classe es faran sempre amb la mestra; 6) Els alumnes seran els encarregats de recollir el material que es fa servir a les sessions d'Educació Física (hi ha encarregats); 7) Per a la realització de la classe d'Educació Física no es poden portar arracades, polseres, collarets, ni anells voluminosos o objectes que puguin molestar; 8) Els/les alumnes lesionats/des que hagin justificat la lesió (informe mèdic) romandran al centre amb la tutora i realitzaran treballs complementaris; 9) Abans d'iniciar la classe sempre es revisarà que portin el material necessari i obligatori; 10) L'infant que faci un ús indegut del material i el faci malbé serà el responsable de reparar-lo o comprar-ne un altre; 11) S'han de justificar totes les absències; 12) Els dies que toqui Educació Física després de dinar, es recomana als infants fer un àpat lleuger i amb temps per poder fer la digestió; 13) Queda totalment prohibit córrer pels passadissos i dintre dels vestuaris. Els alumnes d'Educació Infantil, Cicle Inicial/Mitjà, per a poder assistir a la classe d'Educació Física han de portar obligatòriament la roba i el calçat adient, xandall i claçat esportiu. Caldrà que portin una bosseta de roba marcada amb el nom, amb una tovalloleta petita i uns mitjons anti-lliscants, els infants d'Educació Infantil ho tenen a l'aula. A Cicle Superior, per a poder realitzar la classe és obligatori portar: tovallola, sabatilles esportives, roba interior de recanvi, xandall o pantalons curts, samarreta o desuadera, xancletes i estris de dutxa (res que sigui de vidre). Per a evitar possibles refredats, sobretot en èpoques de fred, es recomana que portin un casquet de bany. En el cas que manqui part o tot el material adequat per a la pràctica esportiva, l'alumne/a tornarà a l'aula per a realitzar un treball complementari. Si el material que li manca és el necessari per a la dutxa tindrà una falta de material, a la segona falta no assistirà a la següent sessió d'Educació Física i se li farà una nota informant als pares, que haurà de tornar degudament signada. A Cicle Superior, el temps dedicat al canvi de roba inicial i l'anada al lavabo és de 5 minuts. En acabar la sessió, el temps dedicat a la dutxa i al canvi de roba final és de 15 minuts. Els vestuaris hauran de quedar igual que se'ls han trobat, nets i recollits). L'alumne/a que no compleixi les normes, que no sigui respectuós/a amb els/les companys/es, amb la mestra o amb el material/instal·lacions (falta greu) portarà una nota pels pares informant dels fets i de la no assistència a la següent sessió d'Educació Física. Aquell dia romandrà a l'escola fent un treball complementari.

• Pla Anual de Centre. S'assigna una dotació econòmica de 200€ per a l'àrea d'Educació Física. Es fixa una distribució horària de dues sessions setmanals, d'una hora cadascuna, a l'igual que s'hi especifiquen els espais a utilitzar. Es recull una sortida al bosc del costat del centre pel mes d'abril (cursa d'orientació). Realitzaré dos inventaris anuals de material, un al juny i l'altre al setembre.

He seleccionat el Cicle Superior per a la meva programació. És un grup de 23 alumnes, 10 nens i 13 nenes, la gran majoria estan junts des de la Llar d'Infants. Respecte a la seva experiència en educació física, cal destacar que la majoria participen, des de ben petits, en activitats extra-escolars pre-esportives de l'Ajuntament o estan federats per algun club esportiu del poble. Dins del grup trobem una alumna nouvinguda procedent de Barcelona i un alumne amb deficiència visual (baixa visió), capaç d'anticipar-se als obstacles a una velocitat moderada. Cal destacar, però, que és un alumne acostumat a fer les classes d'Educació Física, ja que ho ha fet durant tota la primària. La dedicació setmanal a Educació Física és de dues hores, una dimarts després del pati i l'altra divendres a última hora de la tarda.

Crec que les característiques generals dels infants de cicle superior són les següents:

Capacitat d'escoltar Poden atendre tot el temps que se'ls demani

Baralles Mínimes, però de major grau de violència (psíquiques) i de més durada. En cas de baralla, penso que he de donar importància als motius, saber escoltar i no avançar-me al diagnòstic

Capacitat de treballar per parelles És difícil fer parelles mixtes, pel que crec que hauré de treballar la coeducació, però sense excedir-me.

Capacitat de treballar per grups Són molt capaços de treballar en grup.

Acceptació de la derrota Si s'ha treballat anteriorment, accepten la derrota bastant bé.

Sentiment de confiança i autoestima Mostren inseguretat davant els canvis del seu cos, coneixen bastant bé les possibilitats del mateix.

Sentit del ridícul En alguns casos, segons com es treballi, pot arribar a limitar molt la seva activitat motriu.

Trasllats (files) Són bastants autònoms i normalment no provoquen problemes.

Ús del material Valoren molt el material d'Educació Física i, si s'han marcat uns hàbits previs, poden tenir total autonomia en el seu maneig i conservació.

Capacitat de raonar el que han fet Tenen una lògica abstracte, són totalment conscients de les seves accions i amb capacitat de raonament i decisió. Les noies s'anticipen molt en la seva capacitat de raonar, els nois són més impulsius.

Capacitat d'espera Poden esperar, mentre, van xerrant de les seves coses.

Sentit del perill El tenen bastant elaborat i poden controlar les seves accions, tot sabent el que poden provocar. Poden començar a jugar esports de contacte.

Iniciativa i capacitat d'investigació Hi ha un major desenvolupament de la curiositat i de l'esperit aventurer.

Relació amb els altres Formen grups tancats d'amics/gues, podent aparèixer serioses dificultats d'integració segons com es treballi.

Acceptació del seu propi cos Tenen una visió crítica envers el seu propi cos i la seva imatge, trobo important treballar els hàbits d'higiene i de salut; davant de conductes impròpies.

Recriminacions davant de conductes impròpies Saben perfectament quan fan bé i quan no, poden admetre la “culpa”. Veig important el tractament d'aquests comportaments fora de la visualització del grup.

Pel que fa al desenvolupament motriu, el cicle superior és una etapa de modificació corporal, milloren les possibilitats de coordinació, tenen un major equilibri estàtic/dinàmic, cap als 11 anys es desenvolupa la velocitat, augmenta la resistència, s'acaba d'elaborar l'esquema corporal, dissocien la dreta de l'esquerra. En el desenvolupament cognitiu ens trobem amb l'afirmació del “JO” com a elaboració definitiva de l'esquema corporal, passen de la lògica concreta a l'abstracte, es comença a desenvolupar la capacitat analítica, poden organitzar nocions d'espai i temps, es redueix la capacitat d'imaginació arribant a un major realisme, major desenvolupament de la curiositat i de l'aventura. En el desenvolupament social hi ha una major autonomia i autodeterminació, apareixen grups fixes d'amics i amigues i líders (“positius” i “negatius”), hi ha una marcada predilecció pels amics del mateix sexe i antagonisme pels del sexe contrari. Pel que fa el desenvolupament afectiu trobem un major control de les emocions, un grau de diferenciació per sexes, s'accentua la sensibilitat moral i apareix el sentiment de justícia.

BLOC I. CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL

PROCEDIMENTS / Ajust postural i domini lateral

1.2 Aplicació de les nocions d'orientació lateral en un espai concret

PROCEDIMENTS / Control de la respiració

PROCEDIMENTS / Control tònic

PROCEDIMENTS / Organització de l'espai i del temps

FETS / Esquema corporal

FETS / Organització de l'espai i del temps

BLOC II. EXECUCIÓ D'HABILITATS COORDINATIVES

PROCEDIMENTS

FETS

BLOC III. UTILITZACIÓ DE LES CAPACITATS CONDICIONALS

PROCEDIMENTS

FETS

BLOC IV. EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ

PROCEDIMENTS

FETS

BLOC V. REALITZACIÓ DE JOCS

PROCEDIMENTS

FETS

BLOC 0. ACTITUDS, VALORS I NORMES

Responsabilitat individual

Relació amb els altres

Respecte a l'entorn

material i les instal·lacions

Quan parlo de metodologia a l'àrea d'Educació Física, considero oportú afirmar que tant important és el “Què ensenyar?” com el “Com ensenyar?”. Les característiques personals de cada mestre/a són un punt molt important a l'hora de portar a terme les diferents activitats, tot docent ha de ser bon comunicador, motivador, pacient, capaç d'improvisar, amb sentit de l'humor, referent per als infants...

En funció del període evolutiu dels infants, utilitzo una estratègia metodològica o una altra, d'acord amb els continguts i objectius que pretengui assolir:

Quan realitzo preguntes als infants, pretenc ajudar-los a prendre consciència del què estan treballant, interioritzant els coneixements des del seu punt de vista i guiats pel/la mestre/a.

Trobo en el joc motriu un bon recurs metodològic, per ser una font educativa rica en situacions i experiències, i sobretot pel seu caràcter lúdic i relacional. Amb ell, evitaré l'especialització prematura centrant-me en l'oposat, oferir un ventall exagerat de patrons, una bona base motriu perquè sigui el propi infant el qui decideixi cap a quina activitat esportiva encaminar-se. Fugiré també de l'estricta competitivitat, que si bé apareix en algun moment serà de manera no prioritzada.

L'aprenentatge de l'infant, en realitat, no està dividit estrictament per àrees, doncs existeix una interrelació entre elles. En aquest sentit, les unitats de programació 2, 12 i 14 es poden treballar interdisciplinarment amb l'àrea de Coneixement del medi natural; les número 7 i 16, amb l'àrea de coneixement del medi social; la 3ª amb l'àrea de plàstica; i les 13 i 18 amb l'àrea de música.

El problema que es genera en nombroses sessions d'educació física és la manca d'organització, pel que un bon sistema d'agrupament i d'assignació de tasques evitarà situacions d'espera i passivitat innecessària. Per a la realització dels agrupaments i l'assignació de tasques em baso en la relació entre els infants, en el seu nivell físic, en el sexe (sense necessitat d'haver de discriminar a uns/es o altres), en els objectius didàctics, en el tipus d'activitat, en el material i instal·lacions de que disposem... És en el tema de les instal·lacions on també pretenc motivar els meus infants, pel que el simple fet de diversificar els espais d'actuació, enriqueix en gran mesura les experiències motrius dels infants. És per això que la unitat de programació 16 la realitzaré a la natura.

De manera general podem dir que utilitzaré: METODOLOGIA REPRODUCTIVA.. Basada en la concepció conductivista de l'aprenentatge, pretenent minimitzar l'error i el període d'aprenentatge durant l'execució de les tasques motrius. El seu plantejament es basa en problemes motòrics amb una única solució d'eficàcia provada. El mestre facilita el màxim d'informació a l'infant perquè aquest, amb la reproducció del model proposat, arribi al domini de la tasca. METODOLOGIA INVESTIGATIVA. Basada en les teories de l'aprenentatge cognitiu. Pretén posar èmfasi en el procés, allunyant-se dels plantejaments amb un únic objectiu posat en la consecució de resultats. L'aprenentatge es basa en la motivació de l'alumne, per a que trobi per si sol les solucions més adequades que donin respostes als problemes plantejats.

L'ensenyament de l'educació física adopta formes diferenciades segons el mètode utilitzat. El concepte de mètode, en educació, designa com es du a terme el procés d'ensenyament-aprenentatge. Cal tenir en compte que no hi ha cap fórmula magistral ni cap mètode ideal, sinó que aquests s'adeqüen a cada circumstància o context. A cada unitat de programació, citarem l'estil d'ensenyament utilitzat:

- Comandament directe. S'aplica quan es tracta d'un gran número d'infants. El/la mestre/a posseeix el coneixement i l'experiència. El paper de l'infant és escoltar, comprendre i complir, sota el control directe del/la mestre/a.

- Assignació de tasques. Els infants són lliures d'iniciar i abandonar el moviment quan vulguin i realitzar-lo el número de vegades que vulguin. Cada infant té la seva pròpia cadència de moviments.

- Descobriment guiat. Es donen pautes d'un concepte a l'infant perquè investigui, compari, tregui conclusions basades en comparacions, presa de decisions, reflexioni...

- Resolució de problemes. En la resolució de problemes s'espera que l'infant trobi per sí mateix les respostes, d'acord amb el seu total arbitri. Col·loca l'infant davant d'ell mateix i li exigeix que aprengui a considerar el problema de forma individual.

L'avaluació en l'àmbit de l'educació física representa un element important del procés educatiu d'aquesta disciplina, en tant que no s'ha de limitar a emetre judicis sinó que, fonamentalment, ha de servir per prendre decisions. La reflexió sobre els agents que han d'intervenir, sobre quins moments són més propicis per avaluar i sobre quines tècniques i instruments puc utilitzar, sens dubte, m'ajudaran a millorar els processos avaluatius i en conseqüència, incidiran en les noves decisions que prengui.

Per a saber el grau d'assoliment dels objectius didàctics de cada unitat de programació i per a regular el procés d'ensenyament-aprenentatge, utilitzo les activitats d'avaluació mitjançant els instruments d'avaluació (frases amb relació exacta amb l'enunciat de l'objectiu didàctic i de resposta possible i taxativa). Aquests instruments els realitzaré pensant uns indicadors d'avaluació i les claus de resposta (ítems o barem de puntuació), com poden ser: sempre/a vegades/quasi mai/mai, sí/no, quantificació numèrica dels resultats (10 cistelles, 1m, etc), base numèrica del 0 al 10. Abans de portar a terme l'activitat d'avaluació però, tindré en compte: A) Organització del grup. Una bona organització és el treball per estacions, doncs puc centrar l'atenció en un grup mentre els altres infants realitzen activitats ja conegudes que no necessiten de la meva intervenció i amb el mínim possible d'elements de conflicte. B) El material ha d'estar en bon estat per a poder realitzar adequadament les activitats d'avaluació. C) L'espai més adequat per a portar a terme les activitats d'avaluació és aquell que em permeti tel control de tot el grup-classe. D) A l'hora de redactar les sessions preveuré les activitats d'avaluació, incloent-hi el temps, materials i instruments corresponents.

L'acte d'avaluar no ha de recaure única i exclusivament en la figura del/la professor/a, doncs els propis infants poden autoavaluar-se o avaluar-se els uns als altres. Tot dependrà de l'experiència prèvia, del grau de maduració i dels indicadors a avaluar.

Una avaluació també necessària és la de la meva pròpia tasca, així trobaré les claus per a regular el procés d'ensenyament-aprenentatge (què canviar i per què) i m'ajudarà a millorar la meva activitat docent.

Per a l'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge utilitzaré instruments tals com l'enregistrament de vídeos, graelles d'observació, graelles amb resultats numèrics, dossiers escrits, fitxes d'autoavaluació, registres anecdòtics i llistes de control.

Els 32 objectius terminals proposats al primer nivell de concreció m'indicaran els assoliments mínims en acabar l'etapa:

Tal com indiquen les instruccions d'inici de curs d'enguany, s'ha d'assegurar el treball de les competències bàsiques en totes les àrees. És en el Projecte Curricular de Centre on quedaran reflectides totes les actuacions que garantiran aquest procés. Les competències impliquen la capacitat d'utilitzar els coneixements i les habilitats que cadascú posseeix en contextos i situacions diferents d'on les ha après. L'escola ha d'afavorir el treball de les competències per a garantir que els alumnes adquireixin l'autonomia necessària per a l'aprenentatge i per al desenvolupament personal i social. L'alumnat ha d'adquirir un bon nivell de comprensió lectora, d'expressió oral i escrita, d'agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d'autonomia en l'aprenentatge. Des de l'àrea d'Educació Física, la meva actuació serà la següent:

• COMPRENSIÓ LECTORA. Possibles actuacions que afavoriran la seva adquisició poden ser: Treball per estacions. A cada estació es troben una fitxa amb l'explicació del què i com fer aquella tasca, a partir de la lectura d'aquesta fitxa han d'aconseguir l'objectiu esperat; Dossier explicatiu de les normes d'un joc. Sense donar cap explicació, han d'interpretar el què i com s'ha de fer; Lectura i comentari de noticies relatives a l'esport; Cartolines amb les paraules claus que fem servir a l'àrea d'Educació Física; Interpretació d'algunes normes dels esports practicats després d'haver-ne fet una lectura. El treball d'aquesta competència es reflecteix clarament en la meva programació en les unitats de programació 7 on han de fer una lectura sobre el funcionament dels jocs trobats pels seus/ves companys/es, a la 16 en la qual han d'entendre per mitjà de la lectura com funciona una cursa d'orientació, i a les 17 i 18 en les que han de realitzar la lectura d'un dossier.

• EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. L'expressió oral és fonamental en la nostra àrea i a Primària és un bon moment per a desenvolupar-la. Pel que fa a l'expressió escrita, no és tan freqüent però, es pot treballar perfectament. Propostes d'expressió oral i escrita: Roda de preguntes-respostes després d'una explicació; regular les paraules i les estructures orals utilitzades incorrectament. Quan això succeeix, repetir-la de manera correcta per a facilitar la seva incorporació al vocabulari dels infants; Reflexió oral/escrita en grup/individual sobre l'activitat realitzada; Verbalització de l'activitat que s'està realitzant; Elaboració d'un treball escrit sobre un tema referent a l'Educació Física. L'expressió oral es treballa contínuament en totes les unitats de programació, fins i tot de manera inconscient, però amb més èmfasi i de manera intencionada en la unitat de programació número 7, on són els/les propis alumnes els/les que fan de mestres per uns moments explicant als/les companys/es els jocs que han trobat. L'expressió escrita també la treballo en la unitat de programació 7, en la qual s'ha de fer un recull de jocs als quals jugaven els pares/avis dels/les alumnes; en la número 17 cada infant ha de fer un escrit amb informació sobre l'Ultimate o el frisbee, per a realitzar un petit dossier entre tot el grup-classe; a la unitat número 18, després de la visualització d'un vídeo sobre hip-hop, pretenc que es parli sobre el que s'ha vist.

• AGILITAT EN EL CÀLCUL I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES. Considero que aquesta competència, a l'igual que l'expressió oral, es treballa constantment durant les sessions d'Educació Física. En tot moment s'està calculant numèricament, si no és per portar el compte de la puntuació, és per saber quants bots he fet, o per saber les passades que es porten... A més, hi ha molts jocs que es basen en la numeració, el joc dels paquets n'és un clar exemple. Crec que, si més no, en la gran majoria de les meves unitats de programació es porta a terme aquesta competència.

• AUTONOMIA EN L'APRENENTATGE. És una competència que també té un pes important en la meva programació. M'agrada portar les meves sessions de manera que els propis infants vagin treballant i descobrint al seu pas, a la seva manera, seguint unes pautes bàsiques però, de totes maneres, que sigui ells els seu propi professor/a. Per suposat jo sempre ajudaré i guiaré a qui ho necessiti o a qui ho vegi convenient.. M'agrada creure que els meus infants són capaços d'actuar sense instruccions directes i rígides. En les unitats 7, 16, 17 i 18 demano als/les alumnes que busquin informació sobre diferents temes, amb el que crec que els/les dono un grau d'autonomia en l'aprenentatge. També en les unitats referents a expressió corporal (3 i 18) intento que siguin ells mateixos els seus propis professors, descobrint el que són capaços de fer amb el seu cos. A l'igual passa amb totes les unitats de programació que tracten les habilitats, m'agrada començar les sessions posant-los a prova per que descobreixin fins a on poden arribar i com superar-se, que aprenguin ells sols per mitjà d'assaigs-errors. Algunes propostes per a portar a terme aquesta competència són el treball per assignació de tasques, per estacions, el treball del carnet d'activitats, en el qual és ell mateix el que tria quines activitats fer.

• Atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

El que es pretén sempre en aquests casos és augmentar el grau d'autonomia de l'alumne/a, fomentar la igualtat d'oportunitats i afavorir les experiències d'èxit.




Estratègies generals

Dissenyar activitats ample amb diferents graus de dificultat i nivells d'execució

Dissenyar activitats diferents per a treballar el mateix contingut

Dissenyar activitats amb diferents sistemes organitzatius gran/petit grup, parelles i individuals

Planificar activitats de lliure elecció per part dels alumnes

Fer servir rutines de funcionament i d'organització de les sessions

Estratègies per a alumnes amb dèficits visuals

Proximitat en la ubicació i localització del/la mestre/a i de l'alumne/a

Claredat, concreció en els missatges, fent una descripció molt ample del que es demana

Ubicar el material en llocs establerts i apresos prèviament per l'alumne/a

Destacar els objectes amb colors vius, per a ressaltar-ne el contorn

Utilitzar senyals acústiques

Preveure una bona il·luminació

Potenciar el treball per parelles




Estratègies per a alumnes amb dèficits auditius

Posició dels alumnes a prop del mestre i de manera que puguin veure clarament el moviment dels seus llavis

Augmentar les expressions amb els braços i el cos

Simular les consignes donades als infants

Fer servir recursos visuals: pissarra, cartells, mocador de colors...

Estratègies per a alumnes amb dèficits motòrics

Proporcionar experiències d'èxit, sobretot al principi

Donar importància als moviments lents i repetitius

Utilitzar espais amplis amb la menor quantitat d'objectes arquitectònics

Treballar en espais de terra tou, o al pati abans de pista de ciment

Impulsar els esports alternatius




Estratègies per a alumnes nouvinguts/des

Acte de benvinguda i grup d'acollida, que li explicarà els funcionament de les sessions, hàbits, normes i regles

Explicació, per part del/la nouvingut/da, d'algun joc tradicional del país del que procedeix

Establir un codi mínim de paraules per a facilitar la comunicació, es pot elaborar un petit diccionari en cartolines




Unitat didàctica 1. Què podem fer amb el nostre cos? Nº sessions 10 Temporització: 1r trimestre, 1ª - 5ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Pista poliesportiva o gimnàs




Objectius didàctics

1. Conèixer i realitzar desplaçaments i quadrupèdies més acurades.

3. Conèixer diferents formes de salts i girs per a superar obstacles.

3. Conèixer i utilitzar diferents tipus de llançaments-recepcions.

4. Valorar i estimar el propi cos i respectar a la diversitat.

5. Ser responsable amb el material i la normativa.

Continguts

2.3 Realització de desplaçaments i quadrupèdies més acurades.

2.3 Superació d'obstacles amb salts i girs.

2.3 Utilització de diferents tipus de llançament i recepcions.

2.5 Coneixement de diferents tipus de desplaçaments, quadrupèdies, salts i girs difícils.

2.5 Coneixement de diferents tipus de llançaments -recepcions.

0.1/0.9 Valoració i estimació del propi cos i respecte a la diversitat.

0.11/0.14 Responsabilitat amb el material i la normativa.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Marxa: Caminar sobre un banc suec pla i girat. Per parelles i amb grup. Transportant objectes: globus, pilotes, piques...

Curses: Curses de relleus i curses per grups. Jocs de persecució: “Tocar i parar”, igual amb pilotes, “Lladres i policies”, “La cadena”, “L'aranya”.

Quadrupèdies: Quadrupèdies inverses. “Futbol aranya”. Combinacions amb objectes: pilotes, cèrcols... “Lluita de llangardaixos”, “Lluita de foques”.

Salts: Saltar de diferents maneres per sobre de caixes de cartró, tanques. Igualment, però amb objectes.

Girs: Perfeccionament de la tombarella endavant/endarrera, tombarelles sobre un banc. Roda cap als dos costats i sobre diferents superfícies. Combinacions de diferents alts i girs. Fer rodaments en grups.

Llançaments i recepcions: Jocs amb indiaques i frisbees, llançaments amb raquetes, estics, bats... “Escombrar la casa”, “A qui va el disc?”, “Les 10 passades”.




Metodologia

Utilitzaré la majoria d'estils d'ensenyament, prioritzant un o altre segons l'activitat a desenvolupar. De totes maneres, crec que els més adequats són l'assignació de tasques, el descobriment guiat o bé la resolució de problemes. Però cal considerar que aquest darrer estil precisa, prèviament, l'assoliment d'un bon nombre d'experiències.

La major part de les tasques seran definides i indefinides i, en alguna ocasió, lliures.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial: fer un circuit estipulat on el mestre valorarà seguin uns criteris concrets.

• Durant les sessions també es podrà dur un registre anecdòtic com a avaluació formativa, on s'incloguin els fets més destacats d'infants i/o grups.

• Al final de la unitat de programació, es tornarà a fer el circuit inicial com a activitat d'avaluació sumativa, per a comprovar si hi ha hagut progrés.





Unitat didàctica 2. Posem-nos en forma! Nº sessions 8 Temporització: 1r trimestre, 6ª - 9ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Pista poliesportivas




Objectius didàctics

1. Resistir durant un període de temps una activitat física determinada sense arribar a l'esgotament, adequant el ritme respiratori a la intensitat.

2. Realitzar moviments amplis articulars utilitzant el màxim nombre d'articulacions.

3. Iniciar ràpidament una cursa.

4. Llançar objectes lleugers a llarga distància.

5. Tenir control tònic durant els jocs de lluita.

6. Executar traccions del propi cos utilitzant grans grups musculars, tenint cura en la prevenció de lesions.

7. Conèixer el concepte de resistència aeròbica i el sistema de control de pulsacions.

8. Conèixer el concepte i funcionalitat de força i els principals grups musculars.

9. Conèixer el concepte i funcionalitat de la flexibilitat i les principals articulacions.

10. Ser constant en l'activitat i gaudir de l'autosuperació.

11. Valorar la condició física com a indicador de salut.

Continguts

1.4 Adequació del ritme respiratori a la intensitat de l'exercici

3.1 Execució de curses a ritme regular durant un temps llarg.

3.3/3.4 Utilització i ampliació del màxim nombre d'articulacions en moviments diversos.

3.5 Inici ràpid d'una cursa.

3.7 Llançament a llarga distància d'objectes lleugers.

3.8 Control tònic en jocs de lluita.

3.9 Execució de traccions del propi cos amb els segments superiors.

3.11 Resistència aeròbica. Funcionalitat i dosificació de l'esforç.

3.12 Sistema de control de pulsacions.

3.13 Força: concepte, funcionalitat i principals grups musculars.

3.14 Flexibilitat: concepte i funcionalitat.

0.3 Organització i constància en l'activitat motriu i autosuperació. personal

0.4 Apreciació del benestar resultant de l'activitat física.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Resistència: Circuits per estacions, superació d'obstacles, curses combinades amb tasques (passades, conduccions...), salts amb cordes, jocs de persecució sense final (“Talla fils”, “La pesta”), jocs pre-esportius en equips reduïts de participació continuada (“Minihandbol”, “Pilota-torre”, “Les 10 passades”).

Velocitat: Sortides d'atletisme, relleus curts, jocs de canvi de posició/sentit/ritme/direcció (“1, 2, 3 pica paret”, “Les velocitats”, “Paquets”, “Bartomeu què voleu?”), jocs de persecució, jocs de reacció (“El mocador”, “Cara o creu, “Mar, terra i aire”), jocs de velocitat gestual (“Picar mans”, “Lluita de polses”, “El mirall”).

Flexibilitat: Tombarelles, el pont, estiraments musculars individuals/parelles, estiraments amb material (cordes, piques, pilotes...) streching, jocs d'estiraments (“Embolics”, “La grua”, “El túnel”).

Musculació general: Jocs de lluita, jocs de contacte (“Donar la volta al company”, “Desplegar el company”), transports, llançaments d'objectes, quadrupèdies, raptacions, exercicis musculars (abdominals, lumbars flexions...) circuits per estacions, castellers i torres, joc de “El pal emmerdat”, multisalts, grimpades, lliscaments.

Metodologia

En aquesta unitat, potser més que en cap altra, cal tenir en compte la DIVERSITAT. No podem demanar la mateixa càrrega de treball a tothom. Hem d'exigir esforç i autosuperació, però amb precaució i sense sobrecàrregues. “Millor quedar-se curt que passar-se”.

Majoritàriament, per a les activitats de flexibilitat i força, utilitzaré el comandament directe. L'assignació de tasques predominarà en la resistència i la velocitat, tot i que es pot combinar, sempre que ho requereixi la situació, amb altres estils d'aprenentatge.

Cal tenir molt present les següents precaucions per a evitar riscos: en el treball de força i musculació, mantenir l'esquena recta, treballar amb les cames i no l'esquena. Molt important l'escalfament previ. Estiraments musculars posteriors. Realitzar els exercicis amb la tècnica apropiada i respectant les proporcions de treball de cada grup muscular. Si fem lluites o transports per parelles, procurar que els infants siguin de pes similar. En el treball de resistència, controlar els infants amb malalties cardiorespiratòries. Mantenir sempre un ritme que permeti córrer i anar parlant a la vegada (ritme baix-mitjà). Controlar la freqüència cardíaca entre el 60-80% d'intensitat d'exercici. Dissenyar activitats de llarga durada i de suau execució. Evitar el treball específic de resistència anaeròbica. En el treball de la flexibilitat, evitar els rebots. Intercalar treballs estàtics i dinàmics per a garantir l'eficàcia dels primers i la motivació dels segons.




Procediment d'avaluació

• L'avaluació inicial: avaluació objectiva passant un test estandaritzat.

• Avaluació subjectiva, lligada a les meves observacions i registres, que realitzaré durant tot el curs davant de fets o infants que destaquin, per dalt o per baix, en alguna de les capacitats condicionals.

• Avaluació sumativa; avaluació objectiva, lligada als testos i controls que es poden fer puntualment o repetir-los de dues a tres vegades durant cada curs.

• Graella d'autoavaluació de la pròpia unitat de programació per a comprovar si el funcionament és correcte.






Unitat didàctica 3. Parlem amb el cos. Nº sessions 6 Temporització: 1r trimestre, 10ª - 12ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Gimnàs






Objectius didàctics

1. Representar missatges amb el cos.

2. Improvisar, representar i dramatitzar situacions inventades.

3. Conèixer i usar diferents tècniques i elements d'expressió corporal.

4. Interpretar el significat dels moviments dels altres.

5. Acceptar les pròpies característiques corporals.

6. Respondre positivament envers la comunicació corporal.

7. Actuar amb respecte davant la diversitat física, d'opinió i d'acció.

Continguts

4.2 Utilització del cos per a transmetre missatges preestablerts.

4.3 Improvisació, representació i dramatització de situacions.

4.4 Ús de tècniques d'expressió corporal.

4.7 Gest i moviment en la comunicació.

4.8 Elements elaborats d'expressió corporal.

0.1 Acceptació i estimació del propi cos.

0.8 Valoració de la comunicació corporal.

0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d'opinió i d'acció.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Activitats d'expressió de sentiments utilitzant la cara i el cos.

Crear un llenguatge gestual per poder mantenir conversis curtes.

Activitats d'improvisació de situacions diverses i representació d'escenes pactades.

Crear una història per poder representar-la.

Imitació d'objectes, personatges... visionats en un dibuix o fotografia

Activitats de representació de situacions quotidianes amb o sense material.

Jocs: “Pel·lícules”, “Què li passa doctor?” “Qui sóc?”




Metodologia

Per a les activitats d'Expressió Corporal el grau de motivació que hi hauré de posar serà alt, per tal de donar importància, seriositat i, alhora, “màgia” a les activitats. És important poder trencar la rigidesa aparent de l'ensenyament, pel que oferiré activitats i formes jugades que provoquin distensió i autoconfiança. Potenciaré el màxim cúmul possible d'experiències, el que només em serà possible amb organitzacions de la sessió que em permetin la pràctica continuada i durant el màxim temps possible. Les explicacions seran curtes i les esperes inexistents. Amb els infants i, de forma especial al Cicle Superior, cal un treball de reflexió constant per a elaborar una integració dels aprenentatge i les tècniques treballades i per a reconduir les activitats i els objectius que persegueixen. Això es pot fer al final de les activitats o de les sessions. L'estil que més utilitzaré serà el descobriment guiat.

Procediment d'avaluació

• A l'avaluació inicial proposo petites activitats amb les que podré observar i anotar en un full de registre anecdòtic el nivel individual i col·lectiu del grup, en els tres aspectes importants que segons Blàzquez cal avaluar: ritme, capacitat expressiva i capacitat creativa.

• Per a poder valorar i fer una avaluació sumativa o final, procuraré interpretar tota la informació recollida durant la unitat de didàctica i veure fins a quin punt s'han assolit els objectius previstos, tant a nivell individual com de grup-classe.





Unitat didàctica 4. Posa't a la seva pell Nº sessions 4 Temporització: 2n trimestre, 13ª - 14ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Gimnàs




Objectius didàctics

1. Identificar el joc com a objecte de recreació.

2. Executar jocs de diferents tipus, amb limitacions pròpies d'algunes discapacitats..

3. Prendre decisions en els jocs.

4. Acceptar i respectar la diversitat física, d'opinió i d'acció.

5. Participar activament en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

5.1 Identificació del joc com a objecte de recreació.

5.5 Jocs adaptats a diferents discapacitats.

0.2 Iniciativa en l'acció.

0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d'opinió i d'acció

0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal·lacions

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Treball previ a l'aula: 1) Qüestionari que evidenciï actituds integradores o segregadores.

2) Comentari dels resultats, reduint les actituds intolerants. 3) Elaborar un recull de possibles barreres arquitectòniques que poden haver i que els alumnes comprovaran en el camí de tornada a casa.

Treball pràctic:

• Treball per estacions. 1.1. Maquillatge; 1.2. Bàsquet; 1.3. Televisió; 1.4. Dibuix (mans i peus); 1.5. Minigolf; 1.6. Llegir els llavis; 1.7. Posar la clau al cadenat; 1.8. vestir-se per parelles; 1.9. Seguir l'instrument; 1.10. Joc de bitlles; 1.11. Relleus amb crosses (amb i sense obstacles, realitzant accions senzilles)

• Esports específics. 2.1.Goalball; 2.2. Voleibol assegut

Jocs: L'”Stop”, La taca contagiosa, La “peste” alta, Les quatre cantonades, El divorciat, Els paquets, L'abraçada, L'arca de Noé, Codi secret, Futbol indi, El gos i el seu os, Barreja de sabates, Llegir els llavis.




Metodologia

Un dels objectius prioritaris d'aquesta unitat de programació és despertar l'esperit crític envers aquelles situacions de discapacitat d'algunes persones. Recordem que tenim un alumne amb una discapacitat visual, per això utilitzarem majoritàriament l'estil d'aprenentatge de resolució de problemes, per que l'infant faci més seus els aprenentatges nous que pugui adquirir. Això no vol dir que no puguem utilitzar un altre estil d'aprenentatge si la situació ho requereix.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. Test amb preguntes relacionades amb discapacitat.

• Avaluació formativa. Mitjançant un registre anecdòtic.

• Avaluació sumativa. Utilitzant una graella d'autoavaluació que faran els infants.





Unitat didàctica 5. Som gimnastes Nº sessions 8 Temporització: 2n trimestre, 15ª - 18ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Gimnàs




Objectius didàctics

1. Cercar fluïdesa i un ritme adequat en les activitats gimnàstiques.

2. Controlar el cos en acrobàcies amb material propi de la gimnàsia.

3. Conèixer els eixos del cos i les possibilitats d'acció de cadascun.

4. Conèixer i aplicar el vocabulari bàsic dels elements i instruments gimnàstics.

5. Actuar amb respecte davant la diversitat física, d'opinió i d'acció.

6. Participar responsablement en situacions d'ajuda als companys.

7. Comportar-se d'acord amb les normes en les activitats físiques.

8. Participar activament en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

2.1 Execució d'activitats gimnàstiques amb fluïdesa de moviments.

2.2 Control corporal en les activitats gimnàstiques.

1.10 Els eixos del cos i les possibilitats d'acció de cadascun.

2.6 Vocabulari bàsic dels elements i instruments de la gimnàsia.

0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d'opinió i d'acció.

0.10 Participació responsable en activitats motrius col·lectives.

0.11 Conscienciació i participació envers les normes.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal·lacions.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Tombarella endavant/endarrera, vertical, roda lateral, vertical-pont, la “quinta”, rondada, poltre/plint, barra d'equilibri.





Metodologia

Pel que fa a l'estil d'ensenyament, els utilitzaré tots, prioritzant un o altre en funció de les característiques del grup-classe. De totes maneres, crec que els més adequats són assignació de tasques, descobriment guiat o resolució de problemes. Cal considerar que aquest darrer estil precisa el previ assoliment d'un bon nombre d'experiències.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. Circuit estipulat on valoraré segons uns criteris concrets; també l'infant haurà d'omplir una graella autoavaluativa.

• Durant les sessions també portaré un registre anecdòtic, com a avaluació formativa, on s'inclouran els fets més destacats d'infants i/o grups.

• Al final de la unitat, es tornarà a fer el circuit, com a avaluació sumativa, per a comprovar si hi ha hagut alguna mena d'avenç, i es tornarà a passar la mateixa graella autoavaluativa.





Unitat didàctica 6. Fem Olimpíada Nº sessions 12 Temporització: 2n trimestre, 19ª - 24ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Pati, gimnàs, audiovisuals




Objectius bàsics

1. Cercar fluïdesa i un ritme adequat en les activitats atlètiques.

2. Realitzar diferents tipus de curses, salts i llançaments.

3. Córrer durant un temps cada cop més llarg.

4. Ampliar els recorreguts articulars.

5. Iniciar ràpidament una cursa curta.

6. Llançar objectes lleugers a llarga distància

7. Superar obstacles amb agilitat.

8. Conèixer la tècnica i vocabulari bàsic de les diferents modalitats atlètiques.

9. Conèixer i descriure les normes bàsiques de l'atletisme.

10. Ser constant en l'activitat motriu i gaudir de l'autosuperació personal.

11. Acceptar les pròpies característiques físiques i les dels companys.

12. Comportar-se d'acord amb les normes.

Continguts

2.1 Execució d'activitats atlètiques amb fluïdesa de moviments.

2.3 Pràctica de diferents tipus de curses, salts i llançaments.

3.1 Execució de curses a ritme regular durant un cert temps.

3.4 Ampliació dels recorreguts articulars.

3.5 Inici ràpid d'una cursa curta.

3.7 Llançament a llarga distància d'objectes lleugers.

3.10 Executar moviments amb agilitat.

2.6 Coneixement de la tècnica bàsica de la cursa i el seu vocabulari bàsic.

2.7 Pautes i normes bàsiques de l'atletisme.

0.3 Organització i constància en l'activitat motriu i autosuperació personal.

0.1/0.9 Coneixement de les pròpies limitacions i respecte a les dels companys.

0.11 Conscienciació i participació envers les normes.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Activitats de tècnica dels elements que formen les diferents especialitats atlètiques: 1) Tècnica de cursa en les diferents especialitats (curses ràpides, de salts, la marxa...). 2) Tècnica de batuda, de vol i de caiguda en els diferents salts (allargada i alçada, Fosbury). 3) el pas de les tanques. 4) Tècnica de llançaments de diferents objectes. 5) Mini-Olimpíada. 6) Visualització de vídeos: Mundials d'atletisme, “Olimpíades”, “Special Olímpics”.

Jocs: La cadena, Pilotes fora, Empènyer la pilota, Cara i creu, Stop, Pilota asseguda, matar, Polis i cacos, Mocador.

Metodologia

La metodologia serà bàsicament reproductiva, utilitzant com a mètode d'ensenyament l'assignació de tasques i l'ensenyament recíproc. Segons l'activitat, faré servir diferents formes d'organització: individual, per parelles, petits grups i gran grup; tot i que aniré combinant organitzacions més rígides (columnes, cercles, onades...) amb d'altres de més lliures (tasques paral·leles, circuits d'estacions...). Com sempre, dir que hi haurà activitats en les que podré utilitzar altres estils d'aprenentatge on l'infant prengui més protagonisme.

Procediment d'avaluació

• En una primera sessió, efectuaré diferents jocs de curses, salts i llançaments, en el desenvolupament dels quals podré realitzar una avaluació inicial de les capacitats del grup en general, observant si algun infant té alguna mancança important en aquestes tres capacitats. Si hi ha algun fet destacable, ho anotaré en el registre anecdòtic.

• Avaluació formativa. Únicament valoraré els infants a partir de les observacions efectuades durant la unitat de programació. Com a instruments d'avaluació, utilitzaré una llista de control. També realitzaré una prova escrita (test) sobre els conceptes treballats: nom de les tècniques, formes de realització, no m de les proves...

• L'avaluació sumativa ve donada pels resultats de totes aquestes informacions.





Unitat didàctica 7. A què jugaven els avis? Nº sessions 6 Temporització: 3r trimestre, 25ª - 27ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Pati




Objectius didàctics

1. Identificar el joc com a objecte de recreació.

2. Cercar i exposar jocs tradicionals de la realitat familiar.

3. Portar a la pràctica correctament els jocs exposats.

4. Acceptar i respectar les normes de joc.

5. Col·laborar en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

5.1 Identificació del joc com a objecte de recreació.

5.2 Creació, organització i/o modificació de jocs de diversos tipus.

5.3 Recerca i exposició de jocs tradicionals de la realitat familiar.

5.4 Jocs tradicionals i les seves regles.

0.3 Organització i constància en l'activitat motriu.

0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d'opinió i d'acció.

0.11 Conscienciació i participació envers les normes.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal·lacions.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1. Els infants portaran a terme una investigació sobre jocs tradicionals, el resultat de la qual serà el recull, en un dossier, de tots els jocs trobats per tots els infants del grup-classe.

2. Cada infant exposarà el/s seu/s joc/s, i es portaran a la pràctica els menys coneguts.

Metodologia

En aquesta unitat, dono importància a la metodologia investigativa, ja que són els propis infants els qui marcaran les pautes del propi procés d'ensenyament-aprenentatge. Per a la pràctica dels jocs, utilitzarem l'assignació de tasques en petits grups.

Procediment d'avaluació

• Avaluació formativa. Durant el desenvolupament de les sessions elaboraré un registre anecdòtic.

• Avaluació sumativa. 1) Fitxa d'avaluació on avaluaré els objectius ha assolir. 2) Fitxa autoavaluativa. 3) Recull de jocs, resultat de la investigació.

• Avaluació de la pròpia unitat de programació mitjançant una fitxa de control.




Unitat didàctica 8. Ens iniciem en el bàsquet Nº sessions 12 Temporització: 3r trimestre, 29ª - 33ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Pista




Objectius didàctics

1. Executar els elements motors bàsics del bàsquet amb cert domini.

2. Utilitzar les habilitats motrius específiques per a resoldre situacions diverses.

4. Tenir iniciativa en l'acció, tot col·laborant amb els companys.

5. Conèixer els principis bàsics de la tàctica i la tècnica, el reglament i el camp de joc.

6. Respecte per les normes i pel material i instal·lacions

Continguts

2.3 Execució dels elements motors bàsics.

2.4 Utilització de les habilitats motrius específiques per a resoldre diferents situacions.

2.6 Vocabulari bàsic dels elements i instruments dels esports.

2.8 Tàctica, tècnica i reglament bàsic del bàsquet.

0.2 Iniciativa en l'acció.

0.10 Participació responsable en activitats motrius col·lectives.

0.11 Conscienciació i participació envers les normes.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i instal·lacions.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1) Experimentar amb la pilota de bàsquet. 2) Passades en estàtic/moviment amb/sense oposició per parelles o grups reduïts. 3) Activitats de bot en estàtic/moviment. 4) Relleus de llançaments o bot. 5) Tècnica bàsica: tir i passades. 6) Petites competicions: parelles i grups. 7) Situacions reals de joc en igualtat: 1x1, 2x2, 3x3. 8) Situacions de superioritat/inferioritat: 2x1, 3x,2, 4x3. 9) Partits de 3x3.

Jocs: Les 10 passades, pilota ràpida, “rondos”, El 21 i l'11 Americà, el KO.

Metodologia

La metodologia serà bàsicament reproductiva. Utilitzant com a mètodes d'ensenyament l'assignació de tasques i l'ensenyament recíproc. Segons l'activitat, utilitzaré diferents formes d'organització: individual, per parelles, petits grups i gran grup; tot i que aniré combinant organitzacions més rígides (columnes, cercles, onades...) amb d'altres de més lliures (tasques paral·leles, circuits d'estacions...). Com sempre, dir que hi haurà activitats en les que podré utilitzar altres estils d'aprenentatge on l'infant prengui més protagonisme.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. A l'inici de la unitat, plantejaré un seguit d'activitats per saber els coneixements dels infants sobre el bàsquet.

• Avaluació formativa. Utilitzaré fulls de registre anecdòtic o llistes d'observació i control amb diferents ítems, pel que els infants treballaran individualment.

• Avaluació final. Competicions, proves objectives sobre el reglament del bàsquet i jocs relacionats amb aquest. Recuperaré els resultats de les observacions recollides durant les sessions per a poder avaluar fins a quin grau s'han assolit els objectius didàctics.





Unitat didàctica 9. No caiguis Nº sessions 6 Temporització: 3r trimestre, 34ª - 36ª setmana

Cicle Superior 5è curs Espais: Gimnàs




Objectius didàctics

1. Executar amb domini les diferents activitats, adoptant una postura equilibrada i econòmica.

2. Tenir control corporal en les diferents postures d'equilibri, individuals o en grup, amb o sense material.

3. Crear i proposar noves formes i postures desequilibrants.

4. Conèixer i diferenciar el concepte d'equilibri, dinàmic i estàtic, i els seus factors.

5. Experimentar i conèixer les regles bàsiques de l'acroesport.

6. Participar activament en les activitats i jocs, gaudint de l'autosuperació personal.

7. Participar responsablement en situacions d'ajuda als companys.

8. Col·laborar en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

1.1 Adopció de la postura equilibrada i econòmica.

2.2 Control corporal en les diferents activitats.

2.5 Concepte i factors d'equilibri dinàmic i estàtic.

2.6/2.7 L'acroesport i les seves regles.

0.2/0.6 Iniciativa en l'acció i autosuperació personal.

0.10 Participació responsable en activitats motrius col·lectives.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i instal·lacions.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

• Situacions d'equilibri estàtic/dinàmic en individual/grup amb diferents recolzaments.

• Situacions d'equilibri estàtics/dinàmic variant al base de sustentació.

• Figures de l'acroesport.

Metodologia

La unitat s'ha de realitzar, majoritàriament, sota una metodologia investigativa, on els infants hauran d'experimentar practicant per a conèixer quins són els factors que intervenen en l'equilibri. Per a la recerca dels factors que intervenen en l'equilibri, utilitzaré el descobriment guiat i el treball en grups. Posaré èmfasi en les mesures de seguretat a l'hora d'executar figures d'acroesport.

Procediment d'avaluació

• La primera sessió d'aquest unitat serà oberta i bastant lliure. Utilitzaré un registre anecdòtic i els resultats obtinguts em serviran com a avaluació inicial.

• Com a avaluació formativa he considerat interessant preparar una llista de control, que pot afavorir en l'observació dels infants i en la comprovació del grau d'assoliment dels objectius didàctics.

• Observacions i registres, mitjançant una graella, em serviran com a avaluació sumativa.





Unitat didàctica 10. Tornem a jugar! Nº sessions 2 Temporització: 4t trimestre, 37ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Pista poliesportiva




Objectius didàctics

1. Identificar el joc com a objecte de plaer i recreació

2. Organitzar jocs establint les seves normes.

3. Elaborar normes de joc.

4. Planificar la cooperació i l'oposició en el joc elaborat.

5. Comparar el trets característics dels jocs de cooperació/oposició.

6. Participar activament en els jocs.

7. Acceptar i respectar les normes establertes.

Continguts

5.1 Identificació del joc com a objecte de recreació.

5.2 Creació, organització i/o modificació de jocs de diversos tipus.

5.6 Joc de cooperació i joc d'oposició.

0.3 Participació activa en els jocs.

0.11 Conscienciació i participació envers les normes.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

La muralla xinesa, La cadena partida/sense partir, Talla-fils, Pilota Torre, “Mate”, Les banderes, Pitxi, Les deu passades.

Posada en comú sobre les característiques dels jocs executats.

Modificació en comú de les normes d'algun joc.

Metodologia

Evidentment, per a aconseguir els objectius proposats, empraré una metodologia força activa i poc dirigida, d'aquesta manera els infants poden jugar en llibertat i escollir companys/es, materials, jocs, normes... L'organització que considero més adient per que les sessions prenguin caràcter formatiu és el treball per estacions, intentant evitar que les sessions es transformin en un simple esbarjo.

Procediment d'avaluació




• Avaluació formativa. Observació sistemàtica sobre el coneixement, execució, participació, respecte i aplicació lliure dels jocs proposats i cercats. Al final de la sessió, els infants ompliran una fitxa autoavaluativa de cada joc realitzat.

• Durant i després de la cada sessió i al final de la unitat didàctica utilitzaré unes llistes de control amb diferents ítems per a portar un control.

• Avaluació sumativa. Recull de les informacions derivades de les anteriors tècniques, de manera que pugui saber el grau d'assoliment dels objectius didàctics.




Unitat didàctica 11. I ara, tennis! Nº sessions 12 Temporització: 4t trimestre, 38ª - 43ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Pati




Objectius didàctics

1. Discriminar la dreta de l'esquerra en els desplaçaments en el camp delimitat.

2. Utilitzar el costat no dominant amb eficàcia.

3. Usar les habilitats motrius específiques del tennis.

4. Conèixer i aplicar les normes bàsiques del tennis.

5. Ser constant en l'activitat motriu i gaudir de l'autosuperació personal.

6. Col·laborar en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

1.2 Aplicació de les nocions d'orientació lateral en un espai concret.

1.3 Utilització del costat no dominant amb efectivitat.

2.4 Ús d'habilitats motrius específiques per a resoldre diferents situacions.

2.8 Pautes i normes bàsiques dels esports col·lectius.

0.3 Organització i constància en l'activitat motriu.

0.6 Autosuperació personal.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i instal·lacions.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1) Familiarització amb l'entorn: 1.1. Treball d'habilitat amb la pilota, sense raqueta; 1.2. Treball d'habilitats amb pilota i raqueta; 1.3. Reconeixement de dimensions i forma de l'espai de joc; 1.4. realització d'exercicis i jocs amb pilota, raqueta, companys/es i oponents. 2) Cops bàsics: 2.1. Cop de dreta; 2.2. Cop de revés a una/dues mans; 2.3. Cop de volea de dreta/revés; 2.4. Esmaixada; 2.5. Servei. 3) Situació d'oposició: Situació real de joc (3x3, 2x2, 1x1)

Jocs: escombrar la casa, El mirall, Seguir el rei.

Metodologia

La metodologia serà bàsicament reproductiva, utilitzant l'assignació de tasques i l'ensenyament recíproc. Segons l'activitat, utilitzaré diferents formes d'organització: individual, per parelles, petits grups i gran grup; tot i que aniré combinant organitzacions més rígides (columnes, cercles, onades...) amb d'altres de més lliures (tasques paral·leles, circuits d'estacions...). Com sempre, dir que hi haurà activitats en les que podré utilitzar altres estils d'aprenentatge on l'infant prengui més protagonisme.




Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. A l'inici de la unitat plantejaré un seguit d'activitats per tal de conèixer el nivell en què es troben els infants.

• Avaluació formativa. Utilitzaré fulls de registre anecdòtics o llistes d'observació i control amb diferents ítems, pel que els infants treballaran individualment.

• Avaluació final. Proves objectives de reglament del tennis, competicions o jocs pre-esportius, per a veure el nivell técnico-tàctic assolit. Igualment recuperaré els resultats de les observacions recollides durant les sessions per finalment observar el grau d'assoliment dels objectius proposats.





Unitat didàctica 12. Mira quant aguanto! Nº sessions 10 Temporització: 4t trimestre, 44ª - 48ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Pista poliesportiva




Objectius didàctics

1. Resistir durant un període de temps una activitat física determinada sense arribar a l'esgotament, adequant el ritme respiratori a la intensitat.

2. Llançar diferents objectes el més lluny possible, utilitzant la tècnica més adient.

3. Tenir control tònic durant els jocs de lluita.

4. Desplaçar-se utilitzant els segments superiors del cos.

5. Conèixer quan fem un treball aeròbic i com controlar-ho.

6. Conèixer les accions dels grups musculars durant la pràctica física.

7. Ser constant en l'activitat física i gaudir de l'autosuperació personal.

8. Valorar la condició física com un indicador de salut.

9. Tenir cura per l'entorn en les activitats a la natura.

Continguts

1.4 Adequació del ritme respiratori a la intensitat de l'exercici.

1.5 Control tònic en jocs de lluita.

3.2 Manteniment d'una activitat física continuada de baixa intensitat, que suposi un lleuger esforç.

3.7 Llançament a llarga distància d'objectes lleugers.

3.9 Execució de traccions del propi cos amb els segments superiors.

3.11 Resistència aeròbica: funcionalitat i dosificació de l'esforç.

3.12 Sistema de control de les pulsacions.

3.13 Força: funcionalitat i principals grups musculars.

0.3 Organització i constància en l'activitat física.

0.4 Apreciació del benestar resultant de l'activitat física.

0.6 Autosuperació personal.

0.12 Cura per l'entorn en les activitats a la natura.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Resistència: 1) Marxes per la natura. 2) Caminades. 3) Sortides amb bicicleta. 4) Circuits per estacions. 5) Curses suaus i de durada prolongada, regulant i dosificant l'esforç. 6) Curses amb petites tasques (passades, conduccions...). 7) Salts amb cordes. 8) Jocs de persecució sense final (Tallafils, La pesta...). 9) Jocs de relleus. 10) Jocs pre-esportius en equips reduïts de participació continuada (Minihandbol, “Balón-torre”, Les 10 passades...). 11) Jocs esportius modificats. 12)Activitats de ritmes i danses: aeròbic. 12) Circuits de superació d'obstacles.

Musculació general: 1) Jocs de lluita, d'oposició i de tracció. 2) Jocs de contacte: donar la volta al company, desplegar al company... 3) Jocs de transports. 4) Llançament d'objectes. 5)Quadrupèdies. 6) Raptacions. 7) Circuits per estacions. 8) Castellers i torres. 9) Multisalts. 10) Grimpades. 11) Lliscaments. 12) El pal emmerdat. 13) Arrancar cebes.

Metodologia

En aquesta unitat, com en les número 2 i 14, tindré en compte la diversitat, doncs no puc demanar la mateixa càrrega de treball a diferents infants. Exigiré esforç i autosuperació, però amb precaució i sense sobrecàrregues. “Millor quedar-se curt que passar-se”. Majoritàriament, utilitzaré el comandament directe per a activitats de flexibilitat i força. L'assignació de tasques la utilitzaré pel treball de resistència i velocitat, tot i que la combinaré amb altres estils d'aprenentatge quan la situació ho requereixi. Cal tenir molt present les següents precaucions per a evitar riscos: en el treball de força i musculació, mantenir l'esquena recta, treballar amb les cames i no l'esquena. Molt important l'escalfament previ. Estiraments musculars posteriors. Realitzar els exercicis amb la tècnica apropiada i respectant les proporcions de treball de cada grup muscular. Si fem lluites o transports per parelles, procurar que els infants siguin de pes similar. En el treball de resistència, controlar els infants amb malalties cardiorespiratòries. Mantenir sempre un ritme que permeti córrer i anar parlant a la vegada (ritme baix-mitjà). Controlar la freqüència cardíaca entre el 60-80% d'intensitat d'exercici. Dissenyar activitats de llarga durada i de suau execució. Evitar el treball específic de resistència anaeròbica.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. Avaluació objectiva passant un test estandarditzat.

• Avaluació subjectiva, lligada a les meves observacions i registres, de tot el curs, davant de fets o infants que destaquin (per dalt o per baix) en alguna capacitat condicional.

• Avaluació sumativa. Avaluació objectiva, lligada als testos i controls que es poden fer puntualment o repetir-los de dues a tres vegades durant al llarg del curs.

• Graella d'autoavaluació de la pròpia unitat, per a comprovar si el funcionament ha estat l'adequat.





Unitat didàctica 13. L'espai, el temps i el meu cos Nº sessions 6 Temporització: 5è trimestre, 49ª - 51ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Gimnàs i pista poliesportiva




Objectius didàctics

1. Estructurar l'espai en la pràctica esportiva i aplicar-hi nocions d'orientació lateral.

2. Sincronitzar el moviment amb estructures rítmiques, apreciant distàncies, velocitats i acceleracions del propi cos.

3. Conèixer els conceptes d'espai, temps i orientació

4. Gaudir de l'autosuperació personal

5. Acceptar i estimar el propi cos i tenir respecte a la diversitat

6. Tenir cura del propi cos

7. Participar responsablement en situacions d'ajuda als companys.

Continguts

1.2 Aplicació de les nocions d'orientació lateral en un espai concret.

1.6 Apreciació de distàncies, velocitats i acceleracions del propi cos.

1.7 Estructuració de l'espai en la pràctica esportiva.

1.9 Sincronització del moviment amb estructures rítmiques.

1.13 Espai, temps i orientació.

0.6 Autosuperació personal

0.1/0.9 Acceptació i estimació del propi cos i respecte a la diversitat

0.7 Cura del propi cos i de la seva higiene

0.10 Participació responsable en activitats envers les normes




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1) Omplir totalment/parcialment zones del camp lliurament o seguint ordres. 2) Jocs d'orientació: amb els ulls tancats. 3) Seguir circuits de forma individual o transportant materials per parelles/grups. 4) Jocs de desplaçaments. 5) Jocs de simetries/asimetries (imitacions). 6) Cançons. 7) Jocs de seguir ritmes. 8) Jocs de saltar a corda. 9) Danses populars i/o tradicionals: per parelles o en rodona. 10) Seguir ritmes d'instruments musicals.

Jocs: Passar el circuit, La Granja, 4 cantonades, El Come-cocos, Els sabaters, El mirall, El tren cec, Seguir el rei.

Metodologia

Utilitzaré una metodologia activa perquè els infants puguin jugar i experimentar el màxim de temps possible. Cal també una organització molt clara i definida de les sessions que afavoreixin aquesta participació. Combinaré dos estils d'aprenentatge: assignació de tasques i resolució de problemes. L'organització del grup serà bàsicament per parelles i petits grups.

Procediment d'avaluació




• La primera sessió de la unitat hauria de ser oberta i poc dirigida. Utilitzaré el registre anecdòtic, amb el resultat del qual realitzaré una avaluació inicial.

• Avaluació formativa. Utilitzaré una llista de control per a observar el progrés i grau d'assoliment dels objectius.

• Avaluació sumativa. Observacions i registres mitjançant una graella.




Unitat didàctica 14. Que ràpid sóc després d'estirar-me! Nº sessions 6 Temporització: 5è trimestre, 49ª - 51ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Pista poliesportiva




Objectius didàctics

1. Realitzar moviments que requereixin la utilització del màxim nombre d'articulacions i els màxims recorreguts articulars.

2. Iniciar ràpidament una cursa curta a partir d'un estímul.

3. Canviar molt ràpidament de direcció i/o sentit en curses curtes.

4. Reaccionar gestualment a partir d'un estímul.

5. Enumerar els principals músculs i articulacions del cos.

6. Ser constant en l'activitat motriu i gaudir de l'autosuperació personal.

7. Valorar la condició física com un indicador de salut.

Continguts

3.3 Utilització del màxim nombre d'articulacions en moviments diversos.

3.4 Ampliació i/o manteniment dels recorreguts articulars.

3.5 Inici ràpid d'una cursa.

3.6 Canvis de direcció, sentit i posició corporal en curses curtes.

4.1 Construcció de moviments a partir d'estímuls diversos.

1.10 Els principals músculs i articulacions del cos humà que intervenen en els diferents moviments.

0.3 Organització i constància en l'activitat motriu.

0.4 Apreciació del benestar resultant de l'activitat física.

0.6 Autosuperació personal.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Velocitat: sortides d'atletisme, llançaments a porteria o cistella, passades amb/sense oposició, passades amb desplaçament, tocs amb raqueta/bat..., relleus curts, jocs de canvi de posició/sentit/ritme/direcció (1, 2, 3 pica paret, joc de les velocitats, paquets, Bartomeu què voleu?...), jocs de persecució, jocs de reacció (Blancs i Negre, El mocador, Cara o creu, Mar, terra i aire), jocs de velocitat gestual (Picar mans, Lluita de polses, El mirall...).

Flexibilitat: Tombarelles, el pont, estiraments musculars individuals/parelles, estiraments amb material (cordes, piques, pilotes...) streching, jocs d'estiraments (Embolics, La grua, El túnel...).




Metodologia

En aquesta unitat, com en les número 2 i 14, tindré en compte la diversitat, doncs no puc demanar la mateixa càrrega de treball a diferents infants. Exigiré esforç i autosuperació, però amb precaució i sense sobrecàrregues. “Millor quedar-se curt que passar-se”. Majoritàriament, utilitzaré el comandament directe per a activitats de flexibilitat i força. L'assignació de tasques la utilitzaré pel treball de resistència i velocitat, tot i que la combinaré amb altres estils d'aprenentatge quan la situació ho requereixi. Cal tenir molt present les següents precaucions per a evitar riscos: En el treball de la flexibilitat, evitar els rebots. Intercalar treballs estàtics i dinàmics per a garantir l'eficàcia dels primers i la motivació dels segons.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. Avaluació objectiva passant un test estandarditzat.

• Avaluació subjectiva, lligada a les meves observacions i registres, de tot el curs, davant de fets o infants que destaquin (per dalt o per baix) en alguna capacitat condicional.

• Avaluació sumativa. Avaluació objectiva, lligada als testos i controls que es poden fer puntualment o repetir-los de dues a tres vegades durant al llarg del curs.

• Graella d'autoavaluació de la pròpia unitat, per a comprovar si el funcionament ha estat l'adequat.

Unitat didàctica 15. Assaig i... 5 PUNTS! Nº sessions 10 Temporització: 5ètrimestre, 56ª - 60ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Pati i camp de rugbi municipal




Objectius didàctics

1. Adoptar una postura equilibrada i econòmica per a la pràctica del rugby.

2. Aplicar les nocions d'orientació lateral per a desmarcar-se del contrari.

3. Utilitzar les habilitats motrius específiques del rugby.

4. Conèixer i aplicar les normes bàsiques del rugby.

5. Esforçar-se en la superació de dificultats.

6. Ser responsable de la pròpia higiene.

7. Participar activament en activitats motrius col·lectives.

8. Col·laborar en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

1.1 Adopció de la postura equilibrada i econòmica.

1.2 Aplicació de les nocions d'orientació lateral en un espai concret.

2.4 Ús d'habilitats motrius específiques per a la resoldre diferents situacions.

2.8 Pautes i normes bàsiques dels esports col·lectius.

0.5 Esforç en la superació de dificultats.

0.7 Cura del propi cos i de la seva higiene.

0.10 Participació responsable en activitats motrius col·lectives.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal·lacions.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1) Passades en estàtics, de forma lliure, per grups de 2, 3... 2) Passades en moviment, de forma lliure, per grups. 3) Joc de les 10 passades. 4) Passades en estàtic7moviment. 5) Joc de passar i pillar. 6) Per parelles: desplaçar al company/a empenyent-la. 7) Joc d'escombrar la casa. 8)Joc de tocar i parar amb pilota, grup petit, grup-classe. 9) Joc del lladre. 10) Explicació teòrica de la tècnica de passada endarrera, de la posició de fora de joc, de la tàctica de les disposicions bàsiques en atac, de la tàctica de disposicions en defensa, reglament corresponent a la normativa. 11) Passades en rotllana. 12) Avançar amb passades endarrera. 13) Joc d'agafar cues (amb rugby-flags). 14) Joc del mocador en pilota. 15) Atac i defensa 3x3. 16) Situació a la pista, l'equip atacant ha d'arribar al final per marcar i el que defensa ho ha d'impedir. 17) Partits, anant introduint normes.




Metodologia

La metodologia serà bàsicament reproductiva, utilitzant l'assignació de tasques i l'ensenyament recíproc. Segons l'activitat, utilitzaré diferents formes d'organització: individual, per parelles, petits grups i gran grup; tot i que aniré combinant organitzacions més rígides (columnes, cercles, onades...) amb d'altres de més lliures (tasques paral·leles, circuits d'estacions...). Com sempre, dir que hi haurà activitats en les que podré utilitzar altres estils d'aprenentatge on l'infant prengui més protagonisme.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. A l'inici de la unitat plantejaré un seguit d'activitats per tal de conèixer el nivell en que es troben els infants.

• Avaluació formativa. Utilitzaré un llistat d'observació.

• Avaluació sumativa. Fitxa d'autoavaluació per a cada infant.





Unitat didàctica 16. Saps on ets? Nº sessions 6 Temporització: 6ètrimestre, 61ª - 63ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Aula, pati i bosc




Objectius didàctics

1. Aplicar nocions d'orientació lateral en un espai concret.

2.Orientar-se en l'espai gràfic.

3. Interpretar l'espai recorregut i la seva representació gràfica.

4. Tenir iniciativa en l'acció.

5. Tenir cura per l'entorn en les activitats a la natura.

6. Ser crític envers el deteriorament de la natura.

Continguts

1.2 Aplicació de nocions d'orientació lateral en un espai concret.

1.8 Realització de recorreguts a partir de la interpretació del gràfic d'un espai.

1.11 Orientació i representació gràfica de l'espai.

0.2 Iniciativa en l'acció.

0.12 Cura per l'entorn en les activitats a la natura.

0.13 Esperit crític envers el deteriorament de la natura.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

• Sessió a internet: clic.xtec.net Biblioteca “La orientación”. 2) Maneig de la brúixola i dels mapes. 3) Els mapes. 4) Cursa d'orientació per grups (5 grups de 3 participants i 2 grups de 4 participants)

Metodologia

El comandament directe i de reproducció de models seran els estils que més utilitzaré, sobre tot a l'hora de l'explicació i en la sortida al bosc, ja que són continguts nous i molt importants. També utilitzarem el descobriment guiat a l'hora d'executar l'activitat de la cursa d'orientació.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. Test amb ítems relacionats amb els mapes i la orientació.

• Avaluació formativa. Registre anecdòtic.

• Avaluació sumativa. Els infants realitzaran una fitxa autoavaluativa.




Unitat didàctica 17. Assaig i... 5 punts! Nº sessions 8 Temporització: 6ètrimestre, 64ª - 67ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Pista poliesportiva




Objectius didàctics

1. Utilitzar el costat no dominant amb eficàcia.

2. Adequar la distància, velocitat i acceleració del propi cos o dels elements de l'espai.

3. Situar-se adequadament en l'espai durant la pràctica esportiva.

4. Executar les habilitats motrius específiques de l'Ultimate.

5. Descriure les regles bàsiques de l'Ultimate.

6. Prendre decisions en les activitats físiques i comportar-se d'acord amb les normes.

7. Col·laborar en el manteniment del material i les instal·lacions.

Continguts

1.3 Utilització del costat no dominant amb efectivitat.

1.6 Apreciació de distàncies, velocitats i acceleracions del propi cos o dels elements de l'espai.

1.7 Estructuració de l'espai en la pràctica esportiva.

2.4 Ús de les habilitats motrius específiques de l'esport a tractar.

2.8 Pautes i normes bàsiques dels esports col·lectius.

0.2 Iniciativa en l'acció.

0.11 Conscienciació i participació envers les normes.

0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal·lacions.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1) Ultimate: història, filosofia i regles. 2) Buscar informació (llibres, internet...) sobre l'Ultimate, el frisbee. 3) El frisbee: com agafar-lo. 4) Llançaments individuals: llançar-se el disc i anar a buscar-lo. Primer pot caure al terra, després sense que caigui. 5) Descobrir noves maneres de llançar el frisbee i ensenyar-les als altres. 6) Llançaments-recepcions en estàtic per parelles, amb un o més frisbees, variant la distància de separació, l'alçada de llançament, la forma de llançar-lo. 7) Recepcionar a dues mans, més tard a una sola mà. 8) Llançaments-recepcions en moviment, recepcions a una/dues mans. 9)Intercepcions.

Jocs: A qui va el disc? El rellotge, L'estrella, Caçar mosques, Fer cistella, Tirar al disc, Canvi de parella, Les 10 passades, el disc i la creu.




Metodologia

La metodologia serà bàsicament reproductiva, utilitzant l'assignació de tasques i l'ensenyament recíproc. Segons l'activitat, utilitzaré diferents formes d'organització: individual, per parelles, petits grups i gran grup; tot i que aniré combinant organitzacions més rígides (columnes, cercles, onades...) amb d'altres de més lliures (tasques paral·leles, circuits d'estacions...). Com sempre, dir que hi haurà activitats en les que podré utilitzar altres estils d'aprenentatge on l'infant prengui més protagonisme.

Procediment d'avaluació

• Avaluació inicial. A la primera sessió repartiré un frisbee a cada infant i a partir de l'observació realitzaré un registre anecdòtic de com el van utilitzant.

• Avaluació formativa. Llistes d'observació i control de diferents ítems.

• Avaluació final. Fitxa d'autoavaluació per als infants.

Unitat didàctica 18. Mou-te al ritme del hip-hop Nº sessions 10 Temporització: 6è trimestre, 68ª - 72ª setmana

Cicle Superior 6è curs Espais: Gimnàs, pista poliesportiva, aula d'audiovisuals




Objectius didàctics

1. Sincronitzar el moviment amb estructures rítmiques.

2. Improvisar moviments a partir d'estímuls musicals.

3. Interpretar ritmes a través del moviment corporal.

4. Executar coordinacions pròpies del ball buscant el component estètic.

5. Identificar el ritme d'un moviment.

6. Donar expressivitat al ball.

7. Acceptar i estimar el propi cos.

8. Participar de manera responsable en les activitats.

9. Respondre positivament envers la comunicació corporal.

Continguts

1.9 Sincronització del moviment amb estructures rítmiques.

4.1 Construcció de moviments a partir d'estímuls musicals.

4.5 Expressió de ritmes a través del moviment corporal.

4.6 Recerca de l'estètica en coordinacions pròpies de l'estil de ball.

1.12 El ritme.

4.8 Elements elaborats d'expressió corporal en el ball.

0.1 Acceptació i estimació del propi cos.

0.8 Valoració de la comunicació corporal.

0.10 Participació responsable en activitats motrius col·lectives.




Activitats d'ensenyament-aprenentatge

1) Història del hip-hop: Què? D'on ve? 2) Conèixer i diferenciar diversos estils de ball. 3) Caminar per l'espai al ritme de la música. 4) Caminar per l'espai al ritme de la música i coordinar amb movimets rítmics dels braços. 5) Moure el cos al ritme de la música. 6) Per grups reduïts, contar els temps d'una seqüència musical. 7) Visualització d'un vídeo. 8) Per grups reduïts, buscar música hip-hop, triar-ne una cançó i inventar un petit ball per mostrar al grup-classe. 9) Crear un ball de hip-hop entre tots/es.

Metodologia

Metodologia investigativa, ja que els infants hauran d'experimentar diferents ritmes de música durant les sessions. Important també l'estil de resolució de problemes a l'hora d'elaborar un ball, o amb petites pautes, molt concretes.

Procediment d'avaluació

• Avaluació formativa. Llistes de control.

• Avaluació sumativa o final. Els infants hauran d'inventar un ball, l'avaluació d'aquesta activitat, individualment i grupal, serà el resultat de l'avaluació sumativa.




54