EL PROCÉS DE NUREMBERG EN DIRECTE

Tot va començar l'any 1945 quan després de la Segona Guerra Mundial es van portar a terme les acusacions i els judicis contra tots els dirigents que van portar a terme actes contra la humanitat.

Però, comencem per el principi. El meu nom és Clara Anderson i sóc una de les jutgesses que formava part del Tribunal Militar Internacional a Nuramberg.

Els processos de Nuremberg són considerats els més importants de la història. Van tenir diferentes parts, des de les acusacions als diversos dirigents fins a les condemnes, passant per el que va ser el judici més important en el que vaig treballar i, segurament, el més important en el que treballaré.

Els principals protagonistes en aquesta història són els acusats que van ser vint-i-quatre membres del partit nazi. El més curiós dels acusats va ser que dels vint-i-quatre, en la banqueta de la primera audiència del Palau de Justícia de Nuremberg, només hi van seure vint-i-un acusats ja que la resta no van poder assistir per diversos motius. Robert Ley es va suïcidar a la seva cel·la, Gustav Krupp, el famós industrial, va ser retirat a causa de que estava greument malalt i el seu físic no li permetia moures.

Però per al meu parer, no tots els processats que hi havia de ser figuraven a Nuremberg ja que el més culpable de tots, Adolf Hitler, deien que es va suïcidar. En tot cas, tant si ho havia fet com si no, Hitler no va ser culpat per tots els crims que va cometre ni per totes les barbaritats que va fer. El segon home més culpable per els seus crims, Himmler, es va suïcidar poc després de ser detingut.

Quan van arribar a les meves orelles el que Himmler havia fet, fer-se passar per un presoners normal i al ser descobert empassar-se una píndola de cianur, vaig saber que tots els vint-i-un acusats serien condemnats.

El primer dia de judici, quan tots els membres del jurat vam entrar a la sala, tots els assistents es van posar en peu, el tribunal estava format per quatre parelles de jutges entre els quals estava jo. Darrere de cadascun de nosaltres hi havia la nostra bandera que informava als assistents la nostra nacionalitat. Érem dos americans, dos francesos, dos russos i el meu company i jo que pertanyíem al grup del anglesos.

Només assentar-nos, ens vam col·locar els auriculars per a entendre tot el que es deia en la sala. Per aquest motiu, davant de la tribuna de la prensa hi havia col·locades les cabines dels traductors, qui anaven traduint-ho tot a l'instant. Una cosa que també em va cridar molt l'atenció va ser que a les parets hi havia col·locades càmares per a poder gravar tot el que es feia i de tot el que es parlava en el tribunal.

La primera impressió que vaig tenir al entrar en el tribunal i assentar-me en el meu lloc, anteriorment designat, va ser que la sala semblava molt petita, és a dir, que a causa de la multitud de gent que es va reunir, entre acusats, jurat, premsa i altres interessats, semblàvem tots com una gran família ja que estàvem assentats uns molt a prop dels altres.

Al passar els ulls en la tribuna dels acusats em vaig parar en sec en veure la cara de Hess que semblava ven bé com un mort de la cara tant blanca que tenia. En canvi, Goering, sentat al seu costat que presentava un aspecte formidable, amb el seu color rosadet a la cara i una mirada d'àguila. És a dir amb una vitalitat que saltava a la vista.

Els altres acusats, Schacht, Von Paper i Funk no estaven tant preocupats ja que consideraven que ells no estaven implicats en aquells crims.

Ribbentrop estava prenent notes, Rosenberg era el més elegant de tots, Frick anava vestit d'esport, Von Paper amb aire llunyà, l'impertorbable doctor Schacht i Keitel també estava prenent notes.

De seguida va començar el judici i poc a poc, americans, anglesos, francesos, etc. Van anar fent les seves acusacions.

A mesura que els dies anaven passant, els acusats no feien tant bona cara com vaig poder observar el primer dia al entrar al tribunal. Segurament, ja anaven veien cada cop més pròxima la seva condemna i les seves acusacions. Ribbentrop, cada dia tenia més expressió a la cara de malhumoreix. Cada dia que s'aixecava per a rebrens quan entràvem a la sala, se li veia la expressió de cansament i de derrota de saber que ja s'acabaven els judicis i que el condemnarien. Així com aquest em va donar aquesta desagradable sensació de patiment, els altres acusats no me la van donar.

* Les acusacions.

Ela americans amb les seves primeres acusacions no van poder acusar a tots els membres de la tribuna dels culpables, encara que si que ho van fer més tard en la majoria d'ells. Els anglesos els van acusar de la violació de diversos tractats i d'acords internacionals. Els francesos van acusar-los de crims contra la Humanitat comesos en l'Europa Occidental. I per últim, els russos van fer una acusació semblant a la dels francesos, els van acusar de crims contra la Humanitat però a l'Europa Oriental.

Mentre els diferents països anaven fent les seves acusacions es van mostrar moltes pel·lícules de camps de concentració on es veia clarament la implicació dels acusats i tots els Drets Humans que van infringir i que per aquest motiu van ser jutjats.

Mentre va durar el Procés de Nuremberg vam declarar set principis en favor de la humanitat que són els següents:

• Principi I

Tota persona que cometi un acte que constitueixi delicte del dret internacional es responsable d'ell i està subject a sanció.

• Principi II

El fet de que el dret intern no imposi ninguna pena per un acte que constitueixi un delicte del dret internacional no treu de responsabilitat en un dret internacional a qui l'hagi comès.

• Principi III

El fet de que la persona que hagi comès un acte que constitueixi un delicte de dret internacional hagi actuat com a Cap d'Estat o com a autoritat de l'Estat, no li treu de cap responsabilitat conforme el dret internacional.

• Principi IV

El fet de que una persona hagi actuat al complir una ordre del seu Govern o d'un cap superior no li treu de la responsabilitat del dret internacional, si a tingut la possibilitat moral d'opció.

• Principi V

Tota persona acusada d'un delicte de dret internacional té dret a un judici imparcial sobre els fets i sobre els drets.

• Principi VI

Els delictes enunciats a continuació són castigats com a delictes de dret internacional:

• Principi VII

La complicitat en un delicte contra la pau, d'un delicte de guerra o d'un delicte contra la humanitat, constitueix delicte de dret internacional.

* La fi del judici: les condemnes.

Les quatre acusacions més importants que vam sentenciar eren per crims contra la pau ( agressió i violació de tractats i acords internacionals), crins contra la humanitat ( extermini, deportació, genocidi...), Crims de guerra ( violació de les lleis de guerra) i per últim conspiració i pla comú per a cometre fets criminals.

Les sentencies les vam comunicar el 30 de setembre de 1946. Hi van haver 12 condemnes a mort: Goering, Von Ribbentrop, Keitel, Kaltenbrunner, Rosenberg, Frick, Frank, Streicher, Sauckel, Jodl, Seyss-Inquart i Bormann.

Els condemnats a cadena perpètua van ser tres: Hess, Funk, i Raeder.

Els condemnats a 20 anys de presó van ser: Schirach i Speer. A 15 anys: Von Neurath. I a 10 anys: Doenitz.

Els acusats que vam absoldre van ser Schacht, Von Papen i Fritzsche.

Molts d'aquests al sortir de la presó, vells i malalts, van morir al cap de poc. Però altres amb més sort que els havíem condemnat a cadena perpètua van ser alliberats.

Després d'aquest procés, van ser molts els que el van seguir però ningún tant important com el gran Procés de Nuremberg.

BIBLIOGRAFIA

• El Procés de Nuremberg viscut per Carles Sentís.- Edicions La Campana.

• Internet: www.googles.com

• Enciclopèdia Diccionari Larousse- volum 8

• Internet: www.edai.org/centro

El procés de Nuremberg en directe