Índex

Pàgina

1. Els orígens dels estats units 3

2. Causes de la revolució 5

3. Dificultats de la independència 9

4. La declaració de la independència 11

5. Les institucions dels estats units 13

El capitoli 13

El congres 14

El senat 15

La casa Blanca 16

6. Els pares de la pàtria 17

George Washington 17

John Adams 19

Samuel Adams 21

Benjamin Franklin 22

Thomas Jefferson 27

Marques de Lafayette 30

Thomas Paine 32

Els orígens dels Estats Units:

Al s. XVIII Anglaterra tenia la colònia més gran del mon formada per 13 territoris al marge de tota la zona costanera atlàntica. Les més antigues son Virgínia i Massachusetts. La més recent es Georgia sota el regnat de Jorge II.

Al nord, Massachusetts, Connecticut, New Hampshire i Rhode Island formaven Nova Anglaterra anomenada així per John Smith que va afirmar que s'assemblaven a Anglaterra. Economia, activitats variades i remuneradores. La granadera i el cultiu de cereals estaven a mans de petits propietaris.

Gran Bretanya tenia amb les colònies l'anomenat pacte colonial, la exclusivitat, no volia industries, ella les venia i les comprava a les colònies les matèries primeres. Hi havia tràfic il·legal de rom melassa i productes de les illes.

Les cinc colònies del sud: Virgínia, Maryland, Carolina del Nord i del Sud i Geòrgia, formaven un grup radicalment distint de l'altre. Aristòcrates, no tenien interès cultural, gran part de la població era negre i no treballaven al contrari que els puritans.

Les diferències mes grans eren el clima i un caràcter mes rural. L'explotació del terra es fonamentava en el sistema de plantació, en l'explotació de la ma d'obra negre, que a la segona segona meitat del s. XVIII era més nombrosa que la població del colons. L'economia es basava en la producció de productes tropicals com el tabac, l'arròs, l'anyil i cotó i en la venta d'aquestes collites. Els rics plantadors, generalment anglicans tenien una vida fàcil i formaven una societat aristocràtica.

A la zona central existien quatre colònies: New Jersey, Nova York Delaware i Pensilvania.

Nova York al principi era del holandesos i la van anomenar Nova Amsterdam, però desprès se li va treure Carles II i va passar a dir-se Nova York pel seu germà Jacob II el qual tenia el títol de York. Els anglesos anomenaven als holandesos Ianquis, però aquest es va tornar en contra d'ells.

Pensilvania va ser fundada per la secta dels Quakers, desidents pacifistes.

La majoria treballava a la terra. S'exportava a Europa el blat i fusta. Les ciutats semblaven pobles grans només destacava Filadelfia. D'Europa van arribar a aquests ports centrals.

Jurídicament es podien distingir tres tipus de colònies:

• Les colònies reals, que depenien de la corona;

• Les colònies de propietaris, que pertanyien en virtut de una concessió reial, a un grup de propietaris;

• Les colònies de carta, cuya existència jurídica tenia el seu origen en una carta.

Cada colònia tenia una Constitució, però per sobre estava el pacte colonial, reflexaba les tradicions parlamentaries i les institucions britàniques. Existia un governador, que era el representant de la corona i els colons propietaris que escollien els seus delegats a la assemblea.

Era un mercat reservat a la metròpoli, i els colons no tenien dret a crear gairebé cap indústria.

Els problemes econòmics contribuïen a separar les colònies de la metròpoli.

Causes de la Revolució

La Guerra dels Set Anys va començar en Europa entre Àustria i Prussia aliant-se les demés potències al bàndol austríac.

A les colònies la guerra va repercutir de la següent manera: com França anava al bàndol contrari de Gran Bretanya i els colons volien els territoris que els francesos tenien a Amèrica, els britànics van decidir donar-se'ls per amb la seva ajuda poder guanyar a França.

La victòria sobre França en la Guerra dels set anys va ser la que va portar a la secessió. Després de la guerra, gran Bretanya, que passava una situació financera delicada, va decidir que les colònies suportessin part de les seves carregues.

En 1765, el ministre britànic, Greenville, va fer votar al parlament unes taxes, duaneres sobre la melassa i el sucre de les Antilles que entraven a Amèrica. Era un intent d'aplicar sistemàticament les lleis sobre el comerç colonial i de impedir el contraband.

Els americans consideraven que només les assemblees colonials estaven qualificades per aprovar impostos en el seu nom. Els delegats de nou colònies es van reunir a Nova York per protestar i van arribar a l'acord de no importar productes anglesos. Van redactar, a més a més, una declaració de drets i queixes d'Amèrica.

Les resolucions del congrés de Nova York van causar viva inquietud entre el comerciants britànics. Greensville va haver de retirar-se, i el Gabinete Whig, sota la pressió d'alguns diputats, va abolir les taxes no desitjades. Els colons van triomfar en aquest punt, però el parlament no va cedir en quant el principi, es a dir, en quant els seus drets a establir impostos a altres colons.

1767, el gabinet britànic va iniciar una segona ofensiva, instituint drets de duanes per l'entrada a Amèrica d'alguns productes, el té, el paper, el vidre, el plom, la pintura. L'agitació va esclatar sobretot a Nova Anglaterra. Els britànics van boicotejar les mercancies sotmeses a impostos, el que va produir un descens d'un terç del comerç britànic. Al cap de tres anys d'un conflicte que estava costant molt car a les dues parts, el ministre britànic va donar marxa enrere per segona vegada i al 1770 va suprimir tots els impostos, excepte el del té. L'agitació.

Des de 1773, la situació es va agreujar, la presència de tropes enviades a Massachusetts va provocar a Bòston sagnants manifestacions. El govern Britànic va concedir ona de descontentament entre els comerciants del Nou Món, que temien que aquesta mesura s'ampliés a altres mercaderies. El 16 de Desembre de 1773 a Bòston, els fills de la llibertat, disfressats d'indis, van llençar al mar tot el te portat d'Orient pels navilis de la Companyia d'Índies, aprofitant la passivitat de les autoritats locals. Cinc lleis van arruïnar el comerç del port de Bòston; a més van enviar noves tropes a Amèrica del Nord, al comandament del general Gage, i es van prohibir totes les reunions públiques.

Amb les seves mesures, destinades a donar un escarment, els britànics van fer el sentiment de solidaritat entre les tretze colònies. Va néixer un partit patriòtic i per suggeriment de Benjamin Franklin, es van reunir a Filadelfia. Les posicions s'anaven endurint. La guerra podia esclatar amb el menor incident, sobretot si es té en compte que els partidaris de la conciliació perdien terreny entre l'opinió pública, guanyant-lo els intransigents, que volien aprofitar la independència per a construir una societat més democràtica. Es va anar formant entre aquests colons, una mentalitat revolucionària, disposada a considerar el recurs per força com inevitable. El pretext per a la ruptura, va anar el tiroteig de Lexington. El 18 d'abril de 1775, el general Gage, que manava a les tropes en Bòston, va enviar una columna a confiscar els dipòsits d'armes i municions establerts en Concord pels comitès revolucionaris. Els patriotes, alertats, en la seva majoria grangers, van rebre als soldats a tirs; va ser el primer enfrontament greu entre els casaques vermelles i els voluntaris americans. La columna britànica va haver de replegar-se cap a Bòston, amb gran satisfacció dels americans. Va ser el començament de la insurrecció armada. Desembre de 1775 va decidir la formació d'un exèrcit continental manat per George Washington. Aviat es va veure que aquesta elecció havia estat encertada. Washington fill d'un plantador de Virgínia va anar el partícip.

El congrés americà apel·lava la justícia del rei de Gran Bretanya, però, Jorge III va rebutjar la petició del Congrés i va enviar mercenaris alemanys a ultramar per reforçar les seves tropes i acabar amb la resistència americana, la situació va evolucionar ràpidament. La colònia de Virgínia en un acte revolucionari, va ser la primera en proclamar la seva independència constituint-se en república. Es va donar una constitució precedida d'una Declaració de Drets que han de ser considerats com a fondament i base del govern. Van destacar les idees de Rosseau, Locke i Montesquieu. L'exemple de Virgínia va finalitzar amb els dubtes d'altres colònies. El 4 de juliol de 1776, el Congrés general de Filadelfia va proclamar la unió solidària de les tretze colònies i va votar la Declaració d' Independència dels EEUU d'Amèrica. Precedida per un preàmbul redactat per Thomas Jefferson, i inspirat en els principis del filòsofs francesos: Montesquieu i Rosseau, aquesta cèlebre declaració reconeixia el dret a la insurrecció.

Entre Poblacions van subsistir alguns elements legitimistes, alguns van preferir emigrar a Canadà o a les Antilles abans de sublevar-se contra el rei.

Proclamada la independència havia que conquistar-la. La guerra va ser llarga i difícil (a prop de 7 anys).

No tenien un govern central. Al congrés absort en apassionades discussions, servia de vincle entre els Estats, però mancava de poder per donar ordres a governs autònoms molt gelosos de les seves prerrogatives.

La situació militar era angustiosa; els colons sublebats, uns dos milions, amb manca de recursos industrials. No tenien armes, ni municions, ni vestits. Hi havia tropes sense valor militar, mal organitzades. Tenien al davant com a cap a Washington.

No tenien marina en la guerra. En definitiva, la relació de forces al començament del conflicte semblava molt desavantatjosa sense dubte s'ha de tenir en compte les dificultats de Gran Bretanya, acabava de sortir de les llargues guerres europees i colonials dels mitjans de segle i que havien de combatre lluny de les seves bases.

La busca d'aliats havien d'inclinar-se cap a França. Això comportava un perill perquè les colònies havien lluitat contra França durant la guerra dels 7 anys.

Franklin va ser rebut a Versalles pel rei de França, Lluís XVI, conquerint les sales amb una senzillesa natural. La opinió pública seguia amb simpatia el desenvolupament de les idees de llibertat.

S'allistaven voluntaris atrets per un desig de llibertat de que lluitarien per construir un mon nou.

Vergennes, encara que va veure aquest assumpte era una forma excel·lent per prendre l'esperança i desitjaven la revenja sobre Gran Bretanya no van voler comprendre per el moment. En un principi, França es va limitar a una ajuda indirecta, proporcionant als colons les armes i municions que tant necessitaven, així com importants subsidis. A Saratoga els Colons van guanyar a les casaques vermelles.

Els americans s'havien vist recolzats per les condicions naturals desfavorables als britànics (enorme extensió del camp d'operacions, pocs camins i molt dolents i nombrosos rius i densos boscos), però la seva tenacitat i la personalitat del seu cap, George Washington, seguien suscitant admiració.

La noticia de la capitulació de Saratoga va provocar entusiasme a França i va acabar amb els últims deutes de Vergennes el sis de febrer del 1778 va firmar amb Franklin, un tractat de comerç, amistat i aliança defensiva. França reconeixia la sobirania i independència de les tretze colònies.

Els quinze estats es van comprometre a no firmar paus separades i a no deixar les armes fins que no reconeguessin la independència. Diplomàticament el següent treball de Vergennes va ser obtenir l'ajuda d'Espanya. Amb el tractat d'Aranjuez(12 d'abril del 1779) França va signar amb Espanya una aliança a canvi de la promesa de tornar-li Menorca, Gibraltar, Florida i las onduras britàniques.

DIFICULTATS DE LA INDEPENDÈNCIA

Havien de transformar les antigues colònies en 13 estats i es corria el risc que aquesta transformació es produís enmig del desordre i la anarquia. Des del punt de vista militar, les tropes reclutades en tots els estats, havien admès l'autoritat del general Washington; però una vegada acabades les operacions els antics combatents, que no havien rebut la seva paga, amenaçaven amb marxar cap a Filadelfia. Des del punt de vista financer, era evident la necessitat d'una moneda comuna als 13 estats. El deute era enorme i calia detenir la inflació del paper moneda, que mancava de valor en l'estranger i no tenia respatller en numerari. El problema dels impostos no s'havia resolt: els Estats no volien atendre a les despeses de la col·lectivitat. Finalment, calia aclarir la situació de les terres de l'Oest, entre els Apalaches i el Mississippi, habitats per indis i on havia nombroses discussions per la delimitació de fronteres.

El 25 de maig de 1787 es van reunir a Filadelfia 55 delegats, destacant els federalistes Washington i Franklin. Aquesta assemblea va decidir, des del començament dels seus treballs, romandre en el més absolut secret. No van faltar punts conflictius: els delegats dels petits estats s'oposaven als dels grans, i al mateix temps, s'enfrontaven els partidaris d'una àmplia autonomia i els defensors d'un poder fort. L'elecció unànime de Washington per a la presidència de la convenció i la presència de Franklin, intel·ligent i conciliador, van facilitar el desenvolupament dels treballs que van durar gairebé quatre mesos. Els delegats van discutir i van elaborar, l'estatut dels territoris de l'Oest. L'ordenança de Juliol de 1787 declarava propietat federal la zona i prohibia en ella l'esclavitud. El conjunt va ser dividit en townships de 36 milles, subdividits en 36 parcel·les. Les townships s'agrupaven en territoris. Cadascun d'ells era promogut al rang d'Estat quan arribava a els 60.000 habitants. Llavors entrava a la Unió i la bandera federal adquiria una estrella més. Així es va solucionar, amb sentit liberal, el problema de la colonització del mig oest, sent els pioners iguals als antics colons de l'est i no els seus súbdits.

LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

La Declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica del Nord, redactada per Jefferson va ser signada entre el 2 i el 4 de juliol de 1776 per 56 membres del Congrés Continental reunit a Filadelfia des de l'any anterior. La declaració expressava les penalitats sofertes per les colònies sota el govern de la Corona britànica i les declarava estats lliures i independents.

La proclamació de la independència va suposar la culminació d'un procés polític que havia començat com protesta contra les restriccions imposades per la metròpoli al comerç colonial.

El 7 de juny de 1776 Richard Henry Lee, en nom dels delegats de Virgínia en el Congrés Continental, va proposar la dissolució dels vincles que unien a les colònies amb Gran Bretanya.

Aquesta proposta va ser secundada per John Adams de Massachusetts, però l'acció es va retardar fins al 1 de juliol i la resolució es va aprovar a l'endemà. El 4 de juliol va ser presentat al Congrés, que va afegir algunes correccions, va suprimir apartats (com el qual condemnava l'esclavitud), va incorporar la resolució de Lee i va emetre tot això com Declaració d'Independència.

Va Ser aprovada pel vot unànime dels delegats de dotze colònies; els representants de Nova York no van votar perquè no estaven autoritzats. No obstant això, el 9 de juliol el Congrés Provincial de Nova York va concedir el seu suport. El 2 d'agost va ser signat pels 53 membres presents en l'acte; els tres absents van signar després. El document defensa el dret a la insurrecció dels pobles sotmesos a governs tirànics en defensa dels seus inherents drets a la vida, la llibertat, la recerca de la felicitat i la igualtat política.

En ella, a part de les acusacions abocades contra el rei Jorge III i el seu Govern, que signifiquen la major part del document, es consigna un dels principis més revolucionaris mai escrit anteriorment: "tots els homes han estat creats iguals". I aquests homes "van rebre del seu Creador certs drets inalienables, entre els quals estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; així, per a assegurar aquests drets, s'han instituït els governs entre els homes, derivant-se els seus justs poders del consentiment dels governats; de tal manera que si qualsevol forma de govern es fa destructiva per a aquests, fins és un dret del poble alterar-lo o abolir-lo, i instituir un nou govern, basant la seva formació en tals principis, i organitzant els seus poders de la millor forma que al seu judici pugui assolir la seva seguretat i felicitat".

Les institucions del estats units

El capitoli

El Capitoli d'Estats Units, el símbol de govern democràtic més conegut en tot el món, ha estat seu del Congrés des de 1800. El Capitoli és on el Congrés es reuneix per a redactar les lleis d'aquest país, i on els presidents prenen possessió dels seus càrrecs i presenten els seus informes anuals sobre l'Estat de la Nació. Durant gairebé dos segles, el Capitoli ha crescut juntament amb la nació, afegint noves ales per a albergar el creixent nombre de senadors i representen tantes, triats pels nous estats que anaven ingressant a la Unió. Els seus sostres estan decorats amb imatges històriques i els seus passadissos estan vorejats per estàtues i quadres que representen grans aconteixements i personatges de la història de la nació.

Congrés dels Estats Units

El Congrés dels Estats Units (United States Congress, en anglès) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal dels Estats Units, integrat per dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants. Els senadors i els representants són elegits per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari; és a dir, per eleccions directes en llurs respectives circumscripcions. La seu del Congrés és el Capitoli, a la ciutat de Washington, D.C.

La Cambra de Representants té 435 membres que representen un districte per un període de dos anys. El país s'ha dividit en districtes entre els estats segons llur població. El Senat està integrat per 100 senadors que representen els estats de la federació estatunidenca per un període de sis anys. Cada estat elegeix dos senadors, sense importar la seva població. Cada dos anys un terç del Senat es renova.

La constitució dels Estats Units atorga tot el poder legislatiu al Congrés. La Cambra de Representats i el Senat tenen el mateix estatus en el procés legislatiu—cap llei pot entrar en vigor si no és aprovada per ambdues cambres. Tot i així, la constitució els atorga poders i responsabilitats diferents i úniques. El Senat té el poder per a provar els tractats comercials i les designacions presidencials. Les lleis relacionades amb el pressupost i la recaptació de renda han d'originar-se en la Cambra de Representants, que també té el poder d'impugnar un funcionari públic, mentre que el Senat és el que jutja els casos d'impugnació.

El terme "Congrés" (Congrés) de fet, es refereix a la reunió dels representants del poder legislatiu, segons el període per al qual són elegits. Per tant, un "Congrés" té una duració de dos anys, tot i que els representants i senadors poden ser reelegits. El Congrés actual, el 110è, es va reunir per primera vegada el 4 de gener, 2007.

Senat dels Estats Units

El Senat dels Estats Units (United States Senate en anglès) és la cambra alta del Congrés bicameral dels Estats Units; la cambra baixa és la Cambra de Representants.

El Senat és el representat dels estats de la federació estadounidensa; cada estat hi és representat per dos membres. L'assignació del nombre de senadors per estat és la mateixa per a tots els estats, sense importar llur població. En total hi ha 100 senadors. Els senadors són elegits per un període de sis anys tot i que poden ser reelegits. Les eleccions per a senadors es realitzen cada dos anys; és a dir, un terç del Senat es renova cada dos anys. Als Estats Units no hi ha la representació proporcional a nivell federal; els senadors són elegits per majoria simple, per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari en què la circumscripció és l'estat en qüestió.

El Senat és un cos deliberatiu, en comparació amb la Cambra de Representants. El Senat és molt més petit quant al nombre de membres, i el període de funcions és més llarg, la qual cosa permet un atmosfera col·legial. El Senat té poders exclusius establerts en l'article primer de la Constitució dels Estats Units. En especial, el President dels Estats Units no pot ratificar cap tractat internacional ni realitzar designacions importants—com ara els ambaixadors i els membres de la Cort Suprema—sense el consell i l'aprovació del Senat.

El Senat actual (per al període 2007-2009) està integrat per 49 senadors del Partit Republicà, 49 senadors del Partit Demòcrata i 2 senadors independents que, tanmateix, simpatitzen amb els demòcrates i són part del caucs demòcrata, per la qual el Partit té majoria.

La Casa Blanca

La Casa Blanca és la residència oficial i principal lloc de treball del president dels Estats Units. És d'estil renaixentista neogrec o neoclàssic a Amèrica, que va ser ideat per George Washington i construït en 1790. James Hoban és l'arquitecte irlandès que va dissenyar la mansió presidencial. El president Washington, juntament amb el dissenyador de la ciutat, Pierre Xerris L'Enfant, va escollir el lloc on es construiria. Mitjançant un concurs es va triar a l'arquitecte, nadiu de Dublín, que va guanyar la medalla d'or per la presentació del disseny que avui coneixem. El disseny de la Casa Blanca es va veure inspirat per la Leinster House (Dublín), i Castletown House (Celbridge), ambdues seguint l'estil del Pal·ladianisme. Com el seu nom ho indica, és un edifici blanc localitzat en la Pennsylvania Avenue Nº 1600 (Avinguda Pensilvania) al nord-oest de Washington DC. La construcció va començar amb la col·locació de la primera pedra el 13 d'octubre de 1792.

La construcció inicial es va dur a terme en un període de vuit anys, amb un cost informat de 232.371,83 dòlars (2,4 milions de dòlars de 2005). Encara que encara sense acabar, la Casa Blanca era llesta per a la seva ocupació en o sobre l'1 de novembre de 1800 .

Els Pares de la Pàtria

S'anomenen així els 74 delegats de les 13 colònies que van signar la declaració d'independència l'any 1776. El tret mes destacat era que representaven perfectament el caràcter variat d'Amèrica: 8 havien fins hi tot nascut a diferents països europeus; 12 eren terratinents esclavistes;13 comerciants ;2 eren científics;2 metges; 8 eren funcionaris etc etc. La majoria de personatges que citarem formaven part d'aquest grup.

George Washington 1732-1799

Nascut a una petita ciutat de Virgínia (estat del Sud amb grans propietats cultivades per esclaus), de jove treballa com agrimensor per al estat, també va ser francmaçó on va aprendre els ideals de la il·lustració europea i arriba a ésser-ne mestre als 20 anys. Els successius encàrrecs de l'administració el van portar dins de la carrera militar a la milícia de Virgínia, on en pocs anys es va fer amb un lloc important, va participar en la guerra contra els francesos menada per Anglaterra.

L'any 1759 torna a casa seva anomenada casa blanca i es casà amb una dona rica esdevingueren un gran terratinent, a partir d'aquell moment es va involucrar en els afers de la comunitat i quant l'any 1774 es va convocar el primer congres continental fou escollit com a representant de Virgínia.

L'any desprès al esclatar la revolució americana, es presenta al segon congres continental vestit de milicià, com que era dels pocs amb experiència militar fou escollit com a comandant en cap de les forces de l'anomenada armada continental.

Va menar la guerra d'independència de principi a fi i l'any 1783 desprès del reconeixement de d'independència dels estats units d'Amèrica va dimitir com a comandant en cap per deixar clar que no anhelava el poder.

L'any 1787 els americans es van reunir per donar-se una constitució, ell fou escollit com a president per l'immens prestigi que tenia , no era de caràcter polèmic , auster i directe, les seves prioritats eren sempre de caràcter pràctic, finalment es va aconseguir enllestir la constitució que fou aprovada per les 13 colònies durant un procés que va durar 4 anys.

Finalment l'any 1789 els representants dels 13 estats (Col·legi electoral) el van escollir per unanimitat president dels estats units d'Americà (única vegada en la historia).Com que era ric va renunciar a la paga de 25000$ que es va decidir fos la paga del president, finalment però la va acceptar per a no establir precedent i permetre que homes sense fortuna poguessin exercir el càrrec sense sentir-se intimidats.

Va esser reescollit una segona vegada però es va negar a ser escollit per tercera establint la costum de nomes poder exercir el càrrec de president dues vegades, costum que queda amb el temps incorporada a la llei.

L'any 1797 es retira finalment de la política ,adreçant a la nació la famosa “carta de comiat” on dona consells a la nació i exposa els seus principis basics, on sobresurt l'advertència sobre el perill dels partits politics de fer que els interessos partidistes passin pel davant del de les persones.

Respecte a l'esclavitud cal observar que si be públicament la seva posició va esser ambigua, en privat va alliberar els seus esclaus desprès de la seva mort, es creu que si no va pronunciar-hi d'una manera mes activa va esser per qüestions de prudència política

Per resumir es pot dir que Washington es l'antítesi de la imatge europea del revolucionari, imbuït des de jove pels ideals de la il·lustració, i també per la imatge de la antiga república de roma, avorria el culte al poder i tota manifestació exagerada o grandiloqüent, exercí el poder amb discreció però amb resolució, era bàsicament un home d'acció i no un teòric, les seves repetides renuncies al poder o al benefici van acabant fent-ne de ell el personatge mes valuós i estimat per al seu país.

John Adams 1735-1826

John Adams nasqué a la colònia de Massachusetts al nord est d'Amèrica, fill d'una família modesta de puritans descendents dels primers colons del segle XVII, exercí com a mestre durant una temporada i finalment estudia lleis i es feu advocat , home d'una gran cultura era però de caràcter introvertit .

La seva aparició al mon de la política data del 1765 quan els anglesos van decretar l'acta del segell, per la qual es taxava tota una sèrie de productes de consum general, ell va esser qui va argumentar legalment la resistència a aquesta acta.

L'any 1770 a rel de l'anomenada massacra de Bòston Adams defensa als soldats anglesos que n'avien pres, part si per una banda semblava trair els interessos revolucionaris per a l'altra deixava a les clares la supremacia que en ell tenia la idea de justícia.

Entre els anys 1774 i 1778 va participar als dos congressos continentals on en seguida va adquirir importància la seva òptica legalista i formal, per a explicar els seus punts de vista va escriure “Pensaments sobre el govern” els punts mes importants del qual som

-Existència de les classes socials i necessitat d'encabir-les en el sistema polític

-Valor suprem de la llei sobre el poder dels homes

-Bicameralisme “ja que una sola assemblea es tan propicia al vici i la corrupció com un sol home”

-Els poders judicials i executiu tenen que ser independents

-“El poder te que estar oposat per el poder,i el interès per el interès”

L'any 1776 redacta conjuntament amb Jefferson i altres la “Declaració d'independència”

Desprès, es enviat varies vegades a Europa en diverses tasques diplomàtiques i entremig participa molt principalment en la redacció de la constitució del estat de Massachusetts.

Acabada la guerra d'independència es escollit per dues vegades vicepresident dels estats units i finalment escollit segon president dels estats units l'any 1796

Samuel Adams 1722-1803

Nascut a Bòston Massachusetts era cosí segon de John Adams (al que va introduir en el mon de la política), com ell va tenir una educació puritana molt estricta, el seu pare era una figura molt important en la comunitat de Bòston. Estudia teologia, però gradualment va anar interessant-se per la política, la seva tesis al acabar els estudis a Harvard va tractar sobre John Locke famós filòsof angles que propugnava la separació de poders i la representació democràtica basant-se en l'existència de drets naturals que eren iguals per a tots el homes.

Al acabar els estudis el posaren a treballar com a home de negocis però la seva vocació política pesa mes i finalment l'any 1748 comença a publicar una revista política anomenada “The Public Advertiser” en la que ell i els seus camarades feien propaganda per una societat que instaures els valors de la Il·lustració.

Quant els problemes amb els Anglesos van començar a fer-se mes palesos ell va esser el primer en manifestar el ple dret a la independència respecte a la corona Anglesa pels vols de l'any 1764.

Es llença aparti d'aleshores a una constant activitat propagandística i aconseguí en poc temps que una idea: la independència , fos no nomes considerada sinó adoptada per a la majoria del país.

Es no obstant una figura controvertida, per alguns va ser el primer demagog polític Americà, per altres va esser la figura mes important de la revolució nomes per sota de Washington , el fet es que ell va despertar l'anhel d'independència de tot un país.

Benjamin Franklin 1706-1790

Nascut a Bòston, al si d'una família puritana, el seu pare era fabricant d'espelmes i sabó i va ser pare de 17 fills, a conseqüència d'això nomes pogué donar-li dos anys d'escola, no obstant a casa no mancaven llibres i llegia tot el que li queia a les mans, als 10 anys va començar a treballar amb el seu pare d'aprenent i als 15 el seu germà li va ensenyar el negoci de la impremta i va publicar el primer periòdic independent de nord Amèrica .

Benjamin al que se li avia prohibit d'escriure en el noticiari va començar a fer-ho amb pseudònim, amb tanta traça que es va fer famós, quant per mala sort el seu germà va descobrir-ho, ell decideix marxar i sen va anar a Filadelfia on va crear una espècie d'Ateneo club d'intercanvi d'idees i llibres que es deia Junto, adonant-se dels problemes que tenien per trobar llibres va crear una mena de biblioteca que encara existeix avui en dia , també cap al 1730 amb nomes 25 anys va fundar el diari “The Pennsilvanian Gazette”, amb tota aquesta activitat es va llaurar una reputació d'home cult i treballador que el va començar a fer molt popular.

El 1731 es fa francmaçó i en poc temps es converteix en gran mestre, publica el primer llibre francmaçó a Nord Amèrica i contribueix notablement a difondran les idees.

L'any 1733 comença a escriure un almanac sota pseudònim, dit “Poor Richarsd's Almanach” on per a cada dia de l'any i escrivia una frase enginyosa del estil: “el peix i les visites tarden tres dies en fer mal olor”, d'aquest almanac n'arriba a vendre unes 10.000 copies anuals facilitant-li per fi una certa independència econòmica.

Això li va permetre dedicar-se a la ciència i inventar tot un seguit d'aparells que mai va patentar per que deia que ja que es beneficiava de totes les invencions anteriors se sentia content de tornar el favor, entre les seves invencions mes famoses el parallamps, les lents bifocals, una mena de calefacció, varis instruments musicals.

L'any 1743 va fundar la American Philosophical Society, entre altres coses va estudiar l'electricitat, i també les corrents marines determinant recorreguts que feien estalviar setmanes de navegació als mariners

No nomes era un inventor brillant sinó també un científic a l'alçada dels millors del seu temps, entre altres coses va definir la carrega elèctrica i encara avui el franklin es fa servir com a unitat de carrega elèctrica, va ser el primer en adonar-se que nomes hi havia un tipus d'electricitat i també el primer en enunciar el principi de conservació de la carrega elèctrica.

També va descobrir el principi per el que funcionen les neveres, es a dir que l'expansió d'un gas produeix fred, no va arribar a fabricar una nevera però hi va estar ben a prop.

L'any 1753 va rebre la mes alta condecoració de la Royal Society , la institució científica mes important de Europa

Entre mig de tot això va tenir temps de :

1736 Fundar la primera companyia de bombers voluntaris

1736 Imprimir els bitllets de New Jersey amb una invenció seva per a evitar-ne la falsificació .

1751 Crear l'hospital de Pennsylvania primer als Estats Units

1751 Esdeve Justícia de Pau a Filadelfia i escollit a l'assemblea de Pennsylvania.

1753 Director general de correus de Nord Amèrica (on hi va fer tot un seguit de reformes.

L'any 1757 es enviat a Anglaterra per la Assemblea de Pennsylvania per a un afer relacionat amb la família Penn que tenia la propietat de tota la colònia i es comportaven com a prínceps depreciant les decisions de l'assemblea. Hi va romandre 5 anys entre tasques diplomàtiques i científiques ja que era molt conegut com a científic, es va relacionar amb l'ala mes reformista de la política anglesa els anomenats whigs, i va rebre homenatges d'universitats i associacions científiques varies.

Al tornar es va trobar que la situació a Pennsylvania s'havia complicat mes, hi va haver una revolta amb un esclat de racisme contra els indis i ell va fer crides a la moderació dient per exemple :“si un indi em fa perjudici jo ne tinc per que perjudicar a tots els indis”, finalment l'any 1764 va ser enviat una altra vegada a Anglaterra, però al arribar es va trobar que el parlament estava a punt de aprovar la llei del segells, per al que totes les mercaderies del nou mon tenien que portar un segell que serviria d'impost, com que no va poder evitar-ho, ingènuament assigna a un amic seu com a responsable dels segells a Pensilvania cosa que feu pensar a la gent que els avia traït. No obstant ell va a començar una intensa campanya contra l'acta , parla a la càmera dels comuns publica varis assaigs sobre el problema Angloamericà exposant la necessitat sinó d'independència si de clara autonomia i denunciant el caràcter feudal dels drets que els propietaris Anglesos intentaven exercir sobre Amèrica, així en poc temps les colònies de Georgia, New Jersey i Massachusetts el van contractar com al seu agent davant la corona anglesa., i esdevingué de facto l'ambaixador de les colònies americanes a Anglaterra.

A l'any següent visita França on fou rebut per el rei Lluís XV que coneixia la seva fama com a científic, fos com fos en aquest segon viatge seu Benjamin Franklin esdevingué una figura internacional coneguda al mes alt nivell. A mes a mes no deixava de publicar assaigs explicant el latent conflicte entre Anglaterra i Amèrica, el títol d'un d'ells ho diu tot: “Regles per les quals un gran Imperi es pot veure reduït a esdevenir un de petit”. Finalment l'any 1775 desemmascararà un Amèrica que intentava que els Anglesos no cedissin a les demandes d'autonomia Americana, fet que provoca que tingues que marxar al esser posat en una situació molt incomoda per ambdós bàndols.

A la tornada Franklin es va trobar amb la revolució en marxa i al arribar a Bòston va ser escollit com a delegat del Segon Congres Continental, el juny de 1776 va ser designat com un dels 5 que redactaren la Declaració d'Independència i poc desprès va ser enviat com a representant dels Estats Units a Paris on va aconseguir importants aliances militars i signar el tractat de paris del 1783 que reconeixia la independència d'Amèrica, finalment l'any 1785 torna a Amèrica, on fou reconegut com a home principal de la revolució Americana nomes per sota de Washington.

Fou escollit president de Pennsilvanià tot i que es deslliga paulatinament de la gestió de govern, crea però l'associació abolicionista de Pennsilvanià i escrigué llibres en pro de l'abolició de l'esclavitud, també va esser escollit com a representant de Pennsilvanià al congres Amèrica on precisament es tractava del tema de l'esclavitud.

Ell fou l'únic dels anomenats pares de la pàtria que signa els quatre documents fonamentals d'aquell període:

1) La declaració d'independència.

2) El tractat de Paris.

3) El tractat d'aliança amb França.

4) La Constitució Americana.

Mori l'any 1790 i mes de 20.000 persones l'acompanyaren al enterro.

Síntesi:

Es impossible resumir la gegantina tasca d'aquest home, es podria fer un resum de la mateixa longitud citant coses no dites, el tret mes singular es que va universalitzar la idea d'una Amèrica Independent, la seva gran popularitat a Europa i Amèrica van ajudar de manera immensa en aconseguir-la: ajuda francesa , respecte fins i tot per part d'una part molt important dels Britànics, i també val a dir-ho dins del propi país.

En definitiva al començar la revolució Americana la percepció que el mon en va tenir era que era un fet inevitable, i que no estava dirigida per fanàtics o doctrinaris sinó per gent cabal com en Benjamin Franklin.

Thomas Jefferson 1743 -1826

Va néixer a Virgínia estat del Sud, fill d'una família il·lustre de terratinents era el tercer de vuit germans, va estudiar a les millors escoles d'aquell moment, i a l'edat de 14 anys es va quedar orfe de pare i va heretar una propietat de 20 km 2 i dotzenes d'esclaus. No va interrompre els seus estudis i aprengué grec, llatí, matemàtiques, francès, filosofia (especialment els anomenats empirismes fortament relacionats amb d'il·lustració), obtenint sempre les mes altes qualificacions, finalment estudia dret.

De1767 va exercir com a advocat i treballa per les mes reputades famílies de Virgínia.

Quant la colònia de Virgínia va començar a tenir problemes amb els Anglesos amb els impostos i les diverses lleis coercitives que aquests van intentar aplicar,Virgínia va trobar en Jefferson l'advocat mes preparat per defensar la seva causa, llavors Jefferson escrigué un pamflet que a la manera d'altres patriotes reclamava el dret a d'independència d'Amèrica. En seguida es va fer popular per el seu atreviment, però al esclatar la revolta americana les seves propostes que anaven a ser enviades al Primer Congres Continental no ho foren per por a ser massa agosarades, no obstant fou enviat com a representant de Virgínia al Segon Congres Continental l'any 1775.

Al poc temps el congres el va escollir per redactar l'esborrany de la Declaració de Independència, es va discutir i sen van treure referències al esclavisme que Jefferson avorria.

El valor de Jefferson es troba en els seus escrits val la pena citar algunes frases del preamble de la Declaració D'independència.

“Sostenim que aquestes veritats son auto evidents, que tots els homes son creats iguals i que estan dotats per el seu creador amb uns drets inalienables entre els quals es troben la vida, la llibertat i el dret a cercar la felicitat. Y que per tal de garantir aquests drets els Governs s'institueixen entre els homes derivant els seus justos poder del consentiment dels governats y que si tal vegada qualsevol forma de govern esdevé destructiva per aquest drets existeix el dret de la gent d'alterar el govern o d'abolir-lo”

Desprès de la declaració torna a Virgínia on exercí de legislador per l'estat, intentant abolir la pena de mort llevat dels casos de traïció i assassinat.

Del 1785 a 1789 estigué a França continuant la missió diplomàtica de John Adams, es feu molt popular als salons de la noblesa però quant arribà la revolució li feu costat.

Al tornar de França fou designat 1er secretari del Govern de Washington i quant aquest es retira perdé les eleccions en front de John Adams, tot i que fou designat vicepresident.

Finalment l'any 1801 fou escollit tercer president dels estats units d'americà tasca que continua fins 1809.

L'any 1819 funda la universitat de Virgínia que intenta estigues deslligada de tota influencia religiosa.

Ja hem dit que Jefferson sobresurt per els seus pensaments citar-los val mes que qualsevol altra cosa:

Sobre la banca

“Penso amb sinceritat que la banca es mes perillosa que un exercit, i que el principi de gastar diners per a ser pagats per la posteritat sota el nom de finançament no es sinó estafar el futur en gran escala”

Sobre les corporacions (Els grans grups d'empreses)

“Espero que pugem destruir en la seva naixença la aristocràcia de les nostres adinerades corporacions, que ja s'atreveixen a desafiar el nostre govern en un tira i afluixa amb les lleis del país”

Sobre l'esclavitud

“El comerç entre amo i esclau es l'exercici perpetu de les mes adornadores passions, el mes incessant despotisme d'una part , i la mes degradant submissió de l'altre”

Marques de Lafayette 1757 - 1834

Nascut a França, era d'una família molt rica de l'aristocràcia no obstant es va quedar orfe molt jove, va tenir una educació absolutament convencional, dos capellans quant era petit per a la religió i el llatí , i desprès una escola de nobles per a la historia de roma i gracia. Finalment l'escola militar don es va llicenciar l'any 1711 com a sots tinent de Mosqueters.

Curiosament per a un aristòcrata, entra en contacte amb la maçoneria i amb el germà d'Anglaterra que era molt crític amb la situació de les colònies, fos com fos, decidí embarcar-se a l'aventura i s'enrola al exercit americà, com que aquest no tenia fons per pagar-li el viatge, ho va pagar tot ell de la seva butxaca.

Arribat a Amèrica l'any 1777 la situació era bastant caòtica , esdevingué però conseller privat de Washington que li agafa molta estima, i en poc temps lluita comandant un batallo tot i esser estranger, fou ferit varies vegades.

L'any 1779 torna a França amb una espasa d'or regalada per el congres Americà, el rei Lluís XVI satisfet l'ajuda i juntament amb Benjamin Franklin van aconseguir una força de 6000 soldats.

El 1781 retorna a la zona de guerra a americana i participa en un parell de batalles decisives finalment torna a França a principis del 1782 desprès de la rendició dels Anglesos.

A França l'esperava una revolució molt mes gran que la que havia viscut a Amèrica, durant un temps fou un personatge molt popular i va semblar que aconseguiria liderar una revolució moderada que aconseguís satisfer a tothom , malauradament no va se així i va passar successivament de ser un heroi de la pàtria a traïdor per a uns i altres.

L'any 1824 torna a Amèrica invitat per el president James Monroe hi va ser rebut com un heroi rebent la nacionalitat americana i 200.000$ atorgats pel congres.

Durant tota la seva vida va avocar per les llibertats burgeses ,declarant-se també abolicionista, per a la tolerància religiosa i contra tot abús de poder (Napoleó Inclòs contra qui no va lluitar però al que no va servir)

Thomas Paine 1737 - 1809

Nasqué a Anglaterra de família modesta anà a una escola de beneficència que seleccionava els alumnes segons la seva habilitat , enseguida es posa a treballar amb el seu pare fen corses, s'instal·la pel seu conte però s'arruïna de seguida , es casa i la seva dona que esperava un fill mori per no haver guardat el degut repòs i seguir treballant.

Desprès passa per tot un reguitzell de feines mal pagades de les que sempre en sortia malament, no obstant entra en contacte amb la llavor del sindicalisme britànic i com que era bon orador i escrivia be comença a guanyar una certa popularitat, el 1772 escrigué un article de 21 pagines anomenat “El cas dels oficials recaptadors d'impostos” on denunciava la situació de la classe mes humil, se'n van repartir 4000 copies.

Finalment un amic el presenta a Benjamí Franklin el que li dona una carta de recomanació i l'aconsella d'immigrar a Amèrica.

Malgrat no haver tingut èxit en les seves feines Paine era un inventor notable que entre altres coses va patentar un procediment per fer ponts de ferro d'un sol arc, una espelma sense fum, i varies maquines de vapor. Thomas Edison el tenia per a mestre.

Arribat a Amèrica a finals de l'any 1774, va ser acollit a Filadelfia per als amics de Franklin , a l'any següent va escriure l'obra que el va fer immensament famós: “Comon Sense”, sentit comú, en aquesta es parlava per primera vegada en un llenguatge absolutament planer de temes politics en particular de la insensatesa que tenia de ser un govern Angles en un país tan llunya i diferent com Amèrica. Se'n van vendre 120.000 copies a totes les colònies, tot i que per alguns com John Adams Paine era un radical demagog, el fet es que d'un tema anteriorment tabú com la independència Paine va aconseguir fer-ne la conversa mes popular.

Durant la guerra va seguint fent pamflets com un anomenat “Crisis” extractes dels quals es llegien a la tropa per infondre'ls coratge.

El 1791 retorna a Anglaterra on aconseguí publicar “Els drets de l'home” un pamflet on donava suport a la revolució francesa, les seves idees intensament democràtiques esfereïen les autoritats angleses i fou titllat de mentider i escriptor de libels, al que Paine respongué: “si lluitar per un mon millor, per una justícia plena i una pau universal mereix el qualificatiu de libel, doncs que sigui inscrit el nom de libel a la meva tomba”.

D'Anglaterra anà a França on li fou atorgada la ciutadania francesa i fins i tot va ser escollit per a la convenció nacional l'any 1792 , es va negar però a donar suport a l'execució del rei Lluís XVI, per dos motius primer per ser contrari a la pena de mort i segon per que havia estat un ferm aliat per a la revolució Americana, això el va fer mereixedor de la desconfiança dels revolucionaris francesos que l'acabaren empresonant i condemnant a la guillotina, per casualitat i bona sort va aconseguir fugir una setmana abans de que el terror s'acabés, finalment alliberat romangué a França fins al 1802 on conegué a Napoleó al qual considera el “xerraire més gran del mon”.

Torna a Amèrica on fou depreciat per a la resta de companys de revolució, possiblement per considerar-lo massa extremista tot hi això presidents com Abraham Lincoln o inventors com Edison en van fer una posterior defensa.

- 1 -