Historia


Primera guerra mundial


La 1ª Guerra Mundial (1914 - 1918)

La Primera Guerra Mundial és un conflicte a escala internacional que va tenir lloc des de l'estiu de 1914 al 1918. L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran (hereu de la corona austríaca) el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, va agreujar les coses entre Viena i Sèrbia. La monarquia Austro-hongaresa, amb l'ajut d'Alemanya, va llençar un ultimátum a Sèrbia, però aquests el van rebutjar. Va ser llavors quan Russia va oferir el seu ajut als serbis i quan la guerra es va fer inevitable.

Apart d'això, hi ha altres factors que van ajudar a l'esclat de la guerra. Les causes són les següents:

Causes de la guerra

Causes polítiques o territorials

- Rivalitat entre països per aconseguir colònies : Anglaterra i França tenien moltes colònies per tot el món. Àustria-Hongría no en tenia, i Alemanya tenia algunes colònies a Àfrica i a Oceania.

- Rivalitat entre França i Alemanya: Aquests dos països mantenien des de la guerra francoprussiana de 1871 una gran rivalitat ja que la derrota de França i la pèrdua del seu territori d'Alsàcia i Lorena mai va ser oblidada per els francesos.

Els enfrontaments entre imperialismes rivals va tenir lloc al Marroc, per ser un dels últims punts africans per repartir. Al 1905, el Marroc va tenir la seva primera crisi, i Alemanya els va donar el seu soport perquè així poguéssin resistir les pressions franceses d'establir un protectorat a la zona.

- El conflicte dels Balcans: 1ª guerra 1912 entre Turquia i la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgaria, Grècia i Montenegro), en les quals l'Imperi Rus va donar suport a la Lliga Balcànica i va obligar a Turquia a abandonar els seus últims territoris Europeus, amb excepcio d'Istanbul, i a reconèixer la independència d'Albània.

2ª guerra 1913. Sèrbia (amb suport d'altres estats de la zona) contra Bulgaria. La Pau de Bucarest va confirmar que Bulgaria era la perdedora, ja que va haver de donar territoris a diversos països, i a Sèrbia com a gran beneficiaria de la zona, pel fet d'obtenir importants compensacions territorials. Malgrat la seva victòria, Sèrbia no va quedar contenta ja que aspirava a unificar els pobles eslaus de la zona per convertir-se en la gran potència balcànica, recolzada pels rusos i enfrentada amb els austrohongaresos que es va unir el territori de Bòsnia i Herzegovina.

- Política exterior d'aliances entre països: La Triple Aliança (1882) entre Alemanya, Austria i Italia (fins al 1915). I la Triple Entesa (constituida al 1907) entre França, Anglaterra i Rússia. D'aquesta manera van quedar definits els dos bàndols de la 1ª Guerra Mundial.

Causes econòmiques

- Rivalitat econòmica entre potències europees per aconseguir més matèries primeres i nous mercats.

- Política econòmica proteccionista. La producció interior queda protegida posant impostos als productes que venen de fora.

- Necessitat de nous espais per invertir.

- Cursa armamentista : Les potències europees orienten la seva indústria a la producció d'armes, preparent-se per la guerra.

Causes ideològiques:

- Augment de l'esperit patriòtic: Aquest estat d'ànim va incitar la intensificació dels nacionalismes i de les reivindicacions territorials. Tot això va accentuar la rancúnia que França tenia a Alemanya des de la unió per part d'Alemanya dels territoris fronterers d'Alsàcia i Lorena, els quals tenien una gran importància econòmica.

- L'opinió pública també va contribuir notablament en l'esclat de la guerra ja que la població veia amb bons ulls la possibilitat d'una guerra curta i victoriosa.

Fases de la guerra

1ª FASE: Guerra de moviments (1914). Bàsicament la guerra de moviments va ser una guerra entre europeus. Rússia, sense consultar el seu aliat francès però convençuda del seu suport, va fer costat als serbis, declarant així la guerra a Àustria. Alemanya, que era aliada d'Àustria, va declar la guerra a Rússia i a França. La invasió neutral Bélgica per part dels exèrcits alemanys va fer que la Gran Bretanya intervenís en el conflicte a favor de Rússia i França, els seus aliats, i que declarés la guerra a Àustria i Alemanya. Itàlia es va mantenir neutral, tot i ser aliada dels autríacs i dels alemanys. Per tant, podem dir, que Alemanya i Austria volien obtenir una victòria ràpida a França entrant per Bélgica i Luxemburg, la qual un cop aconseguida la victòria, els permetés de tornar sobre el front de l'est (Rússia). Al principi les previsions es van cumplir: els francesos van intentar atacar Alemanya per Alsàcia, però al final van haver de tornar enrere derrotats. De mentres, els exèrcits germànics van avançar per Bélgica i van invair França sense trobar resistencia. A principis de setembre del 1914, els alemanys es trobaven quasi bé a les portes de París, però els exèrcits francesos van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys en la històrica Batalla del Marne.

2ª FASE: Guerra de posicions o de Trinxeres (1915 - 1916). Els fronts es van estabilitzar al llarg de 180 quilòmetres, i va ser aleshores quan va començar la Guerra de posicions de Trinxeres. Les trinxeres eren excavacions llargues i estretes que servien per a protegir els soldats contra el foc dels enemics. Existien de molt abans però es van popularitzar durant la 1ª Guerra Mundial i gràcies a la seva utilització es van aconseguir aturar moltes ofensives. La guerra de posicions va assolir el seu punt culminant al 1916 a la Batalla de Verdun iniciada pels alemanys

amb la intenció de trencar el front occidental, però els soldats francesos no van cedir el seu terreny. Els aliats d'Alemanya també van intentar una ofensiva a Somme però tampoc no van tenir èxit. En el front oriental, l'ofensiva russa del 1914 va sorprendre els alemanys, però aquests la van bloquejar ràpidament. Una nova ofensiva austroalemanya durant l'estiu del 1915, va reconquerir els territoris de Galítzia, ocupats l'any anterior pels rusos, i va conquerir la Polònia russa i Lituània.

3ª FASE: La crisi de 1917. L'any 1917 va haver-hi una crisi que portaria el conflicte bèl·lic a les portes del final. Un sentiment de desengany i frustració va recórrer Europa. La guerra semblava interminable, la vida al front era insoportable, la gana i la misèria es van apoderar de la rereguarda, l'entusisme dels primers moments del conflicte va desapareixer i les protestes en contra de la guerra es van generalitzar. D'altra banda, l'esclat de la Revolució Russa al 1917 i la pujada al poder dels bolxevics (facció socialista radical en els soviets (masses afamades i desesperades, agrupades en consells d'obrers, soldats i camperols)), va causar un impacte enorme en la situació. El nou govern rus va demanar un armistici (un bàndol demana que s'aturi la guerra provisionalment sense que signifiqui que el conflicte hagi acabat) i va signar, el març del 1918, el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, cosa que va comportar importants pèrdues territorials: Rússia renunciava a Ucraïna, Polònia, Finlandia, Estònia, Letònia, Lituània i Bielo-rússia; i cedia Bessaràbia a Romania i una part d'Armènia a Turquia. En total renunciava a 800.000 km2.

L'any 1918 es va produir el desenllaç definitiu de la guerra. En el front de l'est, entre setembre i octubre d'aquest mateix any, britànics, francesos i italians derroten respectivament els turcs, búlgars i austríacs. L'Imperi Otomà i després l'Austrohongarès demanen armisticis i els txecs anuncien la seva intenció de formar un estat propi i Hongria se separa d'Àustria, alhora que els crates proclamen la seva independencia. El 3 de novembre Àustria es rendeix. En el front de l'oest, els alemanys aprofiten la retirada dels rusos per iniciar una sèrie d'ofensives (Picardia, Flandes i la Xampanya), però els aliats de Rússia reorganitzen els seus exèrcits, imponen disciplina entre les seves files i ajudats pels americans (cal recordar que al 1917 els Estats Units intervenen per primera vegada a la guerra), obtene el juliol una victòria decisiva a la zona del Marne, que obliga a l'exèrcit alemany a una retirada. El dia 11 de novembre del 1918, quan el partit socialdemócrata alemany signa l'armistici quan la Primera Guerra Mundial s'acaba definitivament.

Conseqüències de la guerra

Conseqüències demogràfiques:

- Augment de la mortalitat de la població europea (9 milions de morts + 6 milions de ferits, mutilats i invàlids).

- Disminució de la natalitat al llarg de diverses generacions (generacions buides) ja que la mortalitat va afectar a homes d'entre 20 i 40 anys, per tant també es va donar un descens de la nupcialitat.

Conseqüències econòmiques :

- El centre econòmic mundial passa d'Europa als Estats Units ja que van ser els grans beneficiaris de la guerra.

- Pèrdues econòmiques :

  • L'agricultura durant la guerra es van destruir molts camps de conreu, per tant va soposar una manca d'aliments, per tant un factor més de la mortalitat.

  • La indústria van haver-hi dificultats per reconverir la indústria destinada durant anys a la producció d'armes.

- Grans pèrdues materials xarxes de transports i moltes ciutats van quedar destruides.

- Endeutament d'Europa : els aliats havien de retornar els quantiosos préstecs rebuts dels Estats Units i els imperis centrals havien de pagar reparacions de guerra aliats. D'aquesta manera Europa va perdre definitivament la seva hegemonia a favor dels Estats Units i del Japó.

Conseqüències socials:

- Difícil reinserció dels ferits i dels excombatents a la vida normal.

- Nova actitud de les dones després de la guerra:

  • Augmenten les reivindicacions dels seus drets (moviment sufragista).

  • Incorporació de les dones a nous oficis (infermeres, mestres, oficinistes, etc), això genera un nou tipus de dona independent i moderna.

- Trastorn de l'estructura social : sorgeix una colla de nou rics, beneficiaris dels negocis de la guerra (banquers, comerciants, industrials, etc) i que en acabar-se la guerra feien obstentació del seu poder econòmic davant d'una població empobrida. La tensió social es va fer habitual.

Conseqüències polítiques i territorials:

- Remodelació del territori europeu: Austria-Hongria queda dividida, per una part queda Austria i per l'altre queda Hongría. Apareixen nous estats independents: Txecoslovàquia, Iugoslavia (que integrava Croacia, Eslovènia, Bosnia i Herzegovina, Sèrbia i Montenegro), Estònia, Letonia, Lituania, Finlandia i Polònia.

- Creació de la Societat de Nacions, que era una institució que havia de fer possible en el futur la resolució dels conflictes de forma pacífica, els resultats però, no van ser gaire bons.

- Creació del Tractat de Versalles: acord de pau firmat el 28 de juny del 1919 al Palau de Versalles per les potències vencedores i Alemanya.

Canvis introduïts per la guerra:

La Primera Guerra Mundial és també un conflicte de nou tipus per la mobilització de tots els recursos i per la implicació de tot el conjunt de la població, civil o militar. La Gran Guerra va provocar l'exode de milions de civils, temerosos del saqueig, la destrucció o les represàlies, i va generar un dels primers moviments de refugiats en el món contemporani a causa de la guerra. Aquest conflicte bèl·lic implicava la participació en els combats no de mercenaris o voluntaris, sinó de la majoria de la població civil masculina en edat militar, en conseqüència, els desastres de la guerra colpejaven la població de forma generalitzada.

Va ser per la 1ª Guerra Mundial que es va utilitzar per primer cop la propaganda, permetent així, la mobilització de les opinions públiques de cada bàndol de la guerra fent servir l'exaltació de la pàtria i l'odi a l'enemic. Aquesta va ser una de les formes d'implicar tota la població en el conflicte.

Des del punt de vista econòmic, els governs dedicaven la seva economia a la guerra amb intervenció de l'Estat, fent que les fàbriques treballessin al màxim rendiment possible per a la producció d'armes, además, qualsevol queixa o manca de rendiment es considerava una traïció. Les dones i els homes no reclutats, van ser incorporats a aquesta producció. Però la guerra s'havia de pagar i els governs es van endeutar i van demanar préstecs especialment als Estats Units ja que era la potència més rica. Els Estats Units es va mantenir al marge del conflicte fins al 1917.

També es considera de tipus nou perqué apareixen millores en l'artilleria i en l'equipament de guerra. Van apareixer els obusos (bales de canó), es va utilitzar per primera vegada el llença-flames, es van utilitzar els primers tancs i carros de combat, es va generalitzar l'ús de les metralletes i dels gasos letals, la caballería queda substituida pels vehicles motoritzats, i s'utilitzen les trinxeres per protegir el territori (les trinxeres es converteixen en el símbol de la 1ª Guerra Mundial).

El Tractat de Versalles

Després de la derrota d'Alemanya, les poténcies vencedores (Estats Units (Wilson), França (Clemenceau), Gran Bretanya (Lloyd george) i Italia (Orlando)) no arribaven a un acord sobre les reparacions de guerra que havia de pagar Alemanya, ja que era la nació vençuda. Els representants de les potències guanyadores es van reunir i van firmar un acord de pau al Palau de Versalles el 28 de juny del 1919 entre Alemanya i les potències guanyadores al concloure la 1ª Guerra Mundial. Aquest acord va ser el Tractat de Versalles i va ser el més important. El Tractat de Versalles va ser negociat durant la Conferència de Pau celebrada a Versalles, començada el 18 de gener del 1919. Aquest tractat es va elaborar partint de la base de que Alemanya era responsable del conflicte, per això es va imposar a Alemanya a:

a) que lliurés Alsàcia i Lorena a França, la Posnània a Polònia i que separés la Prússia oriental de la resta del territori per l'anomenat corredor de Danzig, mentre que les seves colònies van quedar repartides entre els vencedors.

b) que pagués les fortes reparacions de guerra per compensar les destruccions dels països vencedors.

c) i per últim la van obligar a abolir el servei militar i a restringir les forces del seu exèrcit a només 100.000 homes.

La Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) era una organització internacional promoguda per el manteniment de la pau. La seva seu es va fixar a Ginebra i estava constituida per:

- L'Assemblea General (formaven part tots els estats membres)

- Consell (format per les potències guanyadores de la guerra i per 4 membres més escollits periòdicament per l'Assemblea).

La Societs de Nacions era responsable de :

- Supervisar el compliment dels tractats de pau

- De garantir el desarmament general

- De protegir les minories nacionals dels respectius estats

- I d'administrar els territoris sostrets a Alemanya i Turquia

El president dels Estats Units, Wilson, va ser qui va impulsar la creació de la SDN, encara que els EUA no s'hi van integrar. La seva absència juntament amb Rússia i els mateixos països vençuts va fer que la Societat de Nacions fos una organització sense mitjans per imposar les seves decisions, per tant els resultats no van ser gaire bons. Malgrat tot, la Societat de Nacions és la base del que avui coneixem com a l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Va ser fundada al 1920 i es va desintegrar al 1946.




Descargar
Enviado por:Numa
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar