La Primera Guerra Mundial

Causes de la guerra

Les causes de la guerra estan relacionades amb la gran rivalitat política i econòmica entre les potències europees.

% Causes llunyanes de la guerra

A començament de segle, van quedar configurats els dos pactes polítics i militars

La Triple Aliança ( Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia ) i la Triple Entesa ( Gran

Bretanya, França i Rússia )

% França

Estava directament enfrontada amb Alemanya per un enfrontament polític-territorial,

que tenia com a antecedent més immediat la derrota francesa de 1870, que va

provocar la pèrdua de Alsàcia i Lorena.

% La Gran Bretanya

Centrava l'activitat política i econòmica en el seu gran imperi colonial. Veia el

creixement del potencial econòmica alemany, i la seva política de rearmament.

% Rússia i Àustria-Hongria

Rivalitzaven per l'expansió territorial cap a la zona dels Balcans, i la van convertir en

la zona més conflictiva de l'època.

% Itàlia

Adherit a la Triple Aliança, la seva intenció era consolidar-se com a potència, però es

va acostar a la Triple Entesa perquè territorialment s'enfrontava a Àustria.

% Causes econòmiques

Estaven relacionades amb les rivalitats industrials per monopolitzar el comerç i eliminar

la competència. L'economia alemanya buscava nous mercats exteriors, i es va enfrontar

amb Gran Bretanya.

% Causes ideològiques

Les rivalitats entre les potències va potenciar els nacionalismes agressius i excloent.

Aquestes tensions van portar a les potències a rearmar-se.

% Causes pròximes : els antecedents immediats del conflicte.

La primera crisis greu va enfrontar a Alemanya amb la Gran Bretanya per la qüestió del

Marroc.

L'altre zona conflictiva van ser els Balcans. Sèrbia intentava ampliar les seves fronteres, i

això la va enfrontar amb Àustria, que volia ocupar el territori.

L'esclat del conflicte i les característiques de la guerra

% Desencadenament de la guerra

28 de juny de 1914, a la ciutat de Sarajevo, van assassinar a l'hereu de la Corona Austrio-Hongaresa. Àustria va enviar un ultimàtum a Sèrbia en el qual exigia la intervenció de membres de l'administració austrihongaresa en les investigacions. Els serbis no ho van acceptar. Això va desencadenar que Rússia envies a l'exercit cap a la frontera alemanya i austríaca. Alemanya es va considerar agredida i va declarar la guerra a Rússia i a la seva aliada, França. La GB va declarar la guerra a Alemanya, quan els alemanys van iniciar l'ofensiva a França.

% Característiques dels dos bàndols

El bàndol de les potències centrals ( Alemanya i Àustria ) es va engrandir amb l'ocupació de Bulgària i Turquia.

Per altre banda, el bàndol francès, britànic i rus, anomenats aliats, es va adherir a Japó, Itàlia, Portugal i Romania, EEUU i Grècia.

Demogràficament, els aliats superaven als centrals en exercit i població.

Quant al potencial econòmic, en canvi, el desequilibri no era tan accentuat, sobretot a causa del dinamisme de l'economia i dels importants recursos miners d'Alemanya.

Militarment, hi havia equilibri tot i que cal destacar la flota naval britànica i la millor preparació estratègica i tàctica alemanya.

% Característiques de la Gran Guerra

Era la primera vegada que s'enfrontaven potències industrialitzades i que es lluitava en diversos fronts alhora.

El desenvolupament tecnològic va tenir com a conseqüència directe el perfeccionament d'algunes armes i armament nou. ( fusells de repetició, metralladores, submarins, tancs,...)

Primera fase de l'enfrontament bèl·lic (1914-19416)

% Les grans ofensives inicials i la generalització de la guerra

En el front occidental, els alemanys van portar a cap el Pla Schlieffen, en el que pretenia derrotar ràpidament a França i obligar a GB a arribar a un acord.

Ben aviat van arribar a les proximitats de París, però les tropes franceses els van derrotar (batalla de Marne).

A les acaballes de 1914, el front occidental va quedar estabilitzat en territori francès i es va mantenir allà durant gairebé tota la guerra. En la etapa de desgast, es tractava de que l'enemic tingues grans pèrdues materials.

En el front oriental, Rússia va prendre l'iniciativa i va envair Alemanya pel Nord, a la Prússia oriental. A finals de 1914, els britànics i els alemanys s'enfrontaven en batalles navals.

% La guerra de posicions i l'ofensiva alemanya a l'Est

Al llarg de 1915, els exercits dels fronts es quedaven refugiats a les trinxeres per protegir-se del foc enemic. Aquesta fase de la guerra es va caracteritzar per dues grans batalles, que van provocar moltes baixes:

• La Batalla de Verdun (Febrer-Juliol de 1916) : els francesos van aconseguir aturar la gran ofensiva alemanya, però amb un cost humà molt elevat.

- La Batalla de Somme (Juliol-Octubre de 1916) : les tropes

francobritàniques van iniciar una ofensiva que tenia com a objectiu exercir

una forta pressió sobre els alemanys i fer-los retrocedir. Moltes baixes i cap

modificació en el front.

L'any 1915, l'entrada de Itàlia va obrir un nou front, a la frontera austroitaliana, que es va caracteritzar per la duresa dels enfrontaments i per l'incertesa militar.

En el front oriental, els alemanys van aconseguir aturar l'ofensiva russa i avançar.

% La guerra al mar i a les colònies

Alemanya, mitjançant els seus submarins va enfonsar vaixells britànics que es dirigien cap a GB. Al Maig de 1915, un submarí alemany va enfonsar un vaixell britànic de passatgers que es dirigia cap a GB, on hi havia molts ciutadans americans. Aquests van forçar a Alemanya a suspendre les activitats submarines. La batalla de Jutlàndia va ser l'únic gran combat naval de la guerra.

Segona fase de l'enfrontament bèl·lic (1917-1918)

% L'oposició a la guerra: el cansament i la desmoralització

L'any 1917, quan la guerra ja s'allargava, van aparèixer les primeres manifestacions de desmoralització i esgotament dels soldats i la població civil. Es van produir desercions de soldats

% La retirada de Rússia

Al 1917 Rússia es retirava de la guerra unilateralment. Els efectes de la guerra van eclipsar la caiguda del règim tsarista. Això va afavorir a la revolució dels bolxevics (comunistes) encapçalats per Lenin. Els russos, per retirar-se de la guerra van haver de signar un tractat de pau per separat amb Alemanya ( Brest Litovsk) que va comportar una important pèrdua territorial.

% L'intervenció dels Estats Units

Es van declarar neutrals, i el president Wilson va intentar fer de mitjancer per la pau.

Donaven suport econòmic i material al bàndol francobritànic, la qual cosa irritava els alemanys. Aquest, enfadats, van reprendre els atacs navals, i això va encendre a EEUU que es va involucrar a la guerra.

% Les darreres ofensives i el final de la Gran Guerra

Al 1918 els alemanys van iniciar una gran ofensiva submarina i terrestres al front occidental, que es va intensificar després de l'armistici rus. El suport naval nord-americà va permetre neutralitzar l'ofensiva, mentre els francesos i britànics es feien forts. La gran darrera ofensiva alemanya va ser deturada en la segona batalla del Marne (Juny de 1918).

El fracàs de l'ofensiva va precipitar la rendició de les potències centrals i el fi de les hostilitats en el front occidental. (11 Novembre de 1918).

Una de les conseqüències immediates va ser la caiguda de l'imperi austrohongares i alemany.

Conseqüències polítiques i territorials de la Guerra

% Els catorze punts de Wilson

Proposava una sèrie de mesures de caràcter econòmic per regular l'ordre internacional i introduir canvis territorials que respectessin els drets de les comunitats nacionals. Però no tots estaven d'acord. França volia que Alemanya fos obligada a pagar unes fortes reparacions. I GB estava preocupada per la defensa de les seves colònies.

% El tractat de Versalles

Juny de 1919, Alemanya va acceptar el tractat de Versalles que l'obligava a tornar els territoris de Alsàcia i Lorena, lliurar les colònies a GB, França i Japó i a cedir Schleswig a Dinamarca. Havia de reduir l'exercit fins a 100.000 homes i va haver de reconèixer que era el culpable de l'esclat de la guerra.

% Els altres tractats

Descomposició de l'Imperi Austro-hongares. Es va crear l'Estat de Iugoslàvia ( Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, i Eslovènia )

Turquia va haver de reduir els seus territoris. L'estat més perjudicat va ser Bulgària, que va perdre la sortida directa a la Mediterrània.

% El nou ordre internacional

19 de Gener de 1920, es crea la Societat de Nacions, que era un organisme constituït com a assemblea de països sobirans que havia de garantir la cooperació internacional i resoldre els conflictes internacionals.

Tot això, per Alemanya, era un càstig massa dur, que dificultava una reconciliació futura amb França i GB.

Conseqüències econòmiques i socials de la Guerra

% Les economies dels estats durant la guerra

Els EEUU i el Japó van passar a controlar una bona part dels mercats que abans dominaven GB, França i Alemanya. El centre financer mundial va passar de Londres a Nova York. Els països europeus neutrals es van aprofitar de la situació. Els països aliats, es van endeutar, ja que van haver de demanar préstecs als EEUU.

% Conseqüències econòmiques

Els costos de la guerra van ser molt elevats per les destruccions materials a Europa, sobretot en les zones més afectades (França, Europa de l'est, Bèlgica,...).

Alemanya va haver de compensar a França. Apareixia així la qüestió de les reparacions de guerra. Les potències europees van haver de patir un procés de reconversió industrial. EEUU i Japó van consolidar el seu paper econòmic en el món pel que fa al comerç. EEUU es va transformar en el gran Banc del món.

% Conseqüències socials

Uns 40 milions de morts, ferits i mutilats. Les circumstancies van provocar problemes socials, i això va provocar la massiva incorporació de la dona al món del treball.

La depressió dels anys 30

L'economia mundial (1919-1929)

% El llast de la guerra: indemnitzacions i deutes de guerra

Acabada de la guerra va començar una tasca de reconstrucció que veia obstaculitzada per dos problemes de gran importància : les reparacions que Alemanya havia de pagar i els deutes que els països aliats tenien. ( 28 estats implicats)

Els països vencedors van nomenar una comissió de reparacions que va fixar l'import que Alemanya havia de pagar, però aquesta , enfonsada a causa de guerra, no podia fer front al pagament.

A finals de 1922 Alemanya va retardar la liquidació de les reparacions i va provocar que un exercit francobelga ocupes la regió del Ruhr (regió rica), per tal de garantir el cobrament de les reparacions. Això provocà la fallida econòmica d'Alemanya. El marc va perdre tot el seu valor.

Els aliats aprovaren el Pla Dawes (1924), on els capitals estrangers arribaren Alemanya.

Els màxims deutors eren França, Itàlia i Bèlgica. Aquest només pagarien el que debien a EEUU quant Alemanya pagués el que els debia.

% Els feliços anys 20

En acabar la 1ª Guerra Mundial, E.E.U.U va caure en un cicle econòmic creixent.

- Estats Units va extendre i consolidar, a tota l'economia, els canvis de la 2ª Industrialització:

- canvi energètic : del carbó al petroli i l'electricitat. Redueixen costos i baixen els preus

- desenvolupament dels sectors industrials nous : automòbil, telèfon, ... i de consum

- impulsa l'industria pesada : alumini, acer inoxidable, i els plàstics. Apareixen sectors moderns.

- Nova estructura empresarial basat en grans S.A. : apareixen grans multinacionals, busquen el monopoli. Desapareix la llei anti-Trust.

- Assegurar el consum : mitjançant la publicitat i la compra de crèdit. Tenen política per assegurar el consum.

Els americans asseguren que havien arribat al que ells anomenaven Creixement Sostingut ( dins d'un sistema capitalista, es donen cicles de creixement i de recessió, i estan convençuts de que han superat la crisis ). Hi ha ambient d'eufòria, estaven orgullosos.

Estaven tan segurs d'aquell sistema econòmic que consideren que es l'Americanisme o “ American way of life “ ( model de vida americana )

Es tradueix en una actitud prepotent, que es tradueix en 4 àmbits :

Polític : decideixen que no intervindran en cap conflicte mundial. Aïllament

Social : bones costums : prohibeixen l'alcohol. Llei seca

Religiós : potencien la religió protestant

Cultural : esta format per moltes races ( ku klus klan )

% Desequilibris econòmics i socials

1/ Sectors nous : mes rendibilitat, generen riquesa, els sectors industrials estan en crisis i son “vells”

2/ Indústria - Sector agrícola

Hi han grans excedents perquè perden el mercat europeu

Els pagesos en surten perjudicats.

3/ Desequilibris entre producció i consum

Hi havia mes producció que consum i provocava un desequilibri. Van intentar solucionar aquest

problema. Intenten pujar el consum dels americans. Diner facil-bancs-interes baix

4/ Hi havia mes diner circulant que riquesa produïda

Demanaven préstecs enlloc de treballar-se els diners

5/ Desequilibris en la borsa

Les accions es cotitzen més altes que no pas el seu valor real

6/ Desequilibri en el sistema monetari internacional

Es sobrevalora el dòlar, tots els països el volen perquè no confien en la seva moneda.

Les altres monedes es devaluen.

Aquesta sobrevaloració perjudica l'economia americana perquè els seus productes eren cars.

Perd el mercat extern.

Eren inconscients d'aquests desequilibris, la premsa no en parlava.

Hi havia un ambient d'eufòria. Va aguantar 9 anys.

Passen de l'eufòria al pànic ( Septembre-Octubre de 1929 )

A finals de Setembre, la borsa de N.Y. ( Wall Street ) posa accions a la venda i no hi ha ordre de compra. Són molt cares i són d'una empresa metal·lúrgica que te molta producció i no ven, no té capital.

La Banca Morgan les compra ( quan ja han baixat )

El dia 24 d'Octubre de 1929, es posen a la venta accions de moltes empreses i no hi han compradors.

*El 24 i el 25 d'Octubre de 1929 es dona el crack del 29, baixen molt les accions.

S'exten el pànic, alguns inversors ho perden tot.

*El detonant va ser el moment en que es posen en venda accions i no en compra ningú.

% Procés del carck del 29

Dijous Negre : 24 Octubre : crack del 29

El crack borsari va provocar el crack bancari. Van caure mes de 2000 bancs.

També va haver-hi un crack industrial, va provocar una crisis.

Quebren moltes empreses. Baixa la producció i les inversions de les empreses.

Crisis social - ATUR

Hi ha una davallada del consum.

% Sectors que queden col·lapsats

1- Comercià a nivell mundial :

• baixen en picat les importacions ( E.E.U.U. i Europa )

• cauen les exportacions : matèries primeres : Índia, Argentina, Brasil,...

2- Pèrdua de confiança amb el valor de les monedes.

El dòlar cau molt, es pensava que el seu valor era l'or.

3- Prenen mesures proteccionistes

Forts impostos i política que només es pot consumir el que produeix el propi país.

Autarquia. La crisis s'agreuja. Recessió.

% NEW DEAL

Es la nova frontera en l'economia.

Intervenció de l'Estat per tal de erradicar la crisis.

Els bancs van ser objecte d'una profunda supervisió estatal.

La lluita contra l'atur va ser un dels objectius fundamentals del New Deal. Van augmentar les subvencions i els subsidis i va començar un programa d'ocupació juvenil que es va centrar en la repoblació forestal.

La política agrícola del New Deal ( AAA) va anar encaminada a revitalitzar l'agricultura nord-americana (reducció de producció).

% Protecció del consum

1- Mesures proteccionistes del mercat interior americà.

Mes impostos als de fora. La crisis s'exten per tot el món. Provoca una crisis del comerç mundial.

2- Control de la massa monetària americana.

Devaluació del dòlar (-46%). Crisis de confiança en el dòlar americà

3- Repatriar el capital americà invertit a fora.

A Europa ( Alemanya ) i les seves colònies.

A nivell mundial ( va caure la borsa i es va devaluar el dòlar )

La recuperació al 1939, s'inicia amb la 2ª Guerra Mundial.

Principalment va recuperar-se en el camp de l'armament, carbó, acer,... quan E.E.U.U. entra a la 2ª Guerra Mundial es proveïdor d'armes.

Amb la política del New Deal, el que no va recuperar-se va ser el benestar social, adquirit als anys 20.

No ho va aconseguir perquè el nivell d'atur era molt alt.

Degut a l'atur, es desenvolupa una política d'ajuda social ( subsidi de l'atur ).

També per primera vegada creen una ajuda pels jubilats. ( jubilació anticipada ).

També creen serveis gratuïts ( sanitat, cases d'assistència social,... ).

Creen la societat del benestar ( l'Estat ajuda a les persones que no tenen mitjans per duu a terme una vida digne )

Els economistes (J.M.Keynes) van fer un estudi del Capitalisme i de perquè no funcionava.

Va publicar un llibre : Teoria General sobre l'Ocupació, la Inversió i el Diner.

En aquest llibre, analitzava el funcionament del capitalisme, els factors o causes de la crisis i com aconseguir la recuperació. També van analitzar el seu creador ( Adam Smith ) i la Llei de l'oferta i la demanda i les crisis cícliques.

En aquesta revisió del Capitalisme ( recuperar-lo ) coincideix amb les actuacions del New Deal :

- les crisis no són cícliques, la recuperació no sorgeix de forma natural, necessita una represa

econòmica. ( Intervenció de l'Estat )

- la prosperitat depèn de l'inversió, no de l'estalvi. Has d'invertir encara que t'hagis d'endeutar.

- l'inversió no depèn solament de les taxes d'interès i dels sous, sinó del consum i de la demanda.

S'ha de garantir el consum. ( sou mínim, subsidi d'atur, ...)

Es el Neocapitalisme o Capitalisme Keynesia.