T2: Preguntes i problemes de la filosofia

1. El problema de l'ésser

metafísica - problema de l'ésser

1.1. Ésser i esdevenir

Esser: constituït pel conjunt de tot el que existeix o és.

• sentit restrictiu: realitat es tot allò que podem tenir experiència

• sentit ampli: no tan sols tenen existència els essers materials i observables de la ciència, sinó també realitats subjectives que coneixem íntimament ( sentiments, idees, creences...), productes culturals ( personatges literaris, mitològics...), realitats immaterials o espirituals ( Deu, la ment, la llibertat...).

1.2. Realitat i aparença

• realitat: conjunt de tots els éssers i objectes que tenen existència per si mateixos, independentment d'un subjecte que els percebi.

• aparença: la forma com es manifesta o apareix la realitat als subjectes que la perceben.

• relació entre realitat i aparença:

•l'aparença és una representació de la realitat.

•l'aparença és una ocultació de la realitat.

1.3. L'ésser i el no-res.

• ésser: és el que hi ha, el que existeix, la realitat.

• no-res: negació de l'ésser, allò que no és, no existeix, no té realitat.

Senyalarem dos posicions o teories:

• El no-res és una pseudoidea: Henry Bergson (1859-1941). Defensa que el no-res és un terme sense significat, ni tan sols es pot imaginar.

• EL no-res és un terme lògic: lingüísticament ens servim d'ell per expressar la negació d'una existència.

1.4. Espiritualisme i materialisme

Relacionats amb el problema de l'ésser trobem dos posicionaments Filosòfics:

• idealisme o espiritualisme: teoria filosòfica que defensa que l'autentica realitat no és la matèria sinó la idea, Déu, l'esperit.

• materialisme: teoria filosòfica que defensa que no existeix més realitat que la matèria.

Aquests dos plantejaments generen problemes filosòfics difícils de resoldre com: l'existència de Déu, la naturalesa humana, la relació ment-cos, etc..

2. El problema del sentit de l'existència

El sentit de l'existència és un problema filosòfic i humà sense resoldre, analitzat per la Metafísica. Aquest problema està unit a l'experiència del dolor i a la certesa de la mort.

2.1 El dolor

Dolor físic

• momentani o accidental. Es la senyal del

mal funcionament d'algun òrgan o part del cos

• de naturalesa física i localitzable en una part del cos

• té necessariament una causa: un cop, virus, ferida...

Dolor vital

• a vegades ens acompanya durant tota la

nostra vida

• inherent a l'existència

• no és de naturalesa física, no és localitzable

• pot estar provocat per una causa i també por ser una actitud davant la vida

2.3. La mort:

La mort és la pèrdua de les propietats característiques de la vida, que porten a la destrucció de l'organisme.

La mort humana es diferencia de la del resta d'éssers per el fet de que nosaltres som conscients

2.4. Experiència de la mort:

Nomes podem viure la mort aliena.

Nomes podem assistir-hi com a espectadors, però per molt dolorós que sigui veure morir essers estimats, fins i tot desconeguts, el veritable caràcter de la mort queda velat, ocult, inaccessible per a nosaltres.

2.5. Concepcions de la mort:

3. El problema de la transcendència

anhel o desig de transcendència: obertura o relació amb l'Absolut

transcendent: va més enllà del sensible o natural i s'escapa a les formes usuals de coneixement (realitat que no es pot percebre)

immanent: pertany al mon natural i pot ser conegut per l'esser humà

3.1. L'Absolut

Trets comuns en les concepcions sobre l'Absolut:

• Incondicionat i independent. No necessita res diferent de si mateix per a ser. La seva existència no depèn de res ni de ningú i, tanmateix es causa i raó de l'existència de totes les altres coses.

• Indefinit i il·limitat. No esta subjecte a les limitacions de l'espai ni als avatars del temps.

• Sobrehumà. Els trets anteriors es resumeixen en aquest tret, ja que el seu caràcter incondicionat i il·limitat fa que l'Absolut sigui una realitat que sobrepassa les dimensions del que es humà.

Concepcions de l'absolut:

• panteisme: L'absolut és una realitat divina immanent al món. (Confonen a Deu amb la naturalesa)

• teisme: L'Absolut és una realitat divina transcendent al món.

• deisme: L'Absolut és una realitat divina transcendent al món, però una vegada creat ja no intervé en el món. (causa primera)

3.2. La possibilitat d'accedir a l'Absolut

• teisme: L'accepten i creuen. Consideren possible conèixer Déu.

• ateisme: Neguen l'existència de Déu

• agnosticisme: Dubta permanent, impossible conèixer Déu.

Posició de la filosofia al llarg de la seva història:

• Antiguitat - Modernitat: filosofia teista

• Modernitat: influencia del pensament kantià (Només es possible tenir coneixement dels objectes dels quals tenim experiència sensible; un ésser transcendent és més enllà del sensible. Creure en l'existència de Déu és una necessitat constitutiva de l'ésser humà, mai no podrà ser demostrada, però tampoc invalidada ) que dona pas a la tendència agnòstica en l'àmbit filosòfic.

• Època contemporània: proliferen els pensadors ateus.

3.3. La experiència religiosa:

Necessitat d'un esser diví o superior que doni sentit i valor a l'existència humana => necessitat natural en els humans

La religió defensa la possibilitat d'un accés a Déu diferent del purament racional. Aquest accés, molt mes íntim i profund, i que va mes enllà del estrictament racional, es el que s'ha anomenat experiència religiosa.

L'experiència religiosa és una experiència peculiar, valuosa i personal per a qui la sent.

L'encontre amb Déu

Entre Déu i l'esser humà hi ha una gran distància, que nomes pot ser superada mitjançant mediacions.

Tipus de mediacions:

• Mediacions en què Déu es presenta. ( Déu es dona a conèixer, es manifesta, en tot el que ens envolta )

• Mediacions en què l'esser humà es relaciona amb Déu. (ritus, cançons, determinades festes, costums...)

L'experiència mística

Es la forma més peculiar i inusual d'experiència religiosa. Consta en el contacte directe amb la persona o anima de Déu. És una vivència d'unió espiritual en la que sent que es dissol la seva persona en la persona divina.

Es difícilment comunicable, per això quan es vol expressar amb paraules es recorre a la comparació amb una experiència amorosa.

4. El problema del be i del mal

El bé és un concepte abstracte derivat de la seva contrastació quotidiana en situacions particulars molt diverses:

4.1. La naturalesa del bé i el mal

Posició realista

• La tradició filosòfica ha afavorit la idea que el bé és una realitat existent, identificada amb l'ésser i el mal seria la negació del bé i l'absència d'ésser.

• Concepció platònica del bé: Una cosa és bona si participa de la idea del bé ( idea suprema del món de les idees. El mal no pot ser una idea, és l'absència del bé. És una cosa indeterminada, associada a la confusió i la foscor.

Posició nominalista

• Negació de l'existència del bé i el mal com realitats objectives independents.

• Els positivistes: bo i dolent no indiquen una qualitat natural de les coses.

• Són termes per expressar un judici valoratiu.

4.2. Com és possible l'existència del mal en el món?

El problema de la teodicea: Com pot ser que Déu, essent infinitament bo i totpoderós, permeti l'existència del mal?

Arguments:

• el mal és necessari: El mal és necessari per obtenir un bé superior.

• el mal és producte de les limitacions de l'enteniment humà: El mal és aparent, només per nosaltres, no per al tot (Estoics).

• el mal és producte de l'acció humana: Sant Agustí defensa que Déu ens ha fet lliures de triar.

• el mal és conseqüència de la imperfecció del món: El món és inevitablement imperfecte perquè està constituït per matèria, caracteritzada per l' imperfecció (Neoplatonisme).

Andreea Roşu 1° Bachillerato

1

Com és pot afirmar el no-res?, com puc dir que una cosa no és?

Pel sol fet d'anomenar-la ja té algun tipus d'existència, està al pensament.

Rebuig

La mort definitiva

Concepció materialista:

l'ésser humà és un ésser

íntegrament material, i la mort és el fi definitiu.

Dos actituds

Resignació

i acceptació

La mort com trànsit

• Només pèrdua de la vida en sentit biològic.

• La mort és trànsit cap altre vida

• Diferents creences