Literatura


Poesia catalana # Poesía catalana


El context històric

El marc històric en que es produeixen els textos poètics, socials i polítics son presents en la temàtica dels poemes.

A partir del S.XI en la Provença neix una literatura en romanç, la màxima expressió de la poesia trobadoresca. Que reflexa la societat feudal. Fou una literatura que va alimentar la poesia catalana fins el S.XV.

Els primers poetes lírics catalans, escrivien en occità i el dictat de les lleis d'amor. Alfons el Cast i el seu fill Pere el catòlic van ser autèntics mecenatges dels trobadors. Quan aparegué la literatura trobadoresca, la llengua catalana ja era un instrument d'ús quotidià i de la literatura popular. S'utilitzava en els textos històrics i religiosos.

Ramon Llull, va escriure en català novel·les i també filosofia, teologia i ciència.

Al S.XIII va quedar definit l'àmbit que conoixem per Països Catalans. A mitjans del S.XIV la cultura comença a obrir-se a un període conegut com Humanisme.

Bernat Metge i altres van crear l'estil humanista: una prosa ríca, inspirada en els models clàssics llatins.

En el S.XV la llengua catalana va arribar a la poesia de la mà d'Ausiàs March.

Víctor Balaguer va escriure cançons populars i recreacions literàries cultes.

L'any 1640,va tenir lloc l'alçament popular i s'inicia la guerra de Separació dita també dels Segadors (1640-1652)

Antoni de Capmany redacta l'obra Memories históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-1792).

L'any 1886, Valentí al mirall publica lo catalanisme, la primera de les obres doctrinals del catalanisme. Enric Prat de la Riba publica l'any 1906 La nacionalitat catalana, el nou catecisme polític del catalanisme conservador.

La irrupció del Romanticisme va propiciar la revaloració de l'esperit popular amb la seva llengua i el seu folklore. Amb aquest fet es recupera en 1859 els Jocs Florals i la premsa en català i va tenir un gran prestigi social la llengua catalana.

La incorporació de Catalunya a la contemporaneïtat es produeix al tombant del S.XIX amb el moviment modernista amb la normativització i l'adaptació a altres generes distints de la poesia, com era la novel·la, el teatre, l'assaig o el periodisme.

Les obres tant en prosa com en el teatre d'autors tant representatius com Raimon Caselles, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Santiago Rossinyol, Víctor Català i Josep Pous i Pagès en van ser molt importants en aquesta època. A la revista l'Avenç van treballar Pompeu Fabra, Joaquim Casas- Carbó i van adoptar criteris lingüístics d'actualització.

En el període Noucentista (1906-1923) a traves de la Mancomunitat i el prestigi de Pompeu Fabra, Eugeni d' Ors i Josep Carner la poesia, l'assaig, el periodisme i la traducció va alcanzar el mes alt nivell. En 1979, L'Estatut d'Autonomia de Catalunya va determinar que el català es la llengua pròpia de Catalunya.

Principals períodes de la lírica Catalana

La poesia lírica Romànica neix amb la poesia trobadoresca amb el temes l'amor i la guerra i el autors dels poemes i compositor de la melodia dels seus poemes es el trobador i el joglar els recita i difon. Els generes mes importants son la cançó i el sirventès.

Aquesta poesia nascuda en el S.XII va durar fins el S.XV i la seva influencia fins el S.XIX. Es una poesia subjecta a moltes canons i normes.

Destaquen els trobadors catalans Guerau de Cabrera, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

Dins del Dolce Stil Novo petrarquesc es en Gilabert de Pròixita i en Andreu Febrer, aquest autor de la primera traducció al català de la Divina Comèdia de Dant (1429).

Ausiàs March es el poeta mes complet de la lírica de tots els temps, d'una obra reflexiva, però d'una gran plasticitat expressiva, i el poeta mes clàssic de la literatura. La seva obra, que utilitza el decasíl·lab i l'estrabisme de traducció trobadoresca. Poeta del desengany, lúdic, de l'amor pur, de l'amor apassionat, i poeta de la mort.

Joan Roís de Corella, noble i eclesiàstic es un altra poeta del humanisme i el renaixement.

El estil barroc es un recargolament de les formes , el retoricisme i la gratuitat que van servir per a l'evasió de la realitat. Els representants de la lírica barroca són Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, i Francesc Fontanella.

L'art sota el model neoclàssic, reprendrà la mitologia clàssica del renaixement: l'home com a centre del món.

Amb el romanticisme Carles Aribau publica l'oda <La pàtria>. Víctor Balaguer, Joaquim Rubió i Ors, mossèn Jacint Verdaguer (l'Atlàntica i Canigó)

El modernisme amb Joan Maragall va ser la renovació moderna de la poesia catalana, la seva obra principal va ser el Comte Arnau.

Entre 1906 i 1923, període cultural anomenat noucentisme, llengua culta i moderna. En aquesta època estan Josep carner, Guerau de Liost, Josep Maria López - Picó...

L'Avantguardisme poètic i els moviments que el componen Futurisme, Dadaisme, Cubisme i Surrealisme. J.V. Foix i la revista L'Amic de les Arts.

De 1946 a 1955 té lloc la primera represa pública de la literatura catalana. Comencen de retornar escriptors de l'exili , Pere Quart, Carles Riba, Clementina Arderiu.

Es obre el pensament existencialista i realisme historic dels poetes que van viure la guerra en la seva joventut com Maria Manent, Tomàs Garcés, Maria Villangómez, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Manuel de Pedrolo, Joan Fuster, Miquel Martí i Pol…

La dècada de 1970 mantindrà una ruptura amb el model de poesia realista i amb el model meditatiu espiruà. Pere Gimferrer amb Els miralls fa una reflexió sobre l'acte poètic.

En 1973 va néixer < Llibres del Mall >, col·lecció de poesia.




Descargar
Enviado por:Fabio Belnome
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar