Parlar de la influència de Plató sobre l'actualitat pot resultar una mica estrany, tenint en compte que es tracta d'un filòsof grec de l'edat antiga.

Tot i això podem demostrar que les seves teories de coneixement i realitat podrien ser aplicades al món contemporani.

Prenem com a exemple la pel·lícula de Matrix, una trilogía creada pels germans Andy i Larry Washowsky entre el 1999 i el present any.

Si analitzem les idees bàsiques del film, extreient per suposat els efectes especials, la tecnlogia etcètera, podrem observar que està construida sobre els ciments de les teories platòniques entre altres, com són les teories de Descartes.

La primera i més clara influència és el “Mite de la caverna”.

Un grup de gent controla un altre col·lectiu, que es troba apartat en una caverna, esclavitzats i que la única realitat que coneixen, es la que veuen a través de les ombres reflexades a la paret de la cova. Per aquest grup, aquelles ombres seràn la realitat, el que ells coneixen. Això mateix veiem a matrix, però les màquines són qui controlen la raça humana, atrapada en unes colònies o camps de cultiu, enganyats amb una realitat imposada (un programa informàtic: matrix). Un exemple és quan Neo pregunta a Morfeo: “Què és matrix?” i Morfeo contesta: “ És el món que ha estat posat davant dels teus ulls per ocultar-te la veritat. Ets un esclau, Neo, igual que la resta vas nèixer en cautiveri, en una presó que no pots ni saborejar, ni olorar, ni tocar, una presó per a la teva ment”.

Quan un dels esclaus, segons el mite, comença a plantejar-se si allò que veu és realment la veritat, s'inicia el procés de coneixement o símil de la línia (El coneixement és un procés gradual que va des de la ignorància fins a la veritat).

L'esclau surt fora de la cova per veure la llum. Aquest procés d'aprenentatge el portarà cap al bé, la veritat. Es convertirà en un savi que tornarà a la cova per alliberar els seus companys i mostrar-los el camí correcte (filòsof), però molts d'ells negaràn aquesta realitat nova i afirmaràn el món de les ombres com el món vàlid, pensaràn que el que veien abans era més veritable que el que els mostren ara.

A la pel·lícula, aquest paper de filòsof no comprén un únic protagonista.

Morfeo serà el savi que conduirà a Neo cap al món real, li diu: “L'únic que t'ofereixo és la veritat, res més”. Morfeo ja ha fet el seu camí, i ara li toca a Neo convertir-se per ell mateix en savi, aceptar la realitat que li es presentada al davant i conèixer-la.

En principi no serà fácil per ell renunciar al món que desde sempre ha cregut “No et vaig dir que fos fácil, Neo, et vaig dir que seria la veritat” diu Morfeo.

Finalment, Neo es convertirà també en filòsof, perquè aconseguirà assolir tots els coneixements i anar a rescatar els seus companys recluits.

El paper del personatge que no acepta aquesta nova realitat és interpretat per Xifra.

Xifra veu matrix com un món perfecte: “Saps, sé que aquest filet no existeix, se que quan mel fico a la boca és matrix la que li està dient al meu cervell: es bo i saborós. Després de nou anys, saps de que me n'adono? La ignorància és la felicitat”, vol tornar a ell per tots els medis perquè la veritable realitat el desagrada. Ho veiem reflexat amb la conversa que manté amb Trinity:

• Si he d'escollir entre això i matrix, escolleixo matriz -

• Matrix no és real -

• No estic d'acord Trinity, en la meva opinió matrix pot ser més real que aquest món. Aquí l'únic que faig és desconnectar l'endoll, però allà veuràs com Apoc mor -.

La única diferència que hi ha entre el mite de la caverna i matrix és que, Plató presenta la realitat veritable com un món lluminós i bell. Però a la pel·lícula, la veritat fora de matrix és un desert desolat.

Una altra de les influències platòniques és la divisió entre cos i ànima que fa Plató, després d'unir les teories d'Heràclit i Parmènides. El cos pertany al món de les coses, món imperfecte i mortal, i l'ànima pertany al món de les idees, el món perfecte i inmortal. El mite del fedre apareix clarament al film: l'ànima viatja en un carro tirat per dos cavalls, un blanc (bo) i un negre (dolent), quan el cavall negre es rebel·la, l'ànima cau en un cos situat al món de les coses (“El cos és la presó de l'ànima”).

Per això, l'ànima està atrapada al programa virtual matrix, que és el món de les coses i el cos es troba atrapat en una garjola. No obstant, Plató també afirma l'home com una unitat. Per explicar-me millor, utilitzaré un fragment d'un diàleg entre Neo i Morfeo.

• Si et maten a matrix, mors aquí?-

• El cos no pot viure sense l'ànima-.

Això vol dir que, encara que els estudiem per separat, el cos sempre dependrà de l'ànima per viure.

La pregunta que proposa Neo “Què és matrix?”, en realitat està preguntant “Què és la realitat?”

Davant la poca fiabilitat dels sentits com a metode per conèixer la realitat, Plató proposa un símil de la Navegació, en el qual hi ha dues vies per conèixer la realitat:

Els sentits, que és la via de l'engany, que és el punt de partida de la raó.

La raó, que és la via segura que ens porta a un lloc veritable.

A Matrix Neo s'adona que la via dels sentits no ha sigut vàlida, perquè l'ha enganyat, l'ha fet caure en un error. Morfeo prova definir aquest concepte:

• Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, al que pots olorar, al que pots saborejar i veure, lo real podrien ser senyals elèctriques interpretades pel teu cervell.

Per això cap èsser, excepte uns pocs, han sigut capaços de dilucidar Matrix = Falsedat.

El mite del Demiürg de Plató ens intenta explicar el perquè de l'existència de dos móns. Si ho apliquem a Matrix, el demiürg és una mena de Déu o creador, que un dia intentà dur a terme el món de les coses, copiant-lo del món de les idees, però aquest món resulta ser imperfecte perquè la matèria es destrueix amb el temps les màquines, que són els “deus”, creen un programa que imita el món de les idees. El fan perfecte, en pau i harmonia, però l'home l'acaba destruint per l'avaricia i odi. La frase que descriu perfectament aquesta situació es “L'home és un llop per a l'home” com deia T.Hobbes.

Aquest anàlisi permet veure que, tot i que ens trobem en un periode molt avançat, les teories que es van fer en altres temps són igualment aplicables a la nostra societat i n'estàn vigents.

Si, per un cas, jo fos un dels esclaus que es troben a la caverna, em negaria a aceptar la nova realitat. Per a mi, el realment veritable seria allò que he estat pensant durant tants anys, i m'estaria enganyant a mi mateixa. Actualment també passa, hi ha noves realitats que no ens acostumem a aceptar, com quan l'home va trepitjar per primer cop la lluna o quan Darwin va presentar la seva teoria de l'evolució.