PLA INDIVIDUALITZAT

Curs 2010/11

1. DADES DE L'ALUMNE/A

2. PROFESSIONALS QUE INTERVENEN

3. DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Dades escolars:

Va assistir a la llar d'infants de la Creu Roja durant 5 mesos, després els pares van decidir de canviar-la,i va anar a la llar del Cor de Maria, on es va fer la demanda a l' EAP i es va iniciar el procés d'assessorament a l'escola i la família, es va derivar a CDIAP- ONA.

Aquesta nena està atesa dins del centre per diferents òrgans tant interns com externs:

• L'EAP, que és qui va realitzar el dictamen i una psicopedagoga fa un seguiment de la nena i també assessora a la família.

• L'USEE del centre és qui l'atén principalment. La majoria d'hores escolars està atesa per un membre de la USEE. En el seu cas, es prioritza que estigui la majoria d'hores possibles dins de l'aula ordinària, gairebé sempre acompanyada per un membre de la USEE, i només es treu d'aquest en cas que pertorbi el funcionament normal d'aquesta.

• També va dues vegades per setmana a CDIAP -ONA on fa bàsicament treball de comunicació. En aquest centre es treballa tant amb la nena com amb la seva família per tal d'assessorar-la. Aquest centre es posa en contacte amb la USEE i amb la tutora de la nena periòdicament per tal d'informar-se mútuament del seu desenvolupament i els seus avenços.

Diagnòstic: realitzat dictamen d'escolarització per l'EAP T-01 en el moment de la seva escolarització a P3 on consta que l'alumne té n.e.e , aquest dictamen també ens diu que la MMM presenta simptomatologia de TGD .

Dictamen: MMM mostra uns patrons de comportament, interessos i activitats restringides, repetitives i estereotipades. En ocasions mostra una preocupació absorbent per una o més pautes d'interès restrictiu que resulta anormal , per la seva intensitat.

També manifesta un notable interès per rutines i una insistència no adequada a seguir-les. S'ha observat alhora que tant a l'escola com a casa que es resisteix davant els canvis.

S'observa que té certs comportaments que no pot controlar ella mateixa i això li provoca certa ansietat. Quan vol tenir la raó mostra tendències agressives per poder sortir-se'n amb la seva. S'observen certes capacitats intel·lectuals que s'haurien d'observar i avaluar. La relació amb els nens de l'aula és bona, no té un joc dirigit cap als altres ja que juga molt sola, però la presència d'aquests no li molesta i fins i tot a vegades i pot arribar a estar amb ells durant certa estona.

Dades sociofamiliars:

MMM, viu a casa amb els seus dos pares. No tenen familiars propers ja que la família la té a Barcelona. Cal tenir en compte el procés i l'evolució de la família perquè no es trobin sols en aquesta educació. El pare i la mare treballen.

Dades mèdiques:

Informe de valoració de l'ICASS: Autisme i grau de disminució del 65%.

4. HABILITATS DE L'ALUMNE EN LES DIFERENTS ÀREES

5. PRIORITATS EDUCATIVES

NIVELL PERSONAL:

• Reconèixer i reaccionar a estímuls emocionals.

• Somriure social.

• Riure a rialles.

• Reconèixer cares familiars a nivell tridimensional i amb foto (pla)

• Aprendre a produir sons en situacions de relació i comunicació.

• Anticipar situacions de rutines amb el panell de comunicació

• Anticipar activitats amb el panell de cada dia.

• Demostrar sentiments com la por, alegria, intentar establir situacions de llenguatge oral davant d' aquestes situacions amb el suport de signes o el plafó.

• Reconduir la conducta d'espera. Saber-se esperar.

• Saber dir “no” i saber dir “si”

• Mostrar intencionalitat en les seves accions.

Alimentació:

• Aprendre a manifestar la gana i la set.

• Beure d'un got sense ajuda.

• Mostrar bona actitud a l'hora de dinar i esmorzar.

• Utilitzar la cullera.

• Mastegar amb moviments rotatoris. Aquest aspectes cal treballar-lo.

• Aprendre a tastar diferents aliments, amb diferents textures, sabors...

• Mantenir-se en una postura correcta en el moment d'esmorzar.

Higiene:

• Manifestar les ganes d'anar al lavabo. Actualment encara l'acompanyem, s'ha de crear la situació perquè ella ens ho demani.

• Plantejar situacions d'higiene molt pautades abans i després dels àpats i després del pati.

• Saber distingir entre net i brut

• Rentar-se sense ajuda les mans i la cara.

NIVELL SOCIAL:

• Afavorir les conductes de relació interacció amb els seus iguals i amb els adults propers.

• Afavorir el joc compartit entre iguals.

• Joc simbòlic, (amb cotxes, cuineta, donar de menjar a la nina, pentinar-se) i posar-ne paraules en les seves accions.

• Identificar emocions del seu entorn.

• Saludar o fer el gest, en situacions de trobada o acomiadament (hola, adéu).

• Respondre girant-se quan la cridem pel seu nom.

NIVELL D'APRENENTATGES

• Intentar promoure situacions de comunicació diversa per tal d'afavorir la comunicació mitjançant diferents codis lingüístics, plafó, signes, llenguatge oral.

• Intentar promoure activitats de motricitat grossa i fina.

• Treballar l'àrea perceptiva-cognitiva

• Treballar els diferents continguts de l'aula ordinària adaptats a les seves possibilitats

6. AJUDES TÈCNIQUES I SUPORTS

7. PROGRAMA DE TREBALL

DESCOBERTA D'UN MATEIX

DESCOBERTA DE L'ENTORN

INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES

8. HORARI SETMANAL

9. PAUTES D'ACTUACIONS : ESTRATEGIES METOLOGIQUES

La metodologia utilitzada tant a l'aula com a fora d'aquesta per treballar amb aquesta nena es defineix en els següents punts:

• Descriure-li allò que està passant per disminuir-li l'ansietat. Sempre que es pugui caldrà anticipar què farem en aquell moment.

• Explicar-li les conseqüències d'un comportament no adequat. Cal fer-li veure què està ben fet i què no està ben fet. Ignorar-la quan presenta un comportament no adequat, sempre que aquest no representi massa perill.

• Recompensar sistemàticament les conductes apropiades. Reforç positiu.

• Formular-li les instruccions amb claredat i senzillesa. Sempre que es pugui mirar-la als ulls i que ella enfoqui l'atenció a allò que li estem dient.

• Donar-li ajuda després de formular-li una ordre, sempre que ella no ho pugui resoldre sola.

• Utilitzar un to de veu neutre.

• Observació (el quan, el com, el perquè… es manifesta una alteració del comportament).

• Propiciar-li un referent afectiu clar a dins del centre.

• Propiciar-li un espai on verbalitzar el que li està passant, “posar paraules a les seves vivències”.

• Treball amb seqüències curtes. Motivar sempre que es pugui.

• Aprenentatge multinivell, aprenentatge cooperatiu, altres metodologies actualitzades treball per projectes,... Diversificar-li les maneres de presentar-li els continguts.

• Crear un ambient molt estructurat i senzill i que li permeti establir clares conseqüències dels resultats de les seves accions.

• L'actitud del professorat ha de ser directiva (cal marcar-li molt clarament quins són els límits i que s'espera d'ella) però establint a la vegada un vincle afectiu que li aporti confiança i seguretat.

• La metodologia ha de partir dels seus interessos espontanis, fent que les experiències li resultin motivadores i significatives.

• Donar consignes simples i senzilles (ens hem d'assegurar però d'haver captat la seva atenció)

• Evitar l'aprenentatge per assaig i error, que el fa abandonar ràpidament la tasca a causa de la poca tolerància a la frustració. Cal acompanyar-la sense deixar de demanar-li cada cop més una major participació.

• El procés d'E-A ha de ser "estructurat" sense que això impliqui rigidesa ni s'hagi d'obligar a la nena a actuar. Estructurar els estímuls i també, d'alguna manera, les respostes,és controlar-los de manera que facilitin una conducta correcta on s'han d'evitar les distraccions o la fixació en informacions innecessàries de l'entorn.

• Cal establir un ACI , aquest ens ajudarà a ordenar els aprenentatges d'acord amb les seves necessitats. L'ACI facilitarà la tasca dels mateixos professors, que no hauran d'improvisar sense referències. Les ACI s'han d'incloure dins el grup d'adequacions que afecten a components prescriptius del currículum.

• En general, són alumnes que requereixen una atenció i ajuda força sistemàtiques per part del professor (instruccions clares, assegurar-nos que ens ha entès i ha prestat atenció, oferir més temps....)

• Utilitzar, sempre que es pugui, l'estratègia d'ensenyament a través de companys/es (aprenentatge cooperatiu, ensenyament en equip...)

• Cal partir de situacions reals i properes a l'alumna (aprenentatge funcional i significatiu).

• Fer més èmfasi en els processos que en els resultats finals.

• Partir de processos actius i concrets com a forma d'intentar establir més relacions.

• Potenciar l'assoliment d'hàbits d'autonomia (ella mateix sigui gestora i promotora del seu propi aprenentatge)

• Reforçar positivament aspectes com la dedicació, l'esforç i el desig de millorar. Fer servir més el reforç positiu que el negatiu. Afavorir situacions de treball en les quals l'alumna se' n surti amb èxit (millorar l'autoestima)

• Procurar que estableixi relacions interpersonals amb els companys del grup i no es quedi sola.

• En molts casos caldrà fer una adaptació dels materials escrits a emprar, a diferents nivells:

- incorporar més informació visual

- modificar i reduir el text escrit (lèxic i estructures morfosintàctiques)

MÈTODE TEACCH

Com a metodologia concreta es proposa el mètode TEACCH (Tractament i educació dels nens amb autisme i problemes de comunicació relacionats). Els principis en què es fonamenta el TEACCH segons Eric Schopler (2001) són:

• Adaptació òptima

• Col·laboració entre pares i professionals

• Intervenció eficaç

• Èmfasi en la teoria cognitiva i conductual

• Assessorament i diagnòstic

• Ensenyament estructurat amb mitjans diferents

• Entrenament multidisciplinari en el model generalista

Proposem un ensenyament estructurat: estructura física, horaris individualitzats, sistema de treball. D'aquesta manera aconseguim una comunicació receptiva i ajudar a l'aprenentatge ja que la part visual l'entenen més bé. Dóna certa independència i així poden sentir-se més relaxats i organitzats, també redueix els problemes de conducta i enfrontaments personals. Així doncs afavorirem partint d'unes ajudes visuals, unes rutines i unes estratègies, un sistemes de treball, un horari individual i l'estructura física.

Estructura física:

• Establirem límits físics i visuals clars (fronteres físiques)

• Minimitzar distraccions visuals i auditives

• Desenvolupar zones físiques que siguin específiques des de diferents funcions: àrea de grup, àrea de treball, àrea de relaxació, àrea d'esmorzar, racó de joc, racó de motricitat, racó de treball independent...

Horari individual:

• Confecció d'un calendari setmanal per establir les diferents rutines de cada dia. MMM ha de saber quines són les activitats posteriors i anteriors que ha realitzat o que pot realitzar després. Això ho afavorirem amb diferents fotografies, dibuixos, targetes,... D'aquesta manera la nena tindrà una anticipació i això li crearà un control de l'ansietat.

• Sistema de treball i rutines: és una mica més complex que l'horari individual, és una manera visual i concreta de facilitar la comprensió de què s'ha de fer, quan s'acaba l'activitat i què passarà després.

• Confegir una llista amb les coses que ha de fer. En una banda, l'esquerra, apuntarem què ha de fer i a la columna de la dreta posarem les activitats quan s'hagin acabat de realitzar.

• Cal crear un ambient estructurat, ordenat, utilitzar tècniques de modificació de conducta, establir contacte diari amb les famílies, centrar-se en les característiques individuals, necessitats i motivacions... Com més organitzada sigui l'aula més fàcil serà predir què passarà.

Estructura espacial a l'aula:

• Disseny d'un entorn físic per donar-los informació per avançat.

• Ús de la informació visual per organitzar l'entorn, les rutines i les activitats.

• Presència de racons de joc i de treball per a cada activitat.

• Panell de comunicació.

Estructura temporal a l'aula.

• Activitats diàries: Rrutina d'entrada: LA MMM té el seu penjador amb el seu nom. Ella reconeix el seu penjador i penja tots els estris i la jaqueta.

• Rutina del calendari. Se li estableix el que farà durant aquell dia abans de començar. Se li anticipa què es farà en aquell moment i què es farà després.

• Oferir a MMM l'ajuda mínima perquè sigui capaç de resoldre qualsevol situació. Cal també una espera controla de la nostra resposta (espera estructurada).

Exemples d'activitats proposades: Aquests són alguns dels racons que es podrien utilitzar a l'aula: activitats de semblances, de relació, de comptar, de reconèixer, de discriminar, d'identificar, d'orientació espacial, de seriacions.

Els materials poden ser diversos: bosses de plàstic, caixetes de cartró, pinces d'estendre roba, botons, fils per enfilar, material plastificat amb velcro, números i lletres plastificades, palets de fusta, gomets,... com més manipulatiu i ric tinguem els racons més activitat podrà desenvolupar la nena.

10. CALENDARI DE CONTROL I SEGUIMENT DEL Pi

11. PROFESSOR RESPONSABLE I MEMBRES DE l'EQUIP

DILIGÈNCIA

Aquest pla ha estat aprovat pel director del centre amb el vist-i-plau de la comissió d'atenció a la diversitat el dia: XX-XX-XXXX

1